Cercar Error
Coneixement cultura tècnica Passivhaus Presentacions de llibres Ressenyes

Presentació del llibre: Guies de bones pràctiques PassivHaus

Presentació i ressenya del llibre de quatre guies de bones pràctiques PassivHaus editades per la Plataforma d’Edificación Passivhaus (PEP).

El 29 de gener, va tenir lloc la primera presentació de llibres de l’any 2026 i es van presentar quatre guies de bones pràctiques PassivHaus editades per la Plataforma d’Edificación Passivhaus (PEP). Aquestes guies van ser explicades pels seus autors i autores i presentades per Andreu Villagrasa, arquitecte tècnic, tècnic de la OTR del Cateb i delegat a Catalunya del PEP.

Les guies presentades i els autors que les van explicar van ser:

  • Guía de buenas prácticas del test Blower Door per Toni Gassó
  • Guía de buenas de ventilación controlada per Micheel Wassouf 
  • Guía de buenas prácticas de ventilación controlada. Campanas extractores en Passivhaus per Xavier Novo
  • Guía de buenas prácticas en hermeticidad per Victoria Merchán

Ressenya

Aquests quatre títols formen un petit corpus pràctic perquè el tècnic controli el binomi hermeticitat–ventilació en edificis d’alta eficiència, especialment Passivhaus.

Guia de bones pràctiques del test Blower Door

La Guía de buenas prácticas del test Blower Door és la primera entrega de la col·lecció de quaderns tècnics de la Plataforma de Edificación Passivhaus i està centrada exclusivament en l’assaig Blower Door. Recull instrumentació necessària, la normativa aplicable i recomanacions operatives per planificar, executar i interpretar el test blower door en un edifici. També inclou preguntes freqüents, glossari i guies de comprovació per preparació prèvia, pel moment i per la interpretació de resultats del test.

Per al tècnic, és molt útil com a manual de camp en obra i en rehabilitació energètica: ajuda a definir el protocol de mesura, reduir errors habituals i documentar el resultat de cara al CTE, les certificacions energètiques o Passivhaus.

Guia de bones pràctiques de ventilació controlada

El segon quadern tècnic de la mateixa col·lecció, Guía de buenas de ventilación controlada, elaborat pel Grup de Treball de Ventilació de la Plataforma d’Edificación Passivhaus (PEP).  Estableix criteris de bon disseny, correcta execució, posada en marxa i ús dels sistemes de ventilació mecànica controlada de doble flux amb recuperador de calor en edificis Passivhaus.

​És una llibre clau per al tècnic ja que ajuda a dimensionar, a triar el sistema de ventilació i la t’informa de la documentació necessària per a la certificació passivhaus. També inclou un glossari i preguntes freqüents sobre la ventilació.

Guia de bones pràctiques en hermeticitat

La Guía de buenas prácticas en hermeticidad està centrada en el procés complet per reduir la permeabilitat a l’aire de l’envolupant, des del disseny fins a la resolució de punts singulars en obra. Inclou recomanacions de bones pràctiques i resol dubtes freqüents sobre materials i detalls constructius per millorar l’hermeticitat de l’edifici.

​Resulta útil per al tècnic ja que permet definir un pla d’hermeticitat coherent seleccionant sistemes i productes adequats, per tal de preparar l’obra per obtenir bons resultats en el test Blower Door i en el comportament energètic global.

Campanes extractores en Passivhaus. Criteris, justificació i actualizació tècnica (Annexo Guia de ventilació controlada)

És el document més recent publicat, Campanas extractoras en Passivhaus. Criterios, justificación y actualización técnica (Anexo Guia de ventilación controlada), aprofundeix en un punt crític del disseny Passivhaus: la compatibilitat entre campanes de cuina i edificis molt hermètics. Desenvolupa criteris tècnics i justificacions per escollir el tipus de campana, resoldre extraccions i compensacions d’aire, i actualitza les solucions habituals descrites a la guia de ventilació controlada.

És un llibre d’utilitat per al tècnic perquè ofereix criteris de disseny, càlcul, execució i justificació tècnica dels sistemes d’extracció de cuines en edificis Passivhaus.

Podeu sol·licitar en préstec qualsevol d’aquestes guies, al Centre de Documentació del Cateb

PUBLICITAT

Pràctica professional Delegació de l'Alt Penedès-Garraf

Es frena la instal·lació de plaques solars per autoconsum, sobretot en l’àmbit domèstic

Meritxell Bosch, delegada del Cateb a l'Alt Penedès-Garraf, en parla a RTV Vilafranca.

El sector venia d’una etapa de fort creixement, sobretot el 2020 un any en què les instal·lacions es van multiplicar sobretot per les ajudes econòmiques. El 2024 la instal·lació de sistemes d’autoconsum a Espanya va caure un 31% respecte el 2023. Pel que fa a les plaques solars, la seva instal·lació va disminuir un 32%, i cal destacar que el sector venia d’una etapa de fort creixement, sobretot el 2020 un any en que les instal·lacions es van multiplicar sobretot per les ajudes econòmiques.

El 2022 la instal·lació de plaques solars encara va créixer més perquè el preu de l’electricitat va pujar molt. Ara bé, a partir d’aleshores l’electricitat va començar a baixar de preu i aquest factor, entre d’altres, va fer que també disminuís la instal·lació de plaques tal com apunta Meritxell Bosch que és delegada del Col·legi d’Arquitectura Tècnica de l’Alt Penedès i Garraf.

La frenada s’ha produït sobretot en habitatges familiars i instal·lacions més petites, però encara hi ha molt marge per créixer i posar-ne de noves. Meritxell Bosch explica que el que és més important és que la gent agafi consciència que el que cal és fer els habitatges més eficients.

Pel que fa a les ajudes, a dia d’avui des del sector es recomana consultar les reduccions que tenen cada municipi en matèria d’IBI per la instal·lació de plaques i també es recorda que hi ha beneficis fiscals.

El més important és rehabilitar els habitatges, sobretot si són antics.

Escolta tota la notícia

PUBLICITAT

Institucional Diari de l'obra

El desamiantatge de la nova seu del Cateb com a procés clau de planificació, seguretat i coordinació

La rehabilitació integral de la nova seu del Cateb ha comportat reptes tècnics i organitzatius de primer nivell. Un dels…

La rehabilitació integral de la nova seu del Cateb ha comportat reptes tècnics i organitzatius de primer nivell. Un dels més rellevants ha estat, sens dubte, la gestió del desamiantatge de l’estructura metàl·lica existent, una actuació imprescindible per garantir la seguretat de les persones i la viabilitat futura de l’edifici.

Abans de l’inici de la rehabilitació integral, l’edifici havia estat en ús durant anys sense que existís cap risc operatiu associat a la presència d’amiant, ja que els materials que el contenien es trobaven encapsulats i no manipulats.

És en el moment de planificar una actuació profunda, amb fases d’enderroc i afectació directa als elements estructurals, quan la inspecció específica d’amiant esdevé imprescindible i condiciona de manera determinant l’estratègia de projecte i d’obra.

Lluny de ser una operació puntual, el tractament de materials amb contingut d’amiant (MCA) ha requerit una planificació rigorosa, la intervenció d’empreses especialitzades i una coordinació constant entre tots els agents implicats en l’obra.

L’amiant en rehabilitació: un factor determinant des de l’inici

En qualsevol actuació de rehabilitació amb una fase d’enderrocs significativa, la inspecció prèvia d’amiant esdevé un pas imprescindible, ja que és en aquest context d’intervenció activa quan materials fins aleshores estables poden esdevenir un risc per a la salut. En el cas de la nova seu del Cateb, aquesta inspecció, realitzada per una empresa acreditada, va permetre identificar la presència de material ignifugant projectat amb contingut d’amiant a tota l’estructura metàl·lica original de l’edifici.

Els resultats de les anàlisis van confirmar que es tractava d’amiant friable, una tipologia especialment perillosa, ja que pot alliberar fibres microscòpiques a l’ambient amb una mínima manipulació. Aquesta circumstància va condicionar de manera decisiva el plantejament de les fases inicials de l’obra.

A partir d’aquest diagnòstic, la informació es va incorporar al projecte, al Pla de Seguretat i Salut i a la planificació general dels treballs, definint com a primera gran actuació la retirada dels MCA per part d’una empresa inscrita al Registre d’Empreses amb Risc per Amiant (RERA).

Què vol dir que l’amiant sigui friable?

L’amiant és un silicat fibrós que, en fragmentar-se, pot generar fibres extremadament fines —fins a 800 vegades més primes que un cabell humà— capaces de penetrar profundament als pulmons. Quan el material és friable, aquestes fibres es poden dispersar fàcilment a l’aire, incrementant de manera molt significativa el risc per a la salut.

Per aquest motiu, la normativa exigeix protocols d’actuació molt estrictes, tant en la fase de retirada com en el control ambiental posterior, amb l’objectiu de garantir que l’espai quedi completament lliure de fibres abans de reprendre qualsevol altra activitat constructiva.

El protocol de desamiantatge: una operació altament especialitzada

Un cop definit l’abast de l’actuació, es va redactar un pla de treball específic de desamiantatge, integrat com a annex al Pla de Seguretat i Salut, que detallava els procediments, els sistemes de confinament, les mesures preventives i els agents intervinents. Aquest document, juntament amb els informes tècnics corresponents, va ser sotmès a l’aprovació de l’autoritat laboral.

El desamiantatge es va organitzar mitjançant confinaments parcials successius, una estratègia que va permetre sectoritzar l’edifici i compatibilitzar, en determinats moments, els treballs de retirada amb altres tasques de l’obra. Les fases es van executar per blocs de plantes, començant pels nivells superiors, on es concentraven les principals actuacions estructurals.

Cada confinament va implicar:

  • La creació de bombolles estancs amb control de pressió negativa.
  • La instal·lació d’unitats de descontaminació.
  • L’ús de depressors i sistemes de filtratge.
  • Controls ambientals continus durant i després dels treballs.
  • La gestió dels residus com a residus especials, amb transport mitjançant camions ADR a abocadors autoritzats.

Coordinació i convivència amb l’obra

La decisió d’executar el desamiantatge de manera sectoritzada va ser clau per mantenir una certa continuïtat productiva. A mesura que els diferents àmbits quedaven descontaminats i validats mitjançant mesuraments ambientals, es reobrien progressivament a l’activitat constructiva.

El muntatge anticipat de la bastida de façana va facilitar els accessos provisionals i va permetre reorganitzar els fluxos de treball amb més flexibilitat, demostrant la importància d’una bona coordinació entre seguretat, producció i planificació d’obra.

Un punt d’inflexió en la rehabilitació

Un cop finalitzats tots els confinaments i rebuts els informes que acreditaven l’aptitud ambiental de l’edifici, es va procedir a la reobertura completa de l’obra. Aquest moment va marcar un punt d’inflexió en el procés de rehabilitació, permetent reprendre la producció amb normalitat i afrontar una nova fase amb totes les garanties de seguretat.

El desamiantatge de la nova seu del Cateb exemplifica com la planificació rigorosa, el compliment estricte dels protocols i el treball en equip són factors clau per abordar amb èxit actuacions complexes en el marc de la rehabilitació d’edificis existents.

Cap d’obra: José Bodas Durán
Cap de producció: Jessica Paola Páez Mendoza

Revisat per Joan Trujillo, Arquitecte Tècnic de l’Agència de residus de Catalunya, expert en desamiantatge

PUBLICITAT

Oci i cultura Delegació del Bages-Berguedà-Anoia

Manhattan torna a ser protagonista de les exposicions d’Eduard Aragonès, aquest cop, a Manresa

L'exposició de fotografia d’Eduard Aragonès és fruit dels seus quatre viatges a Nova York, i més concretament a Manhattan. La podeu veure a la seu del Bages-Berguedà-Anoia fins al 27 de març

Eduard Aragonès Màrmol confessa que, des d’adolescent, ha tingut una gran atracció per la fotografia, per la qual cosa va procurar formar-se fent cursos i tallers amb els quals va poder perfeccionar la seva tècnica i la visió artística de la fotografia. Amb la constitució a Gelida, la seva localitat de residència, de l’Associació Fotogràfica Flash Gelida, va entrar al cercle dels concursos, que va deixar més tard per centrar-se a fer exposicions de la seva obra. Les seves mostres són temàtiques, cosa que requereix un gran fons fotogràfic aconseguit al llarg dels anys.

Alguns dels temes que ha exposat, són: “Hong-Kong i Singapur, de la tradició al segle XXI”, “El fotògraf retratat”, “Foc, foc i més foc”, “Bicicletes i altres andròmines”, “On dius que t’ha tocat la mili?… SAHARA”, “Sempre ballant” o “Fent camí”.

Ara ens ofereix Tipus, tòpics, Nova-York, Manhattan, a la delegació del Bages-Berguedà-Anoia, conseqüència de quatre viatges a Nova York, i en paraules del mateix autor:

“Nova-York aquesta desconeguda… ni de bon tros, si hi ha una ciutat coneguda al món és Nova-York perquè, qui no ha vist una dotzena de pel·lícules en què apareix aquesta ciutat? Quan arribem tenim la sensació d’haver-hi estat anteriorment, però aviat desapareix aquesta impressió, ja que molt lentament descobrim que la realitat és molt més que el que podem haver vist en unes quantes pel·lícules. Aquesta ciutat no s’assembla a cap altra, i encara que tinguem en compte que els Estats Units són una nació molt gran, amb diversitat de paisatges, accents i modes de vida, Nova York s’emporta el premi. Fins i tot dins de la mateixa ciutat, la nostra visió se circumscriu a un sol dels districtes que la formen, MANHATAN. I a Manhattan es dedica aquesta exposició, amb la sola excepció de l’Estàtua de la Llibertat, símbol de la ciutat sencera.

Veurem individus que passen pel carrer, els gratacels una icona de la ciutat, els museus, els omnipresents camions de bombers, ens endinsarem a les estacions del metro, i veurem una imatge que podria perfectament ser del 1920, una xemeneia al mig del carrer traient vapor.

I si, com és el meu cas, no sabeu anglès, no us preocupeu, si parleu espanyol us defensareu a qualsevol lloc. Bon viatge.” – Eduard Aragonès Màrnol.

PUBLICITAT

Oci i cultura Delegació del Maresme

Monica Dixon exposa a Mataró una mostra d'”arquitectures lluminoses”

La Sala d'Exposicions de la delegació del Maresme inaugura una exposició de la nord-americana Monica Dixon, guanyadora del VII Premi de Pintura Torres García - Ciutat de Mataró.

El 23 de gener passat, Monica Dixon inaugurà a la delegació, “Space, Shape and Colour”, una mostra que es podrà veure fins al 22 de febrer.

En les seves pròpies paraules: “Espai, llum, solitud, silenci… defineixen el treball que he anat desenvolupant els darrers anys. El meu interès personal per aquesta relació m’empeny a indagar en aquests espais buits, o no tan buits; arquitectures lluminoses que esdevenen transitables amb la mirada. Espais sense identitat, construïts únicament amb llum i ombres.

Aquests «no-llocs» que avui dia s’han convertit en estances comunes en la societat actual. Persegueixo sempre noves atmosferes a través de la llum i l’espai. Són la base de la meva obra i allò que m’impulsa a continuar creant.”

Monica Dixon, New Jersey, USA, 1971

PUBLICITAT

Institucional Consell Professió

El Consell de l’Arquitectura Tècnica segueix enfortint la marca i posicionant la professió

Tots els col·legis de Catalunya es posen d'acord per seguir treballant plegats i oferir millors serveis i recursos als tècnics.

Dimecres, 21 de gener de 2026, en el marc de la Junta de Govern del Consell de l’Arquitectura Têcnica de Catalunya, s’ha formalitzat la signatura de l’acord  marc de col·laboració entre tots els col·legis de l’Arquitectura Tècnica de Catalunya per compartir els recursos, productes i eines tècniques de què disposen, així com els programes formatius que imparteixen, per oferir-los a tots els col·legiats i col·legiades en les mateixes condicions, i facilitar-los així un millor exercici professional.

Els col·legis catalans després del pas històric en què van unificar la seva identitat gràfica durant el 2025, continuen enfortint la professió, en un sector com el  de l’edificació, que es transforma contínuament. Adaptar la professió dinàmicament i amb agilitat davant de tots els reptes actuals per oferir el millor servei als tècnics col·legiats i a la societat és l’objectiu principal dels cinc col·legis catalans.

PUBLICITAT

Ocupació

Nou sistema digital SJE + per a perits judicials: obligacions i instruccions per a col·legiats

El Departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat ha implementat un nou sistema, SJE+, per a la gestió electrònica de serveis de suport judicial

El Departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat ha implementat un nou sistema, SJE+, per a la gestió electrònica de serveis de suport judicial — inclòs el peritatge, interpretació/traducció i peritatges judicials d’ofici o designats. Seu judicial electrònica de Catalunya+1

Aquest canvi implica que tots els professionals inscrits a les llistes de pèrits judicials hauran de fer ús de la plataforma per acceptar designacions i tramitar els encàrrecs assignats. A més, la sol·licitud i el pagament dels peritatges es gestionaran a través dels nous formularis electrònics. Seu judicial electrònica de Catalunya+1

Recomanacions per als col·legiats inscrits:

  • Comprovar que tenen accés al SJE+.
  • Revisar la documentació i les guies formatives del sistema (manuals i píndoles). Seu judicial electrònica de Catalunya+1
  • Mantenir les dades professionals actualitzades.
  • Revisar atentament les notificacions que arribin en relació amb designacions judicials i respondre dins del termini establert.

Instem tots els col·legiats inscrits a fer aquesta revisió amb la màxima celeritat per garantir una correcta adaptació al nou sistema.

PUBLICITAT

Institucional arquitectura Professió

El Cateb se suma a Barcelona 2026 amb un programa per repensar l’habitatge i la ciutat

Barcelona 2026, Capital Mundial de l’Arquitectura

Avui s’ha presentat a la premsa Barcelona 2026, Capital Mundial de l’Arquitectura, un esdeveniment impulsat per la UNESCO i la UIA que convertirà la ciutat en un gran fòrum internacional de debat, reflexió i experimentació arquitectònica entre el febrer i el desembre de 2026. A la presentació, hi han assistit Isabel Pagonabarraga, directora general del Cateb i Alejandro Soldevila, vocal de Junta de Govern.

Durant deu mesos, els deu districtes de Barcelona acolliran més de 1.500 activitats obertes a la ciutadania, amb l’objectiu de posar en valor la capacitat transformadora de l’arquitectura i repensar col·lectivament com vivim, habitem i construïm la ciutat.

En aquest context, el Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona (Cateb) participarà activament en la capitalitat amb un programa propi que situa les persones, l’habitatge i la vida quotidiana al centre del debat. Davant l’habitatge com a gran preocupació social —segons el darrer baròmetre del CIS—, els arquitectes tècnics volem aprofitar aquesta oportunitat per identificar els reptes reals que afecten el dia a dia de la ciutadania i aportar solucions concretes des del coneixement tècnic.

El programa del Cateb: tres accions amb la ciutadania al centre

Un edifici és un cos viu

Una instal·lació immersiva i oberta a la ciutadania que, durant dos mesos, transformarà un edifici de Barcelona en un cos viu que es podrà recórrer per dins. Cada planta representarà un òrgan —les canonades com a sistema circulatori, les façanes com a pell, les finestres com a pulmons— per fer visibles problemes sovint invisibles com les humitats, les pèrdues energètiques o els materials nocius, i explicar com afecten el benestar i la salut de les persones.

L’itinerari mostrarà també el paper dels arquitectes tècnics com a professionals de la salut dels edificis. Amb la col·laboració d’ISGlobal, l’experiència incorporarà coneixement científic i permetrà recollir dades de retorn de la ciutadania sobre seguretat, confort, preparació davant fenòmens climàtics extrems o coneixement de l’ITE. Cada visitant rebrà una guia personalitzada per avaluar la salut del seu propi habitatge.

Cine-fòrum a l’Espai Texas

Un cicle de cinema amb debat posterior pensat com a espai de diàleg amb la ciutadania entorn de les preocupacions reals vinculades a l’habitatge i a la vida quotidiana. Amb sessions setmanals a preu simbòlic i passis especials per a escoles i instituts, el cicle obrirà converses sobre qüestions que interpel·len directament la societat, com ara l’accés a l’habitatge, l’exclusió urbana, la qualitat dels espais on vivim o les condicions de treball al sector de la construcció.

Diàlegs a la Universitat (UPC-EPSEB)

Un cicle de jornades adreçat a la comunitat acadèmica, científica i professional per debatre sobre economia circular i nous materials, sostenibilitat i salut, digitalització, industrialització i noves competències del sector. L’objectiu és afavorir la transferència de coneixement i preparar els perfils tècnics per als reptes de 2030.

Un any clau per al Cateb i per a la ciutat

El programa del Cateb es completarà amb esdeveniments com la Nit de la Construcció i els Premis Catalunya Construcció, la inauguració de la nova Casa de l’Arquitectura Tècnica, seu del Col·legi rehabilitada amb criteris de sostenibilitat, i l’estrena del documental Anatomia d’una reforma, que explica aquest procés des de les vivències de les persones que l’han fet possible. Paral·lelament, l’EPSEB-UPC impulsarà el cicle Materials locals per a l’arquitectura regenerativa, amb exposicions, tallers i visites guiades obertes al públic.

“El 2026 serà un any de canvi per al Cateb. La reobertura de la nova seu ha de marcar un pas endavant cap a una obertura més gran del Col·legi: cap a la professió, cap als joves i cap a la ciutadania”, destaca Isabel Pagonabarraga, directora general del Cateb.

Amb la seva participació a Barcelona 2026 Capital Mundial de l’Arquitectura, el Cateb vol ser part activa de la transformació de la ciutat, connectant el coneixement tècnic amb les necessitats reals dels barris i contribuint a construir una Barcelona més saludable, sostenible i centrada en les persones.

PUBLICITAT

Pràctica professional Delegació del Vallès Occidental

Cicle de taules rodones a Terrassa sobre temes que coneixem bé però que sempre generen conversa

El cicle té per objectiu debatre i compartir entre companys, temes professionals, tècnics i legals.

Són trobades informals per conversar amb franquesa i compartir vivències reals i veure quines solucions s’han aplicat davant de problemàtiques concretes.

Temes que coneixem bé, però que sempre generen conversa

Aquest és un espai informal per trobar-nos, parlar clar i compartir experiències reals entre professionals del sector. No són classes, no passarem powerpoints, sense lliçons magistrals. Només taula, cafè i converses que tots hem tingut… o hauríem d’haver tingut.

10 taules amb 10 temes que coneixem molt bé, amb experts locals que ho viuen com nosaltres.

PUBLICITAT

Pràctica professional construcció prevenció de riscos laborals Recomanacions seguretat i salut vent

Recomanacions del Cateb davant fortes ventades

Mitjançant aquest document, el Cateb et recomana diferents accions per adoptar les mesures més adients per fer front als fenòmens meteorològics adversos relacionats amb els episodis de ventades

L’exposició als fenòmens meteorològics adversos comporten riscos associats i el vent no n’és una excepció. Hi ha determinades feines com treballs a la intempèrie i en alçada, característic del sector de la construcció, el manteniment de façanes i vies públiques on a més s’utilitzen equips de treball com grues, bastides, elevadors, muntacàrregues, etc. que poden provocar diverses situacions de perill agreujades per la influència del vent.

Algun dels riscos que cal prevenir per l’acció del vent són:

  • Caiguda de materials, per exemple acopis.
  • Caiguda d’equips o mitjans auxiliars, per exemple enfonsament de bastides de façana, grues, etc.
  • Inestabilitat dels treballadors a cobertes i/o sobre equips de treball, per exemple sobre plataformes elevadores, tècniques de posicionament mitjançant cordes, etc.

En previsió dels episodis sobrevinguts de fortes ventades i per prevenir els riscos associats en cada cas, es recomana tenir en compte, entre d’altres:

  • Les limitacions en cas de pluja o vent establert en el manual d’instruccions del fabricant (grues, plataformes elevadores, etc.).
  • L’avaluació de riscos de les empreses i les especificacions relatives a cada tall establertes als plans de seguretat i salut de les empreses.
  • Les especificacions de la normativa vigent com ara:


Llei de prevenció de riscos laborals 31/1995

Llei de prevenció de riscos laborals 31/1995 on a l’article 14 estableix l’obligació de l’empresari de garantir la seguretat i salut dels treballadors al seu servei en tots els aspectes relacionats amb el treball.

Reial Decret 1215/1997, modificat pel Reial Decret 2177/2004 pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització per part dels treballadors dels equips de treball en matèria de treballs temporals en alçada

Reial Decret 1215/1997, modificat pel Reial Decret 2177/2004 pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització per part dels treballadors dels equips de treball en matèria de treballs temporals en alçada:

Artículo 4. Comprobación de los equipos de trabajo. El empresario adoptará las medidas necesarias para que aquellos equipos de trabajo sometidos a influencias susceptibles de ocasionar deterioros que puedan generar situaciones peligrosas estén sujetos a comprobaciones y, en su caso, pruebas de carácter periódico, con objeto de asegurar el cumplimiento de las disposiciones de seguridad y salud y de remediar a tiempo dichos deterioros. Igualmente, se deberán realizar comprobaciones adicionales de tales equipos cada vez que se produzcan acontecimientos excepcionales, tales como transformaciones, accidentes, fenómenos naturales o falta prolongada de uso, que puedan tener consecuencias perjudiciales para la seguridad.

ANEXO I Disposiciones mínimas aplicables a los equipos de trabajo

2. Equipos de trabajo para la elevación de cargas no guiadas

El empleo al aire libre de equipos de trabajo para la elevación de cargas no guiadas deberá cesar cuando las condiciones meteorológicas se degraden hasta el punto de causar perjuicio a la seguridad de funcionamiento y provocar de esa manera que los trabajadores corran riesgos. Deberán adoptarse medidas adecuadas de protección, destinadas especialmente a impedir el vuelco del equipo de trabajo, para evitar riesgos a los trabajadores.

4. DISPOSICIONES RELATIVAS A LA UTILIZACIÓN DE LOS EQUIPOS DE TRABAJOS TEMPORALES EN ALTURA

4.1.6. Los trabajos temporales en altura solo podrán efectuarse cuando las condiciones meteorológicas no pongan en peligro la salud y la seguridad de los trabajadores.

4.3.2. Cuando no se disponga de la Nota de cálculo del andamio elegido, o cuando las configuraciones estructurales previstas no estén contempladas en ella, deberá efectuarse un cálculo de resistencia y estabilidad, a menos que el andamio esté montado según una configuración tipo generalmente reconocida.

4.3.4. Los elementos de apoyo de un andamio deberán estar protegidos contra el riesgo de deslizamiento, ya sea mediante sujeción en la superficie de apoyo, ya sea mediante un dispositivo antideslizante, o bien mediante cualquier otra solución de eficacia equivalente, y la superficie portante deberá tener una capacidad suficiente. Se deberá garantizar la estabilidad del andamio. Deberá impedirse mediante dispositivos adecuados el desplazamiento inesperado de los andamios móviles durante los trabajos en altura.

Reial Decret 486/1997, de 14 d’abril, pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball

Reial Decret 486/1997, de 14 d’abril, pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball, on s’aplica la següents disposició a les obres de construcció:

Disposición adicional única. Condiciones ambientales en el trabajo al aire libre.

1. Cuando se desarrollen trabajos al aire libre y en los lugares de trabajo que, por la actividad desarrollada, no puedan quedar cerrados, deberán tomarse medidas adecuadas para la protección de las personas trabajadoras frente a cualquier riesgo relacionado con fenómenos meteorológicos adversos, incluyendo temperaturas extremas.

2. Las medidas a las que se refiere el apartado anterior derivarán de la evaluación de riesgos laborales, que tomará en consideración, además de los fenómenos mencionados, las características de la tarea que se desarrolle y las características personales o el estado biológico conocido de la persona trabajadora. En aplicación de lo previsto en esta disposición y en el artículo 23 del Real Decreto 1561/1995, de 21 de septiembre, sobre jornadas especiales de trabajo, las medidas preventivas incluirán la prohibición de desarrollar determinadas tareas durante las horas del día en las que concurran fenómenos meteorológicos adversos, en aquellos casos en que no pueda garantizarse de otro modo la debida protección de la persona trabajadora.

3. En el supuesto en el que se emita por la Agencia Estatal de Meteorología o, en su caso, el órgano autonómico correspondiente en el caso de las comunidades autónomas que cuenten con dicho servicio, un aviso de fenómenos meteorológicos adversos de nivel naranja o rojo, y las medidas preventivas anteriores no garanticen la protección de las personas trabajadoras, resultará obligatoria la adaptación de las condiciones de trabajo, incluida la reducción o modificación de las horas de desarrollo de la jornada prevista

Reial Decret 1627/1997, de 24 d’octubre, pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball, on s’aplica la següents disposició a les obres de construcció

Reial Decret 1627/1997, de 24 d’octubre, pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball, on s’aplica la següents disposició a les obres de construcció

PARTE C Disposiciones mínimas específicas relativas a puestos de trabajo en las obras en el exterior de los locales.

4. Factores atmosféricos: Deberá protegerse a los trabajadores contra las inclemencias atmosféricas que puedan comprometer su seguridad y su salud.

11. Estructuras metálicas o de hormigón, encofrados y piezas prefabricadas pesadas:c) Deberán adoptarse las medidas necesarias para proteger a los trabajadores contra los peligros derivados de la fragilidad o inestabilidad temporal de la obra.

Reial Decret 836/2003, de 27 de juny, pel qual s’aprova la Instrucció tècnica complementària “MIE-AEM-2” del Reglament d’aparells d’elevació i manutenció

Reial Decret 836/2003, de 27 de juny, pel qual s’aprova la Instrucció tècnica complementària “MIE-AEM-2” del Reglament d’aparells d’elevació i manutenció, referent a grues torre per a obres o altres aplicacions, on s’estableix que:

Se debe colocar un anemómetro en las grúas que vayan a instalarse en una zona donde se puedan alcanzar los vientos límites de servicio. El anemómetro deberá dar un aviso intermitente a la velocidad de viento de 50 km/h y continuo a 70 km/h, parando la señal al dejar la grúa fuera de servicio (en veleta).

La velocidad máxima del viento admitida para el trabajo con esta grúa será de 72 km/h, o la que indique el fabricante, si es menor.

Per a més informació i/o consultar la normativa vigent:

PUBLICITAT