La construcció d’un ecosistema

Elisenda Gadea / © Fotos: Chopo i Inma Alcario (Westudio)

Una fira, la de Construmat, que no es concep sense la figura de l’arquitecte tècnic com a màxim expert en l’art de construir i la presència del Cateb a l’epicentre de la sala d’exposicions.

La tendència del mercat és clara, i la direcció i el sentit de qualsevol vector d’acció passa per la sostenibilitat, independentment de la seva magnitud.

Després d’un parèntesi de quatre anys, el Construmat tornava amb força aquesta primavera i posava de manifest la necessitat de canviar la manera de construir, tant en el pla teòric com pràctic. L’emergència climàtica s’erigia com la columna vertebral en tots els productes: sistemes de panells industrialitzats; estructures de fusta; revestiments de microciment, terratzo, gres o membranes reforçades per a la construcció de piscines; aïllaments de virutes de fusta, etc. Però no només entre els expositors, també en les sessions de l’àrea formativa i en les ponències de l’European Building Summit s’indicava una clara proclivitat per la construcció d’un sistema més eco.

Build for more with less

En el marc del Construmat naixia enguany l’European Building Summit. Un congrés que posava sobre la taula les demandes més urgents per a la Construcció, erigides al voltant de tres vectors: la sostenibilitat, la rehabilitació i la industrialització. Un esdeveniment que prenia com a punt de partença l’European BIM Summit i consolidava l’entorn digital i el modelat 3D com a eina de treball transversal.

El sector de la Construcció és el responsable de més del 40% de les emissions de CO2 a Europa, on la certesa d’una existència de recursos naturals finits ens obliguen a conjugar la sostenibilitat en imperatiu, no com un condicional en forma d’oportunisme empresarial.

Una sostenibilitat transversal i a gran escala que ens permeti reduir el consum dels recursos naturals als països industrialitzats (estimat en 335 tones/càpita), i que brindi oportunitats reals als països amb vies de desenvolupament (amb un consum aproximat de 60 tones/càpita); lluny d’estratègies especulatives de caràcter colonial.

Com bé il·lustrava el professor Thomas Winterstetter de Werner Sobek AG, homogeneïtzar aquests ratis significaria construir un mur a la zona de l’equador que dividís l’hemisferi nord i sud en tota la seva longitud. Un mur de 40.000 km de longitud, 30 cm d’amplada i 56 km d’alçada. Cal canviar sense dubte la manera de construir, però sobretot, cal canviar la manera com cal construir. Sota el lema Build for more with less, Winterstetter posava de manifest la necessitat de reduir el consum de materials a nivell mundial, on el sector de la construcció és el responsable del 60% del consum.

HOPE!

L’EBS va ser sense dubte un congrés divers, polièdric i pluridisciplinar, on, de la mateixa manera que el BIM s’erigia com una eina de treball transversal, la sostenibilitat es consolidava com l’indiscutible vector director. Un context que promou la creació de models empresarials com el d’EOS Zenit, que apostin per la rehabilitació energètica integral, ratifiquin la figura de l’agent rehabilitador icristal·litzin en resolucions favorables de sol·licituds del Programa 3 (Edificis) dels Fons Next Generation.

Un context que ha donat lloc, fins i tot, a la creació de HOPE!, una ambiciosa docusèrie sobre el canvi climàtic.

La nova Bauhaus europea

Europa s’ha proposat ser el primer continent en descarbonitzar-se, i aquest enunciat porta implícits una sèrie de canvis a nivell organitzatiu, operatiu i funcional, però també socials i econòmics. Un canvi de paradigma que emmarcat en el Green Deal europeu, pretén assolir la neutralitat climàtica del continent al 2050.

Una fita que s’articula al voltant de diferents eixos d’actuació com és l’amidament de la petjada de carboni en el cicle de vida, la gestió eficient de l’aigua i dels recursos naturals, la creació d’espais saludables, l’adaptació al canvi climàtic i l’anàlisi del cost del cicle de vida, sense perdre de vista la composició arquitectònica.

També des del Green Building Council recordaven que hauríem d’arribar al 2030 amb 300.000 habitatges rehabilitats, com un primer estadi del full de ruta previst pel 2050. Un full de ruta deficient en el marc normatiu però que posava de manifest la necessitat de rehabilitar més i en profunditat, d’edificar l’habitatge estrictament necessari i amb un menor impacte ambiental. S’introduïa així una reflexió interessant entorn els ratis d’emissions de CO2 que es desprenen de les edificacions, però sobretot, s’introduïa la necessitat de medir l’empremta ecològica de les construccions. Quants kg de CO2 comporta la promoció d’un habitatge unifamiliar? I la d’un plurifamiliar de 10? Sabem en quines forquilles de kg de CO2/m2 ens movem al llarg de la seva vida útil? I en el seu enderroc? Les emissions de diòxid de carboni com a unitat d’amidament són sens dubte un paràmetre força desconegut fins ara, però que prendrà embranzida en el futur més immediat, com una palanca més que ha de permetre vehicular els objectius del Green Deal. Disposar d’aquesta informació ens permetrà també avaluar l’impacte que pot tenir un nou projecte, a partir de models BIM que recopilin la informació tècnica i constructiva en 3D.

Cal fixar un marc que reguli els nivells de toxicitat, empremta hídrica, etc. a nivell general, que permeti al sector parlar un mateix idioma. És urgent crear una metodologia homogeneïtzada i unes regles del joc que permetin legislar, amb l’objectiu de treure el màxim partit a una iniciativa pionera en l’àmbit europeu com és l’existència d’una base de dades global a l’administració pública.

Un impacte significatiu

I és que la sostenibilitat és un vector d’escala mundial que impacta també en el món de les finances. En definitiva, es tracta d’una trancisió cap a un nou context econòmic i social, que porta implícita una revalorització de la cadena de valor del procés constructiu i del parc edificat, amb la mirada posada a la neutralitat climàtica i el 2050 a l’horitzó.

Amb l’objectiu de redirigir l’activitat de les empreses i les inversions en un context marcat per la Renovation wave, naixia al 2021 la Taxonomia Europea, un document que permet analitzar si un projecte financer té un impacte significatiu en el canvi climàtic. Es pretén així afavorir les línies de negoci que recolzin, directa o indirectament: l’economia circular, l’ús i gestió eficient de l’aigua, la preservació d’ecosistemes saludables i la prevenció de la pol·lució.

La consolidació d’un model econòmic en clau europea sostinguda per principis transversals de sostenibilitat.

L’edifici més verd és el que ja està construït – Carl Elefante

Ens trobem probablement davant d’un repte sense precedents. Un repte ambiciós per se, que ens convida a treballar en el present, amb la mirada posada en el futur, per evitar errors del passat. Però quedant-nos amb la part bona de cada etapa, el que es tradueix també en disposar de mà d’obra qualificada. No només en entorns digitals, sinó també en els més tradicionals; en el dels oficis i els artesans. Cal facilitar la col·laboració amb experts en la restauració de vitralls; la recuperació d’estucs al foc o de baranes de forja, la consolidació de murs d’opus caementicium… Són només alguns dels exemples amb els que Recòp ens recordava que cal mirar al futur, però també al passat. De la mà d’una empresa especialitzada en la conservació del patrimoni sota estàndards d’excel·lència, recorríem un viatge pels materials i tècniques més tradicionals, que tot citant Carl Elefante, ens conscienciava de que l’edifici més verd és el que ja està construït.

Savoir faire

Descobríem en l’agrociutat de Gagarine Truillot exposat per Archikubik, un projecte d’agricultura urbana amb una dimensió social indiscutible, però també una lliçó de reciclatge i arquitectura sostenible emmarcat en un pla director agrícola.

Apreníem així estratègies dels països veïns, com que a França la concessió de llicència va vinculada a l’amidament de les emissions de CO2 des del 2021, un paràmetre que anirà esdevenint més restrictiu fins al 2050.

Cradle to cradle

I és que estem davant d’un canvi de paradigma que es pot analitzar des de diversos prismes, també des del de la biologia. Ignasi Cubiñá del Grupo Construcía introduïa una reflexió molt interessant, on distingia el residu biològic del residu tècnic. Un matís sintetitzat de nou en un anglicisme, el cradle to cradle, que parteix de la premissa de dissenyar per a un cicle biològic o per a un cicle tècnic. Mentre el primer és el retorn dels nutrients a la biosfera de manera segura, el segon està constituït per elements inerts que s’utilitzen per a elaborar productes. Un exemple del primer seria una estructura de fusta, mentre que el concepte del segon el veuríem sintetitzat en una façana d’alumini. Quan es barregen elements provinents dels dos cicles és quan obtenim residus, que només si preveuen una cadena de desmuntatge i tria adequada, poden donar lloc a matèries primes secundàries.

Una manera de dissenyar que porta implícita un canvi conceptual, on la reproducció de l’ecosistema ideal, passa per estudiar cada categoria de material de forma individual en funció del seu cicle de vida. Un plantejament que implica sens dubte un canvi important en fase de projecte, on el punt de partida a nivell mol·lecular evoluciona cap a sistemes agregats més complexes.

Modern Methodes of Construction

Vèiem també amb Construction Hub Spain com la construcció industrialitzada ha vingut per quedar-se. El fet de partir d’una classificació inicial de materials que evoluciona a la categoria de productes acabats, i que permet analitzar l’impacte mediambiental en cada fase. La creació d’una base de dades que quantifica l’impacte de la industrialització en el procés constructiu; la representació percentual de les activitats que poden funcionar com una cadena de muntatge respecte el procés constructiu global (MMC). La creació d’estructures, tancaments i revestiments off site, que es combinen amb les partides indispensables a obra: el moviment de terres i la fonamentació, la connexió d’instal·lacions, etc.

Si es preveu el desmuntatge en la fase de disseny, els elements, o inclús els sistemes constructius, poden ser reutilitzats ulteriorment per a altres funcions, on cobra un paper fonamental el passaport de materials i de sistemes constructius, que permet cristal·litzar, en última instància, en el passaport de l’edifici. Un concepte que s’erigeix sens dubte com la columna vertebral de la circularitat, com bé indicava l’Ignasi Cubiñá del Grupo Construcía, on un material pot retornar tant al mercat com al seu fabricant, en un context on els edificis esdevenen bancs de materials caracteritzats que permeten l’encreuament de dades.

I tots aquests canvis es produeixen enmig d’un context que pretén ser més inclusiu a nivell social, sostenible en termes econòmics, industrialitzat i circular des del punt de vista constructiu, i, inevitablement, lingüísticament anglosaxó.

Taxonomia Europea

Raúl Heras / © Fotos: Chopo i Inma Alcario (Westudio)

La Taxonomia Europea ha emergit com un pilar fonamental en la transformació de la indústria de la construcció. Aquesta classificació, defineix uns criteris clars per determinar si una activitat econòmica és sostenible des del punt de vista ambiental. Destacar la importància de comprendre i aplicar aquesta taxonomia en la planificació, disseny i execució de projectes. Per exemple, es va mencionar la importància de l’economia circular.

Diversos estudis de cas van ser presentats, mostrant des de grans projectes d’infraestructura fins a edificis residencials més petits. Com els experts van indicar: “La sostenibilitat no és només una moda o un luxe, sinó una necessitat imperiosa per garantir el futur del nostre planeta”. Aquesta afirmació subratlla la urgència i la importància de prendre decisions informades en l’àmbit de la construcció, tenint en compte no només la viabilitat econòmica, sinó també l’impacte ambiental i social.

Projectes BIM a Catalunya

L’EBS va ser testimoni d’aquesta dinàmica, amb nombrosos exemples de projectes catalans que han incorporat els principis de la taxonomia europea. Al llarg de la sessió, va quedar clar que Catalunya està ben posicionada per liderar la revolució de la construcció sostenible a Europa. Es va remarcar a la sessió: “A Catalunya, tenim una combinació única de tradició i innovació que ens permet crear edificis que no només són bells, sinó també funcionals i sostenibles”.

Els ponents van destacar que l’ús del BIM a escala territorial pot ajudar a millorar la planificació urbana, la gestió de recursos i la presa de decisions basades en dades. Aquesta aproximació pot facilitar una comprensió més profunda dels desafiaments i oportunitats d’un territori, des de la gestió de l’aigua fins a la mobilitat o l’energia.

Un dels exemples presentats va ser l’aplicació de models BIM en la planificació d’infraestructures com carreteres, ponts o xarxes de serveis. Aquests models no només permeten una visualització detallada del projecte, sinó també una simulació de diferents escenaris i la seva possible impacte.

Visió Integral dels projectes

En un món en constant evolució, on la tecnologia i la sostenibilitat juguen un paper cada vegada més central, la visió integral dels projectes s’ha esdevingut essencial per als professionals de la construcció. Aquesta visió holística permet als arquitectes tècnics i constructors veure més enllà de les etapes individuals d’un projecte, comprenent com cada decisió pot afectar el resultat final i el seu impacte a llarg termini.

Diversos ponents han compartit les seves experiències sobre com han incorporat aquesta visió integral en els seus projectes. Un cas destacat va ser el de la restauració d’un edifici històric a Barcelona. A través de l’ús del BIM, l’equip va poder identificar i resoldre problemes potencials abans que sorgissin, garantint així que la restauració no només preservés la bellesa històrica de l’edifici, sinó que també incorporés innovacions modernes sense comprometre la seva integritat estructural.

Integració de processos

L’eficiència en la construcció no només depèn dels materials o de les eines de software, sinó també de la manera en què els diferents processos estan integrats. La gestió de projectes eficaç, des de la conceptualització fins a la finalització, requereix una coordinació fluida entre tots els implicats.

Amb l’adopció creixent del BIM com a estàndard de la indústria, els professionals poden portar una coordinació més estreta, no només per reduir el temps i els costos, sinó també per millorar la qualitat del treball realitzat.

Un aspecte clau d’aquesta integració és la comunicació, així com una major col·laboració entre disciplines: “La integració no és només una qüestió de tecnologia, sinó de cultura”.

Eines de Software

En l’era digital actual, els programes informàtics són crucials per a la gestió i execució eficaç dels projectes de construcció. El Building Information Modeling (BIM) va ser, com era d’esperar, una de les estrelles de totes les sessions.  No obstant això, altres solucions, com les plataformes de realitat virtual i augmentada, van demostrar que estan guanyant terreny ràpidament en el món de la construcció.

Ressaltar la importància de la formació i l’educació continuada en l’ús d’aquestes eines. Amb l’evolució constant de la tecnologia, és essencial que els professionals estiguin al dia de les últimes innovacions.

Les eines digitals ofereixen oportunitats increïbles per millorar l’eficiència i la precisió, però també presenten desafiaments únics que la indústria ha d’afrontar. Es va parlar sobre la necessitat d’estàndards unificats, i els reptes relacionats amb la privacitat i la seguretat de les dades. Un altre desafiament destacat va ser la interoperabilitat. Amb tantes eines i plataformes disponibles, assegurar que totes aquestes eines puguin comunicar-se i treballar juntes de manera eficient és crucial.

Un dels principals avantatges de la digitalització és la capacitat d’accedir a dades en temps real, la qual cosa permet prendre decisions més informades i ràpides. No obstant això, també es va discutir la importància de la formació i la preparació per assegurar que les noves eines i tecnologies siguin utilitzades de manera efectiva.

D’altra banda, es va mencionar la importància de l’ús d’eines com el “bessó digital”, que permet una gestió més eficient i predictiva del consum energètic. A més, la incorporació de la Intel·ligència Artificial pot oferir solucions més avançades en aquest àmbit.

Una de les claus d’aquesta transformació digital és la gestió de metadades. Com es va mencionar durant les sessions, la capacitat de gestionar correctament les metadades dels projectes no només facilita la cerca i l’ordenació de la informació, sinó que també permet extreure estadístiques útils i insights de valor. Aquesta gestió impecable de metadades és fonamental per a la transparència i la tracció dels projectes.

Els processos 4.0 en la obra i la gestió del BIM

El BIM ha emergit com una eina clau per a la centralització i el maneig eficient de la informació en projectes d’edificació. La interacció entre el BIM i el GIS està guanyant rellevància, permetent una visió més holística dels projectes que combina informació arquitectònica amb dades territorials. Aquesta combinació fa possible una millor planificació i adaptació al context del projecte. L’estàndard IFC juga un paper clau en aquest escenari, assegurant la interoperabilitat entre diferents eines i plataformes, facilitant la col·laboració entre equips multidisciplinaris.

Aquesta centralització de dades, juntament amb models d’emmagatzematge d’informació avançats, no només permet emmagatzemar i accedir a la informació de manera eficient, sinó també analitzar-la per optimitzar la presa de decisions en tot el cicle de vida del projecte.

Una de les àrees que ha emergit com un punt d’atenció és la gestió d’incidències, on petits errors o inconsistències en el model poden tenir repercussions significatives en la fase de construcció. Els ponents van remarcar la importància d’implementar eines específiques que ajudin en la identificació, seguiment i resolució d’aquests problemes.

Innovacions en materials

Amb l’èmfasi creixent en la sostenibilitat i l’eficiència, els materials tradicionals estan sent substituïts o complementats amb innovacions que ofereixen millors prestacions i menor impacte ambiental.

Al EBS, es va dedicar una sessió especial a aquest tema. Un dels punts destacats va ser la presentació d’un nou tipus de formigó ecològic. Aquest material, desenvolupat amb tecnologia d’avantguarda, promet reduir les emissions de CO₂ en la seva producció en comparació amb el formigó tradicional.

Els materials reciclats també van ser un tema d’interès. Es va presentar un projecte d’habitatge a Lleida que utilitza materials reciclats en més del 70% de la seva construcció, demostrant que la sostenibilitat i la qualitat poden anar de la mà.

Una altra innovació destacada va ser l’ús de sensors integrats en materials de construcció per monitoritzar l’estat i la integritat d’estructures en temps real.

Els panells multicapa presentats, han destacat per la seva superior eficiència tèrmica, que promet una reducció significativa en el consum energètic de les edificacions. A més, es va assenyalar la facilitat d’instal·lació amb una estructura lleugera i un disseny modular, destacant la seva versatilitat d’aplicació.

Consideracions en el disseny d’habitatges amb sistemes modulars

El disseny d’habitatges ha experimentat una evolució, especialment amb l’aparició i adopció de sistemes modulars. Els sistemes modulars ofereixen una sèrie d’avantatges que poden ser clau en el disseny i construcció del futur.

Una de les principals avantatges d’aquests sistemes és la seva flexibilitat. Permeten crear habitatges personalitzats que s’adapten a les necessitats específiques dels residents, tot mantenint uns estàndards d’eficiència i qualitat elevats. A més, els sistemes modulars poden reduir significativament el temps de construcció. No obstant això, també es va destacar que l’adopció d’aquests sistemes requereix un canvi de mentalitat. El disseny modular necessita una planificació detallada des de les primeres fases del projecte i una estreta col·laboració entre els diferents professionals involucrats.

Les plataformes en la construcció modular

Les plataformes en la construcció modular permeten una major flexibilitat en el disseny, ja que els mòduls poden ser dissenyats i adaptats segons les necessitats específiques de cada projecte. A més, aquestes plataformes també ofereixen avantatges en termes de reducció de residus i eficiència en la producció.

La col·laboració entre l’empresa constructora i l’equip redactor del projecte és essencial per assolir l’èxit en qualsevol obra. Aquesta relació no només permet optimitzar els recursos i el temps, sinó que també assegura que la visió del projecte es materialitzi de manera eficient i d’acord amb els estàndards de qualitat establerts. Un dels beneficis més clars d’aquesta relació estreta és la capacitat de realitzar ajustaments en temps real durant la fase de construcció. Quan l’empresa constructora està al corrent dels detalls del projecte i comparteix la visió de l’equip redactor, es poden prendre decisions més informades i flexibles.

Una comparativa tècnico-econòmica de diferents sistemes industrialitzats

La sessió va oferir una anàlisi detallada sobre diferents sistemes industrialitzats des de punts de vista tècnics i econòmics. L’adopció de sistemes industrialitzats ofereix solucions més eficients, ràpides i econòmiques en comparació amb els mètodes tradicionals, però cal analitzar tant els costos com la qualitat i durabilitat dels diferents sistemes abans de prendre una decisió.

Alguns sistemes poden ser inicialment més costosos, però poden oferir estalvis a llarg termini en termes de manteniment i eficiència energètica.

Impacte Ambiental

L’impacte ambiental ha estat un tema transversal a tot. A mesura que les conseqüències de l’emergència climàtica es fan més evidents, la necessitat d’adoptar pràctiques de construcció sostenibles és més imperativa que mai. Per exemple, es van presentar diferents experiències com a mostra de que les pràctiques de construcció sostenible poden reduir significativament les emissions de carboni.

Es va fer èmfasi en la importància de l’educació i la formació en sostenibilitat: “La sostenibilitat ha de ser una part integral de la nostra formació des de les primeres fases educatives”.

Durant l’EBS, a banda de que es van celebrar una sessió específica sobre aquest tema, la sostenibilitat va estar present en la gran majoria de xerrades. Es van presentar les últimes innovacions i estratègies per optimitzar l’ús de l’energia en els edificis. Es va discutir sobre l’adopció de materials aïllants més eficients, sistemes d’energia renovable integrats i solucions d’automatització per optimitzar el consum energètic. Cal ressaltar una reflexió exposada abans de finalitzar la sessió: “L’eficiència energètica no és només una responsabilitat, sinó també una oportunitat”

Una de les experiències més interessants va ser la presentació de sistemes de climatització que utilitzen sensors i intel·ligència artificial per adaptar-se a les necessitats dels habitants de l’edifici. Aquest sistema, no només redueix el consum energètic, sinó que també millora el confort dels usuaris.

La rehabilitació sostenible

Es va destacar la importància de renovar i millorar els edificis existents de forma prioritària amb l’objectiu de que es redueixi l’impacte ambiental i augmenti l’eficiència energètica.

Durant aquesta discussió, es va assenyalar que la rehabilitació sostenible no només consisteix a incorporar materials ecològics o tècniques d’alta eficiència, sinó que també implica una profunda comprensió de l’edifici existent i del seu context. Això pot incloure aspectes com la orientació de l’edifici, l’ús d’espais verds, la integració d’energies renovables i l’ús d’aïllaments naturals o reciclats.

Un element clau que es va discutir va ser l’equilibri entre preservar el patrimoni arquitectònic i implementar solucions sostenibles. A vegades, això pot ser un desafiament, especialment en edificis històrics. Tanmateix, amb una planificació i disseny adequats, és possible aconseguir una rehabilitació que respecti l’essència original de l’edifici mentre es millora la seva sostenibilitat.

Cobertes verdes

En el món dinàmic de l’arquitectura i la construcció, les cobertes verdes han emergit com una solució avantguardista que fusiona l’estètica amb la sostenibilitat. Es van presentar diferents experiències on s’indica clarament que, encara que aquesta innovació hagi estat vista amb cert escepticisme en els seus inicis, la indústria ha anat reconeixent gradualment els seus innombrables beneficis.

Un dels principals reptes tècnics associats amb les cobertes verdes és la seva impermeabilització. La presència d’una vegetació viva en la superfície del sostre requereix una barrera efectiva contra la humitat, garantint així la integritat estructural de l’edifici. Les innovacions en materials i tècniques d’impermeabilització han possibilitat que aquestes cobertes siguin tan efectives i durables com qualsevol altra opció tradicional.

Més enllà dels desafiaments tècnics, es va exposar que no són simplement una tendència estètica; representen una oportunitat real per millorar l’eficiència energètica dels edificis, augmentar la biodiversitat urbana i millorar la qualitat de l’aire en zones urbanes densament poblades.

L’autor: Raúl Heras és arquitecte tècnic col·legiat núm. 10.385 i soci fundador de SINLUZ Enginyeria i Arquitectura