Manifesta 15 pretén reformar les relacions entre art, cultura i societat investigant i fent de catalitzador pel canvi socioecològic. Tot això en diàleg continu tant amb les comunitats locals com amb els productors culturals internacionals. La biennal inclou noves perspectives locals sobre el teixit i les històries en constant canvi de la regió, i el Cateb no s’ho ha volgut perdre. És per això que els col·legiats que s’hi han volgut apuntar han pogut visitar la Casa Gomis, (la Ricarda), les Tres Xemeneies i l’editorial Gustavo Gili.

La Casa Gomis, coneguda com la Ricarda, és un meravellós exemple d’arquitectura racionalista a Catalunya

És una casa familiar ubicada en un entorn natural protegit, immersa en una gran parcel·la davant l’estany de la Ricarda i el mar Mediterrani, (d’aquí els molestos mosquis que ens van acompanyar durant tota la visita) envoltada d’una pineda al costat de l’aeroport Josep Tarradellas de Barcelona-El Prat. Va ser construïda entre 1949 i 1963 pel reconegut arquitecte Antoni Bonet i Castellana, en estreta col·laboració amb els seus propietaris, Inés Bertrand Mata i Ricardo Gomis Serdañons. La casa segueix els principis de l’arquitectura racionalista i ha estat declarada Bé Cultural d’Interès Nacional des del 2021. La visita va exhaurir totes les places!

Les 3 Xemeneies de Sant Adrià del Besòs, símbol del passat industrial recent

Malgrat el fort vent, vam poder visitar també aquest punt de referència sorprenent del paisatge costaner de Barcelona. Construïdes els anys 70 i ubicades a la riba esquerra del riu Besòs, van ser utilitzades com a central tèrmica fins a l’any del seu tancament, el 2011, i avui encara romanen en desús. Aquestes xemeneies representen un monument per a les persones que les van construir, així com un símbol del passat industrial recent.

La visita a l’editorial Gustavo Gili ha estat una cita ineludible per als qui han volgut conèixer l’arquitectura catalana dels anys 50

L’antiga editorial Gustavo Gili es troba al barri de l’Esquerra de l’Eixample. L’edifici, un exemple notable de l’arquitectura catalana dels anys cinquanta, va ser dissenyat pels arquitectes Joaquim Gili i Francesc Bassó, membres del Grup R. És coneguda per ser la primera a publicar autors en el camp de la cultura visual, com ara John Berger, Milton Glaser, Rem Koolhaas, Bruno Munari, Joan Fontcuberta i Ellen Lupton, en castellà.

Aquesta obra arquitectònica, que segueix l’estil racionalista (un moviment que combina harmònicament disseny i funcionalitat), va ser guardonada amb el Premi FAD d’Arquitectura l’any 1961, i l’edifici es caracteritza per l’ús d’estructures definides per la simetria i la geometria amb poca ornamentació.