Cercar Error
Coneixement Subvencions Subvencions per tot Catalunya

Subvencions per al millorament urbà, ambiental i social dels barris i les viles d’atenció especial

S'obre la convocatòria pel Pla de Barris i viles 2026

S’ha publicat al DOGC la Resolució TER/1647/2026, de 22 de maig, per la qual s’aprova la convocatòria anticipada derivada de les bases reguladores de les subvencions per al millorament urbà, ambiental i social dels barris i viles d’atenció especial, finançades pel Fons de Recuperació Urbana, Ambiental i Social de Barris i Viles d’Atenció Especial, per a l’any 2026 (ref. BDNS 908285)

Aquesta és una línia d’ajuts als municipis per combatre la segregació urbana, reduir les desigualtats socials i pal·liar els efectes de la crisi climàtica sobre la població. Es destinen als barris, les viles i les àrees urbanes que, per les seves característiques socials, econòmiques i ambientals, s’identifiquen com a àrees d’atenció especial, per millorar les seves condicions de vida.

Durant el període 2025-2029 es publicaran les convocatòries anuals de subvencions adreçades a tots els municipis de Catalunya.

Aquestes subvencions estan pensades per a les àrees identificades com a àrees d’atenció especial (AAE). Les AAE són aquelles àrees amb indicadors de renda per sota de la mitjana de Catalunya, dèficits d’equipaments o serveis, problemes d’habitatge o exposició a riscos ambientals.

Les bases reguladores d’aquests ajuts les trobareu en el decret 163/2025, de 29 de juliol, de desplegament de la Llei 11/2022, de 29 de desembre, de millorament urbà, ambiental i social dels barris i les viles per aprovar les bases reguladores de les subvencions i crear l’Oficina Tècnica de Barris i Viles

​Pressupost disponible: 200.000.000 €
Àmbit d’aplicació: Municipis de Catalunya
Beneficiaris: Municipis, individualment o juntament amb altres, en el terme o l’àmbit d’actuació dels quals s’emplacen els barris, viles o àrees urbanes que compleixin la condició d’àrea d’atenció especial. I entitats municipals descentralitzades que compleixin certs requisits i mitjançant els municipis
Terminis: S’inicia el 6/7/2026 i finalitza el 17/07/2026

Imports i finançament

L’import màxim de cadascuna de les subvencions es determina en la convocatòria corresponent. Aquest import estarà comprès entre el 50 % i el 75 % del pressupost global del Programa memòria d’intervenció integral i, excepcionalment, pot arribar al 90 %.

Els imports són:

  • Per a municipis de 20.000 o més habitants: de 6 a 25 milions d’euros
  • Per a municipis de menys de 20.000 habitants: de 3 a 12,5 milions d’euros

A cada convocatòria s’assegurarà una representació territorial equilibrada, d’acord amb les vuit demarcacions veguerials.

Què cal presentar?

Els sol·licitants hauran de presentar, d’una banda, la documentació acreditativa dels ingressos i del compliment dels indicadors de ser considerats àrees d’atenció especial i, de l’altra, el Programa memòria d’intervenció integral, que s’entén com el Pla de Barris a escala local, dins del qual s’inclouen actuacions en cadascun dels àmbits següents:

  • Transformacions físiques: urbanisme, habitatge i eficiència energètica.
  • Transició ecològica: emergència climàtica, infraestructura verda i economia circular.
  • Acció sociocomunitària: reducció de les desigualtats, equitat de gènere, salut, educació i economia.

El Programa memòria d’intervenció integral haurà de destinar com a mínim el 25 % del nombre d’actuacions a cadascun dels tres àmbits establerts.

Contingut del Programa memòria d’intervenció integral

El Programa memòria d’intervenció integral ha de contenir:

  1. La delimitació de l’àrea en la qual es vol intervenir, amb la descripció de la seva situació social, urbanística, ambiental i econòmica.
  2. La proposta d’actuació, amb el detall de totes les accions previstes i la justificació de la necessitat per mitjà d’un recull d’indicadors i dades disponibles.
  3. El pressupost global previst, amb el detall del cost de cada una de les actuacions previstes i les emissions de diòxid de carboni que té associades.
  4. Les mesures de desenvolupament comunitari i acció social inclusiva.
  5. El calendari del desplegament de les diverses accions previstes i els recursos destinats a cadascuna, especificant l’aportació que es proposa per a cada administració.
  6. El model de governança proposat.
  7. Les intervencions públiques en curs o projectades en l’àrea d’actuació.
  8. La memòria del procés participatiu dut a terme per elaborar el Programa memòria d’intervenció integral.
  9. La definició dels instruments de gestió previstos i, si escau, de l’oficina local de Pla de Barris.

Les actuacions finançades del Programa memòria d’intervenció integral s’han d’executar en un termini màxim de cinc anys des de la data d’atorgament de la subvenció, sense comptar les pròrrogues que hi pugui haver. Aquest termini es pot ampliar a vuit anys, sempre que al cap de quatre anys des de l’atorgament de la subvenció s’hagi executat el 50 % del pressupost global inclòs en el Programa memòria d’intervenció integral.

Accions no subvencionables:

  • Construcció d’habitatges no destinats a reallotjament.
  • Construcció d’equipaments escolars, sanitaris i de l’àmbit de la seguretat ciutadana, amb l’excepció de les escoles de música i d’arts i les escoles bressol.

Trobareu més informació, preguntes freqüents sobre la convocatòria a la pàgina del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica

PUBLICITAT

Coneixement Pràctica professional

El sector analitza les oportunitats que s’obren amb la digitalització

Dilluns passat el sector es va aplegar per celebrar el primer simposi dedicat a la digitalització aplicada a les administracions públiques, l’obra i l’exercici professional.

La jornada que va tenir lloc a l’Edifici Estel, va reunir representants de l’Administració catalana, administracions locals, universitats, empreses constructores, promotores i proveïdors tecnològics, per compartir estratègies, casos d’èxit i eines que ja estan transformant la manera de projectar, executar, gestionar i lliurar els edificis.

La primera part de la jornada es va centrar en la transformació digital de les administracions públiques. Carles Ramió va presentar l’estratègia CETRA de transformació de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, posant l’accent en la necessitat de millorar la qualitat dels serveis digitals, simplificar tràmits i avançar cap a una millor governança de les dades. Des de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Montserrat Monteagudo va exposar el potencial de la integració entre GIS i BIM mitjançant formats oberts com IFC, mentre que Miriam Alvarado va explicar els reptes de l’Ajuntament de Barcelona per gestionar de manera transversal tot el cicle urbanístic i edificatori. Pablo Espinosa, arquitecte municipal, va presentar l’estratègia BIM de Sant Feliu de Llobregat, basada en la gestió integral dels actius i en l’ús compartit de models digitals dins l’administració.

El debat, moderat per Isabel Pagonabarraga, directora general del Cateb, va abordar com la digitalització pot contribuir a millorar processos com la tramitació de llicències, la validació de projectes o el seguiment de l’obra. Els ponents van coincidir en la importància d’avançar cap a formats oberts, plataformes interoperables i eines que facilitin la feina dels tècnics, sense perdre de vista la necessitat d’acostar el BIM als professionals i fer-lo aplicable també als projectes de menor escala.

La segona part del simposi va posar el focus en l’obra i en la professió, amb la presentació de diversos casos significatius d’èxit. Entre d’altres, es va explicar la digitalització de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida, un projecte d’alta complexitat, on les eines digitals van ser clau per compartir informació entre centenars de professionals de l’obra i el personal sanitari. També es van presentar experiències vinculades als bessons digitals i els espais de dades, la coordinació de seguretat i salut mitjançant llibres d’incidències digitals, i la digitalització en l’execució de les obres de l’Hospital del Mar, on el BIM, la realitat virtual i els entorns comuns de dades van facilitar la coordinació i la presa de decisions.

Altres ponències van mostrar com la digitalització arriba cada vegada més a peu d’obra, amb eines per gestionar incidències, millorar la comunicació amb industrials i garantir la traçabilitat dels processos. També es va abordar el lliurament digital de l’obra al client, amb especial atenció al llibre de l’edifici digital, la documentació accessible, la postvenda i la gestió del manteniment. En paral·lel, el MarketPlace va permetre conèixer solucions i eines de diverses empreses i entitats vinculades a la digitalització del sector.

Després d’un dinar, on els assistents van poder compartir us espai de relació i trobada, va continuar el diàleg a la sala amb una posada en comú del que representa la digitalització al sector, les relacions que cal establir per comunicar les dades i com el model digital ha de transformar la construcció i gestió de l’edificació

La jornada, organitzada pel Cateb, va finalitzar amb una visita a l’Edifici Estel de la mà de Xavier Pla, de Plaat. La visita va permetre als assistents conèixer de prop aquest edifici emblemàtic i tancar el simposi en un espai especialment significatiu per reflexionar sobre el present i el futur de la construcció.

En conjunt, el simposi –que va comptar amb la participació de l’Ecosistema d’empreses del Cateb– va evidenciar que la digitalització ja no és una tendència de futur, sinó una realitat que transforma la manera de treballar de les administracions, els tècnics, les constructores, les promotores i els usuaris finals. El repte, ara, és consolidar aquest canvi amb dades de qualitat, processos compartits, eines accessibles i professionals preparats per aprofitar tot el seu potencial.

Empreses de l’Ecosistema que van presentar casos d’èxit

PUBLICITAT

Coneixement Pràctica professional Ecosistema web

1r Simposi dedicat a la digitalització aplicada, amb la participació de l’Ecosistema

Participar en aquest simposi ens ha permès explorar, des de perspectives tècniques i estratègiques, com les tecnologies digitals estan redefinint el futur de la construcció, quines són les bones pràctiques ja implementades per moltes empreses i quins són els principals reptes i barreres a superar.

La digitalització arriba cada vegada més a peu d’obra, amb eines per gestionar incidències, millorar la comunicació amb industrials i garantir la traçabilitat dels processos. També es va abordar el lliurament digital de l’obra al client, amb especial atenció al llibre de l’edifici digital, la documentació accessible, la postvenda i la gestió del manteniment. En paral·lel, el MarketPlace va permetre conèixer solucions i eines de diverses empreses i entitats vinculades a la digitalització del sector.

Empreses de l’Ecosistema que van presentar casos d’èxit

vegeu aquí tot el que hi va tenir lloc

PUBLICITAT

Institucional Oci i cultura Delegació del Bages-Berguedà-Anoia

La Torre Busquet ha estat l’escenari de la 38a trobada de col·legiats i del sector del Bages, Berguedà i l’Anoia

El passat 29 de maig, els col·legiats que es van aplegar al sopar, van poder fer una visita tècnica, acompanyats del regidor d'urbanisme Carles Garcia a la Fàbrica Nova i l'Anònima.

Una vegada més, ha estat, una ocasió per compartir experiències, però aquest any, amb visita guiada a les fàbriques. La Fàbrica Nova és una antiga fàbrica tèxtil d’estil modernista que va arribar a tenir 3.000 treballadors i actualment s’està rehabilitant com a futur campus universitari.

Pel que fa a l’Anònima, és un edifici de 1893 i seu de l’antiga empresa local d’electricitat, actualment rehabilitada i d’ús públic municipal.

En la trobada, com a colofó, els assistents van poder participar en un kahhoot sobre Gaudí i diversos sortejos: nits màgiques a la Casa Batlló, amb visita, copa de cava i concert, visites a la Casa Vicenç de Barcelona amb taller de ceràmica, una Pedrera Night Experience, visita guiada a la Sagrada Familia i torres, i visites al Palau Güell.

Si t’ho has perdut, l’any que ve, no hi faltis!

PUBLICITAT