respostes als dubtes FREQÜENTS SOBRE TREBALLAR PER A L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA
Els serveis professionals per a l’Administració Pública, es poden prestar en règim d’empleat o també es poden prestar en qualitat d’autònom/liberal.
La prestació de serveis en qualitat d’empleat públic es pot fer mitjançant diferents vincles contractuals: funcionari de carrera, funcionari interí, personal laboral o personal eventual.
- Funcionari de carrera: (este texto va en medium)Són aquells que es vinculen a l’Administració Pública en superar unes oposicions o concurs oposició, per prestar els serveis professionals retribuïts amb caràcter permanent.
- Funcionaris interins: Són aquells que queden vinculats a l’Administració Pública amb caràcter temporal, nomenats per raons d’urgència expressament justificades, per cobrir places vacants de funcionaris de carrera; per substituir als titulars de forma transitòria; per executar programes de caràcter temporal; o per acumulació de tasques (no més de 6 mesos dins d’un període de 12).
- Personal laboral: Són aquells que queden vinculats a l’administració pública per mitjà d’un contracte que es regirà per la legislació laboral ordinària.
- Personal eventual: Es aquell que es vincula a l’Administració Pública, en virtut d’un nomenament i amb caràcter no permanent per realitzar exclusivament funcions expressament qualificades com de confiança o assessorament especial.
- Autònom o liberal: és aquell que realitza la prestació d’un servei concret i determinat per adjudicació d’un contracte mitjançant un concurs públic. Aquestes contractacions es faran seguint els procediments establerts a la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de Contractes del Sector Públic.
Quan es treballa per a l’Administració, es queda subjecte a un règim especial de compatibilitats que està regulat en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’ Incompatibilitats del Personal al servei de les Administracions Pública ; en la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Generalitat, i en el Decret 214/1990, de 30 de juliol, que aproba el Reglament del personal al Servei de les Entitats Locals.
Aquesta comptabilitat ha de venir reconeguda mitjançant la declaració expressa de l’entitat administrativa per la qual es treballa.
Consulteu la normativa
Si, i així ho disposa l’article 38.2 de la Llei 7/2006 de Col·legis professionals, i així ho interpreten els tribunals
Reiterant la ja consolidada jurisprudència existent, el Tribunal Constitucional ha tornat a declarar la inconstitucionalitat d’incloure l’exempció de col·legiació als empleats públics en la normativa autonòmica de col·legis professionals.
L’exempció de col·legiació del personal vinculat a l’Administració no està contemplada en la Llei de col·legis professionals estatal, i només venen regulada per determinades Lleis de col·legis autonòmiques (entre aquestes, per l’article 38.2 de la Llei catalana). Però, tots aquests preceptes que eximeixen de col·legiació els professionals de l’Administració, han estat anul·lats per diverses sentències del Tribunal Constitucional que han declarat que, si l’obligació de col·legiació només es pot imposar per Llei estatal, les exempcions a aquesta obligació només poden venir establertes per llei estatal i no per Lleis autonòmiques. En concret, pel que fa a Catalunya, ens referim a la STC de 5/12/13 relativa a la Llei catalana de col·legis professionals.
En aquesta nova sentència (STC 82/2018, de 16 de juliol) del TC, publicada el 17 d’agost, ara s’han vist afectats per aquesta declaració d’inconstitucionalitat els paràgrafs segon i tercer de l’art. 17.2 de la Llei 1/2001, de 16 de març, de Col·legis Professionals de Cantàbria, en la redacció que en fa la Llei 5/2011, de 29 de desembre, de mesures fiscals i administratives, que també establien l’exempció autonómica de col·legiació dels empleats públics en l’àmbit de la comunitat autónoma de Cantàbria i modulacions a aquesta exempció , respectivament.
En l’esmentada sentència, el Tribunal Constitucional ha estimat la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada, declarant el següent:
“(…) e) Per la seva banda, les comunitats autònomes amb competència de desenvolupament del règim jurídic dels col·legis professionals de conformitat amb les bases estatals, com és el cas de Cantàbria (art. 25.5 de l’Estatut d’Autonomia de Cantàbria), no poden introduir excepcions a l’exigència obligatòria de col·legiació, encara que sigui de manera acotada o limitada, perquè això no constitueix un desenvolupament sinó una contradicció de les mateixes, que les desvirtua i excedeix de la seva competència (STC 3/2013, de 17 de gener, FJ 8; 150/2014, de 22 de setembre, FJ 3; 229/2015, de 2 de novembre, FJ 7, i 69/2017, de 25 de maig, FJ 5). Allà on l’Estat no ha previst excepcions, ni ha permès que siguin les pròpies comunitats autònomes les que les introdueixin, en haver establert l’article 3.2 in fine de la Llei 2/1974, de 13 de febrer, una reserva de llei estatal, no poden aquestes impedir la plena projecció de les bases estatals mitjançant exempcions de determinats col·lectius, com ara els empleats públics.
Per tant, els arquitectes tècnics que exerceixin la professió, vinculats a les Administracions Publiques, sota qualsevol modalitat d’exercici (funcionaris, assalariats o amb contracte de prestació de serveis), tenen l’obligació d’estar col·legiats.