Col·laboració i diàleg

Temps enrere vam publicar un reportatge⁽¹⁾ sobre l’alça de preus de molts productes i materials de construcció derivada, sobretot però no únicament, del col·lapse global per l’aturada de la producció industrial que va tenir lloc en esclatar la pandèmia de la Covid-19. Vam intentar fer una “foto” de la situació en aquells moments i les estratègies i recursos d’empreses i professionals per fer-hi front.

D’aleshores ençà han entrat en joc nous actors que han complicat encara més la situació, com ara la invasió russa d’Ucraïna, que ha posat cap per avall el model energètic europeu, excessivament dependent de l’energia russa. La crisi energètica ha disparat els costos de producció i ha accentuat encara més la inflació generalitzada de preus de totes les economies. Per tot plegat hem consultat novament algunes veus del nostre sector per conèixer les afectacions d’aquesta conjunció de fenòmens.

Un dels problemes resultat d’aquesta crisi continua sent, com ja vam comentar en el seu moment, el decalatge entre els pressupostos de les obres públiques en el moment de la licitació i els costos reals dels projectes, que han fet desistir de presentar-se a moltes empreses, han deixat deserts concursos o, el que és pitjor, han deixat a mig fer més d’una obra perquè no surt a compte.

Revisió de preus insuficient

Per això, les principals patronals del sector, amb Seopán i la Confederació Nacional de la Construcció (CNC) al capdavant (representada a Catalunya per la Cambra de Contractistes) van demanar al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (MITMA) un sistema de revisió de contractes que permetés l’actualització dels preus. Mesos després de la petició va arribar un decret que regulava aquesta revisió. En aquest sentit, en la darrera presentació de previsions d’Euroconstruct, al juliol, el director general de l’ITeC, Francisco Diéguez, apuntava, preguntat per L’informatiu, que aquesta regulació és “molt restrictiva i complicada d’aplicar”.

Continuava explicant que s’agraïen els esforços per posar en marxa unes mesures que intentessin alleugerir la situació “però no són suficients per compensar la càrrega que representa aquest augment de preus”.

Des de la Cambra de Contractistes es viu amb preocupació el fenomen de les licitacions que queden desertes “perquè moltes administracions no fan una actualització de preus abans de treure les licitacions”. Així, doncs, “havent-hi voluntat d’inversió”, aquesta pateix molts retards perquè un concurs desert obliga a preparar de nou el projecte i tot el procés que se’n deriva. Per la seva banda, el cap del departament de mercats de l’ITeC, Josep R. Fontana, va recordar, posant-se en la pell de l’administració, que “tot el sistema de licitació està dissenyat amb el supòsit d’una inflació no problemàtica”. Certament, una inflació de dos dígits no es veia a casa nostra des de feia molts anys. Més habitual en alguns països sudamericans, Fontana va posar un toc d’humor (sempre ens quedarà l’humor) a l’ambient de preocupació dient que “ara, el millor fitxatge que pot fer una empresa del sector és un executiu financer argentí, més acostumat a aquestes revisions mensuals, o fins i tot setmanals, dels preus…”

Més seriosament, un informe de la CNC apuntava a finals de juliol que les normes de revisió de preus incloïen uns llindars i condicionants que discriminaven al voltant del 90 per cent de les empreses. Per a la patronal, l’encariment de les obres arriba al 30 per cent i pot dur moltes empreses al tancament. Davant d’aquesta situació, la confederació va fer un seguit de propostes per a un nou reial decret, d’entre les quals reduir del 5 al 2 per cent la pujada de preus a partir de la qual es pugui activar la clàusula de revisió dels contractes. Amb aquesta reducció podria accedir a revisió un nombre major d’obres, i es podrien incloure en el càlcul més materials.

També l’arquitecta Teresa Batlle, del despatx barceloní PichArquitects / Pich-Aguilera, opina que “comença a ser urgent una revisió dels processos de contractació publica que permetin un treball col·laboratiu  i un marc de treball menys rígid del que actualment es dedueix de la Llei de Contractes de l’Estat”.

Com afecta als professionals?

Revisió d’armadures

Aquesta situació d’incertesa al sector, terme en el qual coincideixen la majoria de professionals, els “repercuteix de dues formes: increments directes de preus de materials i transport i increments per la incertesa. Ens està suposant una implicació major en el control de costos i contractacions de les obres i tenir flexibilitat”, segons Teresa Batlle, la qual afegeix que “els contractistes, en el moment que entenen que treballem conjuntament pel bé del projecte i el client, es recolzen en nosaltres per millorar les contractacions. Veiem molt important la transparència en la contractació i el treball conjunt per ajustar costos”.

Per aquest motiu, és imprescindible ”portar un seguiment més exhaustiu de l’evolució dels costos de l’obra. Els proveïdors que tenen realment interès en l’obra es detecten ràpidament i els donem tot el suport i flexibilitat en adaptar solucions que minimitzin el cost”.

Val a dir que la situació dels preus dels materials ha millorat des de l’estiu: “ara estem millor”, comentava a mitjans de setembre el president del Cateb, Celestí Ventura, un veterà de la construcció que ha viscut unes quantes crisis al llarg de la seva trajectòria. Ventura, com altres professionals, comenta que “les crisis de preus se solen equilibrar en 7 o 8 mesos”. En l’actual, creu que “quan tot això passi, segurament tirarem enrere  fins a més o menys la meitat de la pujada de preus: la situació s’estabilitzarà però no s’arribarà al nivell prepandèmia”.

El ferro, material sensible

El ferro és, probablement, l’exemple paradigmàtic del problema, tot i que fa dos mesos va començar a baixar de preu. Tinguem en compte, això sí, que el preu final de les obres pujarà més o menys, en relació al pressupost, en funció del major o menor ús de ferro (o d’altres materials sensibles). Així, edificis industrials amb estructures i altres elements de ferro, alumini o vidre, per exemple, Ventura comentava fa uns mesos que poden registrar alces més severes, “fins a un 18-19 per cent”, mentre que en oficines podríem parlar del 15-16 per cent, i en habitatges, “on s’utilitzen molts altres elements que no han pujat tant, es podrien registrar encariments del 8-9 per cent”. El president assenyala ara que “més o menys vam encertar” i que els pressupostos que es presenten avui dia calculen uns increments d’entre el 8 i el 10 per cent sobre els preus de fa un any. A finals de juliol, Teresa Batlle coincidia amb les impressions del president del Cateb dient que “sembla que la punta de cost ja l’hem passada, ara estem veient ajustos cap a l’estabilitat”.

L’energia entra en joc

Però en aquest escenari tan sensible intervé ara un nou actor que influeix sobre els preus: l’augment de preu de l’energia després que el president rus Vladimir Putin hagi decidit tallar el subministrament de gas a Europa. Un gas que és clau en la fixació de preus d’altres energies com l’elèctrica i que és imprescindible en la producció de molts materials i en el funcionament general de tota l’economia. Un exemple: una empresa catalana de caldereria i metal·lúrgia ens comenta que ha passat de pagar 12-14.000 euros mensuals d’energia fa uns mesos a entre 45.000 i 50.000 euros mensuals. A partir d’aquí…

I tots sabem que molts materials del sector requereixen un ús intensiu d’energia. Així, constructors que havien detectat que començava a baixar el preu del ferro han vist de nou cóm s’enfila a finals d’estiu i principis de la tardor. El ferro, com altres materials sensibles, varien ara de preu setmana rere setmana.

Els visats, un termòmetre de futur

Des del Col·legi, el director de l’Àrea Tècnica, Jordi Marrot, apunta que aquest increment de costos “ha estat motiu que no s’iniciïn obres”, la qual cosa “pot suposar pel Col·legi menys expedients de visats”. De fet, alguns tècnics ja han comentat a l’àrea que dirigeix que algunes obres no han començat “perquè els promotors estan esperant que el mercat s’estabilitzi”. Les paraules de Marrot concorden amb les de Ventura: “els visats, que són un bon termòmetre sobre la feina que hi haurà d’aquí a 4-6 mesos, no acaben de repuntar”.

Pel mateix motiu, al Col·legi “hem observat que es reben menys consultes d’inici d’obres mitjanes i grans”, explica Jordi Marrot. En canvi, “les obres petites de reforma, aquestes es van fent com sempre, però amb un control del cost més estricte”. Les obres començades, mentrestant, continuen endavant, no n’hi ha d’aturades en el sector privat, i “s’estan acabant bé”, comenta Ventura, el qual afegeix que, pels “inputs” que li arriben el problema del preu no està sent un problema greu per als professionals de l’arquitectura tècnica.

Josep Maria Oller, arquitecte tècnic jubilat des de fa poc, relativitza el problema dels preus: “no recordo les dates, però un parell de cops al llarg dels meus 45 anys de professió també hem tingut alguna època amb pujades de preus bèsties. Tot son cicles”. De fet, l’activitat continua i, en general, els arquitectes tècnics, en paraules de Celestí Ventura, “no tenen temps per fer formació contínua, hi ha molta feina i pràcticament tots estan molt ocupats” (a finals setembre 2022) la qual cosa no vol dir que d’aquí a uns mesos la situació continuï igual si ens fixem en l’evolució dels visats”. Tampoc Batlle s’ha vist empesa a aturar projectes: “de moment no s’ha aturat cap que tinguem en curs”.

Una altra cosa, diu el president del Col·legi, són els terminis d’execució, ja que s’està detectant una manca de subministrament de determinats productes, i posa com a exemple uns frontisses d’alumini de mobles de cuina que s’importen d’Alemanya, cosa que fa que s’endarrereixin lliuraments d’obra. Segurament cada lector podria posa exemples d’algun producte que li està fent trontollar més d’un projecte.

Tasca administrativa al despatx

Honoraris

Armat d’una estructura de base

D’altra banda, Marrot apunta que el cost dels materials “no hauria de suposar una variació dels honoraris professionals, ja que aquests no estan referenciats als pressupostos de l’obra, sinó a les hores de dedicació del tècnic”. En tot cas, Marrot coincideix amb Teresa Batlle que el tècnic haurà de gestionar-controlar el pressupost de l’obra amb major dificultat per les seves variacions”.

I està igualment en línia amb l’arquitecta a l’hora de parlar de la “incertesa” que ens ha tocat viure, “ja sigui pel conflicte existent, per l’escassetat d’alguns recursos o pels preus de l’energia. Fins que no s’estabilitzi aquesta situació, el mercat anirà pujant preus”, diu el director de l’Àrea Tècnica.

Solució en la industrialització?

Per allò que els problemes obren oportunitats, és el moment de replantejar-se els projectes amb materials més econòmics, menys sensibles a aquestes alteracions de preus, potser de km 0 (menys costos de transport) i fruit del reciclatge i l’aprofitament? Teresa Batlle creu que sí, que “els industrials son claus, la industrialització afavoreix l’estabilitat i contractes més oberts ajuden a dur a terme els edificis amb millors decisions. La integració de la cadena productiva i la reducció de residu són claus. El reciclatge o reutilització és creixent i els edificis han d’estar pensats en termes de circularitat”.

Molt més pessimista en aquest sentit és Josep Maria Oller, qui no acaba de veure que la industrialització sigui la solució: “aquest tema fa molts i molts anys que es belluga però no acabem d’entrar-hi a fons. No som un país idoni per a la seva implantació. Tothom vol la seva caseta a mida i la construcció estàndard”. Tampoc Jordi Marrot creu que la industrialització pugui ser part de la solució perquè aquesta “redueix la mà d’obra però no l’ús o quantitat dels materials”. La industrialització, matisa, “fa que els terminis d’execució siguin més reduïts, així com el preu de la mà d’obra. Ara bé, els materials tenen el preu que tenen”.

Acords i negociació

Així, doncs, el consell que es dona des del Col·legi: “segons en quin moment de l’obra us trobeu, arribeu a acords, ja que aturar una obra pot comportar problemes de seguretat, però també d’incompliment de compromisos d’entrega. Estem condemnats a arribar a un acord”, conclou  Celestí Ventura, el qual posa l’exemple de l’acord a què va arribar amb un inversor d’un projecte per repartir-se el cost extra de l’alça del ferro en una obra, que van calcular en uns 750.000 euros però que van revisant periòdicament. Un cost que el constructor no podia assumir; en canvi, assumia l’augment d’altres materials.

El mateix que Ventura opina Oller: “els tècnics el que fem és intentar negociar amb les constructores i que tots quedin contents. A les obres ja començades normalment acabem arreglant el tema i deixant el millor que podem a les dues parts. Els preus tancats són un problema pel constructor. Tot i així els promotors acostumen a ser gent amb força recursos i s’acaben entenent. Solucions imaginatives poques en conec”.

Puja el preu del diner

Un altre element que també pot incidir en el sector, i en l’economia en general, és la pujada del preu del diner anunciada tant pel Banc Central Europeu (BCE) com per la Reserva Federal nordamericana (Fed) per intentar “refredar” l’economia. Aquest augment dels tipus d’interès, que farà augmentar el cost de les hipoteques, podria frenar-ne la demanda, perquè el poder adquisitiu de les famílies és limitat, “i podria frenar els preus del sector immobiliari”, apunta Ventura. Ara bé, cal distingir entre aquest mercat i l’inversor internacional, que és el que està “aguantant” el mercat a Barcelona i es manté fort.

Sector de risc?

De tot l’explicat fins aquí, el sector de la construcció i l’arquitectura podrien considerar-se de risc? De risc potser no, diu Teresa Batlle, però s’han de posar en valor, i per fer-ho “cal repensar com actuem tots i establir entorns de col·laboració”, ja que és “un sector molt segmentat i amb dinàmiques on la confiança i la col·laboració han d’augmentar”.

Al seu torn, Josep Maria Oller confessa que “no tinc una resposta clara, aquestes pujades i baixades sempre han existit. Jo m’he dedicat a la professió liberal tota la vida, des del 1974, i hi he patit molts canvis”. Tampoc no sap si va aconsellar bé al seu fill perquè també es dediqués a l’ofici… El que sí creu és que “la feina d’ara és molt avorrida. Abans era una meravella treballar i conèixer tot tipus de gent. Ara tot és menys creatiu” i, al seu parer, hi ha “massa burocràcia, normes, permisos, actes, advocats, assegurances, gestors, concursos, desenals… i poca construcció”.

La rehabilitació, el futur

Més enllà del creixent pes que indubtablement la industrialització i l’economia circular tindran en el futur del sector, el president del Cateb, Celestí Ventura, fixa la vista en el problema número u actualment, la crisi energètica, i fa una crida, a les administracions i societat en general, a apostar per la rehabilitació. Amb el sòl esgotat a Barcelona i altres poblacions properes, i un parc d’habitatges envellit, és immens el potencial de la rehabilitació i les reformes encaminades a reduir una despesa energètica en molts casos exagerada (amb aïllament de tancaments, cobertes,  patis, finestres que tanquin amb dobles vidres, etcètera). Un gran projecte que pot començar, ara, amb la instal·lació de plaques fotovoltaiques. Cal “reduir dràsticament el consum” actuant sobre les obres velles, que constitueixen la major part del parc d’habitatges del país. “El futur, no en tingueu cap dubte, passa per la rehabilitació dels habitatges”.

En aquest sentit, els fons Next Generation de la Unió Europea poden ser una bona palanca d’impuls de l’activitat rehabilitadora de “milions d’habitatges que estan mal construïts”, diu Celestí Ventura. “És molt millor mantenir i allargar la vida del que tenim que no pas enderrocar”, encara que després s’aprofitin els seus materials, ja que el cost energètic de la seva transformació sol ser molt elevat.

Plataforma d’intercanvi de materials

En aquest escenari, Jordi Marrot recorda que el Cateb ha impulsat una plataforma d’intercanvi de productes de la construcció, anomenada MARKETcons que és capdavantera a Espanya, un “market place especialitzat en productes de la construcció”. El mateix Marrot explicava, al blog de L’informatiu, que és “un projecte d’economia circular, relacionat amb la reutilització de productes de l’edificació, amb el qual es pretén aportar un granet de sorra en aquest àmbit”. S’hi poden trobar des de pedra i teules antigues a aixetes, totxos i baranes, per posar uns exemples.

A banda d’aquesta iniciativa, que encara té molt camí per recórrer, l’Àrea Tècnica assessora i acompanya “els col·legiats en la presa de decisions, en informació de les disposicions administratives relatives a aquest increment”, així com “informació sobre la inclusió de fórmules polinòmiques en els contractes que es puguin aplicar en cas d’inflació de preus”, assenyala el responsable de l’Àrea Tècnica.

⁽¹⁾El primer reportatge que abordava el tema de l’alça de preus dels productes i materials de construcció va ser publicat el 4 de febrer de 2022 al blog de L’informatiu i el trobareu a l’adreça següent: https://informatiu.apabcn.com/blog/crisi-dels-materials-terrabastall-pel-sector/

Més informació: