Cercar Error
L'Informatiu

La grandesa dels petits projectes

L’ONG Arquitectura Tècnica Sense Fronteres, guardonada a la III edició dels Premis Nacionals de l’Edificació que concedeix el CGATE, treballa a països en vies de desenvolupament aportant coneixements tècnics en l’àmbit de l’edificació per al disseny de solucions habitacionals i infraestructures bàsiques de la nostra societat.

Escrit per -


La història va començar el 2004, quan un grup d’alumnes de l’Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona es van unir per oferir la seva ajuda posant en pràctica els coneixements tècnics que adquirien en l’àmbit de l’edificació i així millorar el nostre entorn social. Aquest impuls solidari va anar creixent amb el temps, i s’hi han anat sumant tècnics ja titulats que aporten el seu granet de sorra en els projectes en què Arquitectura Tècnica Sense Fronteres (ATSF) ha treballat per aconseguir un món millor, on totes les persones tinguin una vida digna i es defensin els drets humans, tant a nivell nacional com internacional.
“Al llarg d’aquestes dues dècades hem aconseguit expandir la nostra presència global, implementant projectes que han tingut un impacte positiu a les vides de milers de persones. El nostre enfocament en l’educació, la salut i el desenvolupament econòmic ha permès no només brindar assistència immediata, sinó també fomentar l’autosuficiència i el creixement a llarg termini de les comunitats amb què treballem”, explica Raúl Heras Diez, voluntari d’ATSF. Tot i que han dut a terme nombrosos projectes a Àsia, Amèrica i Àfrica, “també hem après que, de vegades, no cal anar-se’n gaire lluny per trobar persones que requereixin ajuda o que es trobin en una situació vulnerable. A Espanya, hem enfocat els nostres esforços als barris més desafavorits de les nostres ciutats, on les necessitats són sovint invisibles però igualment crítiques. Hem treballat directament en centres educatius per inculcar els millors valors a les noves generacions, promovent la olidaritat i la consciència social des d’unaedat primerenca. Aquestes accions, encara que puguin semblar petites comparades amb projectes a gran escala, són fonamentals. Contribueixen a enfortir les nostres comunitats des de dins, oferint suport i oportunitats a aquells que més ho necessiten al nostre propi entorn.

Creiem fermament que el canvi positiu comença a casa, i aquestes iniciatives són un clar exemple de com podem fer una diferència significativa a la vida de les persones, sense necessitat d’anar gaire lluny”, continua Heras Diez.

Projecte Kithunthi a Kènia per a la construcció d’una escola.

Reconeixement a la feina
Pel que fa a cooperació internacional, els seus treballs s’han centrat en projectes culturals i educatius a escoles i universitats, projectes sanitaris (hospitals, dispensaris i altres tipus de centres) i urbanisme (canalització d’aigua potable, millora dels carrers, clavegueram, paviments de carreteres i implantació d’energies renovables). Aquests petits projectes, la grandesa dels quals resideix en què serveixen per millorar la vida de moltes persones, han estat reconeguts amb el Premi Nacional d’Edificació que, a més d’un honor immens, suposa, en paraules de Raúl Heras, “un econeixement a la nostra feina i dedicació.

Aquest premi no només valida els nostres esforços en la construcció d’infraestructures sostenibles i resilients, sinó que també augmenta la nostra visibilitat i credibilitat, cosa que ens ajuda a atreure més suport i col·laboracions. És un impuls per continuar amb la nostra missió de crear un impacte positiu i durador a les comunitats a les quals servim”.

Voluntaris de l’ONG a Chiapas.


Imatge del projecte Xile2.

Cada cop són més els professionals que s’interessen per aportar el seu granet de sorra a la construcció d’una societat més igualitària. Des de voluntariat al terreny, tasques de backoffice coordinació d’equips, tasques de cerca i anàlisi de projectes o gestió de tasques administratives), fins a donacions econòmiques que es destinen a la “inversió d’infraestructures, personal, serveis de tercers i a cobrir directament els costos de construcció, desplaçament o redacció de projectes… Qualsevol aportació, gran o petita, ens acosta un pas més cap a un món més just i sostenible”, conclou Raúl Heras Diez.

Per a Arquitectura Tècnica Sense Fronteres és important l’ús de materials locals en els projectes.

A continuació, presentem alguns d’aquests treballs que enorgulleixen no només els seus autors, sinó tot el col·lectiu de l’Arquitectura Tècnica, perquè són l’exemple pràctic del gran potencial que tenim els professionals per ajudar els nostres semblants i fer millor el món en el qual ens ha tocat viure.

Innovació en aïllament tèrmic per a habitatges
El projecte Autoconstrucció a Xile es va dur a terme entre el 2015 i el 2016 a Nogales (Xile), i estava desenvolupat en col·laboració amb l’Associació Sembra i el Ministeri de Medi Ambient del país andí. L’objectiu principal era desenvolupar i certificar un innovador sistema constructiu i d’aïllament tèrmic, econòmic i energèticament eficient, per utilitzar-lo en habitatges amb problemes de recursos mitjançant la utilització de fibres vegetals reciclades, de manera que, alhora, es tractava de promoure l’economia circular. Cal tenir en compte que Xile és, ara com ara, un país amb alta desigualtat social i risc de terratrèmols, que fa front a desafiaments significatius pel que fa a habitatge d’emergència. Les construccions habituals, anomenades mediaiguas, no tenen aïllament tèrmic i no ofereixen seguretat davant de desastres naturals.
El projecte es va dividir en dues fases. La primera va incloure l’estudi de les primeres matèries, la fabricació de prototips i l’optimització de mostres, a més de dur a terme una sèrie de tallers i xerrades per sensibilitzar la població sobre el treball que s’estava fent. A la segona fase, es va planejar la implementació pràctica del prototip de panell aïllant.
El projecte Autoconstrucció a Xile representa un avenç important en la construcció sostenible i l’aïllament tèrmic per a habitatges d’emergència al país. El seu enfocament en la sostenibilitat i la participació comunitària garanteix un impacte durador i positiu, ja que va ser una feina que, sobretot, va beneficiar les comunitats més pobres del país, proporcionant una solució viable per millorar els habitatges d’emergència. I, a més, va servir per capacitar autoconstructors locals en la tècnica de fabricació dels panells aïllants.
Aquest projecte, que també va ajudar a establir la col·laboració entre universitats per a l’intercanvi d’estudiants, promovent-ne així la continuïtat, va comptar amb diverses línies de finançament, entre les quals va destacar la del Centre de Cooperació per al Desenvolupament de la UPC (CCD), amb una aportació de 2.700 euros.

Infants a l’escola primària Guadalupe Victoria de Chiapas.

Reconstrucció educativa a Chiapas
El 7 de setembre de 2017 un devastador terratrèmol va sacsejar Chiapas (Mèxic), deixant darrere seu una estela de destrucció. Entre les estructures afectades es trobava l’escola primària Guadalupe Victoria, a Villa Corzo, els murs de la qual van patir falles estructurals severes, obligant al desallotjament complet de l’edificació. Així naixia el projecte Fènix, una iniciativa liderada per estudiants i personal de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), juntament amb entitats com Una Llar per a Chiapas i la Fundació Toledo, per tal de reconstruir i transformar l’escola
en un refugi segur i propici per a l’aprenentatge.
La fase inicial del projecte es va centrar en la planificació detallada i la recaptació de fons. Es va establir un pressupost de 20.224 euros, sol·licitant 5.110 euros al CCD per materialitzar la visió. Es va triar el bahareque com a tècnica de construcció principal, atesa la seva sostenibilitat i resistència, essencial per a una zona propensa a terratrèmols.
Entre l’agost i el setembre del 2023, l’equip del projecte Fènix va treballar incansablement en la reconstrucció. L’ús de materials locals no només va reduir l’impacte ambiental, sinó que també va ajudar l’economia local.
La comunitat es va involucrar activament, cosa que va permetre una transferència d’habilitats i coneixements valuosos. El projecte ha beneficiat directament més de 180 estudiants i professors, proporcionant-los un ambient d’aprenentatge segur i enriquidor, destacant pel seu enfocament en l’equitat de gènere, amb un lideratge femení en el disseny i l’execució, promovent la inclusió i
l’empoderament a la comunitat. Perquè no només s’ha reconstruït una estructura física, sinó que també s’ha enfortit el teixit social i educatiu de Villa Corzo.
L’enfocament en la sostenibilitat i la participació comunitària garanteix el seu impacte positiu a llarg termini, convertint-se així en un model replicable per a futures iniciatives de reconstrucció a zones afectades per desastres naturals.

Nova aula de l’escola Kithunthi a Kènia.


Transformant l’educació

El projecte Escola Kithunthi, iniciat el 2017, és una iniciativa centrada a millorar la infraestructura i les condicions educatives a Kithunthi (Kènia). La comunitat, predominantment agrícola, s’enfronta a reptes significatius en termes d’educació i desenvolupament. Kithunthi és un poble al districte de Kagundo, amb una població d’aproximadament 3.200 habitants. L’educació és fonamental per al desenvolupament dels nens i nenes. No obstant això, les instal·lacions educatives existents estan deteriorades, cosa que afecta negativament la qualitat de l’aprenentatge.
Aquest projecte té com a objectiu principal la construcció de noves aules per a l’escola primària de Kithunthi, que estiguin ben equipades i dissenyades per crear un ambient d’aprenentatge òptim que millori el rendiment acadèmic dels alumnes i motivi estudiants, pares i docents en la importància de l’educació. Aquesta escola, a més, permet desenvolupar les expectatives
de vida de la regió, i garantirà l’alimentació i la higiene dels nens i nenes de la zona, fomentant un canvi positiu a tota la comunitat. El projecte s’està duent a terme en diverses fases, començant amb la construcció d’aules de dos pisos per maximitzar l’espai, prioritzant la sostenibilitat i la participació comunitària en totes les fases del projecte. Aproximadament, uns 250 estudiants es beneficien directament del projecte. El pressupost total és de 66.800 euros, destinats a la construcció i l’equipament de les aules.

PUBLICITAT