Visor per a conèixer la ubicació de cobertes de fibrociment a Catalunya

El passat dilluns 29 d’abril, es va reunir la Comissió per l’Erradicació de l’Amiant de Catalunya, més coneguda com a CECA, on hi va participar l’arquitecte tècnic Jordi Marrot, com a representant de la l’Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya. En aquesta reunió es va fer balanç de la feina feta durant aquesta legislatura i es va plantejar les proximes passes a realitzar.

En acabar la reunió s’ha donat pas a la presentació del visor del cens de cobertes d’amiant de Catalunya. Aquesta presentació ha anat a càrrec de la vicepresidenta del Govern, Laura Vilagrà Pons i del conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort i Subiranas. Aquest mapa és una eina gràfica i interactiva, desenvolupada per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), que permet localitzar de forma ràpida les cobertes de fibrociment en el territori, essent una eina important per poder avançar en les actuacions del Pla nacional per a l’erradicació de l’amiant 2023-2032. En la presentació, la vicepresidenta a exposat algunes de les dades més rellevants que s’han pogut extreure del diagnòstic realitzat amb aquesta eina. Com a exemple a indicat que, dels 947 municipis que existeixen a Catalunya, en gairebé el 100%, uns 945 municipis, s’ha detectat algun tipus de presència d’amiant, sigui a les cobertes o en altres parts dels edificis. “Aquestes dades impliquen que hi ha 122.460 cobertes amb fibrociment, que suposen una superfície total de gairebé 40 km², que equival a un pes d’unes 700.000 tones. Aquesta dada és inferior del que s’establia a l’informe “Prospección sobre la presencia de amianto o de materiales que lo contengan en edificios” elaborat pel Col·legi i la Fundación para la Prevención de Riesgos Laborales l’any 2001. La informació la trobareu a la pàgina 29 de l’informe.

Pel que fa a la distribució, s’ha possat el focus en la quantitat de tones. La ciutat de Barcelona ocupa el primer lloc, amb 17.716,01 tones, Terrassa amb 11.285,32 tones, Sabadell amb 10.934,55 tones, Lleida amb 9.317,93 tones i Manresa amb 7.763,54 tones. I si es pren de referència el nombre d’habitants per tones, el primer lloc l’ocupa Foradada amb 7.492 kg/per càpita, Oliola amb 5.618,8 kg/per càpita, Ivorra amb 4.653,5 kg/per càpita, Abella de la Conca amb 4.312,4 kg/per càpita i Sora amb 4.024,9 kg/per càpita.

Per altra banda, el conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort i Subiranas, ha avançat que estan treballant amb una línia específica d’ajuts dotada de 32 milions d’euros, que se suma als 18 milions d’euros de la línia ja existent per a la retirada d’aquest material en edificis urbans. També ha explicat que per primera vegada, van fer una convocatòria destinada a la retirada de l’amiant per a les activitats industrials fora dels nuclis urbans amb especial focus en el món rural, i no només això: es va proposar substituir les cobertes d’aquest material contaminant i perjudicial per a la salut plaques que generaran energia neta, energia que ens permetrà avançar cap al país més electrificat i amb menys emissions”. En aquest sentit l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) ha publicat la proposta de resolució amb 50 milions d’euros en ajuts per retirar amiant de les edificacions i per substituir les cobertes d’aquest material per plaques solars a través del programa “Amiant per plaques”. Aquesta és la convocatòria de subvencions més elevada de la història per a la retirada de cobertes d’amiant. El projecte, impulsat pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, forma part del Pla Nacional per a l’Eradicació de l’Amiant 2023-2032.

Fins l’any 2022, les convocatòries d’ajuts per retirar amiant anaven dirigides únicament a particulars. La convocatòria de 2023 ha destinat, per primer cop, 32 milions d’euros per a la retirada de residus de cobertes que continguin amiant i a la instal·lació de plaques d’autoconsum fotovoltaic a les mateixes cobertes de l’immoble en les quals s’hagi retirat l’amiant, i on s’hi desenvolupi o s’hi hagi desenvolupat una activitat econòmica. És a dir, a edificis que allotgin o hagin allotjat indústries o altres activitats comercials o agràries. En concret, uns 22 milions han servit per retirar i tractar l’amiant i instal·lar noves cobertes, i uns 10 milions per adquirir i instal·lar els panells solars. Un 37,54% dels ajuts s’han destinat a la indústria manufacturera. També l’any 2023 es va convocar una altra línia de subvencions de 18 milions d’euros, que ara s’ha atorgat, i que ha servit per subvencionar la retirada i tractament d’amiant dels edificis. Es tracta d’uns ajuts destinats tant a particulars com a comunitats de veïns i també a empreses. Des de l’any 2019, l’ARC ha atorgat més de 71 milions d’euros a retirar amiant dels edificis de tot Catalunya, 4,5 milions dels quals a Badia del Vallès, que presenta una situació excepcional ja que els 200 edificis residencials de la ciutat estan construïts amb fibrociment amb amiant, pels quals el passat 17 d’abril es va tancar el procés de licitació per a l’assistència tècnica de les obres de retirada i gestió dels residus d’elements amb amiant al seu municipi.