Col·legiats, tant de la comarca com vinguts de Barcelona, no es van voler perdre una visita als secrets de l’Arxiu, malgrat les fresques condicions amb què es mantenen les seves col·leccions i els seus dipòsits. Rafel Ginebra Molins, arxiver i bibliotecari de l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic, ens va explicar l’entrellat de com es conserven aquests materials tan antics i especials, ja que l’Arxiu i la Biblioteca Episcopal de Vic són un conjunt documental i bibliogràfic singular pel seu volum i el seu abast cronològic. Contenen la documentació generada al llarg de dotze segles per les institucions eclesiàstiques del Bisbat de Vic, i d’altres fons no eclesiàstics de gran significació que ha anat aplegant al llarg del temps, referits tots ells al territori del bisbat. L’Arxiu Episcopal de Vic neix amb la creació del mateix Bisbat de Vic, en els darrers decennis del segle IX. Penseu que el document més antic que es conserva és un pergamí de l’any 872!

Si bé en els inicis tot fa pensar que es guardaven junts tots els fons, ben aviat es va establir una organització arxivística separant-se, a finals del segle XII, el fons documentals del Capítol de Canonges dels de la Mensa Episcopal. En el transcurs del segle XIII es van redactar els primers registres i instruments de descripció, com el cartulari de la catedral liber dotationum antiquarum (1215). A finals del segle XVIII mossèn Domènec Jaumar reorganitzà la documentació més antiga de l’Arxiu Capitular (segles IX-XIII) i a començaments del XIX s’inicià el registre de pergamins de la Mensa Episcopal, acabat el 1920 pel canonge Casadevall. El fet que els dos arxius seguissin rigorosament separats a començaments del segle XX va comportar que la Mensa Episcopal perdés aproximadament una tercera part del seu fons en l’incendi del Palau l’estiu de 1936, durant la Guerra Civil, mentre que l’Arxiu Capitular no sofrí cap dany. Malgrat la lamentable conjuntura, durant aquest període ingressà l’Arxiu de la Cúria Fumada, la notaria eclesiàstica de Vic, traslladat el 1937 per Josep M. Font i Rius en el marc de les tasques de salvaguarda del patrimoni documental vigatà.

Projecte d’obres de restauració del claustre inferior, façanes i tractament de restes arqueològiques

En la visita vam tenir temps per conèixer el projecte de la segona i última fase d’intervenció a l’espai claustral de la catedral de Vic, l’actuació més important del conjunt que donarà per finalitzades un cicle d’obres a la Catedral de Sant Pere de Vic que es van iniciar fa quasi 30 anys. Marc Manubens Mayans, arquitecte tècnic, director d’execució d’obres i coordinador de seguretat i Rafael Vila Rodríguez, arquitecte, projectista i director de les obres, ens van explicar l’objectiu d’aquest projecte, que no és altre que la restauració de l’espai claustral romànic i gòtic de les façanes interiors i de l’exterior sud de la catedral. Els acabats de la canònica. La formació d’uns banys, sota la terrassa del jardí del Palau. També s’hi inclou la rehabilitació de la façana sud al riu Méder, tant al tram est, corresponent a la capella de la Rodona, com al tram oest, que correspon a la façana contigua del Palau del Bisbe i la reforma de la porta de vidre.

Les recents excavacions arqueològiques han provocat que el projecte inclogués les restes trobades del claustre romànic millorant l’actuació prevista i s’enriqueix amb la incorporació de les restes del claustre original. La rehabilitació  es centrarà en els àmbits següents:

·        Recuperar el nivell de circulació de l’àmbit romànic a les bandes est, sud i oest:

definit per la façana de la canònica i les parts que es conserven del mur sud i les traces del paviment de la galeria sud i de l’oest. Això es relacionarà directament amb l’interior de la canònica romànica, que defineix el conjunt per l’est.

·        Definir la galeria sud del claustre gòtic i les seues capelles exteriors: delimitada per les bases de les pilastres i els murs existents.

·        Mantenir l’àmbit de la galeria nord, reconstruïda al segle XVIII en relació amb el nivell dels passos medievals cap al fossar (cementiri) i el palau.

·        Restablir el nivell d’accés a l’àmbit de la capella rodona des de la galeria sud, establert i modificat al segle XIX. Les obres d’aquesta part han estat finalitzades recentment i s’explicarà com s’ha desenvolupat tot el procés de rehabilitació.