S’obre la convocatòria de subvencions, amb l’aportació dels fons Next Generation de la Unió Europea i de l’Ajuntament de Barcelona, la suma més alta mai aconseguida per a rehabilitació energètica a Barcelona
» Aquesta és la inversió més gran feta mai a Barcelona per aquest concepte, amb la qual es vol arribar a rehabilitar uns 15.000 habitatges en els propers tres anys
» Els col·legis professionals han creat les Oficines Tècniques de Rehabilitació per assessorar la ciutadania i agilitar els processos d’obtenció de les subvencions.
» Els propietaris comptaran amb un simulador per poder consultar l’estat d’eficiència energètica de la seva finca i les possibilitats d’acollir-se a la subvenció
» Una rehabilitació que suposi l’estalvi del 30% de la despesa energètica, el mínim exigit pels ajuts, suposa reduir en 811kgs l’emissió de CO2 de l’habitatge

Barcelona, 28 de juny de 2022,- Barcelona disposarà de 71 milions d’euros per a subvencionar la rehabilitació energètica del parc d’habitatges de la ciutat amb l’objectiu de millorar l’eficiència energètica i actuar en barris especialment vulnerables per l’envelliment dels edificis. Aquesta inversió prové de la suma dels ajuts dels Fons Next Generation (41 milions d’euros) i dels 29,5 milions que aportarà l’Ajuntament de Barcelona. 
Es calcula que aquesta inversió podrà arribar a 215 milions d’euros sumant-hi les aportacions dels privats. Això suposarà un revulsiu en l’ocupació en aquest àmbit, ja que es preveu que la generació d’ocupació en el sector serà d’uns 12.000 llocs de treball. 
Aquesta és la inversió més gran feta mai a Barcelona per aquest concepte, amb la qual es vol arribar a rehabilitar uns 15.000 habitatges en els propers tres anys amb les properes anualitats dels fons europeus. 
Avui s’ha obert el període per a la sol·licitud d’aquestes subvencions, que finalitzarà el 30 de juny de 2023, i que preveu ajuts per l’actuació en tres línies diferents: en habitatges, en edificis sencers i en l’àmbit d’un barri. Els col·legis professionals d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics, Enginyers d’Edificació i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, juntament amb el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, han creat les Oficines Tècniques de Rehabilitació per assessorar la ciutadania i agilitar els processos d’obtenció de les subvencions.
De la seva banda, l’Ajuntament de Barcelona disposarà d’un equip professional de 40 persones dedicades a gestionar els ajuts, que formaran equips per elaborar el diagnòstic dels edificis de les zones més necessitades. En els propers mesos, també s’obrirà una oficina d’atenció a la ciutadania per tramitar les subvencions.
Aquesta nova línia d’ajuts que s’obre ara encaixa de ple en l’estratègia de regeneració urbana que està desenvolupant l’Ajuntament de Barcelona, els últims anys, en barris vulnerables i amb un entorn residencial degradat per tal de desplegar-hi mesures socials, ambientals i econòmiques que, sumades, millorin les condicions d’habitabilitat i la qualitat de vida del veïnat i contribueixin a reduir desigualtats. 
Els fons europeus Next Generation que estaran a disposició de la ciutadania tenen com a objectiu principal millorar l’eficiència energètica del parc d’habitatges de la ciutat. Per això, es fixen percentatges diferents de subvenció en funció de l’estalvi energètic assolit amb la rehabilitació.  
Les obres de rehabilitació seran subvencionables fins a 3.000 euros i amb l’obra caldrà reduir el consum energia primària no renovable com a mínim en un 30% i reduir la  demanda energètica anual de calefacció i refrigeració del 7%. Es calcula que la mitjana d’estalvi en consum d’energia primària no renovable en els habitatges serà de 56,28 kWh/m2 l’any, que sobre la base que la superfície mitjana dels habitatges és de 78m2, l’estalvi seria de 2.820 kWh/any. Si es calcula el cost del kWh d’uns 0.22 €, això suposaria un estalvi de 620€/any. 
En el cas de les subvencions per edificis, la subvenció pot anar del 40% al 80% en funció de l’estalvi aconseguit –del 30% a més del 60%–, tal com indica el quadre: 

Per a la línia de barris, l’Ajuntament de Barcelona està treballant perquè es puguin invertir en dues línies:

• ​Àmbit del Pla de Barris (PdB) on queden integrades les finques d’alta complexitat. 
• 6 Entorns Residencials de Regeneració Urbana: abasten una població total de 87.500 habitants, amb aproximadament 350 edificis i 11.000 habitatges, que son:
  •  La Pau
  •  Canyelles
  •  Trinitat Vella
  •  Congrés-Indians
  •  Can Peguera
  •  Besòs-Maresme

Les subvencions en aquests casos hauran de seguir aquests criteris i tindran els següents topalls:

Entorns Residencials de Regeneració UrbanaA dia d’avui, el govern municipal ja ha engegat programes de regeneració als barris del Besòs i el Maresme (Sant Martí), Trinitat Vella (Sant Andreu) i Canyelles (Nou Barris). Es tracta de desenvolupar una estratègia de rehabilitació integral amb actuacions transversals en edificis que requereixen reparacions estructurals i millores de confort i habitabilitat, en la generació d’energia i també en els carrers i el teixit urbà.Ara, aquests tres barris s’inclouen en la campanya d’ajuts de 2022, i s’han delimitat com a àmbits d’actuació que podran beneficiar-se dels fons Next Generation per tirar endavant millores en l’eficiència energètica dels habitatges, amb l’objectiu d’assolir un estalvi mínim del 30% en energia primària no renovable. A més, com a novetat, s’hi sumen els àmbits de la Pau (Sant Martí), el Congrés i els Indians (Sant Andreu) i Can Peguera (Nou Barris).
Els sis àmbits s’han escollit a partir d’uns índexs de vulnerabilitat acumulats en aspectes com ara el parc edificat, la qualitat ambiental, el nivell socioeconòmic de la població. En total, sumen una població total de 87.500 habitants, amb aproximadament 350 edificis i 11.000 habitatges. Es preveu que es podran acollir al programa un total de 2.210 habitatges fins al 2026; és a dir, un 20% del total.
Dels més de 71 milions d’euros per a tota la campanya d’ajuts de 2022, 23,26 aniran destinats als sis àmbits de regeneració urbana. S’ha estimat que la inversió en rehabilitació per habitatge serà d’uns 47.903€, dels quals 14.500 correspondran als fons europeus i la resta, a l’Ajuntament i els propietaris en funció dels percentatges de subvenció de cadascun dels sis àmbits aprovats. La inversió privada que es preveu és d’uns 8M€.

S’estableixen tres línies de subvenció: ajuts per a estructura o instal·lacions dels edificis, millores en accessibilitat i millores en eficiència energètica. I els percentatges de subvenció de cadascun dels sis àmbits i per cadascuna de les línies de subvenció s’han definit a partir d’una sèrie de paràmetres vinculats a la renda disponible de les llars per càpita a nivell de barri i d’indicadors de la conservació dels edificis, l’accessibilitat i les actuacions de rehabilitació fetes amb anterioritat. 

Ajuts amb perspectiva d’emergència climàtica
L’últim estudi de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (O-HB) apunta que el 85% de les rehabilitacions d’edificis de Barcelona amb estratègies passives serien viables i subvencionables pels fons europeus Next Generation. Aquestes intervencions permetrien reduir significativament les demandes energètiques, amb rebaixes dels consums d’energia primària no renovable d’entre el 13% i el 55%.
La diagnosi portada a terme a la ciutat de Barcelona mostra un parc residencial envellit i vulnerable energèticament, amb un 90% d’edificis construïts prèviament a la implementació de les diferents normatives energètiques i amb poca activitat registrada de grans rehabilitacions. Només consten grans reformes en un 10% dels edificis.
L’informe mostra que un 81% dels immobles obtindrien una qualificació energètica E o inferior, en la seva certificació en referència al volum d’emissions globals de CO2. En aquesta situació, mantenir les llars d’edificis plurifamiliars en temperatures de confort costaria una mitjana de 196 euros al mes.
Segons les dades de l’informe de la Declaració d’Emergència Climàtica de l’Ajuntament de Barcelona, el parc d’habitatges de la ciutat és l’origen del 20,5% de les emissions de CO2, és a dir, els edificis generen més de 735.000 tones de CO2.

Amb una intervenció per millorar l’eficiència energètica dels habitatges, es podria estalviar uns 10,4 kg de CO2/m2, que sobre una mitjana de 78m2 per habitatge, suposaria un estalvi total de 811 kg de CO2 per habitatge rehabilitat.

Eines de consulta i campanya de comunicació
En ocasió d’aquest nou incentiu, l’Ajuntament de Barcelona inicia una campanya dirigida a la ciutadania per incidir en la necessitat de rehabilitar el parc d’habitatges de la ciutat. Sota el lema ‘Estimada casa, ara et toca a tu’, es busca sensibilitzar sobre la rehabilitació com a element vehiculant cap a l’eficiència energètica, també des de l’àmbit privat.
Alhora, es posarà a disposició de la ciutadania un simulador elaborat per l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona en què es podrà consultar la situació d’eficiència energètica de l’edifici, i les possibilitats de subvenció i finançament públic de la possible nota. Aquesta eina estarà disponible properament.

El paper dels col·legis professionals
Els col·legis professionals d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics, Enginyers d’Edificació i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, juntament amb el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida han establert un acord de col·laboració per a la creació de les Oficines tècniques de rehabilitació per divulgar, impulsar, informar i assessorar a les persones propietàries i a les comunitats de veïns dels programes de rehabilitació vinculats als fons europeus. Aquests col·legis professionals ajudaran a les comunitats de propietaris, a cost zero, en la gestió de les sol·licituds per tal que es puguin beneficiar de les subvencions el major nombre d’edificis possible.