Museu de les Cultures del Món

L’Institut de Cultura de Barcelona va inaugurar el mes de gener de 2015 el Museu de les Cultures del Món. Està destinat a la difusió i al coneixement de la creació artística de cultures estrangeres i s’allotja en els Palaus Nadal i del Marquès de Llió, situats al car­rer de Montcada de Barcelona. S’exhibeix una selecció de 2.300 objectes d’art que componen la cessió que la Fundació Folch ha fet a l’Ajuntament de Barcelona durant vint anys. Juntament a aquesta selecció, també s’hi exposen objectes procedents de la Fundació Arque­ològica Clos, de la col·lecció Duran Vall-Llosera i del Museu Etnològic de Barcelona.

Una mica d’història dels amfitrions

Els Palaus Nadal i del Marquès de Llió es remunten al passat medie­val de la ciutat i han arribat als nos­tres dies, no diríem intactes, però força dignes i conservats, tot i que el més comú seria que haguessin sofert nombroses i irreversibles transformacions al llarg dels anys, ampliacions, remuntes, enderrocs parcials, etc. Encara més si pen­sem que Barcelona, presonera de les seves muralles, no podia créixer sinó sobre ella mateixa. És per això que gran part dels edificis d’origen medieval que han arribat als nos­tres dies presenten una successi­va juxtaposició de diferents etapes constructives i estils arquitectònics. Exemples d’això serien el Palau de la Generalitat, la Casa de la Ciutat o la mateixa Catedral.

El carrer de Montcada és fruit de la planificació urbana i l’edificació dels seus primers palaus es remunta al segle XII. S’instal·là la noblesa bar­celonina i rics comerciants, esde­venint una de les zones residencials més notables de la ciutat i, conse­qüentment, amb edificis de gran interès arquitectònic. Una nota­ble successió de palaus a banda i banda del carrer, edificats entre mit­geres, formant un conjunt únic per l’harmonia del tot i la qualitat de les parts. Al llarg del segle XVIII s’inicià el període de decadència del carrer, amb la reconversió de les plantes altes de molts palaus en habitatges, i algunes plantes baixes en magat­zems, quan obriren el mercat del Born.

Dels palaus del carrer Montcada destaquen el Palau Aguilar, que avui forma el Museu Picasso i ha estat ampliat successivament amb els Palau Baró de Castellet, Palau Meca, la casa Mauri i el Palau Finestres; el Palau Dalmases, joia del barroc; el Palau Cervelló, que des de 1974 l’ocupa la galeria Maeght; o els Palaus Nadal i de Llió com a exem­ple de palaus gòtics del carrer.

El Palau Marquès de Llió és un dels més grans del conjunt dels palaus dels carrer de Montcada. Els seus orígens medievals s’evidencien a la façana principal i en l’estructura de casa gòtica que, malgrat les suc­cessives intervencions, es manté. Del segle XIV són la galeria gòtica del segon pis i l’excel·lent sostre de bigues policromades de les sales nobles de la primera planta, amb façana al carrer de Montcada. El 2 de febrer de 1428 patí les conse­qüències del famós terratrèmol que va assolar Catalunya. Del segle XV daten els finestrals renaixentistes del primer pis. Al segle XVI s’amplià l’edifici i es modificà la façana amb l’obertura dels balcons i es subs­tituí el portal d’accés. A la segona meitat del segle XVII es reformà la planta baixa i els dos pisos, i es van fer diverses obertures a la façana principal. A principis del segle XVIII, l’edifici es remodelà profundament: s’amplià el pati, es substituí l’escala principal i el portal d’accés, es cons­truí la terrassa del pati i van aparèi­xer els balcons a la façana. Es tornà a rehabilitar després dels bombar­dejos de 1714, que van malmetre l’estructura de l’edifici.

El 1955, l’Ajuntament de Barcelona adquirí la finca i es van fer les obres de restauració dirigides per l’ar­quitecte municipal Adolf Florensa, en una actuació emmarcada en la política municipal de recuperació del passat gòtic en detriment dels elements posteriors.

L’any 1969 s’instal·là el museu de la indumentària on culminaren aques­tes actuacions, eliminant la porta­lada barroca d’ingrés al pati, entre d’altres actuacions, a més d’una profunda reforma de la distribució interior per adequar l’edifici a les exi­gències del museu amb la construc­ció d’una nova escala, noves parets, obertures amb aparença històrica, forjats, paviments, etc.

El Palau Nadal té una història simi­lar. És de dimensions més petites i el seu origen es remunta al segle XIV, en dos edificis gòtics que es van unificar el 1637 per Jeroni Nadal, el seu propietari (a la façana encara és visible la unió de les dues construc­cions). Al llarg del temps ha sofert modificacions semblants a les del seu veí, especialment al segle XIX quan va passar a ser una casa de veïns amb diferents habitatges, amb la necessitat d’adequar-lo i malme­tent l’estructura inicial. Als anys setanta va passar a ser propietat municipal. L’edifici conserva encara, malgrat tot, molts elements d’elevat interès com la portada, un dels pocs exemples conservats d’arquitec­tura neoclàssica, o la finestra del segle XVI situada a la planta baixa decorada amb el bust dels antics propietaris.

L’actual Museu de les Cultures del Món que unifica els dos palaus s’organitza als edificis 12 i 14. Dos palaus, avui un de sol, que ni és gòtic, barroc ni neoclàssic… sinó una bar­reja de tot, on se sumen tota una sèrie d’intervencions que reflectei­xen la mateixa evolució de la ciutat.

La gestió exemplar d’una rehabilitació de dues joies arquitectòniques cosides amb una proposta museogràfica

El repte per part de la direcció inte­grada de projecte i obra (Qestudi) va ser gestionar amb un pressupost ajustat i un ajustat termini d’uns 12 mesos per executar dues obres conjuntes: les obres de rehabilitació dels edificis i la museografia. També fer coincidir en temps i espai dues actuacions de caràcter tan diferent, així com les 23 diferents contracta­cions que es van haver de gestionar.

La gestió es va dividir en tres etapes:

1. Gestió de projectes
   El projecte bàsic d’obres, el pro­jecte executiu i la seva execu­ció, el projecte bàsic de muse­ografia, així com l’execució dels seus treballs.
2. Gestió de contractacions
   Es van gestionar, juntament amb l’equip bimsa&icub, més de 25 contractes necessaris pel desenvolupament de les obres de rehabilitació i dels tre­balls de museografia.
3. Gestió de tots els treballs
   El mateix equip tenia assigna­da la tasca de project manager per tal de controlar temps i cos­tos de totes les contractacions, coordinant-los també entre ells atesa la coincidència en temps i espai de les diferents tasques.

La gestió de tota la planificació va necessitar d’un elevat nivell d’in­tensitat en el seu control. Cada dia hi havia actualitzacions de plani­ficació en funció de les variacions que hi havia durant els processos d’obra, detectant canvis, endarreri­ments i les conseqüents mesures correctores. Les jornades laborals es van ampliar fins a torns dobles de treballadors fins que es va acomplir l’objectiu d’inaugurar la primera set­mana del febrer del 2015. El treball d’aquest equip va ser d’una gran intensitat i dedicació atès aquest escenari tan ajustat.

Museografia de primera

Segons els mateixos autors, la fron­tera entre museografia i arquitectura era molt clara i això no va comportar conflictes. El recorregut segueix el fil conductor dels diferents continents. L’únic continent que no té objectes exposats, l’europeu, es fa present i queda representat en la pròpia edi­ficació i tota una senyalística en va fent explicacions del recorregut i les parts de l’edifici.

Un dels elements més ben pensats del projecte museogràfic són les vitrines i expositors.

També van ser dissenyades expres­sament per a l’ocasió. Es van utilit­zar vidres ultratransparents i antire­flectors, on l’efecte de desaparició és impressionant. Ho comprovareu si visiteu el museu. El detall de les frontisses era clau: es van analitzar diverses frontisses del mercat, però cap complia les especificacions necessàries per poder obrir i tancar la vitrina correctament i amb total garanties. Per aquest motiu es va dissenyar, certificar i patentar una nova frontissa adaptada per a les vitrines del nou museu. Cada deci­sió exigia una visita, una reunió, una presa de decisions… El procés va ser evidentment complex.

Més que cultura és frenesí

És ben habitual ja des de fa alguns anys que les activitats culturals enllaunades, les experience amb etiqueta cultural i els museus, ocupin un lloc destacat en les activitats turístiques venent la ciutat com un destí cultural de qualitat. El fet de què el museu se situï prin­cipalment en un context de l’oci, sovint fa dubtar de la seva qualitat i, fins i tot, de la seva credibilitat. No ens referim al Museu de les Cultures –que conté un material exposat de primera i una museografia de deu-, però cal emmarcar-lo en un paisatge museístic i en un moment on aquest fet comença a ser massa evident.

Però el frenesí va molt més enllà, fins i tot arriba a inter­vencions arquitectòniques en edificis de característi­ques molt similars als que ens ocupen. Estaria parlant de la intervenció en el veí Museu Picasso. Un projecte que treballa en una altra línia, on preval el protagonisme de la intervenció. Cinc palaus, un al costat de l’altre, amb tres crugies perpendiculars a la façana de cadascun d’ells que conformen una estructura en pinta amb una única via de connexió natural i lògica, el carrer Montcada. Amb la intervenció, es va crear un carrer interior i paral·lel a aquest per connectar directament els diversos palaus. No calen més comentaris… La concepció que redueix els monuments a conservar només les façanes i els patis principals està ja molt superada de fa molts anys. Fets com aquest em fan dubtar de la utilitat de catàlegs, comissions de patrimoni, proteccions. Més que cultura és frenesí.

Gestió integrada de projecte i obra

Una intervenció sobre uns palaus gòtics dels segles XVII i XVIII en què coincidei­xen 3 factors: que els espais queden buits en traslladar l’antic museu tèx­til, que finalitza la relació amb la fun­dació usuària d’una part de l’edifici, i que apareix la necessitat d’ubicar l’extensa col·lecció privada d’objec­tes del món cedides al consistori i altres peces del museu etnològic.

La rehabilitació i reforma actua sobre tipologies constructives i estructurals diverses, fet que com­porta projectar unes solucions adequades en cada cas a les pree­xistències i als nous requeriments funcionals i expositius, incorporant unes instal·lacions modernes que garanteixin el control de les con­dicions ambientals per a la bona conservació del fons, i adequant els espais com accessibles i de pública concurrència.

L’emplaçament en un lloc represen­tatiu de la ciutat, cèntric i densament freqüentat, afegeix complexitat en l’organització i programació dels treballs, havent d’adoptar procedi­ments, mesures i mitjans que mini­mitzin l’impacte sobre l’entorn, com ara ajustar les activitats als horaris que produeixin menors interferèn­cies, ja sigui en la pròpia execució (enderrocs, formigonats, perforaci­ons, equips especials…), o efectuant els subministraments de materials a la nit i adequant els aplecs confor­me l’evolució d’obra.

Una confluència d’agents i casuístiques
En aquestes circumstàncies es contracta els serveis de l’equip de pm&cm, que haurà de coordinar tota la casuística, organitzar la gestió dels treballs, portar el control eco­nòmic, i dirigir i planificar estratè­gicament el procés de desenvolu­pament del projecte i de l’execució de l’obra en un ajustat termini de 15 mesos. El project management esdevé el nexe entre el promotor (l’Ajuntament de Barcelona, BIMSA i ICUB), l’equip de projecte d’arquitec­tura, els especialistes de patrimoni, els responsables de conservació i manteniment de l’immoble, l’equip del projecte museogràfic i de la seva implantació, el contractista princi­pal, i les altres accions col·laterals i contractes secundaris.

Per conduir l’operació es determi­na elaborar un projecte bàsic molt definit que serveix de base per licitar un contracte que comprèn tant l’ela­boració del projecte executiu com la pròpia execució material de l’obra, és a dir, que inclou dos preus: els honoraris d’arquitectura i l’import del cost material de l’obra. D’igual manera s’elabora un projecte bàsic de museografia per després desen­volupar un projecte de detall i la seva execució

Obra en dues fases: consolidació i condicionament

Els palaus són adjacents, consten de PB, P1 i P2, i comp­ten amb façanes a carrer i a un pati central que articu­la l’accés des del carrer i la circulació de les plantes al seu voltant. La primera fase d’obra comprèn la reforma i reforç estructural, i la rehabilitació de l’envoltant de cobertes i façanes. El conjunt representa un 35% de la inversió. La segona fase inclou el condicionament inte­rior, les divisòries, fusteries interiors, paviments, acabats i instal·lacions. Aquests treballs representen l’altre 65% del pressupost.

Les operacions més significatives de reforma corres­ponen a enderrocs parcials per ubicar nuclis de comu­nicacions o per substitucions d’estructures, al reforç de forjats per consolidar l’edifici i adequar-lo a les noves necessitats de càrregues, i als estintolaments de murs per conformar les obertures de circulació a través de totes les estances, o bé per desmuntar els arcs existents per aixecar-los i deixar major altura de pas. Les operaci­ons relatives als enderrocs i reforços estructurals repre­senten un 15% del pressupost i una repercussió de 108 €/m². Tots els imports estan referits a preus d’execució material, sobre els quals cal afegir les DG+BI per obtenir els preus de contracte.

Contenció de costos en els lots de construcció

La rehabilitació del sistema envolu­pant consumeix un 20% de la inver­sió i equival a 144€/m². Comprèn:

• la reparació de les cobertes pla­nes i inclinades (amb bastida penjant sense ocupar el carrer Montcada), i de les barbacanes de fusta (amb substitució d’ele­ments per atac de tèrmits).
• l’execució d’una lluerna de cobri­ment d’un pati interior.
• la renovació de les fusteries, en part reparant la que esta­va en bon estat, una altra part de restauració fusteria bar­roca, i una part de substitució a façana amb fusteria d’acer.

Respecte de l’adequació interior, les divisòries, portes, paviments, reves­timents, sostres i d’altres accessoris i acabats suma una repercussió de 153 €/m², i significa un 21,36% del pressupost. S’inclou en aquest lot la restauració dels sostres embi­gats de fusta policromada del segle XIV. Els paviments s’han conservat en la major part de la planta baixa i en les plantes pis s’han fet de nou ja que s’han hagut de reforçar els forjats, de roure tenyit a les zones expositives i de pedra Sant Vicenç a les zones de distribució. Al pati s’ha refet el mateix paviment originari, conservant les llambordes de pedra de Montjuïc, amb buidat de juntures i nou rejuntat amb morter de calç, acompanyant els lleus desnivells inherents als accessos. Els sos­tres combinen la restauració dels enteixinats de fusta existents amb plafonats neutres de guix laminat acústic.

Un major import significa l’execució del conjunt de les instal·lacions, que constitueixen un gran lot amb una incidència del 38.7% del cost total i una repercussió de 277€/m². Aquest import, obviant la part de transport vertical, es distribueix aproximada­ment en tres fraccions: 1/3 per a les instal·lacions de clima, 1/3 per a les elèctriques i il·luminació, i 1/3 per a altres instal·lacions associades a corrents febles (telecomunicacions, megafonia, cctv, control, gestió…) La climatització es produeix amb màquines exteriors de fred i calor de vrv, i equips interiors de fancoils, splits o cassets, per donar respos­ta als requeriments museístics de 24º a l’estiu i 22º a l’hivern amb el 50% d’humitat. S’inclou també una instal·lació de ruixadors per millorar les prestacions d’estabilitat al foc de les estructures dels espais històrics.

En definitiva, el cost de les instal·lacions significa gairebé 2/5 parts del pressupost, i en canvi el altres 3 lots relatius a treballs d’obra (estruc­tura, envolupant, i acabats) tenen una incidència de 3/5 parts del pressupost en fraccions similars. Aquestes dades posen de manifest l’esforç aplicat en la contenció de costos en els lots de construcció, que sumen una ajustada ràtio de 404€/m² construïts, que contrasta amb els 277€/m² de repercussió del lot d’instal·lacions, i encara més quan es compara amb el pes de la museografia.

Capítol a part del pressupost de l’obra, el projecte inclou també les operacions de museografia, amb una incidència de més d’un terç del pressupost total. Respecte de la inversió en dotació i equipament museogràfic una fracció del 56% (més de la meitat) correspon als elements de suport expositius, i un altre 31% (gairebé un terç) es desti­na a les instal·lacions d’enllumenat (de tipus led) i equips audiovisuals.

En resum, el total de treballs de reha­bilitació i condicionament dels edi­ficis patrimonials representa una inversió de 715 €/m² construït, xifra que pujaria a 908 €/m² si es reper­cuteix sobre la superfície útil. Pel que fa a la museografia, el cost significa una repercussió de 423 €/m² sobre la superfície construïda, que equival­dria a 537 €/m² de superfície útil.

[table id=22 /]

Procés de restauració patrimonial dels edificis i treballs de museografia

Execució dels treballs de rehabilitació dels edificis dels palaus gòtics

Restauració dels sostres patrimonials de fusta policromada d’època gòtica

Feines de muntatge de vitrines a obra

Transport de peces d’art