“A la professió li calen referents”

Com vas iniciar-te en el rol de Project Manager i quin ha estat el teu camí fins avui?
La meva trajectòria ha estat força atípica comparada amb la dels meus companys i companyes de carrera. Mentre molts es van enfocar en la promoció d’habitatges, aprofitant el boom de la construcció entre 1997 i 2008, jo vaig optar pel meu perfil professional.
Vaig aprofitar la meva inexperiència per aprendre de diversos àmbits i trobar la meva vocació. Durant la carrera, vaig començar treballant com a delineant per hores en un despatx d’arquitectura, i vaig acabar fent de cap d’obra. Això em va donar una base sòlida per entendre les diferents etapes d’un projecte. Quan vaig graduar-me, el 1998, vaig tenir diverses opcions, però vaig decidir incorporar-me a una gran companyia per desenvolupar el meu perfil com a gestor i Project Manager. Dins de La Caixa, vaig tenir l’oportunitat de participar en projectes de gran envergadura des de molt jove. Amb només 29 anys, ja estava exercint com a Contruction Manager en operacions que superaven els 40 milions d’euros. Vaig treballar en una gran varietat de projectes: edificis residencials, museus de la ciència, oficines, hotels i molts projectes de rehabilitació.

Aquesta diversitat em va donar una perspectivaàmplia i enriquidora. El més valuós d’aquella etapa va ser aprendre des del punt de vista del promotor, però també des de la perspectiva de tots els agents implicats en una operació immobiliària. Als 40 anys vaig fundar GESOB, una empresa dedicada a la gestió immobiliària en el seu sentit més ampli. La missió de GESOB sempre ha estat acompanyar i assessorar el promotor en totes les fases del seu camí. Ha estat un trajecte ple de reptes, però també de moments inoblidables, on les persones sempre han estat la prioritat. Com a gerent de GESOB, he tingut clar des del principi que volia crear un equip on tothom se sentís part d’una família i gaudís venint a treballar.

Com es poden planificar i executar projectes garantint els objectius de temps, cost i qualitat?
Com a Project Managers, el nostre rol va més enllà d’executar; actuem com a assessors, ajudant a definir objectius realistes i traçant el camí més adequat amb una visió a llarg termini. L’èxit també depèn del moment
en què ens incorporem al projecte: com més aviat, més oportunitats d’assegurar un bon resultat. Els passos clau són: definir i compartir els objectius amb el client, planificar totes les fases amb rigor i professionalitat,
treballar amb els millors col·laboradors i especialistes, realitzar un seguiment constant per prevenir desviacions i mantenir una actitud proactiva i un lideratge constructiu que motivi els equips.

Quines estratègies són clau per liderar equips multidisciplinaris i fomentar la col·laboració entre els diferents actors d’un projecte?
Liderar equips multidisciplinaris exigeix una visió estratègica clara i una gestió flexible que integri els interessos i les necessitats de tots els implicats, amb l’objectiu principal de complir els requisits del client.
Un Project Manager no pot operar de manera aïllada; el seu paper és crear un entorn de col·laboració activa on tots els actors involucrats —des dels encarregats d’obra fins als arquitectes, industrials i constructors—
treballin conjuntament per aconseguir els millors resultats possibles. Les operacions més exitoses són aquelles on es fomenta una dinàmica de treball en equip i una comunicació constant, de manera que cada
professional aporta els seus coneixements i experiència al servei de l’objectiu comú. El Project Manager ha de deixar de ser vist com un simple fiscalitzador per convertir-se en un facilitador que resol problemes i
genera confiança. Un líder que promou la transparència i el respecte, i que incentiva la participació activa de tots els membres de l’equip.

“El Project Manager ha de deixar de ser vist com un fiscalitzador per convertir-se en un facilitador que resol problemes i genera confiança”

Aquesta forma de treballar, basada en la confiança mútua i la implicació, no només beneficia la satisfacció del client, sinó que també millora l’ambient de treball i cohesiona l’equip. Quan els membres de l’equip se senten valorats i que formen part d’una visió compartida, els resultats generals són més eficaços i sostenibles.

Quines habilitats de negociació i resolució de conflictes cal tenir per ser un bon PM?
En el meu dia a dia, gestionar conflictes és part inherent de la feina. Però el més important no són els conflictes tècnics, que solen ser més fàcils de resoldre, sinó els conflictes personals. Aquests poden sorgir per motius
diversos: problemes de comunicació, ego personal, conflictes de jerarquia, gènere o fins i tot culturals. Tots aquests poden afectar la dinàmica d’un projecte, i cal gestionar-los amb cura.

La meva estratègia per resoldre conflictes és crear un sentiment d’equip i de col·laboració entre tots els implicats. Quan els membres de l’equip es senten part d’un projecte compartit i reconeixen que depenen els
uns dels altres per assolir els objectius, els conflictes es redueixen. El meu enfocament com a Project Manager és sempre ser flexible i negociar, cercant solucions que beneficiïn totes les parts implicades.

Com integreu la innovació i la sostenibilitat en els vostres projectes de gestió?
La innovació i la sostenibilitat són fonamentals en el nostre sector. Com a professionals, hem d’estar sempre al dia de les últimes novetats tecnològiques i normatives, ja que aquestes impacten directament en
la manera com gestionem els projectes. La integració de tecnologies com el BIM i la intel·ligència artificial (IA) ens ajuda a treballar de manera més eficient, millorant la gestió dels temps, els costos i la qualitat.

En els últims temps, hem estat col·laborant amb especialistes en tecnologia per implantar BIM i altres eines digitals que ens permetin optimitzar els processos i millorar la coordinació entre tots els actors del projecte.
Aquestes eines no només milloren l’eficiència, sinó que també permeten una millor optimització dels recursos i una gestió més sostenible dels projectes. A nivell de sostenibilitat, les normatives actuals ens empenyen a dissenyar edificis més eficients energèticament, com ara els edificis “passivhaus”, o incorporar tecnologies com els murs Trombe, els pous canadencs i les façanes ventilades.

Quina importància té el Cateb com a col·legi professional per als aparelladors i arquitectes tècnics en el seu desenvolupament dins del sector?
El Col·legi és una eina per ajudar a formar-nos com a professionals i arribar al grau d’excel·lència que ens ha de transformar en un referent en el món de la gestió de processos immobiliaris. Com a aparelladors i arquitectes tècnics, tenim una responsabilitat social que hauríem d’exercir. Les nostres funcions, des del director d’execució d’obres fins als Project Managers, passant pels caps d’obra i molts altres perfils desenvolupats pels aparelladors i arquitectes tècnics, són imprescindibles i rellevants al sector. Tenim la capacitat de canviar les formes de fer, els estereotips que socialment arrosseguem, i deixar la nostra empremta per canviar el
nostre entorn, potenciar la nostra presència a la societat i aconseguir ser un referent amb decisió pròpia dins del sector immobiliari.

“Tenim les habilitats i les eines per situar la nostra professió al lloc on es mereix i per promoure el canvi social que necessitem”

Calen referents que marquin la diferència i inspirin les futures generacions de professionals. Som els responsables de definir el camí cap a l’excel·lència, i per això és important convèncer el nostre col·lectiu que
som capaços d’arribar on decidim entre tots. Tenim les habilitats, les eines, el coneixement, la capacitat d’influència, els millors professionals, una forta implicació i la possibilitat de situar la nostra professió al lloc on es
mereix i on sigui capaç de promoure el canvi social que necessitem.

Quin missatge donaries a les noves generacions?
Abans de tot, que dediquin temps a descobrir si la professió realment els apassiona. Que explorin diferents perfils i àmbits dins del sector; que toquin tots els pals per trobar allò que els motiva de debò. Quan ho tinguin
clar, formar-se per convertir-se en un dels millors. Ser dels millors no només beneficia la seva carrera, sinó que els permet aportar valor real a la professió: millorar procediments, promoure l’eficiència i garantir la
transparència. El nostre sector té professionals amb gran capacitat d’adaptació i formació; que ho aprofitin per fer créixer la seva professió i deixar una empremta positiva sense oblidar-se de ser feliç.

DE PROP

Tret principal del teu caràcter:
La improvisació.

Què aprecies més en una persona?
La calma.

La teva idea de felicitat:
Temps per gaudir del que m’agrada.

La teva major por:
La mort, la fi de la vida.

Virtud sobrevalorada:
La cerca de l’èxit.

On t’agradaria viure?
On visc, a Barcelona.

Autor preferit:
Yuval Noah Harari.

Estat actual de lateva ment:
Sempre en procés de millora.

Viatge pendent:
La volta al món.

El teu major èxit:
Els meus fills.

Una pel·lícula:
Las invasiones bárbaras o La habitación de al lado.

Autor musical:
Jorge Drexler, Pau Vallbé, Marlango.

Un referent:
Pepe Mújica.

I de ficció?
Lisa Simpso