Vopi4, constructora especialitzada en rehabilitació i obra nova, signa una acord de col·laboració, com a Be Partner del Cateb.
7 de novembre de 2023
El passat 7 de novembre, Celestí Ventura, president del Cateb, i Iñaki Sánchez Sautua, en la seva qualitat de director general executiu de l’empresa constructora VOPI4, han signat un conveni de col·laboració, a través del qual, el Cateb incorpora VOPI4 com a BE PARTNER de corporació professional, d’acord amb el programa d’activitats, programa de treball, projectes a desenvolupar conjuntament, avantatges i condicions que s’estableixen en el conveni.
Els blocs generals en els quals es defineixen les vinculacions de VOPI4 amb el Cateb, en la seva condició de be partner són els de networking relacional, visibilitat i reputació, així com coneixement, creixement i captació, i retenció de talent alhora.
Can Xammar, una mostra de preservació del patrimoni d’Iluro a la delegació del Maresme
Són moltes les restes arqueològiques que es troben arreu de la ciutat de Mataró, però com no! hem de destacar el conjunt de restes de la zona de Can Xammar, que tan bé ha preservat la nostra delegació al Maresme.
6 de novembre de 2023
I de què es tracta? Què és el que podem veure tant des de l’exterior de l’edifici del Cateb, com en el seu interior, tot entrant a mà dreta? Es tracta d’una canalització o canonada romana de l’època d’August, que la delegació va voler conservar i restaurar en el seu moment, i que ja forma part tant del patrimoni del Cateb com de la ciutat de Mataró.
Una canalització romana d’aigua dins del Cateb?
Les restes del conducte evidencien una claveguera que devia distribuir aigua pels banys públics que hi havia a l’actual plaça de Can Xammar.
La claveguera està formada per dos murs de pedra a cada costat d’aproximadament un metre d’alçada, amb un morter de calç com a material d’adhesió. Els murs subjecten un seguit de tègules de ceràmica que es recolzen entre elles en forma del que s’anomena “tenda de campanya” per tal de mantenir un espai buit a l’interior de la claveguera.
El coronament de la construcció està realitzat amb un morter de calç com a material d’adhesió i pedres de diversa naturalesa, que protegeix l’interior de la claveguera, el terra de la qual està format per lloses ceràmiques per tal que l’aigua circuli amb fluïdesa.
Però no podem entendre aquesta instal·lació romana sense parlar de les thermae, els banys públics de la Plaça d’en Xammar
El conjunt arqueològic de Can Xammar fou descobert l’any 1964 però destruït en bona part l’any 1968. Les restes trobades corresponien a diverses dependències dels banys públics –termae– de la ciutat romana d’Iluro, un espai lúdic molt concorregut, punt de trobada on els iluronencs, a més de tenir cura de la higiene personal, s’hi relacionaven socialment.
La creació de la plaça va permetre els arqueòlegs obtenir més dades, musealitzar les restes conservades i marcar en superfície els vestigis perduts fa més de trenta anys.
Tot i conservar-se en un estat excel·lent, especialment els mosaics dels paviments, les restes van ser destruïdes el 1968 per construir-hi un edifici, que es va enderrocar trenta anys després. Avui dia, les termes haurien estat un magnífic reclam cultural per a la ciutat.
L’edifici més concorregut de la ciutat A totes les ciutats romanes hi havia uns banys públics –thermae–, on, a més de la higiene personal, exercicis gimnàstics i massatges, els ciutadans feien relació i vida social. Gaudir de les termes era una activitat molt apreciada perquè, a més de permetre’ls la higiene personal, indicava el seu grau de civilització.
Les termes es construïren en època de l’emperador August –finals del segle I aC– amb el patrocini d’un notable de la ciutat. Durant el segle II dC experimentaren una important reforma arquitectònica. L’establiment de les termes ocupava, almenys, tres illes de cases. Disposava de diverses piscines, latrines, una àmplia sala de recepció i una palestra on es practicaven exercicis gimnàstics. Era un edifici luxós, amb un sistema complex de canalitzacions per procurar aigua calenta a piscines i sales.
Les parets estaven decorades amb estucs pintats i amb aplacats de marbre de diverses pedreres de la Mediterrània. Els terres estaven pavimentats amb magnífics mosaics i algunes sales acollien majestuoses escultures, com l’excepcional Venus d’Iluro, de mida natural.
Recreació (Riart) dels banys d’Iluro
Sala de recepció pavimentada
estat previ termes de Can Xammar
Les termes tenien una àmplia sala de recepció pavimentada amb un gran mosaic, des de la qual s’accedia als vestidors i a les piscines d’aigua calenta (caldarium), tèbia (tepidarium) i freda (frigidarium). Un passadís comunicava aquesta sala amb les letrines, una sala semicircular pavimentada també amb un mosaic, que podem veure en les recreacions.
L’entorn proper d’aquesta zona d’oci dels ilurencs ens porta vestigis també importants Vegem-ne alguns espais propers
En les termes parlaven de política, de la seva vida quotidiana i tancaven negocis.
Torre i muralla a l’exterior de la plaça d’en Xammar, ja d’estil molt posterior.
Al número 8 de la Baixada de l’Espenyes podem veure una de les torres circulars de la muralla de 1602.
La Muralla de Can Xammar és una de les poques restes que disposem de la muralla de Mataró.
L’antiga muralla disposava de set portals i accessos i va ser construïda entre el 1569 i el 1600 per l’enginyer reial Jorge de Setara.
I per acabar el passeig pel passat de l’entorn de la nostra delegació, hem d’afegir que la nostra canalització romana no venia sola.
Descoberta de la Venus d’Iluro
L’any 2002 es van trobar en les excavacions del carrer d’en Xammar, diversos fragments d’una escultura de marbre magnífica, de mida natural, que representa la deessa Afrodita, la Venus romana.
L’escultura era originària de la l’escola d’Afrodísia (a l’actual Turquia), una de les més prestigioses de l’antiguitat. Afrodita era la deessa de la bellesa i sovint se la representava acompanyada d’un dofí per recordar la seva relació amb el mar i les aigües. Afrodita era la deessa de l’amor sensual, de la bellesa, del plaer i del desig.
Éra la protectora dels mariners i dels vaixells, del matrimoni, de la família i dels naixements. Segons la tradició, Afrodita va néixer de l’escuma del mar i va tenir moltes relacions amoroses amb déus i homes, entre ells Ares, Adonis i Hermes.
Alguns dels seus fills eren Eros –déu de l’amor–, Hermafrodita, Enees –fundador de Roma–, Harmonia, Deimos i Fobos –el terror i el temor– etc.
Habitualment se la representa acompanyada per Eros; d’altres per una petxina un colom, un dofí, un pardal, o una rosa. .
No deixis de visitar aquestes restes, sobretot les de la nostra delegació!
Nova publicació del Cateb: Amidaments i pressupostos
El Cateb ha editat el llibre Amidaments i pressupostos, una publicació completa i estructurada que us serà d'ajut en el vostre exercici professional
6 de novembre de 2023
En el món de la construcció, l’èxit d’un projecte radica en la planificació meticulosa, l’execució precisa i la gestió eficient dels recursos. En aquest context, hi ha un recurs que és cabdal: el cost econòmic de l’obra. Per poder-lo determinar hi ha un document del projecte que és de vital importància i que s’anomena amidaments, amb el que es confeccionarà el pressupost de l’obra.
Els amidaments i els pressupostos són dos termes que sovint es troben en la mateixa frase, ja que es complementen i són imprescindibles en qualsevol projecte constructiu. Els amidaments proporcionen una descripció detallada i precisa dels treballs a realitzar, mentre que els pressupostos permeten estimar els costos involucrats en aquestes activitats. Ambdós elements són crucials per garantir la viabilitat i l’èxit d’una obra, i són, juntament amb el temps, el principal recurs que s’ha d’administrar en qualsevol obra de construcció.
En la publicació s’hi ofereix una visió completa i estructurada sobre el que és un amidament i un pressupost i el seu procés d’elaboració, descobrint els procediments, les eines i les estratègies necessàries per dur a terme un amidament exhaustiu, tenint en compte les diferents fases d’un projecte, des dels esbossos inicials fins a la finalització de l’obra. Així mateix, s’hi exploren les diverses tècniques per a l’elaboració de pressupostos, incloent-hi l’anàlisi de costos, la valoració dels materials i l’avaluació dels recursos humans i de la maquinària necessària.
Esperem que aquesta publicació es converteixi en una eina valuosa per a tots aquells que busquen excel·lència en la construcció i la gestió de projectes en l’edificació, ja que l’estimació de costos, l’avaluació dels riscos i la gestió financera en el context de la construcció és fonamental i sempre comença amb uns bons amidaments.
La seva elaboració ha anat a càrrec de Xavier Badia i Armengou, arquitecte tècnic i professor universitari, amb 10 anys d’experència en aquest àmbit i una àmplia trajectòria professional com a Quantity Surveyor.
El proper 27 de novembre a les 18 hores farem la presentació del llibre al Centre de Documentació del Cateb. Comptarem amb la presència del seu autor que ens explicarà de primera mà el llibre: Amidaments i pressupostos. Podeu fer la vostra inscripció a la pàgina web del Cateb.
Ampliació del període d’informació pública del PDUM de l’AMB
El Pla director urbanístic metropolità (PDUM) de l'Àrea Metropolitana de Barcelona és una eina estratègica que facilitarà el desenvolupament i transformació futura del territori metropolità.
2 de novembre de 2023
La redacció del PDUM de l’Àrea Metropolitana de Barcelona és una gran oportunitat per reflexionar sobre el futur de la metròpolis. L’experiència positiva del Pla General Metropolità aprovat el 1976 i vigent encara avui és l’origen d’aquest nou horitzó per construir una metròpolis ambientalment sostenible, econòmicament eficient i socialment cohesionada, on viure amb qualitat de vida.
El procés de redacció del PDUM està sent acompanyat d’accions participatives dirigides a la diversitat d’agents, entitats i comissions de seguiment, a nivell tècnic i ciutadà. Es preveuen dues fites clau per a la participació: l’aprovació de l’Avanç del Pla on es recullen suggeriments, i l’aprovació inicial del document del PDUM on es recullen al·legacions.
En relació a la segona fita, es perllonga el termini d’informació pública fins al 29 de desembre del 2023, amb la voluntat que en resulti un document millor mitjançant les al·legacions
Com que es tracta d’un document d’una complexitat tècnica elevada, s’ha considerat necessari ampliar el termini d’informació pública, que finalitzava el 30 d’octubre d’enguany, i s’ha proposat allargar aquest termini fins al 29 de desembre del 2023, tal com ha acordat el Consell Metropolità el 24 d’octubre.
Cal recordar que en aquests moments el document del PDUM aprovat inicialment es troba en la fase d’informació pública i és accessible a la pàgina web de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, així com també en suport paper a la seu d’aquesta Administració a fi que es pugui consultar i s’hi puguin presentar al·legacions. A més a més, al llarg dels darrers mesos l’oficina d’atenció del PDUM ha ofert la possibilitat de consultar el document i informar-se’n a través de la creació d’una oficina itinerant, que s’ha desplaçat als municipis per atendre les consultes dels ciutadans a la seva pròpia localitat.
Es pot sol·licitar la modificació de qualsevol dada d'un expedient ja visat. Aquestes modificacions no impliquen cap cost, poden sol·licitar-se telemàticament per l'oficina virtual, i des del mateix expedient. No és necessari crear-ne un de nou.
2 de novembre de 2023
Es pot sol·licitar la modificació de qualsevol dada d’un expedient ja visat. Aquestes modificacions no impliquen cap cost, poden sol·licitar-se telemàticament per l’oficina virtual, i des del mateix expedient. No és necessari crear-ne un de nou.
LA DADA
Un dels errors més habituals és crear innecessàriament un nou expedient per resoldre els requeriments de l’Ajuntament.
RECORDA
Es pot sol·licitar la modificació de qualsevol dada d’un expedient ja visat. Aquestes modificacions no impliquen cap cost, poden sol·licitar-se telemàticament per l’oficina virtual, i des del mateix expedient. No és necessari crear-ne un de nou.
L’AVÍS
Duplicar un expedient que només requereix una modificació genera una despesa innecessària.
LA SOLUCIÓ
No dupliquis un expedient quan no cal. Visa i deixa’t acompayar per l’equip del Cateb
