Cercar Error
L'Informatiu Anàlisi d'obra

Centre Cultural Plaça Nova

Rehabilitació de les antigues escoles de Sant Sadurní d’Anoia (ara centre cultural i Biblioteca Ramon Bosch de Noya). Tot un exemple de bona arquitectura des de la seva dimensió urbana fins als detalls constructius.

Escrit per i -

Un exemple de bona arquitectura des de la seva dimensió urbana fins als detalls constructius

FITXA TÈCNICA

Nom de l’obra: Rehabilitació de les antigues escoles per a centre cultural i biblioteca (Biblioteca Ramon Bosch de Noya) a Sant Sadurní d’Anoia
Ubicació: Plaça Primer Homenatge a la Vellesa, 10 de Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès)
Promotor: Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia i Diputació de Barcelona Autors del projecte i direcció d’obra: Oriol Cusidó i Irene Marzo (Taller 9s arquitectes)
Col·laboradors: Manel Fernàndez (càlcul d’estructures); Lluís J. Duart Consulting (enginyeria d’instal·lacions); Miquel Milian (pressupost); Ana Bono (estudi de seguretat); Xavier Soler (arquitecte municipal d’Igualada); Ignasi Bonet (servei biblioteques Diputació)
Direcció d’obra: Gemma Domingo, arquitecta i Josep Baquer, arquitecte tècnic i consultor d’estructures
Direcció d’execució: Manel Marin
Coordinació de seguretat: Lluís Forns (1a fase) i Oriol de la Fuente (2a fase)
Empresa constructora: Construccions Tabaquista (1a fase) / Cobra (2a fase)
Caps d’obra: Eva Palacios (Tabaquista) i Javier Marin (Cobra)
Data d’acabament d’obra: gener 2019
Pressupost total: 2.469.640,87 euros IVA inclòs (les dues fases)
Superfície construïda: 2.350 m2

L’edifici que analitzarem avui, el nou centre cultural Plaça Nova(1) de Sant Sadurní d’Anoia, és un equipament municipal, ubicat en unes antigues escoles que varen ser construïdes en la pròspera etapa de la Mancomunitat de Catalunya. De l’edifici original se n’ha aprofitat només la part que es trobava en menys mal estat i que podia ser útil per al nou ús. Nou ús que, en realitat, no n’és un de sol sinó tres, que tenen relació entre ells: biblioteca, arxiu municipal i aules de formació.

Encara que l’arquitectura del nou equipament permet un funcionament autònom de cada ús, sembla molt encertat agrupar els tres usos en un sol edifici, ja que poden compartir serveis i espais quan sigui necessari, el que té com a conseqüència un millor aprofitament de l’equipament i un estalvi de l’espai i de recursos materials i humans.

La rehabilitació i ampliació de l’edifici ja es va projectar amb aquesta intenció i, tot i que les tres entitats poden funcionar independentment, amb entrades separades, també s’ha previst la fàcil connexió entre elles, a través del nucli principal de comunicacions verticals.

Detalls del nucli d’escales / Imatge del pati interior/ Façana de l’edifici vist des de la plaça

Aquest nucli articula la part conservada de l’antiga escola amb la part construïda de nova planta i el pati -l’antic pati de l’escola- entorn del qual giren els tres cossos edificats. El pati cobreix part del programa de la planta inferior i permet el complex, però ben resolt, entramat de passadissos de comunicacions entre els tres usos citats al començament.

Sempre s’ha dit que l’arquitectura té, com a característica que la diferencia d’altres professions, un camp molt ampli d’actuacions, cosa que s’explica fàcilment perquè l’arquitectura està present en gairebé tota l’activitat humana i per tant influencia i és influenciada per tota aquest activitat. Aquest edifici n’és un exemple clar d’aquest gran abast de coneixements que l’arquitectura toca. En la visita realitzada amb l’arquitecte i l’aparellador responsables de l’obra es va parlar des de l’escala urbana, a la d’un detall de 20 cm de mida, i des de política fins a llum solar i psicologia, entre altres coses, totes al voltant del mateix edifici.

La dimensió urbana

Si ordenem aquest ampli ventall de matèries per la seva mida o escala, hem de començar per la ciutat. Un gran encert en l’àmbit urbà ha estat el d’ubicar un equipament dinamitzador de l’espai públic en un barri que, formant part del nucli antic de Sant Sadurní d’Anoia, havia quedat una mica al marge del desenvolupament urbà de la vila. I que encara ara no està completament consolidat, trobant-s’hi habitatges de poca alçada -tant d’antics com de moderns- coberts agrícoles, alguns solars buits i fins i tot fàbriques en la seva proximitat, la més gran de les quals no és de vins sinó de xocolates i dolços: Simon Coll.

Un barri amb poca activitat social que el nou equipament vol activar, estirant-la des del centre urbà que es troba a escassos 300 metres de distància, però també intentant atreure persones dels teixits d’eixample més moderns que l’envolten per la banda nord. L’aparició del Covid a principis de l’any passat ha alentit, lògicament, aquesta activitat, però en el primer any de funcionament, encara sense pandèmia, expliquen les persones que el gestionen que l’objectiu s’estava complint. Per tant, un edifici que millora el funcionament urbà de la vila. La gran escala afectada per una peça del teixit urbà.

En l’àmbit del mateix edifici tenim, per una banda, el nou servei que dona -que mancava al poble- i per altra, la recuperació d’un edifici catalogat que s’estava degradant, d’un modernisme discret, signat per l’arquitecte Miquel Madurell. Altre cop amb dues implicacions clares, una a nivell de barri, de dignificació del mateix -cosa molt important, a parer meu, per a la millora urbana dels teixits urbans amb problemesi l’altra, la repercussió en la reducció de la petjada ecològica de l’edifici. Sobretot, si el comparéssim amb un de nova planta en un solar de nova ocupació: reducció dels residus d’obra, no ocupació de nou sol i despesa energètica més baixa, tant en el funcionament com en la construcció, són els paràmetres que es varen valorar en prendre la decisió d’ubicar el nou equipament en un solar com aquest.

Ha estat un gran encert ubicar un equipament dinamitzador de l’espai públic en un barri que havia quedat una mica al marge del desenvolupament urbà de la vila

Plànol de situació

Una rehabilitació feta amb cura

Des del punt de vista de la rehabilitació, aquesta s’ha fet amb cura per salvar el poc que en quedava de valor i de remarcar -en l’interior i en el contacte amb la part nova- la diferència entre el que existia i el que es feia nou. S’han salvat principalment les façanes que lluïen la part més decorada de l’edifici, tot i que estava tot en molt mal estat de conservació i s’ha hagut de refer en la seva major part. La façana que dona a la plaça li retorna la importància que aquesta va perdre en traslladar les escoles.

En aquesta façana hi ha dos elements remarcables. Un és la presència de dues portes principals en una composició completament simètrica, que indiquen que l’edifici fou escola des d’un primer moment, i que en aquell moment les escoles separaven completament els alumnes per sexes, fins i tot a l’entrada(2)!

L’altra és el rètol en lletres gòtiques que n’anuncia el seu ús que, malgrat ser fet en l’època de la Mancomunitat, està en castellà. En la visita vam estar d’acord en què el millor era conservar la grafia en aquest idioma tot i que atès el seu mal estat podria haver-se refet de nou amb traducció al català, perquè així es manté la memòria d’un temps passat, en la qual les coses s’entenien d’una altra manera. Així com la façana preserva la memòria vers el paisatge urbà d’un ús i d’un tipus d’arquitectura ja passats, el rètol (només), en castellà remet a la memòria d’una altra època política del nostre país. La política, la memòria històrica i l’ecologia, presents en aquests àmbits de l’arquitectura.

Visualment s’ha deixat sempre un refós, junta o ombra entre la fàbrica existent i els acabats nous, tant en terra com parets o sostre

Entrades separades per a nens i nenes / Estat original de la façana / Detall del rètol de l’entrada per a restauració / Alguns detalls de façana / Foto de l’època

L’interior de l’edifici

A l’interior de l’edifici no quedava cap vestigi de valor arquitectònic o històric. S’ha refet de nou completament, aprofitant per incorporar aïllament tèrmic i altres requisits del CTE a les envolupants. Cal destacar el tractament de l’interiorisme, on ha fet una gran èmfasi en destacar la diferència entre el nou i l’existent.

Visualment s’ha deixat sempre un refós, junta o ombra entre la fàbrica existent i els acabats nous, tant en terra com parets o sostre. Mostra molt clarament, per als qui no són de la professió, on acaba el vell i on comença el nou. El mateix, a una escala més gran, es reprodueix entre el cos antic i el nou. Estan separats, per una espècie de pati anglès-passadís, i només es toquen en el punt únic, on s’han de connectar.

Aquest passadís en la banda nova i en la pròpia connexió són absolutament transparents en les seves superfícies remarcant el contrast entre la construcció massissa original i la lleugeresa de la nova. El tall conceptual i formal es manté en tot l’edifici, essent en l’interior explicat per un terra-lluerna de vidre.

En planta baixa les circulacions s’organitzen al voltant del pati, com un claustre, però tancat, donant els espais de lectura de la biblioteca sempre a les façanes exteriors.

En la planta pis, el nucli vertical ja organitza tot el recorregut, ja que aquesta planta només existeix en una sola ala de l’edifici antic, i està ocupat principalment per la secció infantil de la biblioteca. Finalment, en la planta semisoterrani, que té accés a peu pla des del carrer posterior, la circulació principal la dona un passadís central, amb els espais, principalment d’emmagatzematge i arxiu, a ambdós costats. A l’extrem est, que té ja la façana l’alçada d’un pis complet, al baixar la rasant del carrer, s’ubiquen les aules i la zona de despatxos de les oficines, que disposen de llum natural.

Així com en aquesta planta les façanes són majoritàriament massisses, els tancaments dels cossos nous de planta baixa són gairebé tots envidriats però molt ben protegits per elements de protecció solar, que, a banda de fer la seva funció, donen el caràcter, formalment parlant, a l’edifici.

La difusió i filtrat de la llum solar és sempre necessària en una biblioteca i en aquest cas és molt encertada. Això no vol dir que no rebi llum suficient natural, ja que té dues façanes, l’exterior i la del pati, amb molta superfície envidrada.

Així i tot, ens varen comentar en la visita, que la llum artificial resta gairebé encesa tot el dia. És un fenomen que he observat en la majoria d’edificis amb suficient llum natural com perquè no calgui l’artificial. Crec que s’hauria d’estudiar més a fons la part subjectiva amb la qual percebem la il·luminació natural i artificial i esbrinar si la tendència a deixar sempre les llums obertes té algun component psicològic, per la necessitat de percepció de l’espai sempre uniformement enllumenat.

O bé si és un tema d’eficiència, és a dir, a més intensitat lumínica, menor despesa energètica dels ulls per a veure-hi. O és pel costum o la comoditat de no anar obrint i apagant els llums en funció de la disponibilitat de llum natural. O per molts d’altres motius possibles que fins ara no hem tingut en compte. El que és segur és que fins que no tinguem clar com funcionen aquests factors psicològics humans, fracassarem en l’intent d’estalviar electricitat en enllumenat.

La difusió i filtrat de la llum solar és sempre necessària en una biblioteca i en aquest cas és molt encertada

Zona de lectura infantil a l’interior de la biblioteca / El contrast evident entre el vell i el nou / El tall entre les dues construccions vist des de l’interior

Façanes exteriors / Passadís interior / La planta pis un cop superada l’escala

Detalls constructius

Per acabar, com correspon a l’esquema organitzatiu d’aquest article, cal baixar a la petita escala, la dels detalls constructius, a vegades a l’escala dels detalls que semblen insignificants però que són més complexos i més importants del que aparenten. Com el sòcol enrasat amb el pla del mur d’obra de fàbrica de bloc de tota la planta semisoterrada, on aquesta plenitud s’ha aconseguit col·locant una primera filada de blocs de 15 cm de gruix i la resta de 20 cm de gruix. D’aquesta forma es creen 5 cm de marge per encastar el sòcol -que ha de tenir l’alçada d’un bloc- en ambdós costats de la paret.

Aquesta decisió, que pot semblar presa per motius estètics, és, per contra, molt útil des del punt de vista funcional, especialment en llocs com aquests on es preveu un ús d’emmagatzematge, ja que permet arrambar a les parets qualsevol moble o element de prestatgeria sense l’enutjós problema d’haver de salvar el gruix del sòcol, retallant el moble, o de deixar el moble separat de la paret, amb els inconvenients que això comporta.

Sala de lectura / Els autors de l’obra en el moment de la visita junt amb els redactors de L’informatiu

Un altre punt interessant de l’edifici és l’estructura del nucli vertical, on els arquitectes han aconseguit una lleugeresa i transparència de l’escala molt interessant, gràcies a uns muntants d’escala d’acer i una llosa massissa de formigó vist, tot amb molt poc gruix. El comentari dels tècnics que ens ho mostraven en la visita, es repeteix d’un edifici a un altre: “què difícil és aconseguir en aquest país un formigó vist impecable!” Això i tot, el formigó es veia amb bon aspecte en pràcticament tota la seva superfície, gràcies al control realitzat durant la seva posada en obra.

El darrer punt que m’agradaria comentar és el del sistema d’escomeses per electricitat i xarxes, instal·lat a les sales de la biblioteca, amb base als coneguts canals Ackermann amb caixes de connexió encastades a terra com a solució estàndard i el menys comú però atractiu: els sofàs amb els endolls
incorporats al moble, que per aquest motiu no són gaire un moble sinó un element que ha de quedar fix, a causa del seu lligam amb terra a causa dels cables.

Així és com hem pogut parlar d’aquest edifici, d’ençà què passa a la ciutat quan hi poses una nova peça, un equipament en aquest cas, fins al que passa quan vols arrambar un moble a la paret, una paret sense sòcol sobresortint, en aquest cas. Això és l’arquitectura.

La planta semisoterrada / Detalls del nucli central / Sistema d’escomeses d’electricitat i xarxes incorporades al mobiliari

NOTES

(1) El nom de l’equipament fa referència al que devia tenir la plaça abans de què li’n posessin un de tan estrany com té actualment: Plaça Primer Homenatge a la Vellesa. Cosa que indica, per una banda, que aquesta part de la ciutat es va desenvolupar més tard que la resta del nucli antic, pel que devia tenir de nova aquesta plaça a principis del segle XX. I per altra banda, la dissociació que hi ha sovint entre política i cultura (en aquest cas emmarcada per memòria històrica).

(2) D’això en fa només 100 anys i el pitjor és que la discriminació total entre nens i nenes es va perllongar durant 50 anys més, al nostre país.

_________

Rehabilitació i també obra nova

Elisenda Gadea / © Fotos: Manel Marin

Es tracta d’una escola pública d’origen modernista, el projecte de la qual fou redactat amb data prèvia a la fil·loxera, si bé la seva execució no es desenvolupà fins més tard. La plaga s’estengué pel territori l’any 1887, i no fou fins a la primera dècada del segle XX que el municipi de Sant Sadurní d’Anoia comptà amb un centre educatiu propi. Aquest ha estat recentment convertit en un recinte que allotja un conglomerat d’equipaments, entre els quals hi trobem una biblioteca, una escola per a adults i un espai destinat a l’arxiu municipal, a més a més de les zones comunes.

El conjunt manté en tot moment el paper preponderant de l’edifici original i resol el binomi rehabilitació-obra nova amb una gran delicadesa, buscant en tot moment l’aprofitament de l’espai, l’entrada de llum i la complicitat entre ambdues construccions, mantenint-ne l’essència originària.

Partint d’una morfologia constructiva erigida en planta en forma de U, la rehabilitació ha consolidat la figura d’un atrium central que dona pas a la part posterior i funciona com a vas comunicant entre l’edifici original i l’obra nova. I és que la volumetria inicial comptava amb dues ales laterals de PB+PP que allotjaven al seu interior un pati central, on un mur separava la zona d’esbarjo dels nens de la de les nenes.

La intervenció engloba la rehabilitació i l’obra nova, a mig camí de la qual trobem la nova caixa de comunicació vertical de l’edifici originari. A la façana interior de l’antiga escola, s’hi aixecà una estructura metàl·lica acabada amb una superfície vidriada que es constitueix com una transició funcional, estètica i constructiva entre la PB i la PP, però també entre el passat i el present; entre l’edifici existent i l’obra nova en el component X dels eixos cartesians.

Treballs de restauració de detalls escultòrics

L’execució es divideix en dues etapes: una primera enfocada a reforçar i consolidar l’edifici antic, i una segona constituïda per la construcció del nou volum

Aprofitant el pendent natural que el terreny presentava en sentit descendent des de la façana principal (ubicada, curiosament, a la plaça del Primer Homenatge a la Vellesa), el nou cos presenta una planta soterrni, una PB i una coberta destinada a instal·lacions.

Primers treballs d’estudi i consolidació estructural

Procés d’execució

L’execució es divideix fonamentalment en 2 etapes: una primera enfocada a reforçar l’estructura i consolidar l’edifici antic, i una segona constituïda per la construcció del nou volum, l’aixecament de les divisions interiors i el traçat de les instal·lacions. Si bé, de facto, cal distingir fins a 4 etapes d’execució: la primera orientada a rehabilitar l’edifici, la segona a la construcció de la nova seu de la biblioteca, seguida de la instal·lació d’una ET i les escomeses generals, i una quarta i darrera fase que serví per donar forma a l’actual arxiu municipal i l’escola d’adults.

Durant la primera fase es repicà l’enguixat dels forjats unidireccionals de biguetes metàl·liques per a deixar vist l’entrebigat de volta catalana i es reforçaren amb una capa de compressió de formigó. Es va refer la coberta plana amb càmera lleugerament ventilada d’envanets de sostremort i es reforçà l’aïllament tèrmic amb llana de roca.

Tota la fusteria de pi de les façanes va ser enviada a taller: restaurada, envernissada i es va substituir el vidre original per un de doble. Es va realitzar un estintolament amb perfils UPN a l’accés des de la façana principal i també es va reforçar l’estructura de la sala d’exposicions. Es va haver de fer un recalç a la fonamentació, ja que el nivell freàtic es troba a la cota -6 i el subsol de l’Alt Penedès conté margues expansives i pinyolenc, la qual cosa va molt bé per al cultiu de la vinya, però és fatal per a la construcció.

El subsol de l’Alt Penedès conté margues expansives i pinyolenc, la qual cosa va molt bé per al cultiu de la vinya però és fatal per a la construcció

A la segona fase es va executar el moviment de terres, el massissat del mur cortina i la protecció dels pilars de l’estructura metàl·lica (sorrejat, emprimació i ignifugació) que aguantarien la nova escala de formigó armat en la zona de transició de l’edifici existent. Tant el mur cortina de façana com el tancament horitzontal de transició (lluerna superior) es resolgueren amb un sistema de fusteria d’alumini lacat amb triple vidre tipus TP52 de Cortizo.

La façana es rematà amb un sistema de protecció solar amb lames de xapa llisa microperforada i plegada d’acer patinable (habitualment conegut com a Corten per la marca comercial) amb protecció passiva. L’acabat d’acer oxidat i les proteccions solars són una constant en el conjunt de la intervenció, que s’anaren modulant en funció de cada orientació. Finalment, la caixa de comunicació vertical es rematà amb una coberta plana no transitable acabada amb un sistema filtron per a reforçar l’aïllament tèrmic i acústic sobre una llosa de formigó armat de 20 cm de gruix.

Treballs al pati interior i reforma de l’edifici original / Consolidació i reparació de l’edificació original

Les instal·lacions estan molt ben pensades a fi de donar el servei necessari a cada punt de treball o lectura i la llum envaeix l’espai a través de la façana posterior i de l’atrium central

Durant la tercera i quarta fase s’aixecà l’estructura de formigó armat del nou volum amb el mateix revestiment fèrric sobre perfils metàl·lics. S’executaren les divisòries interiors amb cartró guix i es realitzà un extradossat autoportant a l’edifici originari reforçat amb llana de roca per a millorar-ne les prestacions tèrmiques. En aquesta fase es dugué a terme també tot el traçat interior de les instal·lacions –exceptuant la implantació de l’ET-.

La sala d’exposicions s’acabà amb un cel ras de plaques de cartró guix ranurades amb propietats fonoabsorbents que oculta la pràctica totalitat del forjat unidireccional amb entrebigat de volta catalana recuperada, pintura plàstica de color blanc o sorra i un arrambador de DM lacat. El paviment presenta un acabat continu de resines de color antracita.

La biblioteca està acabada amb el mateix cel ras, paraments verticals de color blanc i un paviment vinílic. Totes les instal·lacions estan molt ben pensades a fi de donar el servei necessari a cada punt de treball o lectura, i la llum envaeix l’espai tant a través de la façana posterior com de l’atrium central. A la caixa de comunicació vertical s’ha deixat vist l’acabat de la llosa de l’escala.

Muntatge de la façana que uneix el nou i el vell

Una de les particularitats de la darrera fase, fou comprovar que les motllures de façana eren falses, no responien a cap lògica estructural, sinó que foren elements afegits a posteriori

Finalment, també es van restaurar els tancaments exteriors. S’arrebossaren i es pintaren totes les façanes, refent als estucats i les motllures d’aquestes que es combinaren amb un aplacat de pedra de la Sènia que envoltava tot el perímetre (de menor o majors dimensions en funció de la cota base), que funciona com a punt d’unió constructiu i temporal amb l’aplacat tipus Faveton ancorat sobre rastells d’alumini.

Una de les particularitats de la darrera fase, fou comprovar que les motllures de façana eren falses. No responien a cap lògica estructural, sinó que foren elements afegits a posteriori i la seva reconstrucció s’erigí en camí crític d’aquesta primera etapa. No es podien conservar les formes originals perquè el morter se’ls desfeia a les mans. La façana del carrer Pau Claris denotava la posterior col·locació en presentar encara un grau d’oxidació poc avançat.

Muntatge de l’estructura porticada de l’edifici nou

Diverses fases de la construcció de l’edifici posterior

Anàlisi de costos

La superfície total de la parcel·la compta amb 1490 m², 750 dels quals corresponen a l’edifici originari. L’obra nova abasta 1575,80 m² i els 244 restants corresponen a les obres d’urbanització. Distingíem en el procés d’execució fins a un total de 4 fases, dutes cada una a terme amb la següent distribució temporal i econòmica:

La primera, del 2016, correspon com vèiem a la rehabilitació de l’edifici, ascendeix a un PEM total de 526.239,05 € i correspon a un 23% del total executat. No és fàcil identificar la ràtio per m² d’aquesta primera etapa, ja que els interiors es dugueren a terme a posteriori.

La segona fase, part principal i essencial del conjunt de l’obra, es desenvolupà durant el 2017 i donà lloc a la nova biblioteca, amb un PEM total atribuït d’1.258.530,48 i un percentatge d’obra del 56%. Aquell mateix any s’implantà l’ET i s’executà la connexió a l’escomesa elèctrica general, amb un import total de 76.342,74 € que signifiquen un 3% del total executat.

Finalment, la quarta i darrera fase girà al voltant de la construcció de l’arxiu municipal i l’escola d’adults, el que suposà el 18% restant del conjunt de l’obra.

PUBLICITAT