Nova publicació del Cateb sobre treballs postvenda
Nova publicació del Cateb que tracta sobre els treballs postvenda : una orientació tècnica amb criteris d'acceptació i rebuig
13 de maig de 2026
Els treballs de postvenda són una fase clau en el cicle de vida d’un edifici, ja que permeten verificar la qualitat real de l’obra un cop finalitzada i detectar possibles incidències. Gestionar-les amb rapidesa i professionalitat és essencial per garantir la seguretat, la durabilitat i la satisfacció del client.
Més enllà de l’aspecte tècnic, la postvenda té un paper estratègic: una bona gestió influeix en la percepció de qualitat, reforça la reputació de l’empresa i afavoreix la fidelització i captació de clients. En un sector competitiu, esdevé un factor diferencial clau.
La publicació presentada té com a objectiu professionalitzar aquest àmbit, oferint eines pràctiques per fer inspeccions rigoroses, detectar incidències i aplicar solucions adequades amb criteris objectius i traçables.
Finalment, també promou la reflexió sobre la importància de les petites accions en la millora contínua del sector, destacant que cada intervenció contribueix a un entorn construït més eficient i de més qualitat.
Per la redacció i continguts d’aquesta obra han col·laborat
Redacció i continguts:
Direcció i coordinació: Jordi Marrot i Ticó, arquitecte tècnic. Director de l’àrea tècnica del Cateb
Xavier Díez García, arquitecte tècnic. Consultor en execució d’obres del Cateb
Marc Martínez Foix, bibliotecari. Gestor del Centre de Documentació del Cateb
Col·laboradors:
Pablo Sen i Rolduà, arquitecte tècnic. Director de Serveis Tècnics d’Edificació
Adrià Guevara i Ardid, arquitecte tècnic i enginyer d’edificació.
Francesc Blázquez i Gamez, tècnic superior en PRL i responsable de sostenibilitat, qualitat i postvenda a Certis
Álex Marín Prieto, arquitecte tècnic, auditor de qualitat a Certis
Raúl Gonzalez Torres, responsable de postvenda a LandCo (Grupo Santander)
Jordi Romero i Martínez, arquitecte tècnic. Director de construcció a Vopi4
Marià Trilla i Clot, enginyer de camins canals i ports. Responsable d’obra civil d’empresa a Cardoner
Adriana Granda Córdova, arquitecta. Responsable de postvenda a Cardoner
Jonàs López i Serentill, enginyer industrial. Cap de departament a Tarraco
Montserrat Rubinat Masot, enginyera agrònoma. Gerent de qualitat de producte a Aedas Homes
Cal agraïr també el suport de
Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya
Gremi de la Construcció de Barcelona i Comarques
Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya
Musaat, Mutua de Seguros a Prima Fija.
Es pot adquirir el llibre en digital, des de la botiga del Cateb. Properament, el dia de la presentació del llibre, hi haurà la opció de compra en format paper
Publicació de la modificació dels Estatuts del Cateb
S’ha publicat al DOGC la Resolució per la qual es declara adequada a la legalitat la modificació dels Estatuts del Cateb, aprovada per l’Assemblea General extraordinària de col·legiats i col·legiades del 16 de desembre del 2025.
Les modificacions, que entren en vigor a partir del 12 de maig de 2026, son:
Millorar alguns aspectes de la regulació de la Junta de Govern del Cateb, per facilitar la governança del Col·legi, ajustar les funcions d’algun càrrec, clarificar la posició dels suplents, i introduir alguna mesura per afavorir la renovació dels membres de la Junta de Govern (com la nova limitació per ser membre de la Junta fins a un màxim de 3 mandats electes consecutius).
Racionalitzar el procés electoral que es farà íntegrament telemàtic, a partir de l’experiència totalment favorable de les últimes eleccions col·legials de 2023, sempre garantint el suport i els mitjans perquè tots els col·legiats puguin votar telemàticament, sota el control de la Junta Electoral.
Incorporar algunes novetats resultants de Lleis actuals, que son d’aplicació als col·legis professionals, com el compliment de la paritat de sexes; o ajustar l’àmbit territorial de l’actual Delegació d’Osona-Moianès, a partir de la creació de la nova comarca del Lluçanès.
I esmenar alguna mancança detectada (com que els membres de les comissions territorials han d’estar vinculats a l’àmbit geogràfic de la Delegació); clarificar algun aspecte (com que les retribucions dels membres dels òrgans col·legials no tenen caràcter salarial ni professional); o fer algun ajustament de terminologia.
4a Jornada de Construcció i Rehabilitació Sostenibles a Cubelles
Aquest dimarts 12 de maig, la Biblioteca Mn. Joan d'Avinyó, Cubelles, acull una jornada adreçada a professionals del sector com a espai de debat i intercanvi d’experiències per afrontar els reptes de l’edificació del futur.
12 de maig de 2026
La Jornada d’Edificació i Rehabilitació Sostenibles arriba a la seva quarta edició amb l’objectiu de posar en comú els reptes i les oportunitats que afronta el sector de la construcció en la transició cap a un model més eficient i sostenible. S’hi estan tractant qüestions clau com el tractament de residus i la necessitat de l’actualització de coneixements, aspectes fonamentals per facilitar l’execució d’obres i projectes de rehabilitació.
Aquest esdeveniment es consolida com un punt de trobada per impulsar un Garraf més eficient i sostenible, en línia amb els objectius de transició energètica i economia circular del territori.
El Cateb, com a coorganitzador, juntament amb Enginyers i Node Garraf, presenta la ponència, Gestió de manteniment d’edificis municipals amb el Llibre de l’edifici digital, a càrrec d’Ariadna Campins, coordinadora del Gabinet Tècnic del Cateb, amb la presentació de Meritxell Bosch, delegada del l’Alt Penedès-Garraf.
Una nova sèrie de Betevé posa en valor la figura de l’arquitecte tècnic
El Cateb participa com a assessor tècnic en Sota la pell de la ciutat, una sèrie documental presentada pel comunicador i arquitecte Pol Casellas i dirigida per Daniel Sala Teruel.
11 de maig de 2026
Sota la pell de la ciutat és una sèrie documental presentada pel divulgador i arquitecte Pol Casellas, dirigida per Daniel Sala Teruel i emesa a betevé que explora Barcelona des de dins: com els seus edificis han estat pensats i construïts —del detall més petit a l’escala urbana— per millorar la vida de les persones.
El Cateb participa en aquesta iniciativa com a referent tècnic del sector, aportant coneixement i professionals per a cada episodi. L’assessorament corre a càrrec d’Oriol Marin i Gordi, de l’empresa AQUIDOS i TECHDOS, i en cada capítol hi participen arquitectes tècnics vinculats als edificis i projectes analitzats.
Una sèrie que posa en valor la complexitat de l’arquitectura construïda i el paper dels professionals que hi intervenen, i que acosta la feina quotidiana dels arquitectes tècnics al gran públic.
Cada setmana publicarem aquí el capítol corresponent amb els professionals participants.
Capítol 1Centre Municipal de Vela
Arquitectes tècnics: Àngels Atoche (in memoriam) i Francesc Masip
El primer episodi de Sota la pell de la ciutat posa el focus en el Centre Municipal de Vela del Port Olímpic, un edifici nascut per als Jocs del 92 que el 2024 va viure una reforma integral a càrrec de Maira Arquitectes. Una intervenció que va mantenir l’estructura de formigó original i va replantejar l’interior per fer-lo més eficient, transparent i accessible a la ciutadania.
El capítol analitza, de la mà de l’arquitecte Pol Casellas, les solucions tècniques que fan d’aquest edifici un exemple de disseny bioclimàtic: el passadís com a coixí tèrmic, els porticons adaptats per a la protecció solar, les piràmides de coberta que actuen com a xemeneies solars o l’assecador de neoprens dissenyat específicament per als esportistes. Decisions que demostren que una bona rehabilitació no es limita a restaurar façanes, sinó a entendre com les persones usen l’espai.
En aquest episodi hi ha participat l’arquitecte tècnic Josep Camps, que han aportat la mirada tècnica sobre la intervenció. El capítol és també un homenatge a Àngels Atoche, arquitecta tècnica que va contribuir al projecte i a qui la sèrie recorda in memoriam. Guillem Torres va ser l’arquitecte.
Capítol 2 Mercat dels Encants
Arquitecte tècnic: Joan Mitjans i Miguel Angel Palomo.
El segon episodi de Sota la pell de la ciutat porta Pol Casellas al Mercat dels Encants de les Glòries, un dels equipaments més singulars de Barcelona. Un espai que connecta sis segles d’història —dels orígens a la Fira de Bellcaire del segle XIV fins al trasllat de 2013— amb una de les intervencions arquitectòniques més audaces de la ciutat recent, obra de Fermín Vázquez i l’estudi B720.
El repte del projecte era trobar l’equilibri entre un espai obert i un equipament permanent que integrés el bullici propi dels Encants amb un ordre funcional. La solució més visible és la coberta: una estructura que s’eleva fins als 25 metres, amb un acabat reflectant que connecta visualment l’interior amb l’activitat urbana de l’entorn.
Però darrere d’aquesta icona hi ha una complexitat tècnica extraordinària. Joan Mitjans, arquitecte tècnic de l’obra, explica al capítol com l’estructura està composta per unes 2.000 peces diferents, totes soldades i hissades in situ. Una operació que exemplifica el nivell d’exigència que requereix traslladar a la realitat constructiva allò que sobre el paper sembla una forma lleugera i gairebé flotant.
El capítol recorda també com era el mercat abans del trasllat —parades a l’aire lliure, condicions precàries, muntatge diari— i recull els testimonis de venedors i compradors que han viscut la transformació en primera persona.
Capítol 3 La Lleialtat Santsenca
Arquitecta tècnica: Rosa Romero
El tercer episodi de Sota la pell de la ciutat porta Pol Casellas a la Lleialtat Santsenca, un dels espais comunitaris més emblemàtics del barri de Sants. L’edifici, avui convertit en equipament veïnal autogestionat, és un exemple de com l’arquitectura pot preservar la memòria històrica i, alhora, adaptar-se a les necessitats socials del present.
Els orígens de la Lleialtat Santsenca es remunten al 1894, quan va néixer com a cooperativa obrera de consum per proveir d’aliments els veïns i fer front a l’especulació. L’edifici actual, inaugurat el 1928 sota la direcció de l’arquitecte Josep Alemany i Juvé, ha tingut moltes vides: cooperativa, fàbrica de torrons, sala de ball, discoteca —la mítica sala Bahía— i espai confiscat durant el franquisme.
Després de dècades de transformacions, el tancament municipal de 1988 i l’ocupació veïnal de 2006 van marcar l’inici d’un procés de recuperació que acabaria convertint l’edifici en un equipament al servei del barri. Avui, la Lleialtat acull prop de 60 entitats i funciona com un punt de trobada viu, amb activitats que van des de bucs d’assaig per a músics fins a tallers, celebracions i iniciatives veïnals.
La rehabilitació de l’edifici va suposar un repte tècnic important. Rosa Romero, arquitecta tècnica que va participar en l’obra, explica com un dels moments més complexos va ser recalçar la fonamentació i rebaixar el nivell del terra per adaptar-lo a la cota actual del carrer. Una intervenció delicada que havia de fer compatible la seguretat estructural amb el respecte per les traces històriques de l’edifici.
El resultat és un espai obert i funcional on les parets expliquen la història acumulada de l’immoble. Les marques de les antigues bigues, les restes dels forjats i la recuperació dels paviments originals permeten llegir les diferents capes del passat sense esborrar-les. En aquest sentit, la Lleialtat Santsenca es presenta com una arquitectura feta no només per ser utilitzada, sinó també per ser recordada.
El capítol mostra com aquest equipament s’ha convertit en un cor actiu del barri i en un model de recuperació patrimonial respectuosa, comunitària i contemporània. Una intervenció que, en el marc de la capitalitat de l’arquitectura de Barcelona 2026, reivindica el paper dels espais col·lectius en la construcció d’una ciutat més democràtica i arrelada a la seva memòria.
El Cateb participa en el CONTART 2026 amb una ponència sobre postvenda i la presentació del Festival ARTEC
La XI Convenció Internacional de l'Arquitectura Tècnica, celebrada a Alacant els dies 7 i 8 de maig, va reunir més de 800 professionals sota el lema Els catalitzadors del canvi
11 de maig de 2026
La XI Convenció Internacional de l’Arquitectura Tècnica, CONTART 2026, va reunir a Alacant més de 800 professionals del sector per debatre els grans reptes de la professió: la intel·ligència artificial, la transformació digital, la sostenibilitat, la necessitat d’habitatge i el paper social de l’edificació. El congrés, organitzat pel CGATE i el COAT Alacant, va acollir més de 130 comunicacions tècniques presentades per professionals de tot l’Estat.
El Cateb hi va tenir una presència activa en tres àmbits. D’una banda, un tècnic del col·legi va presentar la metodologia i el protocol dels treballs de postvenda que el col·legi ha desenvolupat en col·laboració amb empreses promotores i constructores —una recerca d’aplicació directa que va generar un debat intens entre els assistents i nombroses preguntes i reflexions al final de la sessió. D’altra banda, la Directora General Isabel Pagonabarraga i Directora de Comunicació i Marquèting Mònica Rius van presentar elFestival ARTEC 2026, que el CATEB organitza aquest octubre-novembre a Barcelona. I en tercer lloc, el col·legi va participar en l’avaluació de comunicacions com a avaluadors experts en el procés de revisió per parells.
Entre els eixos temàtics de l’edició van destacar la resposta professional davant fenòmens naturals extrems —amb especial atenció a l’experiència de la DANA de 2024 al País Valencià— i les sessions dedicades a digitalització, patologies de l’edificació i polítiques d’habitatge. Les ponències magistrals van abordar la integració de la intel·ligència artificial en el procés constructiu i la reflexió sobre el paper futur de l’arquitecte tècnic en la gestió del cicle de vida de l’edifici.
Més enllà de les sessions formals, el CONTART va ser també un espai de trobada entre els gabinets tècnics dels col·legis d’arquitectura tècnica de tot l’Estat, amb qui es van compartir reptes, projectes i línies de treball comunes.
La propera edició del CONTART se celebrarà a Màlaga el maig de 2028
Èxit de participació en la visita tècnica a la rehabilitació del Monestir de la Presentació de Vic
La delegació d'Osona-Moianès organitza una visita guiada tècnica en exclusiva per a col·legiats, a Torre Espona, amb places exhaurides, cosa que impulsa l'obertura d'una nova convocatòria.
11 de maig de 2026
La visita, que ha anat a càrrec de David Mercader Carrera, director d’execució de l’obra, director de la Fundació, i delegat d’Osona al Cateb, ha estat una oportunitat per conèixer, de la mà dels promotors, els detalls del procés de rehabilitació d’un dels edificis més amagats de Vic.
L’edifici, construït l’any 1913 per la familia Espona, com a casa residencial d’estil modernista, fou comprat i transformat en monestir de clausura per l’ordre de les monges Carmelites a la postguerra. L’edifici, amagat darrera d’alts murs ha passat desapercebut fins a finals del 2025, amb l’enderroc dels murs de tanca de la parcel·la. Després de 3 anys d’una profunda reforma de l’edifici i l’espai que l’envolta obre les portes com a aparthotel amb un rerefons social, impulsat per la Fundació Jordi Oller Campdelacreu.
Amb la rehabilitació s’ha buscat la recuperació de la forma original, utilitzant una combinació de disseny avanguardista, respectant materials i elements constructius que s’han conservat al llarg de la seva vida. D’aquesta manera, s’ha posat en valor el patrimoni arquitectònic original, sense oblidar tot el llegat de la vida monàstica que s’hi va dur a terme durant més de 60 anys.
Per si us ho heu perdut, s’ha obert una nova convocatòria, que aviat exhaurirà també totes les places!:
Construir infraestructures resilients, promoure la industrialització inclusiva i sostenible i fomentar la innovació és l’objectiu d’aquest ODS, per desenvolupar infraestructures fiables, sostenibles, resilients i de qualitat. Aquests objecius han de ser sostenibles, que els seus beneficis econòmics i socials siguin clars i que el seu accés sigui assequible i equitatiu.
L’ODS 9 també promou una industrialització inclusiva i sostenible mitjançant tecnologies i processos nets, i que aquesta indústria contribueixi a augmentar substancialment l’ocupació i el PIB. D’altra banda, s’ha de promoure la innovació i reduir la bretxa digital si volem garantir la igualtat d’accés a la informació i el coneixement. Aquest ODS té per objecte desenvolupar infraestructures fiables, sostenibles, resilients i de qualitat. Demana que siguin sostenibles, que els seus beneficis econòmics i socials siguin clars i que el seu accés sigui assequible i equitatiu.
L’ODS 9 també es refereix a promoure una industrialització inclusiva i sostenible mitjançant tecnologies i processos nets, i que aquesta indústria contribueixi a augmentar substancialment l’ocupació i el PIB. D’altra banda, s’ha de promoure la innovació i reduir la bretxa digital si volem garantir la igualtat d’accés a la informació i el coneixement.
Punts clau de l’ODS 9 (Indústria, Innovació i Infraestructures):
Infraestructures sostenibles: Desenvolupar infraestructures fiables i resilients per donar suport al desenvolupament econòmic i el benestar humà.
Industrialització inclusiva: Augmentar la contribució de la indústria a l’ocupació i al PIB, adaptant-se als països en desenvolupament.
Innovació i tecnologia: Augmentar la recerca científica i la capacitat tecnològica, fomentant la innovació.
Accés a la tecnologia: Facilitar l’accés a les tecnologies de la informació i comunicacions, buscant l’accés universal i assequible a Internet.
Emprenedoria: Donar suport a les petites empreses industrials en l’accés als serveis financers.
Carles Puiggròs, Premi Especial a la Trajectòria Professional 2026 dels Premis Catalunya Construcció
El Premi a la Trajectòria Professional reconeix una vida dedicada a la professió, la docència i el servei públic
6 de maig de 2026
El jurat dels XXIII Premis Catalunya Construcció reconeix la trajectòria exemplar de Carles Puiggròs i Lluelles, un professional que representa el model que aquest premi vol honorar: una carrera construïda sobre la tècnica, el servei públic i la convicció que la professió té quelcom a dir més enllà de l’obra.
Format com a arquitecte tècnic, va desenvolupar la seva activitat professional en l’àmbit de la planificació i el control d’obra urbanística, amb una vinculació destacada a l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat. Allà va contribuir durant anys a la gestió de l’espai públic i a la millora de la qualitat urbana en un dels municipis amb major complexitat tècnica i social de l’àrea metropolitana de Barcelona. Una tasca sovint silenciosa, però d’impacte directe en la vida quotidiana de les persones.
Paral·lelament a la pràctica professional, va exercir com a professor a l’Escola d’Aparelladors de Barcelona, on va impartir Geometria Descriptiva entre 1966 i 1973, i on va guanyar les oposicions a Professor Adjunt d’Organització, Programació i Control d’Obres, assignatura que va impartir fins al 1975. Anys més tard, el 1998, va crear juntament amb Celestí Ventura i Jos Galan el Màster en Project Manager en Edificació i Urbanisme del Cateb, del qual va ser director fins al 2016 —un programa que ha format centenars de professionals i que ha contribuït decisivament a modernitzar la pràctica de la gestió de projectes al sector.
A aquesta trajectòria tècnica i formativa s’hi afegeix un llarg compromís amb la vida col·legial. Entre 1983 i 1995 va presidir el Cateb, deixant una empremta durable en la institució: va impulsar la seva modernització, va reforçar els serveis als col·legiats i va treballar per consolidar la figura de l’arquitecte tècnic com a agent essencial del procés constructiu. D’aquella etapa en queda també un llegat físic i simbòlic inesperat: la instal·lació del Poema visual per a una façana de Joan Brossa al número 5 del carrer Bon Pastor, amb la col·laboració de Josep Pla-Narbona. Una peça que és avui l’emblema del Cateb i un referent del paisatge cultural de Barcelona —prova que la tècnica i la cultura urbana poden habitar el mateix espai.
Al llarg de la seva vida, Carles Puiggròs ha mantingut un compromís cívic que ha superat amb escreix els límits de la professió. Una trajectòria coherent i de llarg recorregut que combina la feina ben feta, el lideratge institucional, la transmissió del coneixement i el servei a la comunitat.
Per tot això, el jurat li atorga el Premi Especial a la Trajectòria Professional d’aquesta edició.
El visat d’un projecte al Cateb: una garantia professional que aporta seguretat i confiança
El visat del Cateb certifica que el projecte redactat segueix un protocol d’actuació que en garanteix aspectes essencials. Aquest procés aporta valor al professional, al promotor, a l’administració i, en definitiva, a la societat.
6 de maig de 2026
Visar els projectes tècnics és essencial per assegurar la qualitat, reforçar la seguretat i generar confiança entre tots els agents d’una obra.
El seu valor es reflecteix en aquests cinc punts essencials:
1. Registre oficial del treball professional
El visat implica el registre del projecte al col·legi professional. Aquest registre deixa constància formal de la intervenció i permet:
Registrar qui és el tècnic responsable del projecte i les dades generals de l’obra.
Deixar constància de la data de presentació i de l’encàrrec professional.
Pot actuar com a element probatori en cas de conflicte o incidència.
Aquest registre aporta seguretat jurídica i traçabilitat a l’activitat professional
2. Verificació de l’habilitació professional i control documental
El procés de visat també comporta una revisió d’aspectes essencials de la documentació presentada. Aquesta verificació permet:
Comprovar la identitat i habilitació del tècnic autor del projecte.
Revisar la coherència i integritat de la documentació redactada.
Detectar eventuals mancances o incoherències documentals abans de l’inici de l’obra.
Validar les atribucions professionals.
I contribueix així a:
Millorar la qualitat de la informació tècnica.
Reduir riscos en la fase d’execució de l’obra.
Aportar seguretat jurídica als agents implicats.
En un sector cada vegada més complex, aquesta capa de control aporta confiança tant al promotor com a la societat.
3. Un servei integrat en la transformació digital
El visat del Cateb s’ha adaptat als nous processos digitals del sector de la construcció. Amb l’Oficina Virtual del Cateb és possible:
La presentació digital de projectes.
La gestió i traçabilitat de la documentació.
La integració amb altres serveis tècnics col·legials.
Un nombre il·limitat de consultes sobre l’expedient, recursos tècnics i eines de suport per al desenvolupament del treball professional.
D’aquesta manera, el visat contribueix a ordenar i estructurar la informació tècnica de l’edifici.
4. Traçabilitat de la vida professional
Cada treball visat queda arxivat al Cateb. Amb el temps, aquest arxiu conforma la trajectòria professional del tècnic.
Això permet:
Accedir a la informació visada en qualsevol moment.
Reforçar la transparència i la responsabilitat professional.
Acreditar l’experiència professional davant administracions o clients.
Permetre que el Col·legi pugui certificar en qualsevol moment l’activitat professional del col·legiat.
Aquest sistema reforça la transparència i la responsabilitat en l’exercici professional.
5. Confiança per a la societat
Quan un projecte està visat, tots els agents, administracions, promotors, tècnics i ciutadania, disposen d’un element addicional de confiança, perquè el visat reforça la idea que darrere de cada projecte hi ha:
Un professional habilitat.
Una documentació registrada i controlada.
Una institució que vetlla pel bon exercici professional.
En definitiva, el visat és molt més que un “tràmit administratiu”, és un mecanisme de garantia d’actuació professional i institucional que contribueix a millorar la qualitat i la seguretat de l’edificació.
Rehabilitació de l’església de Sant Esteve de Marganell: criteris de la intervenció, en una visita guiada
Membres de la Intercol·legial del Bages van participar dijous 30 d’abril en una visita guiada a la rehabilitació de l’església de Sant Esteve de Marganell, un projecte arquitectònic de gran valor patrimonial situat en un entorn natural excepcional.
4 de maig de 2026
La visita va anar a càrrec de Pere Santamaria, líder del projecte a través de la firma Santamaria Arquitectes, que va endinsar els assistents en el procés i els criteris que han guiat la intervenció. Durant el recorregut, l’arquitecte va explicar els treballs previs d’anàlisi arqueològica i historiogràfica, fonamentals per comprendre l’evolució de l’edifici i per definir una proposta respectuosa amb la seva identitat.
El projecte de rehabilitació transforma l’església en un espai versàtil, apte tant per a usos culturals com religiosos, sense perdre el seu caràcter comunitari ni l’essència arquitectònica original.
Les solucions arquitectòniques adoptades han permès mantenir la visualitat i l’estructura històrica de l’església, tot incorporant elements contemporanis que en garanteixen la funcionalitat actual i futura.
La rellevància del projecte ha estat reconeguda amb diversos guardons i seleccions: Primer Premi Archello Awards 2025, Obra seleccionada als Premis Catalunya Construcció CATEB 2025 i Obra seleccionada a la 13a Biennal de Paisatge, consolidant aquesta rehabilitació com una actuació de referència en l’àmbit del patrimoni arquitectònic.
