Cercar Error
L'Informatiu Professió

Quan la pandèmia esdevé una oportunitat

Enne Gestión Activa de Proyectos està especialitzat en edificació hospitalària i ciències de la salut. Coneguem quin és el seu punt de vista en temps de pandèmia.

Escrit per -

Entrevista a Enne Gestión Activa de Proyectos

Aquest és el tercer article d’un cicle dedicat als despatxos professionals en actiu, fruit d’un seguit d’entrevistes que volen ser ‘inspiradores’ per a molts col·legiats i col·legiades, ja que són un exercici de sinceritat i de reflexió a partir de l’experiència més o menys àmplia dels nostres tècnics. Els responsables dels despatxos (grans i petits, especialitzats o generalistes) ens obren les portes i parlen de les seves vivències, dels seus aprenentatges i de la seva visió, actual i futura, de la professió.

En aquesta ocasió entrevistem el despatx Enne Gestión Activa de Proyectos, que està especialitzat en edificació hospitalària i “ciències de la salut”. Coneguem quin és el seu punt de vista en aquest temps de pandèmia.

Per a Enne, Gestión Activa de Proyectos, un despatx focalitzat en el que denomina “ciències de la salut”, la pandèmia de la Covid 19 no podia ser sinó una gran experiència professional, que s’està vivint “amb passió”, tal com explica la seva directora executiva, Inma Casado.

Despatx barceloní nascut el 2002, en els seus 19 anys de trajectòria ha treballat en més de 75 projectes que representen més d’1,4 milions de metres quadrats construïts, un 25 % dels quals al mercat internacional. A més, en un 60 % d’aquests, el despatx s’ha encarregat també de la gestió de l’obra.

El seu equip està format actualment per sis arquitectes tècnics i dos enginyers; en els últims anys s’ha anat decantant cap al que Casado anomena “edificis complexos de ciències de la salut”, que inclou CAPs, hospitals, laboratoris, centres universitaris i residències per a gent gran, entre d’altres. A aquesta especialització, que ha permès assolir una certa “estabilitat”, es va arribar de manera “casual”, segons admet Inma Casado, la qual havia començat amb treballs pel seu compte en el camp de l’ensenyament. En un moment donat, inicià la seva col·laboració amb l’estudi d’arquitectura Pinearq, amb el qual comparteix espai, i mica en mica es va generar una relació de confiança i fidelització.

L’empresa ha treballat en més de 75 projectes que representen més d’1,4 milions de metres quadrats construïts, un 25 per cent dels quals al mercat internacional

Un moment de l’entrevista celebrada al despatx d’Enne Gestión Activa de Proyectos

Segons Casado, en arquitectura tècnica no creu que hi hagi més despatxos especialitzats en el camp sanitari. Altra cosa és que en els últims temps, i amb la crisi del sector de l’edificació, despatxos més generalistes es presenten a concursos d’aquest camp, “però amb una experiència tan gran com la nostra i amb un catàleg com el nostre no sabem que n’hi hagin”, matisa.

Ara, assenyala, el despatx ha donat un salt endavant amb l’adjudicació d’un dels cinc hospitals covid licitats a l’estiu passat pel Departament de Salut de la Generalitat i que han fet possible, en temps rècord de cinc mesos, aixecar un edifici polivalent al servei de l’Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti), a Badalona, i preparat per acollir les necessitats d’atenció derivades de la crisi del coronavirus.

De fet, tot just decretat l’estat d’alarma, Enne va reaccionar i va contactar amb els clients i col·laboradors posant-se al seu servei per a tot allò que calgués. En el cas de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, va guanyar el concurs de direcció i execució d’obra i el de coordinació de seguretat i salut d’obra i, d’aleshores ençà, viuen el projecte “de manera apassionada” professionalment parlant. “És una ocasió única” perquè en haver d’anar molt més ràpid “utilitza les solucions prefabricades” i la metodologia de treball es basa en el bim i en la col·laboració de tots els agents intervinents.

Tot just va esclatar l’estat d’alarma, Enne va reaccionar i va contactar amb els clients i col·laboradors posant-se al seu servei per a tot allò que calgués

Direcció d’execució i coordinació de seguretat i salut del Bloc Quirúrgic de l’Hospital de Sant Joan de Déu

Direcció d’execució i coordinació de seguretat i salut de la fase 5-7 del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona

“Tant de bo es pugui mantenir aquesta fórmula en les contractacions futures”, continua Casado, on els projectes ja es licitin amb un avantprojecte i un plec de característiques que mostren el coneixement previ sobre, per exemple, la capacitat de la indústria per donar-hi resposta. “El sector ha respost perfectament, els professionals estan responent i s’està treballant caps de setmana, les 24 hores del dia, tant projectistes, com constructores, enginyeries, industrials… perquè hi ha coneixement del que s’ha de fer, voluntat de país de donar resposta a la Covid, per qualitat professional i per les noves metodologies més col·laboratives i integrades” que ara s’estan posant a prova.

En un projecte com aquest, en el qual es poden convocar reunions d’obra (ara virtuals) de fins a 15 persones, “la planificació és clau” per aconseguir que cadascuna d’elles sigui ”vàlida i eficient” i poder en molts casos avançar alhora en el projecte i en l’execució. S’ha de tenir en compte, d’altra banda, que a més de les reunions pròpies de cada projecte es fan reunions quinzenals amb els responsables dels altres quatre hospitals covid. En elles cada gerent d’UTE explica l’obra i la seva evolució, les restriccions de materials que puguin patir per les limitacions en el transport, etcètera… perquè “hi ha coses que s’aprenen del conjunt”.

Terminis que s’escurcen

Daniel Rivera, que s’ocupa de la direcció i execució d’obra i és el responsable, a Enne, del departament d’execució d’obres, apunta que, “a banda del sistema prefabricat, que en aquest cas és mixt, el que és molt important és que el sistema de licitació incloïa projecte i obra, cosa que escurça molt els temps d’execució, “fonamental atesos els terminis”, i permet una solució consensuada. Aquesta fórmula “requereix una col·laboració brutal”, continua Rivera. Així, les reunions es fan alhora amb constructora i industrials, quan “abans no veies els industrials, només tractaves amb la constructora”. L’avantatge, ara, és que tot just feta una proposta, l’industrial ja diu si allò és o no viable i “si li entra en preu”, guanyant així molt de temps.

Si abans de la pandèmia es treballava molt a peu d’obra als projectes internacionals, ara es fa molt més des d’aquí, donant suport a les constructores

Visita d’obra de la DEO i CSS a l’edifici hospitalari polivalent Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona-Covid

Direcció d’execució i coordinació de seguretat i salut de l’edifici hospitalari polivalent de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona

En aquest nou escenari, Rivera considera que “l’arquitecte tècnic pot adoptar un rol molt important com a project manager”, especialment pel que fa al factor humà de la feina, vetllant perquè cada agent faci bé la seva tasca però alhora es pugui guanyar la vida. “És un rol de ròtula”, diu Casado, i afegeix que a partir de la idea inicial, ”el projecte s’ha adaptat a les necessitats que tenia cada hospital” amb la vista posada no només en la immediata necessitat de la pandèmia sinó en la polivalència i flexibilitat que se li demana a un edifici que ha de donar suport en el futur a l’hospital de referència. A més, assenyala Rivera, són edificis molt complexos, amb diferents serveis i CAPs al seu interior, cadascun amb les seves necessitats específiques, de forma que sempre hi ha canvis a l’obra que cal saber gestionar pels canvis de cost i de planificació de l’obra; d’aquí la importància de l’aparellador per trobar l’equilibri i harmonia de les diferents parts que hi intervenen, explica.

Una experiència com aquesta, on els processos s’agilitzen molt i la col·laboració és un puntal, pot marcar les línies de com poden ser les futures licitacions a casa nostra: “l’experiència ho demostrarà”, afirma la responsable del despatx, encara que confia que en el futur es faci “amb una mica més de relaxació”, matisa (a l’estiu no hi va haver descans per als professionals d’Enne).

Però el canvi de model és possible “si hi ha un bon preu, un preu real, de mercat” i ens oblidem de “les baixes que després donen problemes”, adverteix Rivera, cosa que necessita el compromís de l’Administració licitant. En aquest sentit, el responsable de metodologia bim i lean i de licitacions, Albert Bonaventura, afegeix que cal considerar els honoraris professionals, ja que ara tenen molta feina prèvia en les diferents fases del projecte i en l’acompanyament de tot el procés. Bonaventura recorda, al respecte, l’exemple del paper desenvolupat per Enne en la construcció d’un centre de convencions a Lima, que tenia una data d’obertura i posada en ús molt concreta per acollir un esdeveniment únic pel país. “Quan hi ha un compromís de totes les parts, començant per l’Administració, amb la concepció del que cal en un avantprojecte bàsic, amb una licitació a una constructora que ja ve acompanyada dels seu equip d’arquitectura, tot va de manera més àgil”, explica.

Malgrat la crisi sanitària, el projecte de l’hospital representarà un important baló d’oxigen per al despatx i permetrà assolir millors resultats que el 2019, tot i l’aturada de l’activitat que es va patir a mitjans de març i que, mica en mica, s’ha d’anar recuperant. En els últims cinc anys, la facturació anual del despatx s’ha situat al voltant dels 400.000 euros anuals.

Visita d’obra de DEO i CSS al Pedriatric Cancer Center Hospital Sant Joan de Déu

Pediatric Cancer Center de l’Hospital de Sant Joan de Déu

Experiència

El nou rol dels aparelladors de què parlen els professionals d’Enne no ho és per a ells. Amb alguns clients amb què treballa des de fa temps ja el desenvolupa. És el cas, entre d’altres, de l’hospital Sant Joan de Déu, del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona o l’hospital del Mar, on el despatx exerceix el paper de “moderador de les reunions” i de generador de bon ambient. “És clau que els professionals siguin d’un nivell molt alt perquè cal molta agilitat en la presa de decisions i que tothom tingui ganes de col·laborar”, apunta Daniel Rivera.

Aquesta col·laboració i coordinació mostra també els seus avantatges en l’àmbit de la prevenció de riscos laborals. Eduard Jarque, responsable de gestió, SIG (Servei Integrat de Gestió) i de Prevenció de Riscos Laborals (PRL), ens explica que, partint de la base que la Covid 19 no és un risc laboral perquè és un factor extern, el protocol de mesures de prevenció és “consensuat per a les cinc obres d’hospitals Covid, amb reunions amb els responsables dels hospitals i els col·legues de prevenció de les UTEs; treballar amb un objectiu comú és molt més senzill”.

Malgrat que “la seguretat i les presses són enemigues”, Jarque recorda l’experiència de la gran majoria de professionals “en obres similars”; tots “sabem què hem de fer i anem tots en la mateixa direcció”. A més, l’especificitat del projecte, amb molts tècnics alhora coincidint a peu d’obra i amb activitats que se solapen, fa que se li hagin destinat més recursos que a una obra convencional” i “el seguiment de la seguretat és superior”. Perquè aquest solapament es produeixi sense incidències cal “un sobrees·
forç d’organització”, explica la directora executiva.

Direcció d’execució i coordinació de seguretat i salut de l’Hospital Quiron de Barcelona

Amidaments, pressupost i control de qualitat del projecte dels Laboratoris de Microbiologia Carlos III a Madrid

Project management del disseny hospitalari del projecte de l’Hospital de Riyadh realitzat amb BIM

Amidaments i pressupost del projecte de l’Hospital del Niño a Panamà

Supervisió del Centre de Convencions de Lima

Altres referències

L’hospital covid del Germans Trias i Pujol de Badalona és, sens dubte, un projecte singular. Però l’activitat d’Enne en altres projectes continua, com és el cas de l’hospital de Viladecans, en el qual es treballa en una ampliació que, inevitablement, s’ha hagut de revisar arran de la pandèmia, explica Albert Bonaventura, que afegeix que aquest tipus de projectes tenen la particularitat que s’executen mentre l’activitat assistencial continua.

Un altre projecte en curs és el Pediatric Cancer Center de Sant Joan de Déu, del qual es va fer l’estructura fa dos anys i ara, des del setembre, s’està en la fase d’interiors. A l’hospital del Mar es treballa en el projecte executiu d’ampliació de les hospitalitzacions, que es lliurarà al gener, a l’hospital de Barcelona es fan reformes… En projectes en què l’activitat sanitària no es pot aturar, cal tenir molts presents les afectacions en forma de sorolls, pols (que a banda de molestar pacients i sanitaris podrien malmetre equips), subministraments, etcètera… Per tot plegat, i a banda de l’especialització en aquest tipus d’obres la clau perquè tot surti bé “està en el compromís de totes les parts”, assenyala Bonaventura. Eduard Jarque hi afegeix la importància de qualitats com una bona comunicació “perquè el missatge l’entengui tothom” i es redueixin les tensions que són intrínseques a l’obra, obra en la qual potser es voldria accelerar però que no es pot, precisament, per no alterar l’assistència.

Mentrestant, a Enne estan experimentant “per a organismes internacionals i a nivell conceptual, amb solucions d’emergència, sistemes modulars d’hospitalització, quiròfans, UCIs, hospitals de campanya…” per donar resposta ràpida i estandarditzada a desastres naturals, per exemple, en moments puntuals.

De cara al 2021, gran part dels projectes hospitalaris continuaran, ateses les particularitats d’execució, alhora que s’espera la reactivació de projectes de dos hospitals mitjans al Perú, ja que a Llatinoamèrica “l’afectació està sent catastròfica”, lamenta Bonaventura.

Instal·lacions

No es pot oblidar, d’altra banda, el pes de les instal·lacions en aquesta mena d’edificis, ja que poden representar fins a un 40 per cent del pressupost. Per aquest motiu, l’enginyeria està plenament integrada en l’estructura d’Enne, “i tenim dos enginyers que també son aparelladors”, apunta Inma Casado. I atesa l’evolució constant de sistemes, tecnologies i formes de treballar, hi ha en l’equip professionals amb màsters en project management, en gestió ambiental, en BIM Manager i un mba per a arquitectes. A la formació continuada de l’equip s’hi ha sumar un altre valor afegit que no és gaire present ni als despatxos d’arquitectura tècnica ni als d’arquitectura, recorda Jarque, “el de les normes ISO des del 2004; Enne en té tres, el que t’exigeix molt i demana un esforç econòmic i personal, però permet, en escenaris diferents, treballar amb uns estàndards diferents ja integrats”. Són les ISO 9001 (gestió de la qualitat), la ISO 14001 (gestió mediambiental) i la ISO 45001 (Seguretat i Salut Laboral).

A tall de conclusió, Casado assenyala: “gràcies a la nostra especialitat som eficients, però també som eficients perquè ens agrada col·laborar amb la gent i treballar en equip; comptem amb col·laboradors fidelitzats amb els quals ens entenem i cuidem el factor humà”.

Inma Casado: “gràcies a la nostra especialitat som eficients, però també som eficients perquè ens agrada col·laborar amb la gent i treballar en equip”

Organització transversal

Explica Inma Casado que al despatx es treballa de forma molt transversal “i tots fem projectes i obres per retroalimentar els coneixements, amb una estructura organitzativa que defineix els pilars del servei que donem”: un responsable de pressupostos i execució d’obres; una responsable de BIM i tecnologies; un responsable de seguretat, salut, mediambiental i qualitat; un responsable de concursos i internacionalització; un responsable de gestió integral de les obres; responsables d’instal·lacions. “I jo, com a directora de l’empresa, portant la gestió de clients i de projectes”

La lliçó de la internacionalització

El 2018, Inma Casado explicava a l’informatiu la seva experiència internacional, dins Pinearq, durant els anys de la greu crisi que el sector va patir a casa nostra. La seva trajectòria anterior fora de les nostres fronteres (Itàlia, Alemanya, Portugal, El Salvador, Guatemala i Nicaragua) va facilitar la intensificació d’aquesta àrea, que va passar de representar el 20 per cent de la xifra de negoci de Pinearq al 70 per cent.

A més de “salvar” els comptes, Casado considera que “la internacionalització ens ha fet millors professionals, hem millorat en idiomes, ens ha forçat a organitzar-nos millor: dobles horaris, ordre dels documents, plataformes col·laboratives…”. És cert que “econòmicament és una aventura i no és massa rendible”, admet, però “et permet tenir una visió global del sector i compartir coneixements per avançar més ràpidament”. I ara, amb la pandèmia, en comptes de viatges es fa molt suport des d’aquí i per videoconferència, ajudant les constructores a preparar les seves ofertes.

Oficines en temps de Covid19

La crisi sanitària ha obligat Enne Gestión, com a la resta d’empreses, a introduir canvis i nous hàbits a les seves oficines de la Travessera de Dalt de Barcelona. Mantenint la mateixa organització d’abans de la pandèmia, s’han fet torns, s’han redistribuït els llocs de treball per garantir les distàncies de seguretat, es ventila el despatx i l’ocupació a l’office es controla. A més, s’ha flexibilitzat el tipus de treball i sempre que és possible es treballa de forma virtual. Les reunions d’obra protocol·làries es fan de forma telemàtica i les de direcció d’execució presencial, amb totes les mesures de seguretat Covid.

Esther Cabané i Joan Gómez (oficines d’obra del Pediàtric Cancer Center de l’Hospital de Sant Joan de Déu)

Diversificació amb el BIM

Treballar amb BIM durant l’obra fa que s’acumulin un seguit de dades i informació (materials, qualitats, duració, durabilitat, industrials, la persona de manteniment, com s’ha fet) que es poden bolcar en bases de dades que poden ser d’utilitat a la propietat durant la fase d’explotació de l’edifici. La gestió d’aquestes bases de dades poden esdevenir una diversificació de l‘activitat, “una variant de servei”, diu Casado, que faciliti a l’hospital la gestió durant la seva vida útil. Aquesta és una idea a la qual Enne ja hi està donant voltes i fent algunes simulacions.

PUBLICITAT