Cercar Error
L'Informatiu Pràctica professional

La revolució digital del manteniment dels edificis

En el context de Revolució Tecnològica 4.0, el paper del “llibre de l'edifici digital” pren un protagonisme decisiu com a eina de gestió de l'edifici i la figura de l'arquitecte tècnic de capçalera adquireix una rellevància excepcional com l'agent gestor d'aquest.

Escrit per -

Com ha passat al llarg de tota la història de la humanitat, les crisis d’abast ambiental, polític, territorial o econòmic han marcat un canvi d’era. És en els períodes d’incertesa on la societat es qüestiona l’estructura del benestar, l’equilibri social, on l’individu aconsegueix diferenciar allò que són necessitats del que són privilegis i és en aquests moments on es produeixen els grans canvis.

Estem davant d’un nou canvi d’era, hem arribat al límit dels recursos i de la sostenibilitat del sistema, però la resiliència ens ensenya a adaptar-nos. Apareixen nous reptes i alhora noves oportunitats pel sector. La rehabilitació i la regeneració urbana es consoliden com a palanca de canvi cap a la transició energètica en l’edificació i com a conseqüència, la professió ha de saber estar-hi al capdavant.

En el llindar del segle XXI, ens trobem immersos en un moment històric extraordinari, on la digitalització ha teixit una xarxa omnipresent que connecta cada racó del nostre planeta. L’evolució de la tecnologia ha deixat una empremta profunda en la societat, transformant la forma en què vivim, treballem i ens relacionem. Aquesta revolució digital, caracteritzada per avenços vertiginosos en la intel·ligència artificial, la connectivitat global i la computació en el núvol, ha transcendit els límits de la innovació per a convertir-se en un agent de canvi sense precedents.

La rehabilitació de la ciutat construïda serà el tema dels propers anys, i serà un repte majúscul

A més, sabem que el parc d’edificis és responsable aproximadament del 36% de les emissions de CO2 de la Unió Europea, així com del consum del 50% dels materials extrets, del 50% de l’energia, del 33% de l’aigua i del 33% de la generació dels residus (dades aproximades que poden variar segons la font). Ens trobem, per tant, davant d’un sector que és clau en qualsevol estratègia de reducció d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle, principalment del CO2 que dona nom als conceptes de descarbonització i al de petjada de carboni.

La rehabilitació urbana

La rehabilitació de la ciutat construïda serà doncs el tema dels propers anys, serà un repte majúscul. Però és la rehabilitació una solució eficient i sostenible? Ho és el model de manteniment corrector en els edificis? O s’ha d’apostar pel manteniment preventiu? El sector terciari ja s’ha fet aquestes preguntes i ha adaptat el sistema de gestió dels seus edificis a un model més eficient i sostenible, però com?

La resposta és senzilla: invertint en un sistema de gestió del manteniment intens i global. Però quina és la diferència en la gestió dels edificis del sector terciari i els del sector residencial privat? La seva estructura de governança. La major part dels edificis residencials són propietats horitzontals, una agrupació d’individus amb els mateixos drets i obligacions. Però les decisions en grup sempre són més difícils de prendre i quan el grup no té un coneixement profund sobre un tema és fàcil prendre una decisió poc efectiva.

Què passaria doncs si al capdavant de la gestió del manteniment dels edificis hi hagués una persona experta en materials, patologia, diagnosi, construcció…? Probablement les decisions serien més fàcils de prendre. I si a més la informació i documentació sobre l’edifici quedés registrada en un lloc accessible per totes aquestes persones la decisió encara seria més efectiva. Si fem un símil amb la medicina la idea és més fàcil d’entendre:

Un edifici és un pacient. Al llarg dels seus anys de vida aquest pacient, que té unes característiques físiques concretes, es posarà malalt, patirà algun traumatisme, desenvoluparà una al·lèrgia segons les condicions ambientals a les quals estigui exposat, patirà canvis físics… A aquest pacient li farà el seguiment el seu metge de capçalera que el derivarà a diferents especialistes que el tractaran, el diagnosticaran i el curaran. Tot el que li vagi passant a aquest pacient quedarà registrat al seu historial clínic perquè qualsevol altre professional pugui seguir la seva història mèdica i pugui millorar i allargar la seva vida.

Aquest metge dels edificis es diu arquitecte tècnic de capçalera i els especialistes no coneixen el cos humà, sinó que són experts en estructures, en tècniques i diagnosi constructives, en materials i el seu comportament, en energia, en qualitat edificatòria… i aquesta història clínica en l’àmbit de l’edificació es diu: Llibre de l’Edifici.

El Llibre de l’Edifici constitueix una eina de redacció per documentar la vida de l’edifici en els aspectes tècnics i administratius. Serveix també per informar sobre les pautes necessàries per fer un ús correcte de cada edifici i facilitar la planificació de les activitats de manteniment per allargar-ne la vida útil. També per preservar-ne les característiques inicials durant el major temps possible o planificar-ne la renovació.

Afegir la paraula DIGITAL a aquest concepte del Llibre de l’Edifici li fa fer un salt exponencial en les seves possibilitats ja que el fet de tenir les dades digitalitzades facilita la seva gestió i explotació donat que aquestes tecnologies permeten als usuaris disposar d’informació, autogestionar-se i prendre decisions. És el que es coneix amb el terme d’empoderament ciutadà, que ens permet parlar de ciutadans intel·ligents “smart citizen” i d’edificis intel·ligents “smart buildings”.

En aquest context de Revolució Tecnològica 4.0, el paper del “llibre de l’edifici digital” pren un protagonisme decisiu com a eina de gestió de l’edifici i la figura de l’arquitecte tècnic de capçalera adquireix una rellevància excepcional com l’agent gestor d’aquest.

El LED: Llibre de l’edifici digital del Cateb

Com s’ha comentat a la introducció, cal ressaltar el potencial del Llibre de l’edifici digital com a palanca per a la descarbonització del sector de l’edificació facilitant la gestió de la vida útil dels edificis i transformant-los d’un model sense gestió (ineficient i insostenibles) a un model amb gestió (eficient i sostenible), optimitzant així els seus procediments per a reduir el seu impacte ambiental.

El Llibre de l’edifici digital (LED) del Cateb és una palanca per facilitar la descarbonització del sector de l’edificació


Per a canalitzar aquest potencial el Cateb ha posat en funcionament una eina de gestió del manteniment, dinàmica i que permet la interacció de tots els agents que intervenen a l’edifici a temps real. Aquesta eina permet incorporar la informació de l’edifici, tant constructiva com documental, i incorporar-ne les intervencions i costos que tindrà l’edifici en el període de temps determinat.

El LED revoluciona el sector ja que és la primera eina totalment digital que transforma l’edifici en dades, facilita la presa de decisions, permet reduir costos, revaloritzar el patrimoni i optimitzar el cicle de vida útil dels edificis perquè:

  • Facilita l’accés a la informació i millora la transparència en la seva comunicació.
  • És un repositori per a tota la informació rellevant de l’edifici.
  • És una eina dinàmica per a allotjar-hi gran quantitat de dades, informació i documents.
  • Contribueix a augmentar la longevitat de l’edifici i a millorar la gestió de la informació.
  • És una base de dades per a totes les fases i esdeveniments rellevants del cicle de vida de l’edifici.
  • Promociona de la circularitat en l’entorn construït.
  • Afavoreix l’estalvi en consum energètic i emissions de CO2
  • Afavoreix la transparència i igualtat de condicions per a tots els agents que intervenen.

PUBLICITAT