Cristina Arribas
Arquitecta per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, 2001. Urbanista del Departament de Planejament Urbanístic de l’Ajuntament de Badalona. Doctoranda amb tesi doctoral en curs sobre imatge turística i paisatge.
El Parc de la Ciutadella és un jardí urbà, un retall de natura en l’àmbit urbanitzat de la ciutat que ens permet aïllar-nos en la calma de l’agitació urbana, tot i que, en realitat, el parc és un producte de l’acció humana deliberada i una construcció més dins l’artifici i l‘engranatge metropolità.
Parlem del naixement d’un nou barri, el barri de Glòries, amb nous habitatges, infraestructures, parcs, equipaments… amb un element monumental que es resignifica amb un nou abast metropolità i turístic: el gratacel.
La ciutat del darrer segle va plena de planificació verdificadora. Però, quina mena de natura és possible a la ciutat? Quin és el contingut real, útil i aplicable dels estudis ambientals que s’adjunten en els planejaments urbanístics?
En el corazón de Catalunya, en la comarca de la Anoia, encontramos un paraje idílico que forma parte del patrimonio natural y cultural de Santa Margarida de Montbui. El conjunto patrimonial de la Tossa es un símbolo de este paisaje y forma parte de la Terra de Castells.
Al cor de Catalunya, a la comarca de l’Anoia, hi trobem un paratge idíl·lic que forma part del patrimoni natural i cultural de Santa Margarida de Montbui. El conjunt patrimonial de la Tossa és un símbol d’aquest paisatge i forma part de la Terra de Castells.
La colonització urbana i la imposició del poder en l’espai públic són difícils de resoldre. El poder és monumentalment visible i la ciutat cada vegada més invisible.
La colonización urbana y la imposición del poder en el espacio público son difíciles de resolver. El poder es monumentalmente visible y la ciudad cada vez más invisible.