El pèrit és aquella persona que té coneixements específics sobre una matèria, que li permeten dictaminar sobre fets que requereixen d’aquests coneixements per a la seva apreciació.

No. En cas que es vulgui actuar com a perit en matèria pròpia de la professió d’Arquitecte Tècnic, Aparellador o Enginyer d’Edificació, únicament cal comptar amb aquesta titulació. Encara que si es vol pertànyer a llistats de perits d’associacions de caràcter privat, per accedir a ofertes de treball gestionades a través d’aquestes entitats, és possible que es demani, a més de la titulació acadèmica, el compliment de condicions específiques establertes a les normes de l’associació.

Si es vol actuar en els procediments judicials, com a perits judicials, s’haurà d’estar inscrit a les llistes que els jutjats confeccionen cada any a l’efecte. Consulteu a l’apartat “Oportunitats laborals -> Marketplace” del Web del Cateb.

Vol dir que el tècnic presta el servei contractat per un client, que vol tenir un informe o dictamen d’un professional de la seva elecció, perquè es pronuncí sobre algun aspecte propi de la competència de l’Arquitecte Tècnic, Aparellador o Enginyer d’Edificació.

Aquest informe o dictàmen pot acabar en un jutjat, formant part de les proves d’una de les parts litigants d’un judici, i en aquests supòsits, el tècnic que el subscriu haurà de comparèixer, com a perit de part davant del jutjat per ratificar i/o aclarir els aspectes de l’informe que el jutge consideri convenients.

Es important tenir en compte aquesta possibilitat a l’hora de concretar amb el client les condicions de la prestació del servei i la determinació del honoraris, atès que la compareixença davant d’un jutjat, si hi ha una citació judicial, és obligatòria (article 292 de la Ley 1/2000 de 7 de enero de Enjuiciamiento Civil), i pot comportar despeses de desplaçament, hores de treball i dietes no previstes inicialment, que excepte els casos previstos legalment no generaran honoraris addicionals.

Es parla de perit judicial quan la intervenció del professional es fa a instàncies d’un jutge a petició de les parts litigants en un judici, perquè emeti un informe sobre l’objecte d’un procediment judicial en tràmit.

En aquest supòsit,el professional no és escollit unilateral pel client, sinó que la designació la fa el jutjat, entre els perits que formen part de les llistes que amb aquesta finalitat es confeccionen cada any.

En aquests casos el perit rebrá una notificació del jutjat comunican el nomenament, que només podra rebutjar, al·legant un motiu que pugui ser valorat a criteri del Secretari Judicial com justa causa. Una vegada comunicat el nomenament, el pèrit haurà d’anar al jutjat a fer una manifestació expressa d’acceptació del càrrec. (Article 342 de la Ley 1/2000 de 7 de enero de Enjuiciamiento Civil – LEC-).

Els honoraris els ha de pagar la part litigant que demana l’informe. Si ho han demanat varies parts, cada una abonarà la que li correspongui.

Si el perit actua a instàncies d’un litigant amb dret de “justícia gratuïta”, els honoraris són a càrrec del Departament de Justícia, segons allò disposat a la Ordre JUS/419/2009 de 17 de setembre, (DOG 5474 del 30 de setembre de 2009). En aquest sentit el Departament de Justícia Gratuïta compta amb un servei de suport judicial on podeu demanar més informació:

Oficina de Suport Judicial.
Suportjudicial.dj@gencat.cat
Telf. 93 214 03 12

Sí. Aquest dret està previst a l’article 342 de la LEC. Per tant, el perit pot demanar, dins dels tres dies següents al seu nomenament, la provisió de fons que sigui necessària. El Secretari Judicial decidirà sobre la provisió sol·licitada i, ordenarà a la part o parts que haguessin proposat la prova pericial i, no tinguin dret d’assistència gratuïta, que abonin, en un terme de 5 dies, la quantitat corresponent en el compte destinat a l’efecte.

En cas que cap de les parts obligades a fer el dipòsit, l’arribés a consignar en el termini assenyalat, el perit quedarà eximit d’ emetre el dictamen.

Si consigna només una de les parts obligades, aquesta, per requeriment del Secretari Judicial, podrà abonar la quantitat que corresponia consignar a les altres parts, fins cobrir el 100% de l’import de la provisió de fons demanada o bé, podrà optar per recuperar els diners prèviament consignats, i renunciar a la proba pericial (Art. 342 de la LEC).