Radas 12

La reforma d’un habitatge entre mitgeres en els baixos d’una finca del Poble Sec partia d’unes limitacions econòmiques que van condicionar l’encàrrec en fase de projecte i obra. Recordo quan en Pepe i en Miquel ens van parlar per primer cop de l’encàrrec. Ens ensenyaven amb molta il·lusió els plànols molt treballats i després, amb la boca petita, ens exposaven el reduït pressupost del que disposaven.

Reconec que en un inici aquella premissa ens va espantar, però l’empenta mostrada pels arquitectes i la mentalitat oberta dels clients ens van animar a tirar-ho endavant. I així va començar: hi havia un bon projecte i el repte de construir-lo amb un pressupost molt ajustat. Aquest és un dels principals valors d’aquesta intervenció: l’economia de recursos. Haver sabut trobar solucions enginyoses i creatives amb materials molt bàsics per aconseguir un espai agradable on viure i treballar-hi.

Un altre dels valors destacats ha estat la capacitat de crear un nou espai dins uns límits ja existents, aconseguint una qualitat espacial i constructiva difícil d’intuir el primer cop que es visitava el local. En aquest sentit, la primera actuació va consistir en el buidat dels elements divisoris que al llarg dels temps s’havien anat construint de manera laberíntica. Més tard, de forma selectiva, es van enderrocar forjats.

Es va fer la llum

Aquestes dues operacions van permetre configurar un nou espai i recuperar elements arquitectònics oblidats com és el cas de dos pilars de forja que en algun moment s’havien col·locat com a trencallums i que es trobaven amagats entre les divisòries. A la fase final dels enrerrocs es va “fer la llum”, quan amb molta cura, per no provocar esquerdes en els veïns, es va executar l’estintolament de la façana per procedir a obrir una finestra que donava al pati interior, millorant notablement la relació interior-exterior i aportant llum natural.

S’ha sabut trobar solucions enginyoses i creatives amb materials molt bàsics per aconseguir un espai agradable on viure-hi i treballar-hi

Per últim, com a proposta formal que podia donar resposta als dos valors anteriorment esmentats es va optar per un estil constructiu honest i transparent. Les solucions adoptades assumien alhora una funció estètica i constructiva. Les parets, en el seu estat original, estaven majoritàriament empaperades i amb els revestiments molt deteriorats. Es va optar per arrencar els revestiments existents deixant en moltes zones el parament amb la fàbrica de maó original, donant virtut a les destonificacions i barreja de peces. Per evitar els problemes d’humitat per capil·laritat que presentaven es va realitzar un tractament del nivell d’humitat capil·lar mitjançant la injecció d’un producte hidrofugant utilitzant el sistema Sikamur Injectocream.

Els daus de formigó on es recolzen la biga de l’estintolament de la façana del pati els vam deixar vistos. Es va controlar l’armat i les dimensions i l’encofrat es va tractar de la mateixa manera que s’hagués fet en el cas d’anar acabat revestit.

Tractament de la fusta

Les bigues de fusta presentaven deformacions però estaven en bon estat. Tret de les que donaven a zones humides que, com és habitual en edificis d’aquesta tipologia i antiguitat, van necessitar reforç en els seus caps. La resta es van decapar i se’ls va aplicar un tractament curatiu, amb protector químic insecticida-fungicida per a fusta, aplicat mitjançant injecció i polvorització. La major part de les bigues es van deixar decapades i només es van pintar les bigues del sostre de l’altell que és la zona on teníem menys alçada per donar sensació d’amplitud.

El paviment havia de ser continu. Buscàvem un espai diàfan i calia trobar un paviment que ens ajudés a donar amplitud. Per fer-ho es va escollir morter decoratiu a base d’anhidrita de color natural pigmentat en blanc, un paviment probablement més car que d’altres de continus però amb unes característiques de conductivitat tèrmica que ens interessaven ja que s’havia optat per calefactar l’habitatge a través de terra radiant. Alhora l’acabat brillant d’aquest paviment reflectia la llum que provenia del pati interior aportant lluminositat. El sistema constructiu del paviment va ser diferent en la planta baixa i en la planta altell ja que en la planta altell vam aplicar una membrana semi flexible de poliuretà FPC per tal d’independitzar el forjat del paviment.

Les instal·lacions

Les instal·lacions es van fer vistes però per no carregar les parets de conductes i per aconseguir una sensació de confort tèrmic es va optar per un sistema de calefacció per terra radiant. Aquesta solució presentava molts avantatges: a més d’aïllar-nos de les pèrdues energè- tiques que teníem pel fet de tenir una solera en planta baixa enlloc d’un forjat sanitari, suposava una reducció de l’impacte de les instal·lacions que havien d’anar vistes. De manera intencionada es van marcar en el paviment les juntes de dilatació necessàries perquè no apareguessin fissures, i per tal d’evitar posar sòcols es va haver de recórrer a segellats de poliuretà a les bases dels pilars de forja.

El mobiliari i les fusteries exteriors es van construir amb fusta de pi de flandes amb certificat PEFC. El moblecuina, les estanteries de la biblioteca que en alguns moments fan la funció de barana, les escales… eren el contrapunt a la proposta honesta i desacomplexada de l’espai aportant calidesa.

La portalada que als anys vuitanta havia donat entrada a una carnisseria ara es convertia en la porta d’un estudi-habitatge. I aquí un nou repte: el que abans era un valor, una planta baixa oberta al carrer que convidava als vianants a entrar i a veure el que s’oferia al seu interior, ara s’havia convertit en un problema per la manca d’intimitat que suposava.

El resultat final és un resultat honest i sense complexos per a una jove parella que hi viu i treballa, i sobretot, en gaudeix

I aquí, altre cop la solució la va donar el disseny. Unes portes de fusta d’estil neoplasticista alternen estratègicament unes parts cegues i unes altres amb vidres translúcids texturitzats. El resultat final: un espai honest i desacomplexat, en el barri del Poble Sec, per una jove parella que hi viu i hi treballa però que sobretot en gaudeix. Lluny queda aquella primera visita en la que quan pujaves ajupit a l’altell, amb el cos encongit per la por de donar-te un cop al cap, buscaves una finestra per on poder respirar.