La delegació de l'Alt Penedès-Garraf ens ha ofert una nova oportunitat per descobrir els secrets del cel de novembre en un entorn únic, on hem pogut veure estrelles i constel·lacions en bona companyia a l'Observatori Astronòmic del Parc del Garraf.
28 de novembre de 2025
La Delegació de l’Alt Penedès-Garraf del Cateb ens ha proposat una experiència astronòmica única en un entorn privilegiat: l’Observatori Astronòmic del Parc del Garraf, situat a l’edifici de Can Tòfol, dins el terme municipal d’Olivella.
El passat 28 de novembre, vam poder aprofitar les bones condicions de cel fosc i el coneixement de l’equip de l’observatori per orientar-nos en el firmament i identificar els principals astres visibles aquella nit. Durant la sessió de planetari, ens vam endinsar dins el cel de tardor per familiaritzar-nos amb les constel·lacions més destacades d’aquesta època de l’any, com són l’Óssa Major, Cassiopea o Leo.
Amb el telescopi principal de l’observatori, un Schmidt-Cassegrain de 280 mm, vam intentar observar Júpiter i localitzar Saturn, tota una activitat pensada per gaudir i aprendre a orientar-nos entre els estels de manera pràctica i propera.
Un reconeixement pels alumnes de Màsters i Postgraus 2024-2025
El 27 de novembre passat, va tenir lloc el tradicional acte de reconeixement a tots els alumnes que han cursat formació durant el curs 2024-2025, amb el tradicional lliurament de diplomes de Màsters i Postgraus i inici de l'Any acadèmic 2025 - 2026.
27 de novembre de 2025
El tradicional lliurament de diplomes de Màsters i Postgraus i entrega de premis als millors projectes van donar pas, un any més, a l’inici de l’Any acadèmic 2025 – 2026, on el president ens va explicar tots els projectes de futur pels que passarà l’àrea de formació i la pròpia institució.
La trobada va comptar amb l’habitual benvinguda, a càrrec de Celestí Ventura, president del Cateb, que va felicitar els alumnes pel seu compromís amb la formació i la professió, i als professors, pel seu paper com a guies i mentors, que ha contribuint activament a l’evolució dels futurs professionals.
L’acte va acabar amb un brindris i còctel a càrrec del càtering social Bon Cor, un projecte de la cooperativa Serveis Socials Sostenibles SCCL, cooperativa d’iniciativa social i sense ànim de lucre que té com a missió la inserció de persones en risc d’exclusió sociolaboral i contribuir a treballar en la transformació d’una economia que tingui impacte social i que sigui sostenible. Així mateix, treballar per a una transició energètica que aconsegueixi el canvi de model actual.
Tallers educatius per inspirar futurs professionals de l’edificació
El Cateb continua impulsant vocacions tècniques
27 de novembre de 2025
En el marc del programa del Cateb per fomentar l’interès dels joves per l’arquitectura tècnica i donar a conèixer la professió als futurs professionals, el Col·legi va dur a terme el 27 de novembre el taller “Rehabilitació energètica”, adreçat a l’alumnat de 1r d’ESO d’un centre educatiu de Barcelona.
L’activitat s’emmarca dins del projecte escolar “L’habitatge”, en què els estudiants treballen conceptes de dibuix tècnic i continguts de tecnologia relacionats amb materials i eines. El taller del Cateb complementa aquest aprenentatge amb una introducció pràctica i dinàmica als principis de l’eficiència i la rehabilitació energètica, mostrant com aquests conceptes s’apliquen en el món real de l’edificació i quines decisions prenen els professionals de l’arquitectura tècnica per millorar el confort i la sostenibilitat dels edificis.
Amb iniciatives com aquesta, el Cateb reforça el seu compromís amb la divulgació de la cultura tècnica i amb la promoció de vocacions STEAM des de les primeres etapes educatives.
Es deroga el Decret 375/88 sobre el Control de Qualitat de l’Edificació
El Decret 224/2025 de 21 d’octubre, de simplificació de disposicions reglamentàries deroga entre altres disposicions el Decret 375/88 Més Enllà…
26 de novembre de 2025
El Decret 224/2025 de 21 d’octubre, de simplificació de disposicions reglamentàries deroga entre altres disposicions el Decret 375/88
Més Enllà de la Normativa Derogada
La recent derogació del Decret 375/1988, (12 de novembre de 2025), sobre control de qualitat de l’edificació, a través del Decret 224/2025, pot generar un dubte clau entre els professionals del sector: ha desaparegut l’obligació del Director de l’Execució de l’Obra (DEO) de documentar el control de qualitat? La resposta és clara i contundent: no. Aquesta obligació no només es manté plenament vigent, sinó que està fermament establerta i reforçada per la vigent normativa.
El Marc Normatiu Vigent
La derogació del decret autonòmic no ha creat cap buit legal. L’obligació de controlar i documentar la qualitat està plenament consolidada en un robust marc normatiu de caràcter bàsic, el qual, per la seva naturalesa, preval i estableix el marc fonamental d’exigències a tot el territori. Aquesta legislació ja havia assumit i detallat les responsabilitats i gestió del DEO molt abans de la derogació. Les principals disposicions clau són:
Llei 38/1999 d’Ordenació de l’Edificació (LOE)
Codi Tècnic de l’Edificació (CTE)
Codi Estructural (CE)
Les Obligacions Clau del Director de l’Execució de l’Obra (DEO)
Les principals disposicions vigents (LOE, CTE i CE) imposa al DEO les següents obligacions fonamentals relatives al control de qualitat i la seva documentació:
Dirigir l’execució material de l’obra i controlar qualitativament i quantitativament la construcció i la qualitat de l’edificat.
Verificar la recepció en obra dels productes de construcció, ordenant la realització dels assaigs i proves que siguin necessàries.
Recopilar i verificar tota la documentació del control de qualitat realitzat, que inclou el control de recepció de productes, el control d’execució i el control de l’obra acabada.
Aportar els resultats del control realitzat per a la confecció de la documentació final de l’obra executada.
Annexar al Certificat Final d’Obra (CFO) la relació detallada de tots els controls efectuats durant l’execució de l’obra i els seus resultats.
Dipositar la documentació del seguiment del control al Col·legi Professional corresponent o a l’Administració Pública competent un cop finalitzada l’obra.
La Documentació: Més que un Tràmit, una Evidència Indispensable
És crucial entendre que la documentació del control de qualitat no és un simple tràmit administratiu. És l’evidència indispensable que garanteix la traçabilitat de tot el procés constructiu. Aquest registre documental constitueix la prova fefaent que l’edifici compleix amb les exigències bàsiques de qualitat, resistència i durabilitat, i demostra la conformitat de l’obra amb les especificacions del projecte i la normativa aplicable.
Conclusió: Una Responsabilitat Plenament Vigent
Malgrat la derogació del Decret 375/1988, la responsabilitat del Director de l’Execució de l’Obra de controlar i, fonamentalment, de documentar aquest control és una exigència legal plenament vigent i indiscutible. La realització i custòdia meticulosa d’aquesta documentació no és una opció, sinó una part integral de la lex artis professional que garanteix la qualitat, la seguretat i la traçabilitat del nostre entorn construït.
La nova coberta proporciona sostenibilitat i confort interior
Amb la nova coberta fem un pas endavant en eficiència, estanquitat i confort. Estem finalitzant l’estructura que sostindrà una coberta engatillada d’alumini amb 200 mm d’aïllament en dues capes, dissenyada per millorar el comportament tèrmic i acústic de la planta sisena i per alinear-se amb els criteris de sostenibilitat i circularitat del projecte (que inclou el segell DGNB).
24 de novembre de 2025
D’on venim: diagnosi de la coberta existent
La coberta original era una solució de xapa recolzada sobre la xapa de compressió d’un forjat unidireccional, resolta amb perfils metàl·lics i diferents xapes grecades. Durant el desmuntatge —executat amb línies de vida longitudinals i camió grua per a l’evacuació— ens va cridar l’atenció l’absència total d’aïllament intermedi. La xapa reticulada, unida mitjançant tubulars d’acer, actuava com a pell superior, i al damunt reposaven les instal·lacions de climatització existents. Aquesta configuració justificava el plantejament d’una nova coberta amb més prestacions.
Què s’ha projectat i per a què?
Un dels punts clau va ser la definició de l’aïllament. Amb el suport d’un consultor mediambiental, es va optar per 200 mm de gruix total, disposats en dues capes per complir els requisits de projecte i normativa, així com els criteris del segell DGNB. Pel que fa a l’acabat, es va prioritzar una imatge natural i coherent amb la resta del projecte, i per això es va escollir alumini en acabat natural.
El sistema constructiu serà engatillat (standing seam), amb una subestructura rastrejada i perfils sobre la qual es fixaran les safates d’alumini mitjançant clics ocults. D’aquesta manera s’eviten soldadures i perforacions que podrien comprometre l’estanquitat, s’aconsegueix una pell contínua i es facilita la circularitat dels materials: el conjunt és desmuntable i, en cas de renovacions futures, les peces podran reutilitzar-se en altres projectes.
Un altre aspecte rellevant és la compatibilitat amb la fotovoltaica. El sistema permet ancorar les plaques sense perforar la coberta, garantint així la estanquitat del conjunt coberta-PV.
Integració amb claraboia i façanes
Com que la coberta es munta abans d’altres elements, ha estat necessari coordinar els punts singulars on conviu amb la lluerna i els murs cortina. Sobre el terreny s’han marcat eixos de treball i s’han fusionat detalls constructius per definir mides i acabats de canals i desguassos vistos, així com les peces d’acabament. L’objectiu: tancar un paquet d’acabats harmonitzat, tant des del punt de vista funcional (evacuació d’aigua) com estètic, en línia amb la resta de façanes.
Execució prevista i logística
L’inici del muntatge de la nova coberta està previst per a la primera setmana de desembre i es farà en cinc fases:
col·locació de canals,
subestructura portant per a l’engatillament,
col·locació de les dues capes d’aïllament de llana de roca,
xapa d’acabat engatillada,
acabaments finals i resolució de punts singulars.
La pujada de materials es farà amb camió grua fins a peu de coberta, i la instal·lació seguirà una seqüència: s’arrencarà pel vessant que dona al carrer Bon Pastor i es culminarà a la façana posterior, cap al pati d’illa. Cal destacar que la col·locació de l’aïllament requereix jornades sense pluja, l’únic condicionant crític identificat.
Què aportarà la nova coberta?
Amb aquesta actuació, la seu del Cateb guanya una coberta uniforme i estanca, sense unions visibles ni punts febles, que millora el confort interior gràcies al paquet d’aïllament i que preveu la integració fotovoltaica sense comprometre el sistema. La solució engatillada d’alumini natural unifica llenguatge amb la resta d’elements exteriors i, alhora, facilita manteniment i circularitat. Les canals i els desaigües s’han resolt en coherència amb façanes i lluerna, reforçant la continuïtat visual i el bon funcionament hidràulic.
En síntesi, la nova coberta s’alinea amb els criteris de sostenibilitat i de disseny del projecte: més eficiència, més durabilitat i més confort, amb una execució preparada per a les renovables i amb especial atenció a la desmuntabilitat futura dels materials. És un pas més en la transformació de la seu, cap a un edifici més responsable, més robust i més confortable.
Article escrit pel cap d’obra. José Bodas Durán, i la cap de producció, Jessica Paola Paez, de la Constructora Calaf
Assessorament per a oposicions: suport especialitzat per a arquitectes tècnics
El Centre de Documentació del Cateb posa a disposició dels seus col·legiats un servei exclusiu d'assessorament per a oposicions, dissenyat per acompanyar-los en la preparació de processos selectius per a places públiques relacionades amb l'arquitectura tècnica
24 de novembre de 2025
El Centre de Documentació del Cateb posa a disposició dels seus col·legiats un servei exclusiu d’assessorament per a oposicions, dissenyat per acompanyar-los en la preparació de processos selectius per a places públiques relacionades amb l’arquitectura tècnica. Aquest servei inclou:
Recursos especialitzats
Els col·legiats tenen accés a una àmplia gamma de materials que cobreixen els temaris específics de les oposicions d’arquitectura tècnica. Aquests recursos inclouen:
Llibres i manuals actualitzats que aborden els temes generals i específics requerits en les convocatòries.
Articles i documents tècnics que complementen i actualitzen els coneixements necessaris per a l’examen.
Acompanyament tècnic i documental
El servei ofereix orientació personalitzada per a la preparació dels temaris, amb l’objectiu de:
Dissenyar un pla d’estudi adaptat a les necessitats i disponibilitat de cada opositor.
Orientar en la selecció de materials i recursos més adequats per a cada temari.
Resoldre dubtes tècnics i documentals que puguin sorgir durant la preparació.
Espai de treball equipat
Els col·legiats poden utilitzar l’espai de treball del Centre de Documentació, que disposa de:
Connexió a Internet i equipament informàtic per a la consulta de materials en línia.
Espais per a l’estudi i la preparació dels temaris.
Accés a bibliografia especialitzada i altres recursos necessaris per a la preparació.
Informació sobre convocatòries
El servei manté als col·legiats informats sobre les convocatòries més importants de places públiques relacionades amb l’arquitectura tècnica, proporcionant:
Informació sobre les convocatòries publicades.
Orientació sobre els requisits i procediments específics de cada procés selectiu.
Assessorament en la tramitació de sol·licituds i documentació necessària.
La recent derogació del Decret 375/1988 de la Generalitat de Catalunya, (aplicable a partir del 12 de novembre de 2025), pot generar un perillós malentès en el sector de l’edificació, donant lloc a un greu error d’interpretació sobre les obligacions del Director de l’Execució de l’Obra (DEO).
Interpretar aquesta derogació com una eliminació de responsabilitats no només és incorrecte, sinó que pot comportar conseqüències legals i professionals importants. La tesi d’aquest article és inequívoca: lluny de desaparèixer, l’obligació de documentar el control de qualitat està plenament vigent en el marc legal i normatiu. Aquest marc, format principalment per la Llei d’Ordenació de l’Edificació (LOE), el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) i el Codi Estructural (CE), consolida un sistema de garanties on el DEO és la figura central. L’objectiu és clarificar aquest marc actual i dissipar qualsevol percepció d’un buit legal inexistent.
2. El punt de partida: Què exigia el Decret 375/1988 Derogat?
Per comprendre la solidesa de la regulació actual, és fonamental entendre el marc normatiu que ha estat reemplaçat. El Decret 375/1988 va ser una norma autonòmica que, durant dècades, va definir de manera específica les tasques de control per als aparelladors i arquitectes tècnics a Catalunya.
Aquesta normativa assignava a l’arquitecte tècnic dues funcions clau que estructuraven el control de qualitat a l’obra: l’obligació d’elaborar un programa de control de qualitat i la responsabilitat de registrar en aquest programa els resultats dels assajos, anàlisis i proves realitzades.
Com s’ha esmentat, aquesta norma autonòmica ha estat formalment derogada pel Decret 224/2025. No obstant això, la seva desaparició no va crear cap buit legal. Al contrari, va consolidar l’aplicació d’una normativa estatal més completa, ja existent, que defineix amb major profunditat i abast el paper del DEO en l’avaluació de la conformitat de la qualitat constructiva.
3. La base pctual: La Llei d’Ordenació de l’Edificació (LOE)
El pilar fonamental del marc vigent és la Llei 38/1999 d’Ordenació de l’Edificació (LOE). Aquesta llei marc estableix les responsabilitats de tots els agents que intervenen en el procés constructiu i assenta el fonament legal de l’obligació del DEO en el control de qualitat.
La LOE defineix el Director de l’Execució de l’Obra com l’agent que assumeix la funció tècnica de “dirigir l’execució material de l’obra i de controlar qualitativa i quantitativament la construcció i la qualitat de l’edificat”. Aquesta definició és el punt de partida d’una sèrie d’obligacions concretes i no delegables.
Les obligacions més rellevants del DEO segons la LOE inclouen:
Verificar la recepció a l’obra dels productes de construcció i ordenar la realització dels assajos i proves necessaris.
Dirigir l’execució material, comprovant els replantejaments, els materials i la correcta execució i disposició dels elements constructius d’acord amb el projecte.
Consignar les instruccions necessàries al Llibre d’Ordres i Assistències.
Aportar els resultats del control realitzat per a l’elaboració de la documentació final de l’obra executada.
És fonamental entendre que, mentre la LOE estableix el “què” —les responsabilitats generals i l’objectiu del control—, és el Codi Tècnic de l’Edificació el que desenvolupa el “com”. El CTE operacionalitza el mandat legal de la LOE, transformant la responsabilitat general del DEO en un conjunt de procediments documentals concrets i ineludibles.
4. El marc tècnic i procedimental: El Codi Tècnic de l’Edificació (CTE)
El Codi Tècnic de l’Edificació (CTE), aprovat pel Reial Decret 314/2006, és el marc normatiu que desenvolupa les exigències bàsiques de qualitat dels edificis i tradueix els principis generals de la LOE en obligacions documentals taxatives i específiques per al DEO.
La Documentació del Control com a Exigència El CTE exigeix explícitament que durant la construcció s’elabori la “documentació del control de qualitat realitzat al llarg de l’obra”. La praxi correcta exigeix entendre que això no és una opció, sinó un requisit reglamentari del seguiment de l’obra.
El DEO com a Agent Recopilador La norma subratlla el paper central del DEO, assignant-li la responsabilitat de “recopilar la documentació del control realitzat”, verificant a més que aquesta sigui conforme amb el que estableix el projecte. Aquest rol implica activament demandar, rebre i validar la documentació dels productes que el constructor ha de facilitar-li, reforçant la seva funció de verificador principal.
L’Abast del Control a Documentar El CTE especifica clarament que la documentació del control ha de cobrir tres àmbits fonamentals del procés constructiu:
Control de recepció de productes.
Controls de l’execució.
Control de l’obra acabada.
El Dipòsit Formal de la Documentació Per atorgar un caràcter oficial i garantir-ne la conservació, el CTE estableix l’obligació final del DEO de dipositar la documentació del seguiment del control al Col·legi Professional corresponent o a l’Administració competent.
Aquesta exigència documental ja supera àmpliament l’antic decret, però el marc normatiu va més enllà. Normatives més recents, com el Codi Estructural, no només reforcen aquests requisits, sinó que els intensifiquen per a l’element de major risc de l’edificació.
5. El reforç específic: El Codi Estructural (CE)
El Codi Estructural (CE), aprovat pel Reial Decret 470/2021, aprofundeix en la necessitat de documentar el control de qualitat, introduint un estàndard de rigor superior per a l’estructura, l’element més crític per a la seguretat. El CE imposa al DEO responsabilitats directes i d’una contundència inequívoca.
Confirmació Explícita del Rol: El CE designa de manera inequívoca el Director de l’Execució de l’Obra com el responsable de la “recopilació i arxiu de la documentació del control realitzat” en l’àmbit de l’edificació. Aquesta assignació elimina qualsevol ambigüitat.
Exigència de Traçabilitat Total: La norma imposa un requisit de traçabilitat absoluta. Exigeix “evidències documentals“ de totes les comprovacions i assajos, les quals han d’estar signades per la persona física responsable de l’activitat de control i incloses en la documentació final. Aquest detall subratlla la responsabilitat personal inherent al procés.
Implicació en la Planificació: El DEO, com a part de la Direcció Facultativa, té la responsabilitat d’aprovar el programa de control de l’obra, el qual ha de definir el sistema de documentació que es farà servir, integrant el control des de la fase inicial de planificació.
La culminació de tot aquest procés de planificació, execució i documentació del control es materialitza en l’acte jurídic que certifica la correcta finalització dels treballs.
6. La prova definitiva: El Certificat Final d’Obra (CFO)
El Certificat Final d’Obra (CFO) no és un mer tràmit final; és la culminació de tot el procés documentat. En aquest document, el DEO certifica, sota la seva responsabilitat professional, que l’execució material i el control de qualitat s’han realitzat correctament.
El vincle entre el control diari i aquesta certificació és directe i legalment inseparable. La normativa exigeix que, com a annexos al CFO, s’adjunti obligatòriament la següent documentació:
Relació dels controls realitzats durant l’execució de l’obra i els seus resultats.
Descripció de les modificacions introduïdes durant l’obra.
Aquesta exigència converteix la documentació del control en l’evidència material que substancia i valida legalment la signatura del DEO al Certificat Final d’Obra. Sense aquest suport documental, la certificació queda buida de contingut i exposa el professional a greus responsabilitats.
7. Conclusió: Una obligació reforçada i indispensable
La derogació del Decret 375/1988 no ha creat cap buit legal. Al contrari, l’obligació del DEO de documentar el control de qualitat ha estat absorbida i enfortida per un marc normatiu estatal (LOE, CTE, CE) molt més exigent. Hem passat d’una llista de comprovacions prescriptiva, pròpia de l’antic decret, a un sistema integral de gestió de la qualitat basat en l’evidència, on el DEO actua com a garant central.
Aquesta documentació no és un tràmit burocràtic, sinó la pedra angular de la responsabilitat professional del DEO i la prova definitiva de la seva due diligence. És l’evidència indispensable que permet “demostrar la conformitat de l’estructura” i de la resta de l’edifici amb el projecte i la normativa. En definitiva, constitueix la principal defensa del tècnic davant de futures patologies o reclamacions, garantint que l’edifici compleix les exigències de seguretat i qualitat que la societat demanda. Documentar el control no és una opció; és l’essència de la bona praxi professional.
Manresa dona la benvinguda a l’època més especial de l’any, amb un tast de vins
S’acosta Nadal i la Delegació del Bages-Berguedà-Anoia li ha volgut donar la benvinguda amb una activitat de maridatge de proximitat amb productes seleccionats del territori.
21 de novembre de 2025
El passat 20 de novembre, companys i companyes de la delegació ens vam trobar per celebrar que s’acosta Nadal i compartir una estona agradable i brindar plegats pel camí recorregut aquest any i posar en valor la feina feta.
Amb aquest tast de vins amb referències seleccionades del nostre territori, reconegudes als Premis Vinari 2025, hem pogut descobrir sabors autèntics, aprendrem curiositats vinícoles i ens hem deixat sorprendre per la riquesa enològica d’Exibis.
El tast ha anat acompanyat d’un maridatge amb productes de proximitat de gran qualitat, com els formatges artesans de Cal Músic premiats als certàmens Lactium i Gourmet com a millors formatges de Catalunya i de l’Estat, i a una selecció d’embotits de primera.
Què s’amaga sota la plaça del Monestir de Montserrat? El Vallès Occidental i l’Oriental han visitat les seves restes
Puig i Cadafalch va urbanitzar la plaça del Monestir de Montserrat fa gairebé un segle, però hi va mantenir, al subsol, les restes dels murs medievals, amagats sota la plaça de Santa Maria, que s'han recuperat i es poden visitar. I així ho han fet els companys del Vallès Occidental i Oriental.
20 de novembre de 2025
Enguany se celebra el mil·lenari de la fundació del Monestir de Montserrat, impulsada per Oliba, abat de Ripoll i de Cuixà i bisbe de Vic. Per commemorar aquesta efemèride, les Delegacions del Vallès Occidental i Oriental del Cateb han visitat els vestigis del segle XIV que s’han posat al descobert després d’un treball minuciós i que es poden visitar, perquè formen part del museu que recull una de les col·leccions d’art més importants de Catalunya. Una visita excepcional a les restes medievals del Monestir, amagades sota la plaça de Santa Maria, a les quals ens ha guiat Jaume Soldevila, arquitecte tècnic amb una llarga trajectòria professional i responsable del projecte de recuperació d’aquest valuós patrimoni.
És sorprenent pensar que cada any més de dos milions de persones trepitgen aquesta plaça sense imaginar que, just sota els seus peus, es conserven les estructures més antigues del monestir medieval, preservades in situ.
Després de la visita, hem continuat un recorregut pel Museu de Montserrat, guiats per un especialista de l’Abadia, on hem descobert tant les col·leccions permanents com l’exposició temporal dedicada al mil·lenari del monestir.
Poesia i pintura van de la mà amb Josep Vernis, en l’exposició inaugurada a Vic
Contemplar una exposició com aquesta, amb peces de diferents moments, ens obre al recorregut vital i artístic de Josep Vernis. L'exposició s'inaugurà el 15 de novembre passat i es podrà visitar fins al 24 de desembre a la delegació d'Osona-Moianès.
20 de novembre de 2025
Delegació d’Osona-Moianès – Vic
La sala Jaume Cabeza de la delegació d’Osona-Moianès inaugurava dissabte passat l’exposició ‘Ut Poesis, pictura’, de l’artista osonenc Josep Vernis. Amb la sala plena de gom a gom, la mostra recull una quinzena d’obres que fan un recorregut per la trajectòria artística de l’artista.
A“Ut poesis, pictura”, “així com la poesia, la pintura”, (segons Víctor Sunyol, l’escriptor i editor osonenc), Josep Vernis, fa amb el llenguatge visual el mateix que fa el poeta amb la llengua. S’ha apropiat de les formes, els colors, el traç, l’espai, la composició o els volums –tal com el poeta ho fa amb tots els aspectes de la llengua i la poesia– i n’ha elaborat la seva veu, el seu codi, el seu llenguatge. Però sempre hi haurà qui hi continuarà buscant “què significa” en lloc de veure-hi “el que és”. Es demanaran “què vol dir” en lloc de simplement llegir –amb el cap i amb el cor–, en lloc de simplement sentir, interpretar –que és ser, que és viure.
En tot el seu camí, Josep Vernis ha anat creant-se un llenguatge, una poètica pròpia, amb una obra del tot sincera, sense impostures ni poses, que fan de la seva trajectòria un exemple de coherència i rigor, una mostra de treball fidel a uns principis però mai estancat; compromès estèticament i èticament amb els problemes, els reptes i les idees del seu temps i de la contemporaneïtat.
