El paper de la direcció d’execució d’obra a la seguretat contra incendis a façanes existents

L’Aliança S2E va organitzar el passat 26 de juny una jornada sobre seguretat passiva davant d’incendis a façanes. A la jornada hi va participar Ariadna Campins, consultora tècnica del Cateb, que va intervenir des de la perspectiva de l’arquitectura tècnica, posant en valor el paper clau del director d’execució d’obra com a garant de la qualitat dels processos de construcció de nous edificis, així com en els processos de rehabilitació, renovació i manteniment del parc edificatori existent, especialment en el marc dels objectius europeus de descarbonització i eficiència energètica per a 2050.

Després de reconèixer el valuós context ofert per intervencions prèvies sobre normativa i assajos, Campins es va centrar en el repte pràctic que suposa intervenir en edificis antics. Va recordar que una bona part del parc edificat va ser construït sense criteris adequats en l’àmbit de la seguretat contra incendis. Avui, a molts d’aquests edificis se’ls apliquen noves capes constructives i materials per a millorar el seu rendiment energètic, sense assajos previs que validin com interactuen amb el sistema original.

Des de la seva experiència en consultoria tècnica, Campins va posar èmfasi en la importància de la col·laboració efectiva entre els agents intervinents en l’edificació, en particular en la fase de disseny. Va assenyalar que el director d’obra sol incorporar-se tarda al procés, quan moltes decisions ja estan preses, la qual cosa limita la seva capacitat d’anticipar o corregir errors que podrien prevenir-se si estigués involucrat des del disseny executiu.

Exempe de projecte col·laboratiu

Va utilitzar el cas de l’edifici CRG, exposat per Alberto Diego, com a exemple de projecte col·laboratiu reeixit, on el promotor va apostar per mesures com a pintura intumescent i ruixadors, validades mitjançant assaig a escala real. Per a Campins, aquest enfocament hauria de ser la norma i no l’excepció, atès que els assajos reals són l’única eina efectiva amb la qual compta el director d’obra per a anticipar problemes d’execució i verificar la viabilitat de solucions en obra real.

Va subratllar que els assajos a gran escala no sols permeten validar mesures de protecció, sinó que també serveixen per a detectar incompatibilitats entre disseny i execució. Va citar l’exemple de l’incendi de Grenfell, on, segons els informes publicats, a més de molts altres factors, van haver múltiples errors de disseny i execució, alterant així el comportament esperat davant el foc. Casos així demostren que una fitxa tècnica o una Euroclase no garanteix el comportament d’un sistema complet en obra.

Va reivindicar que els assajos a gran escala, encara que no siguin obligatoris, haurien d’incorporar-se voluntàriament en la fase de disseny i ser inclosos com a partides específiques en els pressupostos d’obra. Això no sols contribuiria a la seguretat, sinó també a millorar la traçabilitat i la responsabilitat de tots els agents implicats.

Finalment, Campins va fer una crida a superar el caràcter reactiu del legislador: no hauríem d’esperar a noves catàstrofes per a adaptar la normativa, sinó actuar amb visió proactiva, especialment en el context de la rehabilitació energètica, on materials i productes nous es combinen amb estructures antigues sense proves que garanteixin la seva seguretat conjunta

Formació especialitzada

En una intervenció posterior, Ariadna Campins va coincidir en la necessitat d’una formació especialitzada en el sector de la construcció. Va subratllar que, encara que la formació generalista és fonamental, la complexitat creixent dels projectes actuals —per innovació, sostenibilitat o seguretat— obliga a comptar amb especialistes. Va defensar que la vida professional és llarga i canviant, i requereix formació contínua.
Quant a la prescripció tècnica, Campins va reclamar que els tècnics s’empoderin des de la fase de disseny, amb el mateix nivell de detall que s’aplica en l’execució. També va posar en valor el rol creixent dels serveis tècnics de fabricants, que proporcionen documentació precisa i útil, ajudant a definir solucions constructives amb rigor i seguretat.

En la seva intervenció final, Ariadna Campins va abordar el desafiament de millorar la seguretat contra incendis en edificis existents, especialment quan no és possible intervenir en la façana per raons patrimonials o altres limitacions.
Va subratllar la necessitat de comptar amb especialistes ben formats que vagin més enllà del que exigeix la normativa bàsica, destacant que el Codi Tècnic d’Edificació (CTE pel seu acrònim en espanyol) permet propostes alternatives sempre que estiguin ben fonamentades.

Va proposar la caracterització tipològica d’edificis existents com una via per a poder estandarditzar estratègies d’actuació. A més, va fer èmfasi en la importància d’eines com el “potencial de millora” inclòs en el Llibre de l’edifici i regulat pel Reial decret 853/2021, dins del marc dels fons Next Generation, que exigeix identificar millores viables per a aconseguir les exigències del CTE, no sols en eficiència energètica, sinó també en seguretat, accessibilitat, salubritat, etc. Va criticar que aquest instrument s’estigui considerant només com un tràmit, en lloc d’una oportunitat real i efectiva per a planificar l’evolució dels edificis.
Finalment, va destacar la rellevància de plataformes digitals de gestió intel·ligent d’edificis que integrin rehabilitació, manteniment i renovació com el Llibre de l’Edifici Digital (LED) desplegat de manera col·laborativa pels col·legis d’arquitectura tècnica d’Espanya. i va plantejar una reflexió sobre com finançar les millores en seguretat dels edificis existents i es va mostrar optimista en l’optimització i precisió que aporta la industrialització del sector de la construcció en matèria de seguretat.