Can Xammar, una mostra de preservació del patrimoni d’Iluro a la delegació del Maresme
6 de novembre de 2023
I de què es tracta? Què és el que podem veure tant des de l’exterior de l’edifici del Cateb, com en el seu interior, tot entrant a mà dreta? Es tracta d’una canalització o canonada romana de l’època d’August, que la delegació va voler conservar i restaurar en el seu moment, i que ja forma part tant del patrimoni del Cateb com de la ciutat de Mataró.
Una canalització romana d’aigua dins del Cateb?
Les restes del conducte evidencien una claveguera que devia distribuir aigua pels banys públics que hi havia a l’actual plaça de Can Xammar.
La claveguera està formada per dos murs de pedra a cada costat d’aproximadament un metre d’alçada, amb un morter de calç com a material d’adhesió. Els murs subjecten un seguit de tègules de ceràmica que es recolzen entre elles en forma del que s’anomena “tenda de campanya” per tal de mantenir un espai buit a l’interior de la claveguera.
El coronament de la construcció està realitzat amb un morter de calç com a material d’adhesió i pedres de diversa naturalesa, que protegeix l’interior de la claveguera, el terra de la qual està format per lloses ceràmiques per tal que l’aigua circuli amb fluïdesa.
Però no podem entendre aquesta instal·lació romana sense parlar de les thermae, els banys públics de la Plaça d’en Xammar
El conjunt arqueològic de Can Xammar fou descobert l’any 1964 però destruït en bona part l’any 1968. Les restes trobades corresponien a diverses dependències dels banys públics –termae– de la ciutat romana d’Iluro, un espai lúdic molt concorregut, punt de trobada on els iluronencs, a més de tenir cura de la higiene personal, s’hi relacionaven socialment.
La creació de la plaça va permetre els arqueòlegs obtenir més dades, musealitzar les restes conservades i marcar en superfície els vestigis perduts fa més de trenta anys.
Tot i conservar-se en un estat excel·lent, especialment els mosaics dels paviments, les restes van ser destruïdes el 1968 per construir-hi un edifici, que es va enderrocar trenta anys després. Avui dia, les termes haurien estat un magnífic reclam cultural per a la ciutat.
L’edifici més concorregut de la ciutat
A totes les ciutats romanes hi havia uns banys públics –thermae–, on, a més de la higiene personal, exercicis gimnàstics i massatges, els ciutadans feien relació i vida social. Gaudir de les termes era una activitat molt apreciada perquè, a més de permetre’ls la higiene personal, indicava el seu grau de civilització.
Les termes es construïren en època de l’emperador August –finals del segle I aC– amb el patrocini d’un notable de la ciutat. Durant el segle II dC experimentaren una important reforma arquitectònica.
L’establiment de les termes ocupava, almenys, tres illes de cases. Disposava de diverses piscines, latrines, una àmplia sala de recepció i una palestra on es practicaven exercicis gimnàstics. Era un edifici luxós, amb un sistema complex de canalitzacions per procurar aigua calenta a piscines i sales.
Les parets estaven decorades amb estucs pintats i amb aplacats de marbre de diverses pedreres de la Mediterrània. Els terres estaven pavimentats amb magnífics mosaics i algunes sales acollien majestuoses escultures, com l’excepcional Venus d’Iluro, de mida natural.
Les termes tenien una àmplia sala de recepció pavimentada amb un gran mosaic, des de la qual s’accedia als vestidors i a les piscines d’aigua calenta (caldarium), tèbia (tepidarium) i freda (frigidarium). Un passadís comunicava aquesta sala amb les letrines, una sala semicircular pavimentada també amb un mosaic, que podem veure en les recreacions.
L’entorn proper d’aquesta zona d’oci dels ilurencs ens porta vestigis també importants Vegem-ne alguns espais propers
En les termes parlaven de política, de la seva vida quotidiana i tancaven negocis.
Torre i muralla a l’exterior de la plaça d’en Xammar, ja d’estil molt posterior.
Al número 8 de la Baixada de l’Espenyes podem veure una de les torres circulars de la muralla de 1602.
La Muralla de Can Xammar és una de les poques restes que disposem de la muralla de Mataró.
L’antiga muralla disposava de set portals i accessos i va ser construïda entre el 1569 i el 1600 per l’enginyer reial Jorge de Setara.
I per acabar el passeig pel passat de l’entorn de la nostra delegació, hem d’afegir que la nostra canalització romana no venia sola.
Descoberta de la Venus d’Iluro
L’any 2002 es van trobar en les excavacions del carrer d’en Xammar, diversos fragments d’una escultura de marbre magnífica, de mida natural, que representa la deessa Afrodita, la Venus romana.
L’escultura era originària de la l’escola d’Afrodísia (a l’actual Turquia), una de les més prestigioses de l’antiguitat. Afrodita era la deessa de la bellesa i sovint se la representava acompanyada d’un dofí per recordar la seva relació amb el mar i les aigües. Afrodita era la deessa de l’amor sensual, de la bellesa, del plaer i del desig.
Éra la protectora dels mariners i dels vaixells, del matrimoni, de la família i dels naixements. Segons la tradició, Afrodita va néixer de l’escuma del mar i va tenir moltes relacions amoroses amb déus i homes, entre ells Ares, Adonis i Hermes.
Alguns dels seus fills eren Eros –déu de l’amor–, Hermafrodita, Enees –fundador de Roma–, Harmonia, Deimos i Fobos –el terror i el temor– etc.
Habitualment se la representa acompanyada per Eros; d’altres per una petxina un colom, un dofí, un pardal, o una rosa.
.
No deixis de visitar aquestes restes, sobretot les de la nostra delegació!
PUBLICITAT
