L’AEMA examina quatre futurs sostenibles per a l’Europa del 2050 i fa una crida a anticipar-se a les amenaces emergents

Aquest informe de l’Agència Europea de Medi Ambient explora quatre futurs imaginaris d’una Europa sostenible el 2050, analitzant les seves implicacions per als sistemes clau de producció i consum com l’alimentació, la mobilitat, l’entorn construït i l’energia.

El document examina els possibles impactes de disrupcions futures en aquests escenaris i identifica àrees de potencial transformador i capacitats necessàries per assolir la sostenibilitat i construir resiliència. A través de tallers participatius i anàlisi d’experts, l’estudi busca inspirar la presa de decisions actuals per avançar cap a un futur europeu més sostenible i equitatiu. Davant de possibles disrupcions futures, els escenaris imaginaris destaquen diverses vulnerabilitats i capacitats emergents .

Vulnerabilitats destacades en els escenaris imaginaris:

• Tecnocràcia per al bé comú: la sostenibilitat s’aconsegueix mitjançant el control estatal, prioritzant els interessos col·lectius i recolzant-se en la tecnologia per monitoritzar i gestionar els sistemes socials i ecològics. En el cas de l’habitatge l’informe prioritza la renovació, la rehabilitació i el manteniment de l’ampli parc d’edificis existents per davant de la demolició i la construcció de nous projectes. Les polítiques han de incentivar materials duradors i circulars, components modulars, la integració digital i l’augment de la vida útil dels edificis. Els edificis d’ocupació múltiple redueixen la petjada dels edificis a les àrees urbanes. Els edificis han d’estar connectats digitalment, monitoritzats i optimitzats per sistemes de gestió d’edificis digitals per a l’eficiència energètica. S’ha de fomentar la creació d’habitatges autosuficients amb proximitat a tots els serveis necessaris, espais verds i/o blaus i nodes de mobilitat intermodal. Un conjunt de regulacions per a impostos, inversions en espais públics, subsidis i habitatge social garanteixen un accés just a un habitatge habitable i assequible, amb suport personalitzat per a grups vulnerables.
• Unitat en l’ adversitat: després de crisis climàtiques, ambientals i econòmiques greus, els ciutadans empoderen la UE per imposar límits estrictes a l’activitat econòmica mitjançant regulacions i mecanismes de mercat. En el cas de l’habitatge l’informe planteja que s’ha de realitzar una forta inversió per part de la UE i els governs estatals en la rehabilitació de l’habitatge existent per allargar-ne el cicle de vida. Els paisatges urbans s’han de transformar per tal que viure, treballar, tenir accés a la sanitat, l’educació i comprar siguin a poca distància a peu o en bicicleta. Els espais urbans multifuncionals han d’acollir diverses activitats i fomentar comunitats vibrants. L’entorn construït ha d’estar connectat digitalment per permetre una àmplia varietat de serveis digitals. Programes d’habitatge assequible que aconsegueixin un equilibri entre la producció pública i privada, amb esquemes centrats en la rehabilitació. El mercat immobiliari s’ha de reajustar per millorar l’assequibilitat per als llogaters i facilitar que esdevinguin propietaris
• El gran desacoblament: les empreses innovadores lideren gràcies a avenços tecnològics, especialment en bioeconomia, aconseguint desvincular el creixement econòmic de l’impacte ambiental. Pel que fa a l’habitatge l’informe planteja que els assentaments s’han de caracteritzar per un equilibri entre nous edificis i renovacions integrades amb àmplies zones verdes i coberta arbòria. Predominant els edificis de diverses plantes amb sistemes fotovoltaics integrats i llocs d’aterratge per a drons de lliurament. Hi ha d’haver una tendència cap al disseny biofílic, amb blocs d’apartaments compostos d’espais habitables modulars, flexibles i adaptables. L’arquitectura dels edificis ha d’estar optimitzada amb innovacions tecnològiques en termes d’eficiència energètica i protecció climàtica. Els nous edificis s’han de construir amb fusta i materials innovadors amb un alt contingut reciclat i components reutilitzats. L’accés a un habitatge habitable i assequible pot ser un repte a causa dels elevats preus de l’habitatge i per això els governs han d’oferir finançament a llarg termini a baix interès i suport a l’habitatge per a grups vulnerables
• Ecotopia: la societat civil impulsa un canvi de mentalitat cap a estils de vida sostenibles. Les comunitats es reconnecten amb la natura, redueixen el consum i minimitzen l’ús de la tecnologia. Pel que fa a l’habitatge l’informe estableix que els assentaments humans de totes les mides s’han de centrar en la creació de comunitats autosuficients i expressives de cura i suport mutu. S’ha de prioritzar la (re)integració de la natura dins i entre les comunitats. El manteniment dels edificis i infraestructures que preserven l’estètica dels edificis patrimonials és una prioritat màxima. En edificis no patrimonials, les renovacions i rehabilitacions centrades en l’eficiència de l’envolvent s’han de  realitzar mitjançant programes de treball comunitaris, utilitzant materials d’origen local. Els edificis residencials s’han de redissenyar per a índexs d’ocupació més elevats i per incloure espais de convivència que fomentin la reducció del consum, la convivència intergeneracional, la cura comunitària i la inclusió. El redisseny dels edificis residencials per a índexs d’ocupació més elevats i la creació d’espais comuns compartits juguen un paper clau per satisfer la demanda d’habitatge i reduir els costos de vida.

L’anàlisi inter-imaginari revela vulnerabilitats compartides com les amenaces a la cohesió social a través de les desigualtats, les amenaces a la democràcia i la governança, i les amenaces a la infraestructura crítica i els sistemes digitals. També es destaca la tendència a desprioritzar les preocupacions ambientals en favor de les necessitats immediates de seguretat i economia durant les crisis.

Capacitats emergents destacades per construir resiliència:

El capítol 6 identifica diverses capacitats per al canvi transformador que poden ajudar la societat a navegar pels processos de canvi sistèmic i construir resiliència davant de les disrupcions. Aquestes capacitats es agrupen en:

1. Gobernança col·laborativa i anticipatòria
   • Governança multinivell col·laborativa per a una presa de decisions coherent i eficient.
   • Governança anticipatòria que integra la prospectiva estratègica en la presa de decisions.
   • Marcs de governança adaptatius i inclusius que empoderen els actors locals.
   • Cooperació internacional i multilateralisme per abordar reptes globals.
2. Compromís social i creativitat
   • Compromís ciutadà i deliberació per construir confiança i responsabilitat col·lectiva.
   • Creativitat i innovació humana per desenvolupar noves solucions sostenibles.
   • Educació per a l’empatia i el benestar col·lectiu per fomentar la cohesió social.
3. Conexió amb la naturalesa i empatia
4. Planificació espacial i us multifuncional del territori
   • Planificació espacial i urbana sostenible per minimitzar les tensions per l’ús del sòl.
   • Ús multifuncional del sòl.
5. Intel·ligència artificial i digitalització
   • Implementació segura i fiable de la IA per al bé públic.
   • Independència tecnològica i resiliència en la infraestructura digital.
6. Preparació davant de les crisis
   • Alfabetització i prospectiva de futurs per millorar la capacitat d’anticipació.
   • Infraestructura de cura i educació pública resilient per mantenir la continuïtat dels serveis essencials.
   • Autosuficiència a nivell local per reforçar la resiliència.
   • Preparació per a desastres i formació comunitària.
   • Memòria col·lectiva i aprenentatge d’experiències passades.

Si es desenvolupen aquestes capacitats, es poden enfortir les capacitats de la societat europea per afrontar les disrupcions futures i avançar cap a un futur més sostenible, on l’habitatge i l’entorn construït hi tenen un paper cabdal.