L’edifici actual, però, no és l’original, ja que va ser desmuntat acabada l’Exposició Internacional. La reconstrucció del Pavelló va ser realitzada l’any 1986 pels arquitectes Cristian Cirici, Fernando Ramos i Ignasi de Solà-Morales.

Exposició Internacional de Barcelona 1929

En poc més de 40 anys, Barcelona va ser escenari de dues Exposicions Internacionals, tot seguint els exemples de les grans capitals del món. Aquests certàmens tenien una gran repercussió a la ciutat, no només una rendibilitat econòmica, sinó que proporcionaven el desenvolupament i consolidació de les estructures urbanes.

L’Exposició de 1929 va haver de superar diversos obstacles fins a la seva inauguració, que en un inici estava prevista per 1905. El retard en la seva celebració, per motius financers i d’esdeveniments nacionals i internacionals, va provocar que els seus objectius inicials fossin substituïts per d’altres. Finalment, va ser la Dictadura de Primo de Ribera la que va portar a fi el projecte.

L’Exposició Internacional de Barcelona fou inaugurada el 19 de maig de 1929 pel rei Alfons XIII.

Alemanya a l’Exposició Internacional de 1929

Alemanya aterra a l’Exposició Internacional havent sofert la derrota a la I Guerra Mundial i amb grans dificultats econòmiques. El govern alemany nomena a Ludwig Mies van der Rohe i Lilly Reich directors artístics de la secció alemanya de l’Exposició Internacional de Barcelona, per dissenyar els espais expositius de les seccions industrials i el pavelló alemany, on serien rebuts els reis. La República de Weimar sorgida de la I Guerra Mundial volia transmetre un nou esperit, on la simplicitat era el tret essencial.

El Pavelló havia de ser la imatge de la nova Alemanya al món. El pavelló es va concebre com una construcció temporal per acollir els actes de l’Exposició, especialment la recepció dels reis Alfons XIII i la reina Victòria Eugènia.