La Montserrat Abelló de Les Corts, icona del poder transformador de les biblioteques a Barcelona

L’antiga fàbrica tèxtil Benet i Campabadal es va convertir l’any 2017 en la Biblioteca Montserrat Abelló. Avui és un equipament de referència per al barri de Les Corts, amb una àrea d’influència de 88.000 habitants.

Història amb futur
Al 2010, BIMSA va convocar a concurs la rehabilitació de la que havia estat una fàbrica pionera no només en el sector de la producció de teixits de seda, sinó també en l’ús sistemàtic del formigó armat i del vidre com a material innovador. Comptava amb molta història al darrere des que la va dissenyar Antoni Pons el 1924. Llavors, la plantilla estava formada per dones dels districtes de Les Corts i Sants capaces de fer encaixos de boixets i cintes per a merceries dia rere dia, sent la seva època de major esplendor la de les dècades dels 50 i 60. Després de diverses remodelacions, l’empresa va entrar en decadència fins a cessar la seva activitat el 1984. Aleshores, el consistori va decidir adquirir la nau i li va donar ús com a magatzem i punt de trobada dels oficis del vidre, la indústria i l’art, però era evident que aquell espai tan singular, símbol del racionalisme més modern d’una època, podia reviure d’una manera molt més transformadora de cara al barri. Com s’han encarregat de remarcar la campanya a nivell europeu “How libraries change lives” l’antiga fàbrica tèxtil Benet i Campabadal es va convertir el 2017, després d’una profunda rehabilitació, en la Biblioteca Montserrat Abelló o la desenvolupada per l’Associació de Biblioteques als Estats Units “Libraries transform”, les biblioteques tenen molt a oferir avui dia, més enllà de la seva funció com a centres d’arxiu, estudi i préstec.

L’antiga fàbrica tèxtil Benet i Campabadal es va convertir l’any 2017 en la Biblioteca Montserrat Abelló.

Per fer-ho, és necessari “pensar-les” de manera oberta com a llocs acollidors d’acció ciutadana, on el diàleg social i urbà es donin la mà. Els encarregats d’aconseguir-ho, en el cas de la biblioteca Montserrat Abelló, van ser Ricard Mercadé i Aurora Fernàndez Arquitectes. Van haver de passar sis anys per començar a realitzar cales de fonamentació, però aquest projecte no va trigar gaire a recollir fruits. La Biblioteca Les Corts-Montserrat Abelló va rebre poc després de la seva inauguració el Premi Bonaplata 2018 a la Millor Rehabilitació, un guardó que ressalta l’interès per recuperar i difondre el patrimoni industrial a Catalunya.

L’equip d’obra va ser seleccionat a la categoria de Rehabilitació Patrimonial dels Premis Catalunya Construcció. La biblioteca és l’exemple que l’espai tancat d’una fàbrica, amb un caràcter dur i industrial, pot esdevenir un espai obert i amable destinat a acollir un equipament públic, mantenint els valors i alguns trets característics de l’arquitectura industrial, com el ritme o les estructures, i modificant-ne d’altres per adequar-se al seu nou ús.

Nou, però sense perdre el caràcter
El disseny funcional, geomètric i visualment atractiu de la biblioteca té un magnetisme especial. Té molt a veure amb les premisses que s’havien de seguir. L’encàrrec va consistir en rehabilitar un conjunt de tres edificis antigament destinats a ús industrial, parcialment catalogats com a bé amb elements d’interès (categoria C), la nau amb valor patrimonial i dos edificis construïts osteriorment de menor valor arquitectònic. El caràcter i les proporcions es mantindrien intactes. Això vol dir tenir certes limitacions, alhora que obligava a aguditzar la imaginació.
A la nau industrial, la intervenció va seguir els criteris definits al catàleg del Patrimoni: s’havia de mantenir el més destacat de la fàbrica, és a dir, el volum i la tipologia estructural amb dents de serra i grans finestres inclinades a sobre per permetre l’entrada de llum natural. També s’havia de recuperar a les façanes la textura i el cromatisme originals, per la qual cosa es van plantejar rehabilitacions de diferent grau en funció del valor històric de l’edifici, aplicant el mateix acabat a tot arreu per tal de formalitzar un edifici unitari. També es mantenia el ritme estructural i els
elements industrials, que eren peces clau en el disseny original i continuen sent-ho, com a elements testimonials, alhora que serveixen per filtrar la llum al nou equipament.
La llum adquireix d’aquesta manera un paper protagonista.

La direcció d’execució dels arquitectes tècnics Jaume Bardají, Rafael Capdevila i Laia Roca es va orientar a mantenir el caràcter industrial

Més espai, més llum
La intenció de Ricard Mercadé i Aurora Fernàndez Arquitectes va ser aprofitar els elements i les dimensions de l’antic espai per crear un nou espai de 4.000 metres quadrats on es mantingués, com dèiem, el caràcter industrial original. Amb aquest objectiu, els espais diàfans més representatius van agafar protagonisme, sobretot la nau, mentre que les peces tancades es van agrupar a la part menys interessant de l’edifici, adossades a la mitgera. L’accés principal pel carrer Comtes de Bell-lloc es va convertir en l’eix vertebrador del projecte, creant un atri lluminós a doble alçada amb unes escales obertes que acompanyen l’usuari de forma natural a les plantes altell i primera, que acullen els usos públics de la biblioteca, amb les sales de fons general i lectura. Destaca l’altell com a espai de lectura, amb un pati longitudinal de fons vegetal il·luminat que contribueix a eliminar la sensació d’espai tancat. Amb el mateix desig d’obrir camp visual, es va buidar la crugia de l’edifici del costat.

La planta segona es divideix en dos usos: un de privat amb accés restringit al personal, i un altre de públicamb tres sales o aules polivalents. Per tal d’aconseguir un recorregut clar cap a aquesta planta, es va crear un segon atri de relació paral·lel al principal que conté una escala oberta. El programa incorpora, a la planta baixa de l’edifici B, un espai destinat a l’Ateneu de fabricació (Laboratori de Fabricació Digital), aprofitant les sinergies entre dos usos, el de biblioteca i el de l’ateneu. El nucli principal s’ubica en un extrem, alliberant la resta de la planta i configurant un espai flexible i polivalent per acollirla resta del programa de la biblioteca.

La ubicació en cantonada de l’ateneu permet crear un doble accés: el principal des del vestíbul de l’edifici, i un de secundari des del carrer d’Evarist Arnús. Aquest segon accés funciona com a sortida d’emergència, com a entrada de mercaderies i en cas que l’ateneu funcioni en l’horari en què la resta de l’equipament estigui tancat.

Un reforç de gran magnitud
L’estat degradat de la fàbrica Benet i Campabadal va obligar a fer una actuació de reforç de gran magnitud. Com dèiem, de les limitacions poden sorgir bones portunitats.
El repte es va aprofitar per potenciar més la identificació visual de l’estructura original de la fàbrica, creant una lectura de “memòria històrica”. A la nau es van plantejar dues línies d’acció principals: el reforç de la coberta en dent de serra per un costat, penjant els forjats existents per la part superior, i el de l’estructura porticada de formigó, mitjançant l’aplicació de resines. L’objectiu va ser sempre consolidar l’estructura, mantenint les seccions existents i conservant l’elegant esveltesa d’aquesta zona, complint amb els requeriments de seguretat establerts pel CTE.
A la resta de zones de la biblioteca es va plantejar un reforç estructural amb un exoesquelet realitzat amb fusteria metàl·lica tant als pilars com a les jàsseres.

Els espais diàfans més representatius de l’edifici van agafar protagonisme, sobretot la nau

La nau i el protagonisme recuperat
Quan es va construir, el conjunt de la nau es va resoldre amb elements de formigó armat: sabates en alguns casos sobre pous de fonamentació, pilars, jàsseres i forjats unidireccionals. I és que un dels fets més significatius de l’edifici que va dissenyar Antoni Pons als anys 20 va ser la utilització generalitzada de peces prefabricades de formigó amb forma de “L”, tant en la formalització de les parets de càrrega com dels forjats unidireccionals.
Aquesta part de l’edifici existent és la que es va transformar menys amb la proposta arquitectònica, tot i que es van haver de fer treballs exhaustius de reparació de tota l’estructura de formigó armat dels pòrtics principals (pilars i bigues) i dels elements secundaris (biga, canaló i elements del lluernari) per tal de garantir-ne la durabilitat.
La configuració de la coberta en dent de serra consistia originalment en forjats inclinats recolzats damunt de pòrtics en “V” (asimètrics) recolzats en els pilars i en els murs.Així doncs, Ricard Mercadé i Aurora Fernàndez Arquitectes van decidir reforçar els pilars centrals amb fibres de carboni per millorar la capacitat portant del formigó i augmentar-ne la ductilitat. A més, es va proposar una subestructura metàl·lica sobre el pla de la coberta per suportar les càrregues addicionals, i les parets es van reforçar amb una capa de formigó projectat de 5 centímetres.

Gràcies al comportament continu del pòrtic, la secció de les bigues tenia des del principi capacitat portant suficient per fer front al pes propi de l’estructura. Tot i així, no era acceptable si sobre elles repercutia de forma lineal la resta d’accions actuants (càrregues permanents, sobrecàrrega d’ús i neu). Per aquest motiu, es va proposar construir l’estructura metàl·lica disposada sobre el pla de coberta i recolzada de forma puntual als nusos de l’estructura principal (als vèrtexs de la “V” i als caps dels pilars). Aquesta subestructura ara genera esforços de compressió sobre
les bigues existents sense augmentar la sol·licitació a flexió. Tant la configuració geomètrica i estructural com l’estat de càrregues i la tipologia de fonaments de la nau eren molt diferents respecte dels altres dos edificis. Per això, es va formalitzar una junta de dilatació, atesa la longitud total de l’edifici resultant. Per tal de coaccionar els desplaçaments horitzontals de la nau, els seus pilars es van vincular als nous pilars metàl·lics del següent edifici mitjançant perfils angulars, tot respectant la junta de dilatació.

Canvis estructurals als edificis annexos
Si ens centrem en els dos edificis annexos que es van unificar per fer aquest projecte, val a dir que el reconeixement de la geometria i els detalls dels nusos estructurals van comportar una redefinició de les solucions estructurals per garantir l’estabilitat.

Durant els enderrocs i la inspecció detallada, es van identificar deficiències que van provocar el canvi del sistema de reforç i el procés constructiu del forjat de la planta baixa d’un dels edificis a causa de la situació precària de la paret de càrrega de la façana del carrer Evarist Arnús. Les proves de laboratori també van mostrar la necessitat de reforçar el sostre de biguetes de formigó armades autoportants de l’altre edifici amb perfils a trencallum per suportar millor les càrregues, eliminant la plataforma auxiliar prevista inicialment.

Intervenció a les façanes
Pel que fa a la intervenció a les façanes, es van plantejar rehabilitacions de diferent grau en funció del valor històric de l’edifici. La intervenció a la nau industrial seguia els criteris definits a la fitxa del catàleg del Patrimoni “Manteniment del volum i la tipologia estructural a la zona de les naus amb dents de serra, Recuperació, en façanes, de la textura i cromatisme originals”. De la seva part, els edificis annexos no tenien cap nivell de protecció del patrimoni.
Tot i això, el projecte plantejava conservar el caràcter de les façanes existents aplicant el mateix acabat amb solució de continuïtat amb el volum de la nau, per tal de formalitzar un edifici unitari.
La façana del carrer Novell era massissa, constituïda pels pilars de formigó armat de l’últim tram de pòrtic, de 25×40 cm de secció, un tram inferior de mur de contenció de formigó en massa i, sobre rasant, una paret de blocs de formigó de la mateixa tipologia que la paret mitgera i la façana del carrer Comtes de Bell-lloc. El projecte preveia substituir aquesta façana opaca per un mur cortina que vinculés la sala de lectura amb l’exterior, a nivell visual. Per realitzar aquesta transformació i no perdre rigidesa transversal, la substitució es va realitzar mitjançant la col·locació
d’una nova estructura metàl·lica parcialment triangulada formada per tubs de secció circular.

La complexitat de les instal·lacions
En una rehabilitació de gran magnitud, la incorporació de les instal·lacions és sempre complexa, igual que passa amb l’estructura, per tal de no desvirtuar el caràcter de l’edifici. En aquest sentit, a la nau es va preferir posar un sistema de terra radiant (fred i calor) per evitar l’aparició de conductes que haguessin alterat completament l’espai.
A la resta de zones es van plantejar bandes de cel-ras seguint les crugies, sempre deixant vistos els revoltons i la seva entrega amb les jàsseres, per tal de conservar l’alçada dels espais.

Moment dolç per a les biblioteques
La Montserrat Abelló es pot considerar una més de les 40 instal·lacions que formen en l’actualitat la xarxa de biblioteques públiques de Barcelona o podem transcendir més enllà de l’experiència literària. El cert és que el mapa turístico-cultural de moltes ciutats està canviant gràcies a l’entramat que generen les seves biblioteques. La multipremiada Gabriel García Márquez de Sant Martí (considerada el 2023 la millor biblioteca del món), que torna a ser notícia per haver de tancar per rehabilitar-se aquest estiu, n’és un clar exemple: cada dia la visiten desenes i
desenes de persones a les quals atrau el seu disseny arquitectònic.
Després de set anys d’activitat, a Les Corts la Montserrat Abelló encara té molta vida al davant.