Entrevista a Sílvia Paneque, consellera de Territori: “Ens cal un nou parc d’habitatge públic per garantir l’accés de tothom”

Heu arribat en un moment en què l’habitatge és la principal preocupació dels catalans, segons el Baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió.
Ens hem trobat amb una situació complexa: una Catalunya planificada per a 6 milions de persones, però la realitat és que ja en som 8,5, i, a més, amb perspectives de seguir creixent. Això fa que l’habitatge sigui un bé de difícil accés i que moltes famílies hi destinin un percentatge dels ingressos que supera de llarg el 30 % aconsellable. També s’ha convertit en un factor que complica la cohesió social.

Com enfronteu el dèficit d’habitatge?
Ens enfrontem a un dèficit important de parc d’habitatge, especialment públic, que estimem en 330.000 unitats per als propers anys. El nostre objectiu és complir el primer quinquenni del Pla Territorial Sectorial d’Habitatge, cosa que implica construir 50.000 habitatges de protecció oficial i lloguer assequible. Des del Govern som conscients que només amb recursos públics no podem assolir aquesta fita; per això hem ideat un model de finançament per cobrir la diferència entre el cost de construcció i la rendibilitat prevista amb el lloguer. A Catalunya, aquest decalatge mitjà és d’un 20 %, i l’Institut Català de Finances, juntament amb altres instruments de finançament, ens permet assumirlo. Això fa que els promotors privats —imprescindibles per a aquesta construcció delegada— hi trobin una rendibilitat justa i adequada.

“Ara ens centrem especialment en els 50.000 habitatges de nova construcció per incrementar l’oferta”

A més, en aquests habitatges hem fixat un mínim del 25 % destinat a joves menors de 35 anys. Pel que fa als solars, seran aquells que posin a disposició els ajuntaments o bé propietaris privats amb reserves d’HPO. Aquesta primera reserva de solars i la inscripció dels promotors marcaran l’inici del projecte.

Es preveu alguna facilitat per construir de manera més àgil, administrativament, l’habitatge lliure?
El temps que transcorre des que es disposa d’un solar fins que s’entreguen les claus pot arribar a uns cent mesos, un període clarament excessiu. Per això, el decret que vam aprovar sobre agilització recull dues mesures importants. La primera és la “llicència bàsica”, que permet començar a moure terres i fins i tot a construir l’estructura amb el projecte bàsic, mentre es tramita en paral·lel la llicència definitiva amb el projecte executiu. És un mecanisme molt vinculat al Pla 50.000 perquè necessitàvem reduir terminis, però volem que s’apliqui a tot Catalunya i a qualsevol promoció.
La segona mesura és la creació d’una Oficina Unificada de Tramitació Àgil, que actuarà com a únic interlocutor per al promotor i gestionarà internament totes les passes administratives. Creiem que això agilitzarà molt la construcció d’habitatge.

La rehabilitació també pot aportar nous habitatges al parc.
Ara ens centrem especialment en els 50.000 habitatges de nova construcció per incrementar l’oferta, però també tenim altres línies d’actuació, com la rehabilitació. Tot i que els fons Next Generation finalitzen, estem
preparant una convocatòria de rehabilitació per continuar fomentant aquest àmbit; no tindrem tants recursos com hauríem volgut perquè ens trobem en un escenari de pròrroga pressupostària, però igualment hi haurà una nova convocatòria.

A més, aquest estiu sortirà la primera convocatòria del Pla de Barris, que inclourà finançament i polítiques específiques per rehabilitar i regenerar zones que tenen el parc d’habitatges envellit o en situació de degradació.
D’aquesta manera, abordem de forma integral el problema de l’habitatge a Catalunya: necessitem nous marcs normatius, més construcció, un augment de l’oferta d’habitatge públic (el nostre objectiu és arribar al 15 %, i ara tot just estem a l’1,7 %; en aquest primer quinquenni podríem assolir un 6 %), més rehabilitació i la utilització d’instruments com el dret de tempteig i retracte.

Hi haurà prou tècnics per construir tot això?
La manca de professionals i mà d’obra és un repte important. Ens hem compromès, juntament amb la Conselleria de Recerca i Universitats i el Col·legi, a estudiar l’ampliació de places tant a la universitat com a la formació professional. La crisi del 2008 va provocar que es perdés molta mà d’obra qualificada, i ara ens cal tornar a formar personal per afrontar el repte de l’habitatge a Catalunya. El pitjor escenari seria no disposar de prou tècnics i professionals per dur a terme tots aquests projectes.