Licitació per a la retirada d’amiant a 127 blocs d’habitatges de Badia del Vallés
L’Ajuntament de Badia inicia un procés d’intervenció per a garantir la seguretat i la salut dels habitants del municipi
19 de setembre de 2025
Amb data 15 de setembre de 2025 es va publicar a Diari Oficial de la Unió Europea i a la Plataforma de Serveis de Contractació Pública la licitació de l’Ajuntament de Badia del Vallès, per a portar a terme la primera fase del pla de retirada d’amiant a 127 blocs d’habitatges.
Aquest contracte d’obres té com a objectiu final eliminar de manera integral tots els elements amb amiant, que van ser identificats en el «Mapa de l’Amiant dels edificis d’ús residencial de Badia del Vallès», aprovat pel Ple de l’Ajuntament en sessió de data 27 d’octubre de 2021.
Pressupost estimat: 2.952.466 euros (sense IVA), repartit en 3 lots.
El termini de presentació d’ofertes és fins al 20 d’octubre. Com a requisit per a la presentació d’ofertes, les empreses interessades a la licitació hauran de fer una visita al municipi per conèixer les tipologies d’edificis objecte del contracte i amb la finalitat de visualitzar l’abast de la intervenció, així com valorar les exigències que implica l’execució de l’obra, d’acord amb les determinacions contingudes als plecs reguladors del contracte.
Consulteu els detalls de la licitació en aquest enllaç.
Es preveu l’inici de les actuacions per al primer trimestre de 2026.
Amb aquest pas, Badia del Vallès se situa capdavantera en convertir-se en el primer municipi europeu completament desamiantat.
De la teoria a la pràctica: apps, intel·ligència artificial i drons per a l’obra
La Delegació de l'Alt Penedès-Garraf ens ha donat l'oportunitat de posar-nos al dia per descobrir què poden aportar la digitalització, la intel·ligència artificial i els drons a la nostra feina diària.
19 de setembre de 2025
Marcos Barjola, arquitecte tècnic de l’empresa DARQ, professional especialitzat en projectes i direccions d’obra, ens ha ofert una sessió on hem descobert com les noves tecnologies poden potenciar les tasques del procés constructiu. Els inscrits a la sessió poden ara portar la gestió de les seves obres a un altre nivell!
Ens ha ajudat a explorar les principals aplicacions per a dispositius mòbils que permeten gestionar la documentació, organitzar tasques i millorar la comunicació entre els diferents agents de l’obra, tot facilitant un control més eficient i segur del procés constructiu. També coneixerem eines molt útils per a la presa de dades i càlculs de contrast immediats. Analitzarem com aquestes eines digitals poden ajudar-nos a reduir errors, agilitzar la presa de decisions i garantir el compliment normatiu en el dia a dia de l’obra.
A més, Marcos ha dedicat un apartat especial a la intel·ligència artificial, una tecnologia emergent que ja està transformant el sector de la construcció. La IA pot ajudar-nos a detectar riscos, optimitzar recursos, automatitzar processos i millorar la qualitat i la seguretat de les nostres obres.
Finalment, hem parlat sobre la utilització de drons (UAS) en la direcció tècnica d’obres, un recurs cada cop més present que facilita la inspecció, el seguiment i la documentació gràfica de projectes, aportant una visió global i precisa del progrés de l’obra. Ja tenim la informació bàsica del que es pot fer (i sobretot, del que no es pot fer) amb la normativa vigent.
El cadastre, el registre de la propietat i el paper del tècnic
La Intercol·legial Tècnica d'Osona ens ha aclarit els dubtes més habituals sobre el cadastre vs el registre de la propietat, en una sessió que va obligar a canviar la ubicació atès l'expectativa que va generar.
19 de setembre de 2025
El passat dijous 18 de setembre, la delegació d’Osona-Moianès, juntament amb la Intercol·legial Tècnica van organitzar una sessió pre tractar el registre de finques i aclarir els dubtes més habituals. Luz Sunyer de la Puente, registradora de la propietat Vic 3, ens va parlar del procediment de declaració d’obra nova, la documentació requerida per agilitzar els tràmit, el concepte d’excés de cabuda o com fer la inscripció, segons les dades de cadastre o tipogràfic, així com les ampliacions d’obra existent i legalitzacions o regularitzacions de finques rústiques.
Al seu torn, Salvador Sala Oliveras, enginyer en topografia, va seguir aquest programa:
Propietat immobiliària avui. Obligacions del tècnic.
Cadastre vs Registre de la Propietat. Les funcions, les diferències i els àmbits d’actuació.
Discrepàncies habituals. Els límits de la propietat, les superfícies, descripcions i conflictes.
Llei 13/2015 i georeferenciació. Coordinació, GML i noves obligacions tècniques.
Cas pràctic. Procés de nova descripció de delimitació de la propietat (Certificat de georeferenciació: Informe de validació gràfica de parcel·la i de construcció (IVG i ICUC)
El paper del tècnic. Com actuar en la regularització i garantir seguretat jurídica.
Que va despertar tant interès com l’anterior intervenció de Luz Sunyer.
Aprovades mesures d’autoprotecció per a la gestió del risc d’inundació dels càmpings de Catalunya
Mesures urgents davant l’emergència climàtica
19 de setembre de 2025
A Catalunya, hi ha inventariats 357 establiments de càmping, dels quals 179 són travessats per un curs fluvial o en tenen un a menys de 100 metres i són vulnerables davant els efectes de les inundacions, especialment per la modalitat constructiva amb estructures lleugeres especialment fràgils davant inundacions i els usos de pernoctació que s’hi desenvolupen i que poden condicionar la capacitat d’evacuació.
El Decret 30/2015, de 3 de març, va aprovar el catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció i el contingut d’aquestes mesures que han de quedar recollides en el pla d’autoprotecció.
Quant a les activitats de càmpings i a l’obligació que els pertoca d’executar un pla d’autoprotecció, va ser la Resolució INT/764/2016, de 23 de març, i sobre la base de l’article 3.2 del Decret 30/2015 esmentat, va incloure dins l’àmbit d’aplicació de l’epígraf A de l’annex I del Decret les “instal·lacions de càmping ubicades en zona de risc greu d’inundació (zones inundables per períodes de retorn de 500 anys o per criteris geomorfològics, com també les zones afectades per cons de dejecció)”.
Tot i això, no hi ha cap previsió pel que fa a les instal·lacions que no puguin disposar de mesures d’autoprotecció que garanteixin la seguretat dels usuaris mitjançant mesures d’autoprotecció que correspon adoptar a la persona titular de l’activitat de càmping.
Per poder assegurar i garantir que les instal·lacions de càmpings ubicats en zones inundables són viables des del punt de vista urbanístic i hidrogràfic i que, per tant, poden disposar de mesures d’autoprotecció adients i donar resposta a una necessitat urgent i inajornable, s’aprova el Decret llei 17/2025, de 9 de setembre, aplicable a l’activitat de càmping quan s’ubica en una zona inundable per un període de retorn de 500 anys o en una zona susceptible d’inundació per criteris geomorfològics o en àrees susceptibles a una dinàmica torrencial.
Així també, el decret llei regula el procediment de comprovació de la viabilitat de la gestió del risc d’inundació dels càmpings existents per garantir la seguretat de les persones i els òrgans que es crearan per a impulsar-lo i posar-lo en funcionament.
Per tant, amb aquest decret llei s’implementa i reforça l’obligació que ja establia el Decret 30/2015 en matèria d’autoprotecció accelerant i intensificant l’aplicació en un àmbit d’alt risc com són els càmpings en zones inundables per garantir una resposta eficaç davant emergències.
Nivells de desclassificació de material radioactiu d’origen natural
Aprovats els nivells de desclassificació de materials radioactius d’origen natural (NORM)
17 de setembre de 2025
La tinença i ús de materials radioactius requereix autorització, excepte quan es tracti de materials exempts segons les disposicions del Reglament sobre instal·lacions nuclears i radioactives, que poden ser gestionades mitjançant el procés de desclassificació.
La desclassificació de materials, per tant, és un procés regulat que permet la gestió per vies convencionals de determinats residus amb contingut radioactiu, per assegurar que la gestió futura del material no suposarà un risc radiològic inacceptable per a públic i el medi ambient.
A través de la Resolució del 27 d’agost de 2025, publicada al BOE, la Dirección General de Planificación y Coordinación Energética, autoritza els nivells de desclassificació específics per a l’eliminació de material radioactiu d’origen natural (NORM) en deixalleria, amb els límits i condicions que s’estableixen a l’annex de la resolució.
Els NORMS poden trobar-se en estat natural a roques o sorra i poden estar presents en materials de construcció (ceràmics, blocs de ciment, granit, etc.) que poden convertir-se en residus procedents d’activitats que no formen part de l’àmbit nuclear, essent un repte per a la gestió de residus i l’avaluació del seu impacte ambiental.
“Un edifici és un cos viu”, la proposta del Col·legi de l’Arquitectura Tècnica per Barcelona 2026
Sota el lema Diàlegs de l’Arquitectura Tècnica el Cateb proposa una experiència immersiva en un “edifici que parla” com a epicentre d’un programa d’activitats adreçat a la ciutadania, en el marc de Barcelona capital mundial de l’Arquitectura
17 de setembre de 2025
El 2026, Barcelona serà Capital Mundial de l’Arquitectura i els arquitectes tècnics volem aprofitar l’oportunitat per posar la ciutat i els seus reptes al centre del debat. Amb l’habitatge com a gran preocupació social —segons el darrer baròmetre del CIS- ens proposem identificar els reptes concrets que afecten la vida de les persones i la seva quotidianitat per aportar solucions reals. Per fer-ho, promourem converses a l’espai públic que ens permetin escoltar i dialogar amb la ciutadania, els responsables polítics, el teixit econòmic i els professionals del sector.
L’objectiu és clar: ser part activa de la transformació de la ciutat, connectant coneixement tècnic i necessitats reals.
El programa d’activitats del Cateb en el marc de la capitalitat de l’Arquitectura inclou 3 accions principals on el ciutadà estarà al centre del diàleg
1. Un edifici és un cos viu
Una instal·lació immersiva i ciutadana que durant dos mesos obrirà les portes d’un edifici de Barcelona per transformar-lo en un cos viu que la ciutadania podrà explorar per dins. Podran entrar a l’interior de l’immoble i sentir-lo parlar: de l’aire que respira, del fred que passa, de les esquerdes invisibles però presents. Cada planta revela un òrgan: canonades com a sistema circulatori, parets com a pell, finestres com a pulmons.
Un itinerari guiat amb actors i punts interactius, permetran als visitants aprendre a detectar problemes invisibles (humitats, materials nocius, pèrdues energètiques), i entendre com aquests factors afecten el benestar —per exemple, com limita la vida d’una persona gran un habitatge sense accessibilitat- mostrant el valor dels tècnics com a professionals de la salut dels edificis.
L’experiència serà també una eina de diàleg: amb la col·laboració d’experts de IS Global (Institut de Salut Global de Barcelona), oferirem coneixement científic a la ciutadania i recollirem dades de retorn per saber què sap i què preocupa la població (coneixem l’ITE? Ens sentim segurs a casa? Estem preparats per fenòmens climàtics extrems?).
Cada visitant rebrà una guia personalitzada per avaluar la salut del seu propi habitatge i saber quan i com actuar. Amb un format innovador, altament visible i de gran repercussió mediàtica, aquesta acció reforça el compromís públic amb l’habitatge digne, la sostenibilitat i la qualitat de vida. Una ciutat que cuida les persones i l’entorn, comença per escoltar els seus edificis. “Creiem en les ciutats que cuiden les persones i els seus edificis com a espais de salut i convivència. El 2026 el coneixement tècnic surt al carrer per escoltar la ciutadania i per millorar la seva vida”, afirma Celestí Ventura, president del Cateb.
2. Cine-fòrum a l’Espai Texas
Un cicle de pel·lícules sobre habitatge, arquitectura i construcció amb debat posterior per acostar els grans temes a la societat i generar converses constructives. Sessions setmanals a preu simbòlic i passis especials per a escoles i instituts, amb una selecció que permetrà abordar reptes d’actualitat com ara el dret a l’habitatge, l’exclusió urbana, la qualitat constructiva o la dignitat del treball a la construcció.
3. Diàlegs a la Universitat (UPC-EPSEB)
Un cicle de jornades adreçat a comunitat acadèmica, científica i als professionals per debatre sobre economia circular i nous materials, sostenibilitat i salut, digitalització i industrialització, nous reptes i noves competències necessàries al sector. L’objectiu és afavorir la transferència de coneixement i la innovació i preparar els perfils tècnics per als reptes de 2030.
Activitats paral·leles
El calendari es completa amb esdeveniments de país com la Nit de la Construcció i els Premis Catalunya Construcció (maig), la inauguració de la nova Casa de l’Arquitectura Tècnica —la seu del Cateb- rehabilitada amb criteris de sostenibilitat i orientada a les noves generacions— que ha de representar un exemple a seguir, i l’estrena del documental “Anatomia d’una reforma”, una pel·lícula sobre aquesta rehabilitació que explicarà el procés de reforma, posant l’èmfasi en les vivències i els reptes de les persones que l’han fet possible.
A més a més, l’Escola Politècnica d’edificació de Barcelona (EPSEB-UPC), impulsa el cicle Materials locals per a l’arquitectura regenerativa, amb exposicions, tallers i visites guiades que apropen al públic, el potencial dels materials de proximitat que han bastit Barcelona i que avui inspiren una arquitectura sostenible i descarbonitzada per al futur.
“El 2026 serà un any de canvi per al Cateb, i la reobertura de la nova seu rehabilitada ha de marcar un canvi cap a una major obertura del Col·legi: cap a la professió, cap als joves professionals i cap a la ciutadania en general ”, Isabel Pagonabarraga, Directora general del Cateb.
“Per a nosaltres, els arquitectes tècnics, el futur de les ciutats comença al carrer, en els barris, en els edificis que habitem. En els espais que compartim dia a dia. És per això que la nostra proposta per a 2026 es basa en escoltar la ciutadania”, afirma Celestí Ventura, president del Cateb
Barcelona 2026 Capital Mundial de l’Arquitectura
La Capital Mundial de l’Arquitectura 2026 desplegarà un ventall molt ampli d’activitats amb presència als 10 districtes de Barcelona durant 10 mesos, entre mitjan febrer i mitjan desembre, en un recorregut que anirà de Santa Eulàlia a Santa Llúcia. En aquest context, el Cateb hi participarà activament.
El nou pla estratègic de la Inspecció de Treball i Seguretat Social aposta per la digitalització
El full de ruta de la Inspecció de Treball i Seguretat Social previst fins al 2027
16 de setembre de 2025
S’aprova el Pla Estratègic de la Inspección de Trabajo y Seguridad Social 2025–2027 amb l’objectiu de reforçar, material, estructural i normativament l’organisme per a que continuï garantint el servei públic que te encomanat. Per abordar l’estratègia es pretén::
Modernització tecnològica: Reforç econòmic en la inversió per al desenvolupament tecnològic i digitalització per a optimitzar la gestió inspectora.
Reforç del personal inspector, administratiu i tècnic: Augmentar l’oferta d’empleabilitat i crear unitats amb personal especialitzat.
El disseny de l’estratègia es fonamenta en els següents desafiaments:
Augment del 43% de les denúncies i comunicacions en els últims 3 anys.
Expansió, dispersió i modificació del marc normatiu.
Evolució tecnològica als llocs de treball, modalitats organitzatives i prestació de serveis.
Nous riscos laborals: digitalització, canvi climàtic, diversitat poblacional, envelliment, etc.
El que es pretén amb aquest Pla estratègic, és renovar i adaptar la institució als nous temps per a la defensa dels drets de les persones treballadores i a noves formes d’actuar per dotar a la ciutadania d’un servei públic de qualitat.
El Cateb impulsa un curs en competències digitals per a professionals de l’Arquitectura Tècnica, 100% subvencionat
Una nova generació de tècnics està emergint. Professionals que utilitzen eines digitals i aconsegueixen més visibilitat i millors projectes. Van un pas per davant.
4 de setembre de 2025
El Cateb, a través del Consejo General de la Arquitectura Técnica, s’ha adherit al programa estatal de formació en competències digitals adreçat als col·legis professionals. Aquesta iniciativa forma part del projecte Generació D, impulsat per Red.es i finançat amb fons NextGenerationEU de la Unió Europea.
Es tracta d’una formació 100% subvencionada i exclusiva per a col·legiats, amb l’objectiu de capacitar els professionals de l’Arquitectura Tècnica en les eines digitals que marcaran el futur de la professió.
Una formació per a la transformació digital, a mida de la professió
Descobreix un programa que consta de 150 hores de formació:
40 hores comunes, compartides amb professionals d’altres sectors, per dotar-los d’una base sòlida en competències digitals i intel·ligència artificial.
110 hores específiques, adaptades al sector de l’edificació i l’Arquitectura Tècnica, amb continguts enfocats a la gestió de projectes, obra i manteniment.
La formació es podrà seguir en modalitat presencial, telemàtica o híbrida, i oferirà màxima flexibilitat als participants.
Avançament de continguts
Bloc comú on line (40 h)
Fonaments generals de la transformació digital i aplicació pràctica al sector.
Formació online asíncrona (80 h)
Continguts en format flexible que permeten avançar al propi ritme:
Realitat Augmentada (RA) i Realitat Virtual (RV)
Intel·ligència Artificial, Machine Learning i Internet de les Coses (IoT)
Amidaments amb Presto en format BIM
Lean Construction i gestió digital de projectes
Gestió digital d’obres i execució en BIM
Bessons Digitals i Fotogrametria
Anàlisi del Cicle de Vida i petjada de carboni
Formació online síncrona (10 h)
Sessions en directe per aprofundir en temes clau
Serveis digitals en sostenibilitat (plataformes CEE, CE3x, Cadastre…)
Gestió digital de l’arquitecte tècnic (protecció de dades, visat digital, encàrrecs)
Llibre digital de l’edifici (LED)
Xarxes socials i marca personal Blockchain, identitat digital i Big Data
Formació presencial (20 h)
Tallers pràctics i aplicacions reals en:
Gestió digital de l’obra i tramitacions administratives
BIM i visat digital
Intel·ligència Artificial aplicada
Eines de sostenibilitat (CEE, petjada de carboni, ACV)
Industrialització en la construcció
Excepte el bloc de formació online síncrona (10 h) i el bloc presencial (20 h), la resta del curs (120 h, que són el 80% del total) es pot fer quan vulguis, al teu ritme, sempre que acabis no més tard del juny de 2026.
No et quedis fora. Reserva la teva plaça
El curs començarà l’octubre de 2025 i finalitzarà abans del juny de 2026. Les places són limitades i pensades per a col·legiats i col·legiades de l’Arquitectura Tècnica.
Omple el formularii no et quedis enrere en la revolució digital!
Les actuacions subvencionables, incloent rehabilitació d’edificis i espais públics, millora ambiental i projectes socials i comunitaris.
Els terminis d’execució i despeses subvencionables.
La creació de l’Oficina Tècnica de Barris i Viles, encarregada de donar suport i coordinar els projectes.
El 26 d’agost de 2025, el Govern va aprovar l’acord de despesa de 200 milions d’euros per activar la convocatòria 2025 del Pla de Barris i Viles. Amb aquests recursos, es vol impulsar la regeneració urbana i social de Catalunya, afavorint entorns més sostenibles, inclusius i cohesionats.
Termini i forma de presentació de les sol·licituds
El termini de presentació de les sol·licituds s’inicia el dia 15 de setembre de 2025 i finalitza el dia 15 d’octubre de 2025.
Les sol·licituds de subvenció s’han de presentar de manera telemàtica i formalitzar segons els models que figuren a l’extranet de les administracions catalanes (EACAT).
Entitats beneficiàries
Podran optar a les subvencions els municipis, individualment o en agrupació, en els quals s’ubiquin barris, viles o àrees urbanes que compleixin la condició d’àrea d’atenció especial, d’acord amb l’article 12 del decret.
Actuacions subvencionables
Els ajuts tenen com a objectiu combatre la segregació urbana, reduir desigualtats socials i pal·liar els efectes de la crisi climàtica. Els projectes hauran d’integrar actuacions en tres àmbits:
Transformacions físiques: urbanisme, habitatge i eficiència energètica.
Transició ecològica: emergència climàtica, infraestructura verda i economia circular.
Acció sociocomunitària: reducció de desigualtats, equitat de gènere, salut, educació i economia.
Informació i recursos
La Generalitat de Catalunya posa a disposició dels sol·licitants diferents recursos i informació per poder tramitar els ajuts. D’aquesta forma trobem:
