La imatge actual de la Plaça de Catalunya es va començar a perfilar l’any 1925, quan es van iniciar les obres del darrer projecte d’urbanització, culminades amb la inauguració de la plaça el 2 de novembre de 1927 durant una visita
a Barcelona del rei Alfons XIII.
Llavors, la plaça era ben bé com ara la coneixem. Això sí, sense les estàtues, que es van anar col·locant a partir de llavors i fins a la inauguració de l’Exposició Internacional de 1929. Era el punt final d’una llarga i controvertida història, plena de projectes i desacords.
Just un any després de celebrar el 20è aniversari del renaixement del tramvia a Barcelona, l’Ajuntament afronta la fase final de la seva tornada a la ciutat. Aquest estiu podrien començar les obres del tram que va des de la plaça de Francesc Macià fins al passeig de Sant Joan, enllaçant el Trambaix i el Trambesòs. Serà el darrer episodi de la polèmica reintroducció d’aquest sistema de transport públic, amb una llarga tradició a la ciutat.
El problema de l’habitatge a Barcelona no és cosa d’ara. Aquest any es compleixen 50 anys de la inauguració del polígon de La Mina, una de les darreres promocions del ‘desarrollismo’ franquista dissenyades per acollir als nouvinguts que arribaven a la ciutat i per fugir de diferents formes d’infrahabitatge, com el barraquisme, que havien protagonitzat la història urbanística de Barcelona durant el segle XX.
El 1924 va néixer un sistema de transport que sembla que porti tota la vida, però que només fa 100 anys que està en marxa: el metro de Barcelona.
Els col·legis tècnics debaten sobre la millora dels hàbitats en la societat postpandèmia
Més d’un segle després de la reforma urbanística que va fer néixer la Via Laietana, aquest emblemàtic eix es prepara per una nova reforma.
El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Vic dibuixa els eixos que articularan la seva transformació durant els propers anys. Revisitem un edifici emblemàtic com és L’Atlàntida de Vic, 10 anys després de la seva construcció.
Segons un informe de la Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya, les dones professionals cobren menys, s’infravalora la seva feina, i han de fer front al paternalisme dels companys i l’assetjament laboral.