Cercar Error
Coneixement Pràctica professional Construcció industrialitzada

L’AECI presenta les seves guies per impulsar la construcció industrialitzada

La sessió va posar el focus en la necessitat de normalitzar conceptes, classificar els sistemes constructius i avançar cap a un model més col·laboratiu, sostenible i traçable

La Biblioteca de l’EPSEB va acollir la presentació de les guies elaborades per l’Associació Espanyola de la Construcció Industrialitzada, AECI, amb l’objectiu de contribuir al desenvolupament i la promoció del model de construcció industrialitzada a Espanya.

Durant la sessió, Eloi Tarrés, enginyer de Camins, soci fundador d’EVOWALL i membre actiu de l’AECI, va exposar el treball que l’associació ha desenvolupat per ordenar, definir i segmentar les diferents tipologies vinculades a la construcció industrialitzada. Tarrés va remarcar la importància de diferenciar entre una obra industrialitzada i una obra tradicional que incorpora alguns components industrialitzats, una distinció clau per avançar en la normalització del sector. Marc Martínez, responsable del Centre de Documentació del Cateb, va participar en la presentació.

L’AECI, formada per fabricants i empreses vinculades a la construcció industrialitzada, treballa des de fa anys per donar resposta als reptes del sector de la construcció, la fabricació i la producció offsite. En aquest context, les guies presentades esdevenen una eina de referència per establir criteris comuns i facilitar un millor coneixement dels Mètodes Moderns Constructius, MMC.

Entre les publicacions presentades hi ha la guia Criteris de Sostenibilitat a la Construcció Industrialitzada, centrada en l’impacte ambiental, les tendències i les innovacions del sector; la Guia de mètodes moderns constructius de la industrialització, orientada a ordenar conceptes i terminologies; i la Guia de la Construcció Industrialitzada, que recull i amplia els continguts anteriors per oferir una visió més global del model.

La sessió també va abordar alguns dels principals reptes actuals de la industrialització, com la necessitat de definir índexs que permetin mesurar el grau d’industrialització d’un projecte, la incorporació de sistemes híbrids, la traçabilitat dels components i la col·laboració entre els diferents agents del procés constructiu.

Segons es va destacar, la construcció del futur tindrà cada vegada més un paper d’“assembladora”, basada en la suma de components industrialitzats i no industrialitzats, estructurals i no estructurals, en una lògica de major eficiència, control de qualitat i sostenibilitat.

La trobada va posar de manifest el paper de l’AECI com a espai de trobada entre startups, empreses, professionals, institucions i altres agents del sector, així com la seva contribució a la definició d’un marc comú que permeti accelerar la implantació de la construcció industrialitzada.

PUBLICITAT

Oci i cultura Vallès Oriental

Una gran paella d’estiu a Samalús Natura, aplega companys i famílies del Vallès Oriental

L’estiu ja és aquí i ha entrat amb força, i al Vallès Oriental l’han celebrat amb una paella corporativa, però divertida.

La gran trobada estiuenca del Vallès Oriental amb companys de professió que s’han reunit també en família i amb amics a la natura va resultar tot un èxit malgrat la calor.

Després de l’èxit de l’any passat, s’ha organitzat una trobada especial a l’aire lliure, per a col·legiats i col·legiades i les seves famílies, el dissabte 23 de maig. Els participants van portar les ganes i la delegació es va encarregar de tot, en un entorn en plena natura al peu del Parc Natural del Montseny.

La paella, elaborada allà mateix en un lloc ideal amb barcacoes, va resultar deliciosa, sobretot per la bona companyia i l’entorn a la natura.

PUBLICITAT

Coneixement Ajuts a la recerca Subvencions per tot Catalunya Tesis doctorals

Oberta la convocatòria d’ajuts per a tesis doctorals en català

Els ajuts es destinen a contribuir a les despeses i les taxes administratives associades amb la finalització de la tesi doctoral i amb el tràmit d'obtenció del títol de doctor o doctora

La convocatòria s’adreça a persones que hagin obtingut el títol de doctor o doctora en una universitat del sistema universitari de Catalunya o de fora de l’Estat espanyol, que hagin defensat la tesi doctoral durant l’any 2025 i l’hagin escrit en català.​

Els ajuts que es regeixen per la  Resolució REU/1510/2026, d’11 de maig, per la qual s’aprova la convocatòria derivada de les bases reguladores que han de regir els ajuts per a tesis doctorals en català (TDCAT)

Addicionalment, cal que les tesis doctorals objecte d’aquest ajut s’hagin incorporat al dipòsit de Tesis Doctorals en Xarxa (TDX) i estiguin accessibles abans del 31 de desembre de 2026

Pressupost disponible: 80.000 €.  L’import màxim per ajut és de 1.000 euros.
Destinataris: Persones que hagin obtingut el títol de doctor/a en una universitat del sistema universitari de Catalunya o de fora de l’Estat espanyol, que hagin defensat la tesi doctoral durant l’any 2025 i l’hagin escrit en català.​.
Terminis: Del 20 de maig fins al 22 de juny de 2026 (12 hores) o fins que s’esgoti el pressupost

Requisits

Pel que fa a altres requisits, s’entén com a tesi doctoral en català la que es pugui incloure en algun dels casos següents:

  • Tesis íntegrament escrites en català.
  • Tesis desenvolupades amb l’obtenció del títol de doctor o doctora amb menció europea/internacional i que estiguin escrites en català i en una altra llengua oficial de la Unió Europea. Cal que com a mínim el resum i les conclusions estiguin en català.
  • Tesis estructurades com a compendi de publicacions en què les parts o els capítols que no siguin publicacions estiguin escrits en català.

Els ajuts es poden tramitar des de la pàgina d’ajuts per tesis doctorals en català

PUBLICITAT

Coneixement Institucional Delegació del Vallès Oriental

La delegació del Vallès Oriental, present un any més, a la Fira de l’Ascensió

La Fira, dedicada a l'economia verda i circular, i la primera exposició especialitzada en transició verda de Catalunya, s'ha celebrat del 15 al 17 de maig, al Parc Firal de Granollers.

Aquesta és la primera fira i exposició especialitzada de Catalunya, dissenyada per acompanyar el visitant en el camí cap a la transició verda, on hem pogut descobrir un itinerari dedicat a la conscienciació ambiental i a les solucions per construir llars més sostenibles, eficients i saludables. Hem tingut xerrades i activitats infantils que ens han acostat a aquesta conscienciació, però sobretot, l’estand va comptar amb molta assistència, ciutadans que volen fer més sostenibles els seus habitatges i consultes dels tècnics.

En l’acte inaugural, amb la participació de representants institucionals, autoritats del territori i membres del teixit econòmic i comercial, vam poder comptar amb la presència de Miquel Sàmper, conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya i d’Alba Barnusell, alcaldessa de Granollers, que van saludar el nostre delegat, Josep Lluís Sala Sanguino i Jesús Rey, arquitecte tècnic de la Comissió Territorial.

En la inauguració, la regidora de Promoció Econòmica, Cinta Aixendri, va definir aquesta edició com una Fira “pedagògica, participativa i experimental”, amb una aposta clara per l’economia circular, la gastronomia de proximitat, el sector agrari i ramader i activitats que “reforcen el vincle amb les nostres arrels i converteixen l’Ascensió en una experiència compartida de ciutat”.

La diputada delegada de Comerç i Consum de la Diputació de Barcelona, Olga Serra, va reivindicar “un consum més responsable i arrelat al territori”, destacant la importància de la qualitat, la sostenibilitat i una economia “més verda, circular i humana”.

Per la seva banda, l’alcaldessa de Granollers, Alba Barnusell, va remarcar l’evolució de la Fira “des dels seus orígens ramaders fins a convertir-se en un espai de trobada, intercanvi i converses”, posant en valor el teixit social, econòmic i empresarial de la ciutat.

Finalment, el conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, Miquel Sàmper, va destacar la necessitat de trobar “un equilibri entre economia, turisme i comerç”, i ha assegurat que “el centre de Granollers és un dels més macos de Catalunya”.

PUBLICITAT

Institucional

L’Assemblea General aprova els comptes i la gestió de l’any 2025

L’Assemblea aprova la memòria d’activitats i les liquidacions pressupostàries del Cateb, d’ASP Corredoria d’Assegurances i de GESCOL corresponents a l’exercici 2025.

El passat 19 de maig va tenir lloc l’Assemblea General ordinària de col·legiats i col·legiades del Cateb a la nova seu del Vallès Occidental, a Terrassa. La sessió va seguir l’ordre del dia previst, amb l’informe del president, la presentació de la memòria anual de gestió col·legial 2025 i la liquidació dels pressupostos del Cateb, d’ASP Corredoria d’Assegurances i de GESCOL Serveis i Tecnologies.

En el seu informe, el president va estructurar la intervenció en quatre grans àmbits d’activitat del Col·legi: les accions de projecció de la professió, les accions de defensa davant les administracions, la millora dels serveis al col·legiat i les activitats previstes per posicionar la professió en el marc de Barcelona Capital Mundial de l’Arquitectura 2026.

L’acció col·legial destacada

Un dels punts en què el president va posar més èmfasi va ser en la necessitat de reforçar l’acció col·legial orientada als diferents perfils professionals. En aquest sentit, va recordar que una de les principals preocupacions de la Junta ha estat “l’adaptació del Col·legi als diferents perfils professionals”, amb accions segmentades que permetin donar una resposta més ajustada a les necessitats dels col·legiats i col·legiades.

Així, es van destacar actuacions adreçades a professionals liberals —DEO, coordinadors de seguretat i salut i tècnics de projectes—, com l’ampliació dels horaris d’atenció fins a les 17.30 h, la millora de la borsa de tècnics amb el projecte Obres amb Garantia i la intensificació dels recursos davant licitacions públiques que discriminen els professionals de l’arquitectura tècnica o vulneren les seves atribucions.

També es van explicar accions dirigides a despatxos professionals, tècnics municipals, caps d’obra i project managers. Entre aquestes, es van esmentar les trobades amb despatxos per recollir opinions i suggeriments, el suport tècnic i jurídic especialitzat als tècnics municipals, la publicació de materials professionals, l’actualització del postgrau de Cap d’Obra amb nous continguts d’intel·ligència artificial i Lean Construction, i la millora del Màster de Project Manager.

El president va remarcar que l’objectiu és crear grups de treball dels diferents perfils professionals per compartir informació, inquietuds i necessitats. Actualment, el Cateb ja té en funcionament un grup amb professionals de la Seguretat i Salut, format per 24 membres. També es va fer referència a altres grups d’interès, com les dones, els joves i els precol·legiats, amb actuacions per reforçar el vincle amb l’EPSEB i la voluntat d’activar un programa de mentoratge entre joves col·legiats i precol·legiats.

Projecció i defensa de la professió

En l’informe del president també es va posar l’accent en la necessitat d’atreure joves a la professió i reforçar la visibilitat de l’arquitectura tècnica. En aquest sentit, es van presentar les dades provisionals de la campanya a les xarxes, amb més de 294.000 visualitzacions i 317 visites a la web.

Amb aquest mateix objectiu, el Cateb ha participat en el programa de Betevé Sota la pell de la ciutat, una sèrie de 10 capítols curts en què diferents arquitectes tècnics expliquen les característiques constructives d’edificis públics de Barcelona. Aquesta acció ha permès donar visibilitat a diferents perfils professionals, com direccions d’execució d’obra, tècnics de l’administració o responsables de seguretat i salut.

Pel que fa a la defensa de la professió, el president va destacar les gestions realitzades davant les universitats catalanes, les conselleries de Territori i Habitatge i de Recerca i Universitats, així com davant el Govern de la Generalitat, per posar de manifest la manca d’arquitectes tècnics i la necessitat d’incrementar les places universitàries.

També es va recordar el treball fet en relació amb la Llei de l’arquitectura catalana per mantenir la contractació independent de la direcció d’execució d’obra i la coordinació de seguretat i salut respecte del projecte, així com l’eliminació de la figura de la llicència bàsica. Igualment, es van exposar les accions amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya per defensar i millorar la tramitació de les cèdules d’habitabilitat.

La reforma de Bon Pastor, orientada al col·legiat

La reforma de la seu del carrer Bon Pastor va ser un altre dels punts destacats de l’informe. El president va explicar que s’està iniciant la fase final de les obres i que la previsió és poder inaugurar la seu renovada durant el mes d’octubre, tal com s’havia compromès la Junta de Govern.

La reforma es va presentar com un projecte estratègic per al futur del Cateb, però sobretot com una actuació orientada a millorar els serveis als col·legiats i col·legiades. En paraules del president, la nova seu ha de ser “el símbol d’un Col·legi més orientat al col·legiat i més obert a la societat”.

Durant el torn obert de paraules, dos col·legiats van preguntar per l’evolució de la formació. El president va respondre que “això ho remuntarem” i va explicar que el nou edifici de Bon Pastor preveu dues grans aules amb servei de videoconferència, pensades per oferir formació en format híbrid i reforçar l’activitat formativa del Cateb.

Barcelona Capital Mundial de l’Arquitectura 2026

La sessió va incorporar també una referència al paper del Col·legi en el marc de Barcelona Capital Mundial de l’Arquitectura 2026 i a la proposta de l’ARTEC – el primer festival d’Arquitectura Tècnica-, una oportunitat per reforçar la presència pública de la professió i la seva contribució al sector de l’edificació.

Entre les activitats previstes, el president va destacar una exposició sensorial i interactiva sobre la importància de mantenir i rehabilitar els edificis, que convertirà la seu del Cateb, durant dos mesos, en “l’hospital de referència dels edificis”. L’objectiu és acostar a la ciutadania la idea que cuidar la salut dels edificis és també cuidar la salut de les persones.

La participació del Cateb en la capitalitat també inclourà un cinefòrum sobre habitatge a l’Espai Texas i uns diàlegs a la universitat per unir acadèmia, professió i indústria al voltant dels nous reptes del sector.

Presentació de la memòria anual

El secretari va donar pas a la presentació de la memòria anual de gestió col·legial 2025, en format vídeo resum, que recull les principals línies d’actuació del Cateb durant l’exercici.

Tancament econòmic

En l’àmbit econòmic, es va presentar la liquidació del pressupost d’ingressos i despeses del Cateb corresponent a l’exercici 2025, així com el balanç de situació comptable tancat el 31 de desembre de 2025.

Els ingressos ordinaris del Cateb van assolir els 7,071 milions d’euros, per sobre dels 6,975 milions previstos. El Servei de Validació va representar el 47% dels ingressos ordinaris, amb un total de 3,340 milions d’euros, un 11% més que el 2024. Dins d’aquest àmbit, els visats van créixer un 19% i els informes d’idoneïtat un 21% respecte de l’exercici anterior.

Pel que fa a les despeses ordinàries, es van situar en 6,919 milions d’euros, per sota dels 7,067 milions pressupostats. Les principals partides van correspondre a personal, amb el 44% del total; despeses generals i tributs, amb el 29%; i compres i treballs externs, amb el 10%. La plantilla del Cateb al tancament de l’exercici era de 57 persones.

El resultat de l’activitat ordinària va ser positiu, amb 152.282 euros, davant el resultat previst de -92.131 euros. El resultat consolidat final de l’exercici es va situar en 105.122 euros, també per sobre de la previsió inicial, que era de -107.389 euros.

També es van presentar els resultats d’ASP Corredoria d’Assegurances, que va tancar l’exercici amb un resultat després d’impostos de 181.446 euros, i de GESCOL Serveis i Tecnologies, societat inactiva que va registrar un resultat de -1.349 euros i que consta com a dissolta i liquidada el 2026, d’acord amb l’acord de l’Assemblea General del 16 de desembre de 2025.

Altres qüestions

Durant el torn obert de paraules, els col·legiats i col·legiades assistents van poder plantejar preguntes, comentaris i aportacions sobre els punts tractats a l’Assemblea.

A més de les preguntes sobre formació, el president també va fer referència a la situació del servei de visats, idoneïtat tècnica i ECA, i va explicar que s’està aprofitant el moment per reestructurar aquests serveis i integrar-los a l’àrea Tècnica, amb un procés de formació i captació de nous col·laboradors per donar resposta a l’increment d’activitat.

Acords de l’Assemblea General

Els acords adoptats per l’Assemblea General ordinària de col·legiats i col·legiades que va tenir lloc el 19 de maig de 2026 van ser els següents:

  1. Aprovar la memòria d’acció col·legial presentada per la Junta de Govern, corresponent a la gestió realitzada pel Cateb durant l’exercici 2025. L’acord es va prendre amb el vot favorable de tots els assistents, excepte 1 abstenció.
  2. Aprovar la liquidació del pressupost d’ingressos i despeses del Cateb corresponent a l’exercici 2025, l’aplicació del resultat i el balanç de situació comptable tancat el 31 de desembre de 2025.L’acord es va prendre amb el vot favorable de tots els assistents.
  3. Aprovar la liquidació del pressupost de l’exercici 2025 de la societat Aparelladors Serveis Professionals, Corredoria d’Assegurances, SLU, el capital de la qual pertany íntegrament al Cateb, així com l’aplicació del resultat. L’acord es va prendre amb el vot favorable de tots els assistents.
  4. Aprovar la liquidació del pressupost de l’exercici 2025 de la societat GESCOL Serveis i Tecnologies, SLU, el capital de la qual pertany íntegrament al Cateb, així com l’aplicació del resultat. L’acord es va prendre amb el vot favorable de tots els assistents, excepte 2 abstencions
  5. Elegir tres col·legiats o col·legiades per integrar-se a la Comissió Econòmica per a l’exercici 2026, d’acord amb l’article 66 dels Estatuts col·legials. Toni Floriach, Sensi Gàlvez i Aleix Alexandre
  6. Designar tres interventors i un suplent per a l’aprovació de l’acta de l’Assemblea General ordinària, de conformitat amb l’article 46 dels Estatuts col·legials. Josep Orriols, Antoni Floriach, Sensi Gàlvez, Suplent, Anna Portella.

PUBLICITAT

Institucional

Delega el teu vot per a l’Assemblea de la MUSAAT

Delega el teu vot per a l'Assemblea de la Musaat.

El proper 18 de juny se celebrarà a Madrid l’Assemblea General ordinària de la MUSAAT.

Gràcies a la delegació del teu vot, hem aconseguit millores molt importants per al col·lectiu:

  • Hem canviat els estatuts: hem aconseguit la limitació de mandats i la incorporació d’assesors externs al Consell d’Administració.
  • Hem millorat les cobertures: hem aconseguit doblar cobertures pel mateix import de prima.
  • Ens retornen diners: per primera vegada, es reparteixen els beneficis de la responsabilitat civil professional (RCA11), reduint la prima de 2026 fins al 50%
  • Disposem de noves assegurances col·lectives: nous productes amb cobertures específiques per a caps d’obra i tècnics municipals recent col·legiats

Per seguir defensant els nostres interessos i aconseguir encara més millores, delega el teu vot abans del 5 de juny.

Com delegar el vot?

  • Tens signatura digital? Obre la butlleta, insereix-hi la teva signatura digital i envia-la a musaat2026@cateb.cat
  • No tens signatura digital? Signa la butlleta adjunta de forma manuscrita i porta-la al Cateb, a Barcelona o a qualsevol de les sis delegacions. Important: cal presentar la butlleta original; no s’admeten còpies escanejades.

Descarrega aquí la butlleta de delegació de vot

Necessites ajuda?

932 402 055
mutualistes@aspcorredoria.cat

PUBLICITAT

Institucional Delegació del Maresme

La delegació del Maresme viu una Nit Clandestina entre companys i companyes

Els companys i companyes del Maresme han celebrat la 19a edició del seu sopar de col·legiats a Vil·la Minerva.

Ha estat una vetllada on l’elegància i el misteri s’han trobat en una atmosfera inspirada en els daurats anys vint, on els participants es van presentar vestits de black elegance i on es van anar succeint totes les sorpreses que s’havien preparat.

Després d’una copa de benvinguda amenitzada amb música en directe, vam poder fer, malgrat el mal temps, la fotografia de grup, ja seguida dels parlaments i els reconeixements als nous col·legiats, i als 25 i 50 anys de professió, que van conduir Lucia Sánchez, Yolanda Vat i Àlex Illa, com a membres de la comissió territorial.

Vam poder comptar amb la presència de Xavier Font, president del CETOP, Agustí Brullet, representant el Gremi de Constructors i Laura Subirà del Coac.

La trobada va comptar amb el seu sorteig habitual de final de festa, que van conduir Miquel Àngel, Delgado i Fernando Valero, membres de la comissió territorial.

Finalment, voldríem agrair tota la implicació i col·laboració de:

PATROCINADOR principal: REHATEC

COL·LABORADORS
Noster
MWD
SisCol
Aluminis Iluro
2PE
Associació Sant Lluc per l’Art
Excavacions Iluro
Amargant
Chacosa

EMPRESES AMIGUES
Avellanet,
ASP Corredoria d’Assegurances
Folgarona
Ferreteria Candau
Nou Bau
OTR -construccions i reformes-
Mascarell -vidres i alumini-
Finques Pous
Fustes Pram
Farmàcia Picornell

PUBLICITAT

Institucional hna-premaat

Situació de la proposta de passarel·la dels mutualistes alternatius al RETA

El Cateb continua fent seguiment de la proposta de passarel·la que ha de permetre als mutualistes alternatius que ho desitgin, en el nostre cas afiliats a HNA-PREMAAT, incorporar-se al RETA, en les condicions que s’estabelixin. A continuació, en presentem un resum de la situació:

El Cateb continua fent seguiment de la proposta de passarel·la perquè els mutualistes alternatius (en el nostre cas, afiliats a HNA-PREMAAT) puguin passar al RETA. El resum de la situació seria:

  • Al Congrés dels Diputats des del 21/11/24, es continua tramitant una Proposició de Llei del Grup Parlamentari Socialista de modificació de la Llei de la Seguretat Social que regula la passarel·la al RETA. La Ponència de la Comissió ha elaborat un informe sobre la Proposició de Llei, que es presentarà a la Comissió de Treball, Economia Social, Inclusió, Seguretat Social i Migracions, aquest 20 de maig, per continuar la tramitació fins a l’aprovació de la Llei.
  • La postura del CGATE i d’HNA-PREMAAT és la defensa de tots els mutualistes amb base a 3 principis:
    • Manteniment de la mútua alternativa com a opció per a tots els arquitectes tècnics, més enllà del 2027 (que és la data límit que té en compte la Proposició de Llei). 
    • Possibilitat de passarel·la voluntària al RETA per a aquells mutualistes que els pugui interessar. 
    • Aconseguir el complement de la pensió a mínims també per als pensionistes de les mutualitats alternatives (atès que es finança, no amb les cotitzacions a la Seguretat Social, sinó amb base als pressupostos de l’Estat).
  • Per part de diversos mutualistes de HNA, s’ha constituït l’Associació ANMARQ (Asociación Nacional de Mutualistas Arquitectos, de la qual també formen part arquitectes tècnics mutualistes de HNA-PREMAAT), que promou mesures  i accions per millorar les condicions de les pensions de les mútues alternatives i de la passarel·la al RETA.

    ANMARQ promou una enquesta per conèixer la previsió social dels mutualistes d’HNA – PREMAAT.
  • Des del Cateb continuarem defensant els interessos de tots els mutualistes i continuarem facilitant la màxima informació general, tant de la Proposició de Llei en tràmit, com de la informació que faciliti HNA-PREMAAT, com de las acciones d’ANMARQ.

Si tens dubtes sobre la previsió social, el RETA o la mutualitat alternativa HNA-PREMAAT, pots consultar amb el Cateb a través de l’Oficina Virtual, al telèfon 932 40 20 56 o bé per correu electrònic a assessoriajuridica@cateb.cat

PUBLICITAT

Institucional Ecosistema

Una nova aliança amb Constructora del Cardoner, fa créixer l’Ecosistema d’empreses del Cateb

El passat 14 de maig, Constructora del Cardoner, amb Ignasi Cots al capdavant, va signar conveni de col·laboració amb el Cateb, per passar a formar part de l'Ecosistema.

El Cateb i Constructora del Cardoner inicien un nou model de relació, dins del projecte del nou sistema d’ecosistemes d’empreses, un model flexible, inclusiu i estable amb diferents nivells de col·laboració i, en aquest cas, Cardoner (especialistes en construcció industrialitzada) no ha perdut l’oportunitat de fer força conjunta incorporant-se al nou ecosistema d’empreses.

Cardoner Group, que ha crescut territorialment en els darrers temps, s’està especialitzant en projectes d’alta complexitat tècnica quant a industrializació constructiva, apostant pel talent, i és per això que trobarà en l’Ecosistema d’empreses del Cateb un aliat imprescindible.

PUBLICITAT

Institucional

Els premis Catalunya Construcció 2026 recauen en equips d’obres de sanitat, cultura i esport

Els guardons es van entregar en el marc de la Nit de la Construcció, la gran trobada del sector que va aplegar el 14 de maig a més de 700 persones a les Drassanes de Barcelona

Les Reials Drassanes del Museu Marítim de Barcelona van ser l’emblemàtic escenari de La Nit de la Construcció d’aquest any, la gran trobada anual dels professionals de l’arquitectura tècnica i de tots els professionals del sector de l’edificació, en una edició molt especial commemorant que Barcelona és la Capital Mundial de l’Arquitectura durant aquest any. La periodista Helena Garcia Melero va ser la presentadora de l’acte.

La vetllada va ser també el marc de l’acte d’entrega dels XXIII Premis Catalunya Construcció, uns guardons que posen en valor els tècnics que amb el seu treball han contribuït a millorar la qualitat, la gestió, la sostenibilitat, la innovació o la seguretat en la construcció d’edificis.

D’entre les autoritats presents a l’acte, cal destacar la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica del govern català, Sílvia Paneque, i la consellera d’Igualtat i Feminisme, Eva Menor. Així mateix, en representació de l’Ajuntament de Barcelona hi van assistir el quart tinent d’alcaldia, Jordi Valls i el Comissionat d’Habitatge, Joan Ramón Riera, i per part de la Diputació de Barcelona, la presidenta delegada de l’Àrea d’Urbanisme i Habitatge, Gemma Badia.

L’àmbit de la rehabilitació també centra bona part dels Premis Catalunya Construcció en diferents categories. En l’àmbit de la rehabilitació patrimonial, el projecte guanyador ha estat el de la restauració del Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat per saber “retornar la llum” a l’espai i fer-hi una “restitució històrica”. El premi de rehabilitació funcional s’ha atorgat al treball d’adaptació de l’antiga fàbrica Fabra i Coats per a la ubicació de l’Escola de música de Sant Andreu i el Centre d’Art Contemporani. De la feina feta, se n’ha valorat especialment les diferents solucions acústiques resoltes amb “sensibilitat i precisió tècnica”. En la categoria de rehabilitació energètica, el reconeixement és per a l’equip del projecte de rehabilitació energètica del Palau de Vidre de Lleida. En jurat n’ha destacat la “reducció molt significativa” del consum energètic mantenint el confort tèrmic i recuperant un equipament per a la ciutat.

Guardons per categories

L’equip responsable de dirigir les obres d’ampliació de l’Hospital del Mar de Barcelona, ha rebut el Premi Catalunya Construcció 2026. El repte era “majúscul”, en paraules del veredicte del jurat, ja que calia ajustar molt els terminis d’una obra que no podia afectar en cap moment l’activitat hospitalària del centre. I a més, en plena fase de construcció, es va haver d’adoptar el model constructiu prefabricat com a solució als condicionants econòmics del moment.

També en l’àmbit sanitari ha estat guardonat l’equip que ha dirigit les obres del nou edifici de consultes externes de l’Hospital Arnau de Vilanova. Entre els mèrits destacats, el veredicte en subratlla el seguiment “rigorós” del projecte que ha permès al final “l’excel.lent encaix” amb l’edifici existent.

El Premi Catalunya Construcció, en la seva categoria d’innovació, s’ha atorgat a l’equip que va executar l’ampliació i remunta del Pavelló Poliesportiu de l’Illa Diagonal de Barcelona. El veredicte valora el sistema constructiu “altament eficient” que permet disposar de dos pavellons, un sobre l’altre, amb llum natural difusa i prestacions tèrmiques “molt elevades”.

L’àmbit de la rehabilitació també centra bona part dels Premis Catalunya Construcció en diferents categories. En l’àmbit de la rehabilitació patrimonial, el projecte guanyador ha estat el de la restauració del Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat per saber “retornar la llum” a l’espai i fer-hi una “restitució històrica”. El premi de rehabilitació funcional s’ha atorgat al treball d’adaptació de l’antiga fàbrica Fabra i Coats per a la ubicació de l’Escola de música de Sant Andreu i el Centre d’Art Contemporani. De la feina feta, se n’ha valorat especialment les diferents solucions acústiques resoltes amb “sensibilitat i precisió tècnica”. En la categoria de rehabilitació energètica, el reconeixement és per a l’equip del projecte de rehabilitació energètica del Palau de Vidre de Lleida. En jurat n’ha destacat la “reducció molt significativa” del consum energètic mantenint el confort tèrmic i recuperant un equipament per a la ciutat.

La llista de guardonats finalitza amb el Premi Catalunya Construcció a la cap d’obra i l’equip que va liderar la renovació de les instal.lacions tèrmiques del Palauet Albèniz, el premi de coordinació i seguretat a la intervenció feta als més de 200 habitatges de protecció oficial a l’illa de Glòries de Barcelona i el premi al millor treball de final de grau per a Biel Oliveras, estudiant de l’EPSEB-UPC, que va estudiar les prestacions tècniques de les rajoles hidràuliques de Mosaics Martí.

Per saber-ne més

Candidatures guanyadores Premis Catalunya Construcció

Més informació

Imatges de la Nit de la Construcció 2026

Més informació

PUBLICITAT