El Ramadà és una de les celebracions més important per a la comunitat musulmana que enguany es celebra el mes de febrer, iniciant-se la nit del dia 17 fins al proper dia 19 de març. Una de les particularitats, és la pràctica del dejú des de l’alba fins la posta de sol per part dels adults, homes o dones, sans/es i saludables. Tot i això, les normes d’aquesta pràctica religiosa contempla excepcions o casos en que es pot compensar o recuperar, en cas que la seva pràctica comporti un greuge per a la seva salut.

El sector de l’agricultura i de la construcció absorbeix una alta taxa de mà d’obra treballadora musulmana i cal integrar aquesta pràctica, que inclou no només la no ingesta de menjar sinó la restricció de la ingesta de líquids.

Segons una investigació publicada l’any 2006, on es va realizar una enquesta a 226 treballadors musulmans a Espanya, destacava que el 25% dels enquestats afirmava que “la pràctica del dejú afecta en major o menor mesura el seu rendiment laboral” (Barrios y Jiménez 2006).

Les persones entrevistades assenyalaven que els principals efectes de la falta d’ingesta d’aliments o aigua consisteixen en cansament, desmais, maldecaps i d’esquena, enrampades, feblesa, baixades de tensió i major propensió a patir lipotímies o cops de calor, derivats principalment per la deshidratació. A això cal sumar que les conseqüències físiques produeixen falta de concentració, la qual cosa suposa un risc afegit en cas de ser necessari el maneig de maquinària, conducció de vehicles, així com la coordinació amb la resta de treballadors a l’hora de fer tasques que comportin risc.

El desenvolupament de qualsevol tasca, suposa una despesa metabòlica i per tant, en determinats casos, s’haurà d’adaptar la càrrega de treball a la pràctica del dejú, i sobretot, conscienciar el treballador de l’existència dels riscos als quals està exposat.

En el sector de la construcció és habitual que les activitats requereixin un major esforç físic que en activitats més sedentàries i que es treballi manipulant maquinària, equips motors, tallants, etc. que requereixen major concentració.

Perquè això sigui possible, l’empresari ha de ser coneixedor d’aquesta circumstància. L’article 25 la Llei de Prevenció de Riscos Laborals 31/1995 estableix:

Artículo 25. Protección de trabajadores especialmente sensibles a determinados riesgos.

1. El empresario garantizará de manera específica la protección de los trabajadores que, por sus propias características personales o estado biológico conocido, incluidos aquellos que tengan reconocida la situación de discapacidad física, psíquica o sensorial, sean especialmente sensibles a los riesgos derivados del trabajo. A tal fin, deberá tener en cuenta dichos aspectos en las evaluaciones de los riesgos y, en función de éstas, adoptará las medidas preventivas y de protección necesarias. Los trabajadores no serán empleados en aquellos puestos de trabajo en los que, a causa de sus características personales, estado biológico o por su discapacidad física, psíquica o sensorial debidamente reconocida, puedan ellos, los demás trabajadores u otras personas relacionadas con la empresa ponerse en situación de peligro o, en general, cuando se encuentren manifiestamente en estados o situaciones transitorias que no respondan a las exigencias psicofísicas de los respectivos puestos de trabajo.

La medicina en el treball i l’ergonomia són dues disciplines preventives que poden ajudar a l’empresari a entendre i adaptar les circumstàncies personals del treballador durant aquest període, i que juntament amb l’assessorament laboral per part dels departaments de recursos humans i jurídics, amb relació als drets i deures d’aquests treballadors, podran garantir la voluntat i la seguretat de les persones implicades. Per tant és important:

• Coneixement dels drets i deures de les persones treballadores, amb relació a les seves conviccions religioses.
• Enteniment i predisposició entre les parts: empresa i treballadors (flexibilitat horària, períodes vocacionals, etc.).
• Formació i informació específica per a la prevenció de riscos durant el període de dejú (recomanacions, descansos, consells nutricionals, prevenció dels cops de calor especialment quan l’època del Ramadà coincideix amb l’estiu). També disponible en diverses llengües.
• Adaptació del treball en la mesura del possible, segons les circumstàncies de l’obra i de l’activitat principal a desenvolupar, especialment en el cas que suposi un risc per a la persona treballadora o per a tercers.

És important crear un entorn de treball de recolzament i inclusió per a les persones practicants fomentant el coneixement de la pràctica del Ramadà; fomentar pràctiques saludables d’alimentació i hidratació a tot el personal; adequar instal·lacions de descans i buscar l’equilibri per a organitzar i flexibilitzar la càrrega de treball en la mesura que sigui possible.

Cal recordar que en qualsevol entorn laboral poden existir situacions sobrevingudes alienes al propi procés productiu que cal tenir en consideració per a garantir la protecció de les persones treballadores.