Cercar Error
Pràctica professional declaracions ambientals de productes EFICIENCIA ENERGETICA rehabilitació energètica sostenibilitat

El Parlament Europeu aprova la Directiva d’Eficiència Energètica dels Edificis

El passat 12 de març de 2024 el Parlament Europeu va aprovar la proposta definitiva revisada de la Directiva d’Eficiència Energètica dels Edificis (EPBD en el seu acrònim en anglès), amb 370 vots a favor.

El Parlament Europeu  ha aprovat el passat 12 de març la proposta revisada de la nova Directiva (UE) 2023/1791 relativa a l’eficiència energètica, amb 370 vots a favor segons el text adoptat  que entrarà en vigor 20 dies després de la seva publicació al DOUE, i que introdueix una sèrie de mesures per ajudar a accelerar l’eficiència energètica i la rehabilitació energètica.

La Directiva d’Eficiència Energètica és una de les propostes del paquet ‘Fit for 55’ presentades per la Comissió Europea el juliol de 2021 (Enllaç al document de referència “paquete de medidas “objetivo 55””).


Aconseguir aquestes reduccions d’emissions en la dècada vinent és crucial perquè Europa es converteixi en el primer continent climàticament neutre del món per a 2050 i fer realitat el Pacte Verd Europeu. A més, com a part del pla REPowerEU, la Comissió va proposar el maig de 2022 una sèrie de modificacions específiques addicionals a la Directiva sobre Eficiència Energètica per a reflectir els canvis recents en el panorama energètic.



Una vegada que entri en vigor, els estats membres de la UE disposaran de dos anys per a transposar la majoria dels diferents elements de la Directiva al Dret nacional.

La nova directiva posa sobre la taula instruments que ben desenvolupats i articulats poden ajudar a desenvolupar un nou model organitzatiu que permeti l’escalat de la rehabilitació. L’edifici zero emissions, les normes mínimes d’eficiència energètica, el pla nacional de renovació d’edificis, el passaport de renovació de l’edifici, la base de dades nacional d’eficiència energètica dels edificis, o el registre Digital de l’edifici són eines que ben dissenyades i articulades entre si, poden generar un cercle de disseny i implementació de polítiques per a l’escalat de la rehabilitació, sobre la base de dades precises de la realitat de l’estat dels edificis i els seus ocupants.

Un dels reptes importants és que s’amplia l’abast de la descarbonització dels edificis i passa de considerar només les emissions de l’ús dels edificis a considerar el cicle complet de vida d’aquests. La directiva reconeix per primera vegada l’impacte complet de l’edificació en el canvi climàtic i sobretot el seu paper rellevant a l’hora de combatre’l.

Per a arribar a aquest punt, és necessari definir una metodologia d’avaluació, disposar de dades suficients i sobretot capacitar als nostres professionals perquè incorporin aquesta nova visió en tots els projectes. Eines com les declaracions ambientals de producte de tipus III (DAPs) i la metodologia de l’anàlisi de cicle de vida es presenten com els elements clau  per a la implementació d’aquesta part de la directiva.

També s’exposa com a repteel d’aconseguir un parc immobiliari de zero emissions en 2050.

Punts que es proposen a la nova directiva respecte a les directives anteriors en 2018/2002 i 2012/27/UE: 

  • Eliminació de calderes de combustibles fòssils per a 2040.

Els Estats membres han d’adoptar mesures per a descarbonitzar els sistemes de calefacció i eliminar gradualment els combustibles fòssils en la calefacció i la refrigeració amb la finalitat d’eliminar per complet les calderes de combustibles fòssils per a 2040.
A partir de 2025 es prohibirà subvencionar les calderes independents de combustibles fòssils. Els incentius financers continuaran sent acceptables per als sistemes híbrids de calefacció que utilitzin una quota significativa de renovables, com els que combinen una caldera amb una bomba de calor o una instal·lació solar tèrmica.

  • Edificis climàticament neutres a partir de 2030.

Els països estaran obligats a la renovació del 16% dels edificis no residencials menys eficients per a 2030 i, d’altra banda, el 26% dels edificis amb menor eficiència mitjançant requisits mínims d’eficiència energètica per a 2033.


A més, en el cas de ser adequat tècnicament i econòmicament, els Estats membres hauran d’implementar instal·lacions solars en edificis públics i no residencials, depenent de la seva grandària, i en tots els edificis residencials nous d’aquí a 2030.

D’altra banda, els edificis agrícoles i els que formin part del patrimoni cultural i històric poden excloure’s d’aquesta nova normativa. Els països de la UE podran decidir no establir o no aplicar els seus requisits als edificis protegits quant al seu valor arquitectònic o històric especial, a les construccions provisionals i als edificis utilitzats com a llocs de culte i per a activitats religioses.

Per a més informació podeu consultar en aquest enllaç el text aprovat pel Parlament Europeu de la EPBD.

Enllaç al comunicat de premsa europeu.

PUBLICITAT