El 25 de gener el CATEB va organitzar una sessió tècnica sobre l’impacte en la salut de la qualitat de l’aire interior, a la sala d’actes de la seva seu central. Una jornada pluridisciplinar on varen assistir arquitectes tècnics experts en la matèria, tècnics especialistes d’Orkli, de CAREL Ibérica i Servoclima, la representant del Cluster Indoor Air Quality, arquitectes i un metge pneumòleg. El resultat: una jornada tècnica interessantíssima que va posar de manifest la tendència creixent de posicionar la salut a l’epicentre de qualsevol sector.
També al de la construcció.
L’objectiu era clar
En primer lloc, posar de manifest la importància del confort higrotèrmic, la omnipresència de compostos químics com els formaldehids, COV’s i altres tòxics provinents de partícules o fibres (probablement l’amiant sigui el més popular en aquest sentit, però no l’únic). Però també els originats per altres productes com els pesticides o, fins i tot, retardants de foc, ja que els policlorbifenils i els hidrocarburs aromàtics policíclics són dos grans disruptors endocrins, tal i com introduïa l’arquitecte tècnic Carles Labernia, professor de la Universitat de Lleida i investigador emèrit del CTFC.
L’objectiu és posar de manifest la importància del confort higrotèrmic, la omnipresència de compostos químics com els formaldehids, COV’s i altres tòxics provinents de partícules o fibres
Foto: bloc de llana de roca
La majoria dels tòxics tenen en comú una cosa, i és que no els veiem, però en canvi en percebem els seus efectes. Segons la OMS, una tercera part de les malalties són causades pel medi ambient. El ventall de conseqüències és ampli i divers. Pot desencadenar tan al·lèrgies com debilitar el sistema immunològic o contribuir a la infertilitat, segons explicava el ponent, i hi ha una relació causa-efecte entre la mala qualitat de l’aire interior i les altes tasses d’absentisme laboral, la elevades despeses sanitàries i les pèrdues de productivitat.
Segons dades de l’Observatori de la Sostenibilitat a Espanya, la mala qualitat de l’aire interior té un cost per Espanya de més de 15.000 milions d’euros l’any.
Un altre objectiu de la sessió va ser conscienciar als professionals d’un dels aspectes més preocupants de la vessant química; i és que els experts coincidien en que la combinació entre partícules i compostos tendeix pràcticament a l’infinit. A dia d’avui és inabastable arribar a determinar totes les sinergies i relacions causa-efecte que es poden establir.
D’altra banda, en l’escassa mesura en què tots aquests tòxics estan identificats i parametritzats amb valors límit, es posa també de manifest l’absència de màxims admissibles en habitatges (només existeixen en espais laborals) així com per a grups de risc especial (com ancians, nens, altes sensibilitats, embarassades, etc.).
Però no es pot perdre de vista que la jornada es celebrava a la seu central del CATEB, i és que una activitat tan genuïna dels arquitectes tècnics com és la direcció d’execució de l’obra té un paper fonamental en termes de garanties de control de qualitat en totes les fases. En una primer instància, com a assessors experts amb materials, podent vetllar pel respecte dels valors límit i l’aposta ferma per l’ús de materials naturals amb propietats higroscòpiques. Per una altra, perquè com a professionals formats en l’art de mesurar i controlar els estàndards de qualitat en fase de projecte i d’execució, s’erigeixen com a màxim exponent en la recepció de materials o la certificació de partides executades segons el previst.
Però també és una oportunitat pel Col·legi, que pot cristal·litzar en la creació del certificat ambiental final d’obra, com a plus de garantia de qualitat de l’aire.
En l’àmbit empresarial i comercial, la monitorització dels valors de CO₂, COV’s, ionització o radó (entre d’altres) pot ser crucial, com posava de manifest l’arquitecta tècnica Maria Fígols, experta en arquitectura sostenible i co-fundadora d’inBiot Monitoring SL.
Foto: monitorització en continu d’inBiot Monitoring SL
En l’àmbit residencial, el seguiment en continu de la qualitat de l’aire interior es pot dur a terme amb sistemes com el Zsaindari d’Orkli, que permet un funcionament àgil i intuïtiu per a l’usuari final amb l’emissió d’informes periòdics i l’emmagatzematge de dades automàtic al núvol.
També en fase d’obra acabada cobra especialment importància la correcta utilització del llibre de l’edifici i del manual d’ús i manteniment.
Hi ha una altra manera de construir
La preocupació per la salut és transversal i creixent, alhora que propicia la formació de professionals i genera nous llocs de treball. En aquesta direcció, prenen força línies d’investigació i recerca, com la del projecte HABITAS, liderat per la Dra. Arquitecta i investigadora post doctoral Carlota Sáenz de Tejada.
I és que probablement estiguem vivint un canvi de paradigma, on l’arquitectura experimenti un salt qualitatiu, i poc a poc es vagin consolidant els fonaments de l’arquitectura bioclimàtica i el dimensionat de les instal·lacions en termes estrictament necessaris. Una nova era que s’alineï amb els valors de l’emergència climàtica i permeti impulsar la construcció de km 0, amb professionals conscienciats de les oportunitats i debilitats de la geografia local, en la qual les transmitàncies i la composició química dels materials que configuren l’envolupant esdevinguin, potser, premisses inicials en fase de projecte.
La preocupació per la salut és transversal i creixent, alhora que propicia la formació de professionals i genera nous llocs de trebal
Foto: Cabanya de pedra amb plaques a la coberta i un ciclista a Navarra
I on la circularitat i la petjada de carboni siguin, per definició, valors que calgui tenir molt més en compte, com apuntava l’arquitecta Eulàlia Figuerola, de l’àrea de desenvolupament i projectes de GBCe.
Finalment, un dels objectius de la jornada era fer una especial menció al control de la humitat i la temperatura en els espais tancats, on s’estima que hi passem entre el 80 i el 90% del nostre temps. En aquet sentit, cal destacar la presentació del ponent Ramón Comadrán de CAREL Ibérica, que mitjançant un àbac psicomètric il·lustrava com l’impacte d’alguns tòxics varia en funció de les condicions d’humitat i temperatura de l’ambient.
Ja en l’àmbit de la climatització, Jordi Monterde de Servoclima va explicar com les instal·lacions amb recuperadors de calor de doble flux permeten un aprofitament parcial de l’energia tèrmica, repercutint positivament en la seva eficiència energètica.
En l’àmbit industrial i terciari, les instal·lacions incorporen diferents seccions de filtració, amb paper i gasa filtrant, per exemple, que cal anar substituint periòdicament i que evidencien la mala qualitat de l’aire interior en espais de temps relativament curts.
Una qüestió d’oxigen
Però probablement la ponència més original va ser la del metge pneumòleg Pere Casan, Catedràtic emèrit de Medicina de la Universitat d’Oviedo i Investigador Emèrit de l’Institut d’Investigació Biosanitària d’Astúries. Mantenint el caràcter cientificotècnic de la jornada, però amb un enfocament ben diferent, Casan va explicar que el CO s’adhereix a l’hemoglobina impedint la unió amb l’O₂, que el tabaquisme passiu incrementa en un 24% les probabilitats de desenvolupar càncer de pulmó i que les partícules inferiors a 1µm poden incidir directament en el torrent sanguini.
En conclusió, la sessió tècnica sobre la Qualitat de l’Aire Interior obria irrefutablement la porta a la salut a la Construcció; a l’elecció dels materials, al control de qualitat i a l’amidament en continu. Un sector que ha estat clarament marcat per l’aparició i la consolidació de materials manufacturats, on, sovint, la tecnologia ha anat desplaçant la tradició.
S’animava així als arquitectes tècnics a seguir-nos formant en tots aquests aspectes, tan científics i tècnics, i tan necessaris com un pulmó.
PUBLICITAT
