Seguim impulsant la rehabilitació

Celestí Ventura, president del Cateb, ha donat el tret de sortida a la segona i última jornada tècnica de Rehabilita celebrada avui al Cateb.  Ha destacat els èxits aconseguits en la difusió de la rehabilitació a través de la sèrie “Generation Next” emesa per TV3 i ha dit que la rehabilitació és “un repte de país”. Ventura ha assenyalat la necessitat d’unitat d’acció de les entitats relacionades amb l’habitatge, especialment en el context de les Inspeccions Tècniques d’Edificis (ITEs), i crida a continuar treballant amb valentia i col·laboració. Guillem Costa, degà del COAC, ha afegit la importància la importància de disposar de tota la informació rellevant d’un edifici per aplicar-hi mesures adequades, especialment en relació amb les ITEs. Lorenzo Viñas, com a President del CAFBL, ha reforçat la importància del rigor en les ITEs, defensant la necessitat d’adoptar procediments d’inspecció detallats i exhaustius.

Actuacions per a l’impuls de la rehabilitació a Catalunya

En aquesta primera taula, centrada en les actuacions per impulsar la rehabilitació a Catalunya, diversos representants del sector ressalten la crítica importància de les dades en aquest procés. Jordi Sanuy, Director de Qualitat de l’Edificació i Rehabilitació de l’Habitatge, ha destacat el compromís de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya per incrementar la demanda de rehabilitació i posar a disposició la informació necessària. Maria del Mar Mota, Especialista en rehabilitació patrimonial de l’Institut Català del Sòl-INCASOL, ha subratllat la necessitat vital de dades per als promotors en la realització de projectes.

Ainhoa Mata Pérez, Cap d’Unitat d’Edificis del Institut Català d’Energia-ICAEN, per la seva banda ha assenyalat que en un futur propers els certificats energètics seran accessibles per a consulta, jugant un paper crucial en la planificació de la rehabilitació energètica. Ana Rigalt Benito, Cap del Departament Foment de la Rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona, ha destacat l’objectiu de rehabilitar “15.000 habitatges abans de juny de 2026 i la importància de la col·laboració amb col·legis professionals”.

David Mongil Juárez, Cap de l’Oficina d’Habitatge de la Diputació de Barcelona, veu la rehabilitació urbana com un repte complex i una oportunitat per millorar ciutats i barris, amb el suport continu als Next Generation. Jordi Amela Abella, Coordinador de l’Àrea de Processos i Operativa del Consorci Metropolità de l’Habitatge, ha posat en relleu la necessitat de temps i la col·laboració amb comunitats locals en aquest procés. Celestí Ventura, President del Cateb, ha posat de manifest la “importància de les dades en el procés de rehabilitació” i emfatitza la necessitat de treballar en aquesta línia, considerant el visat com la solució.

Implantació i nous models de negoci

Sobre la implantació i nous models de negoci amb l’impuls de la rehabilitació energètica, els experts comparteixen diverses perspectives. Ferran Bermejo, Director Tècnic de ITeC, n’ha destacat la importància. Bega Clavero, arquitecta tècnica i consultora energètica, posa l’accent en la reducció significativa de les càrregues energètiques a través del model Passivhaus, utilitzant tècniques com aïllaments, finestres d’alt rendiment, control solar i hermetització de l’aire. Ivan Madrigal, Arquitecte tècnic i Director de comunicació d’EOSZENIT energy, ha compartit iniciatives per convèncer als veïns sobre la importància de la rehabilitació, incloent quotes i la creació d’entitats financeres pròpies. Francesc Piqué, arquitecte tècnic de Torre de la Creu Arquitectura Tècnica, ha destacat la necessitat de col·laboració entre institucions per millorar l’eficiència energètica dels edificis. Tot i comptar amb diverses ajudes, ha subratllat la “manca de confiança de la ciutadania”, per tant hi ha urgència d’implementar un pla de bestretes per abordar aquesta situació.

Exemples i Bones Pràctiques

En la darrera taula s’han compartit  exemples i casos de bones pràctiques resultants de l’impuls de la rehabilitació energètica. José Cámara, arquitecte tècnic de TramitEco a Palma de Mallorca, ha destacat els èxits després de l’aparició del decret, incloent-hi un augment del coneixement del sector, agilització dels temps de resolució i ampliació del termini de convocatòria fins a desembre de 2024. No obstant això, ha assenyalat “la manca de personal qualificat a les illes” com a obstacle. Jose Ramon Diago, arquitecte tècnic i professor universitari a Saragossa, ha presentat exemples concrets d’èxits en projectes de rehabilitació, destacant la percepció negativa de les comunitats sobre el pagament de les obres abans de rebre la subvenció. Diago ha manifestat l’esperança de corregir aquesta visió per part de la ciutadania en relació amb els projectes de rehabilitació.

Fermín Legal, arquitecte tècnic de Couto Proyectos a Navarra, ha ressaltat els èxits en rehabilitació a la seva regió, destacant la pionera oferta d’ajudes per a reparacions de façanes, eliminació de barreres arquitectòniques i altres iniciatives. Indica que la confiança en les ajudes ja s’ha establert a Navarra, subratllant la importància de la participació activa a les reunions de veïns i informant que els fons Next Generation ja s’han exhaurit a la regió, tot i que l’Ajuntament de Pamplona “continuarà oferint suport amb ajudes a la rehabilitació”.

En resum, aquesta jornada tècnica del programa Rehabilita ha proporcionat una visió completa del panorama actual de la rehabilitació energètica, destacant èxits, reptes i les oportunitats que emergeixen al sector. Amb la col·laboració activa dels agents rehabilitadors al territori, així com l’impuls de les institucions i entitats involucrades, es promou una transformació significativa cap a una ciutat més sostenible i eficient.