Les parets de tàpia, que acostumen a ser centenàries, són parets de càrrega de façana, mitgeres o interiors a l’edifici que han tingut un bon comportament mecànic i tenen bones qualitats d’aïllament tèrmic. El problema es planteja quan hem de fer un nou edifici entre parets mitgeres de tàpia.
La tendencia actual hacia la industrialización de los procesos constructivos nos lleva a trabajar con materiales más especializados. En este artículo centraremos la atención en uno de estos materiales, el hormigón considerado por la normativa actual como un hormigón especial.
La tendència actual cap a la industrialització dels procesos constructius ens porta a treballar amb materials més especialitzats. En aquest article centrarem l’atenció en un d’aquests materials, el formigó considerat per la normativa com a formigó especial.
L’estructura vertical de parets de càrrega és el sistema més emprat per a edificacions d’habitatge, especialment fins a Mitjans del segle XX. Moltes de les nostres construccions s’han format a partir de murs portants que han anat creant tot el nostre actual teixit urbà. En aquest article veurem l’evolució i la verificació d’estructures de paret de càrrega sense cadena perimetral.
L’estructura, esquelet de l’edifici, té un paper rellevant en l’espai arquitectònic, alhora que sustenta, i transmet totes les càrregues de l’edifici al terreny. Un clar exemple és el sistema estructural de parets de càrrega que tot i la dificultat de verificació de la seva resistència en front el sisme, hi ha uns certs criteris bàsics que ajuden a comprendre el seu funcionament estructural.