La Intercol·legial del Vallès viu una experiència enoturística en el primer celler d’Europa amb certificat LEED Gold de sostenibilitat
El Celler Perelada és un pas cap a l’excel·lència, dissenyat per fer grans vins per RCR Arquitectes, guanyadors d'un Premi Pritzker i un Catalunya Construcció.
19 de juny de 2026
El Celler de Peralada, tradició i innovació, es troba en un espai on el vi i l’arquitectura van de la mà. El celler, concebut amb criteris de sostenibilitat i perfectament integrat al paisatge de l’Empordà, és un bon exemple de com l’arquitectura pot donar resposta a les necessitats del procés enològic tot respectant l’entorn. Amb una tradició vinícola de més de sis segles, Perelada produeix vins amb caràcter, presència i reconeixement internacional. La nostra ambició és reflectir la personalitat de les nostres finques i que cada ampolla transmeti la riquesa i els matisos de l’Empordà.
La Intercol·legial Tècnica del Vallès ha visitat l’espai, el passat 13 de juny, per entendre aquesta relació entre espai, tècnica i territori, recorrent les vinyes i els diferents àmbits del celler, combinant explicacions, recursos audiovisuals i moments. Durant la visita, s’ha fet un passeig i explicació de l’edifici exterior de La Granja, per conèixer la història del Castell i del Celler, amb una introducció a la seva arquitectura i sostenibilitat, s’ha visitat la zona de producció, per acabar amb un tast de vins de gamma alta amb formatges i embotits de la zona.
Conxita Pladellorens, delegada del Bages-Berguedà-Anoia, assisteix a l’acte de presentació dels pressuposts 2026 del Dept. de Territori a les comarques
Acte de presentació de les inversions del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica a la vegueria de la Catalunya Central
18 de juny de 2026
El passat dilluns 15 de juny, Sílvia Paneque, consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, ha presentat a la seu de la delegació territorial del Govern de la Generalitat a la Catalunya Central a Manresa, uns pressupostos per situar l’habitatge la mobilitat i la seguretat hídrica com a pilars centrals.
El Govern té el compromís de liderar i impulsar una política pública d’habitatge estructural, continuada i transformadora”, ha afirmat la consellera que ha destacat quines són les quatre grans prioritats: abordar solucions en habitatges, incrementar el parc protegit i assequible, la rehabilitació energètica, així com la millora de la qualitat de vida dels pobles i ciutats.
El Parlament aprova la Llei per a l’Erradicació de l’Amiant a Catalunya
La nova normativa estableix un marc integral per a la detecció, gestió i retirada progressiva del fibrociment, amb un règim sancionador de fins a 100.000 euros i un termini d'un any per desplegar el reglament d'aplicació
18 de juny de 2026
El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dimecres la Llei per a l’Erradicació de l’Amiant a Catalunya, una normativa pionera que unifica en un sol text la prevenció, l’eliminació progressiva i la reparació de les víctimes d’aquest material, d’ús generalitzat en la construcció fins a la seva prohibició l’any 2001 i encara present en milers d’edificis i instal·lacions del país.
Una xifra que justifica la urgència
Segons les dades del cens de la Generalitat, a Catalunya hi ha actualment més de dos milions de tones d’amiant acumulades, amb prop de 122.000 teulades d’uralita identificades. Barcelona i la seva àrea metropolitana concentren la major densitat, seguides d’una segona zona destacada a Ponent, amb Lleida com a epicentre. En termes absoluts, Barcelona encapçala el rànquing amb més de 2.000 cobertes afectades, mentre que en termes relatius (kg per habitant) destaquen municipis com Manlleu, Valls o Tortosa.
Obligacions per a administracions, empreses i propietaris
La llei obliga totes les parts —administracions, companyies i propietaris particulars— a localitzar, gestionar i retirar l’amiant de les seves instal·lacions. Preveu també la creació d’un cens detallat i d’una comissió de coordinació i seguiment, així com un nou Fons per a l’Erradicació de l’Amiant de Catalunya, que es finançarà en part amb la recaptació del règim sancionador.
L’objectiu fixat és l’erradicació total abans del 2032, tot i que diverses fonts consultades adverteixen que el calendari serà difícil de complir. De fet, la norma no entrarà en vigor de manera efectiva de forma immediata: el Govern disposa d’un any per redactar el reglament que en concretarà l’aplicació.
Per què interessa al sector de l’edificació
Per als professionals de l’arquitectura tècnica, aquesta llei suposa un punt d’inflexió rellevant en diversos àmbits:
La diagnosi sistemàtica d’edificis existents guanyarà pes com a pas previ obligatori a qualsevol actuació, reforçant el paper dels tècnics en la identificació i caracterització del risc. Els projectes de rehabilitació i desamiantat s’hauran d’accelerar per donar resposta al nou marc normatiu, amb un increment previsible de la demanda de serveis tècnics especialitzats. La gestió de residus i la seguretat laboral en obres de retirada exigiran més rigor i formació específica. I s’obren noves oportunitats professionals en planificació tècnica, manteniment d’edificis i acompanyament a comunitats de propietaris davant un procés que serà llarg i complex.
El repte de la implementació
Tot i l’ampli consens polític —la llei ha comptat amb el suport de la majoria de grups, amb l’abstenció del PP i Vox en alguns punts—, tant els grups parlamentaris com les entitats de víctimes han posat l’accent en els recursos econòmics i la coordinació institucional com a claus per evitar que la norma quedi, en paraules d’alguns dels seus impulsors, en «paper mullat». El cas de Badia del Vallès, l’únic municipi d’Europa on tots els habitatges contenen amiant, il·lustra tant l’abast del repte com la necessitat d’agilitat en l’aplicació pràctica de la llei.
Quatre arquitectes tècnics darrere del CEM Turó de la Peira: Betevé explica com es construeix del projecte a l’obra
El Centre Esportiu Municipal del Turó de la Peira és l'edifici analitzat en el setè episodi de la sèrie documental de Betevé Sota la pell de la ciutat, presentada per Pol Casellas.
18 de juny de 2026
El Centre Esportiu Municipal del Turó de la Peira és l’edifici analitzat en el setè episodi de la sèrie documental de Betevé Sota la pell de la ciutat, presentada per Pol Casellas. El capítol posa en valor la feina de quatre professionals de l’Arquitectura Tècnica que van fer possible el projecte. Dídac Dalmau i Daniel Montero van exercir com a directors d’execució de l’obra (DEO), aportant la mirada tècnica imprescindible per traslladar a la realitat constructiva un disseny innovador. Al seu costat, Ana Valverde, cap de projectes d’obra nova de BIMSA, i Salvador Segura, que va aportar assessoria constructiva en la fase de projecte, van completar un equip que va saber respondre als reptes d’un equipament de barri amb vocació de referent.
El CEM Turó de la Peira és un equipament públic del barri de Nou Barris que amaga una intervenció tècnica singular: integrar una piscina coberta i una pista poliesportiva en un espai reduït, tot apostant per la sostenibilitat i la construcció amb fusta contralaminada.
I si t’has perdut algun capítol?
La sèrie ja ha passat per sis edificis emblemàtics de Barcelona: el Centre Municipal de Vela, el Mercat dels Encants, la Lleialtat Santsenca, la Nova Escola Massana, l’Hospital del Mar i l’Escola Baldiri Reixac al cor del Park Güell. En cada episodi, arquitectes tècnics col·legiats han explicat en primera persona els reptes constructius i tècnics de cadascun d’aquests projectes. Podeu recuperar tots els capítols publicats al web del Cateb.
Encara queden més edificis per descobrir
Sota la pell de la ciutat continua cada setmana amb nous capítols. No us perdeu els propers episodis, on seguirem donant llum a la feina dels arquitectes tècnics que fan possible la Barcelona que habitam.
Sota la pell de la ciutat és una iniciativa en la qual el Cateb participa com a referent tècnic del sector, fent visible el paper dels arquitectes tècnics en la construcció de la ciutat.
Ruta pel ric patrimoni arquitectònic d’Esplugues de Llobregat
Avui hem visitat alguns dels espais més emblemàtics d’Esplugues de Llobregat, testimonis vius de la riquesa històrica, artística i cultural de Catalunya. La jornada ens ha permès descobrir indrets molt diversos, però units per un mateix fil conductor: la capacitat del patrimoni per explicar-nos qui som i d’on venim.
16 de juny de 2026
La ruta ha començat al matí, amb la visita a l’Espai Xavier Corberó i després al Monestir de Santa Maria de Montsió. L’espai arquitectònic Xavier Corberó sorprèn per la fusió entre art, escultura i arquitectura. Es tracta d’un conjunt laberíntic, ple de formes geomètriques, arcs, volums i perspectives inesperades, on cada racó sembla pensat per provocar la mirada del visitant. L’obra de Corberó demostra com l’escultura pot convertir-se en espai habitable i com l’arquitectura pot esdevenir una experiència artística.
Tot seguit, ens hem endinsat en el monestir, que ens va transportar a l’època medieval, amb el seu claustre romànic excel·lentment conservat i una atmosfera de serenor que convida a observar cada detall arquitectònic. Aquest espai és un testimoni destacat de la història religiosa i patrimonial de Catalunya, i ens permet comprendre la importància dels edificis monàstics en la configuració cultural del país.
La visita ha continuat amb dos espais fonamentals per entendre la tradició ceràmica d’Esplugues: La Rajoleta i el Museu Can Tinturé. A La Rajoleta, antiga Fàbrica Pujol i Bausis, vam conèixer la importància d’aquest centre industrial fundat l’any 1858. Inicialment dedicat a la producció de maons i rajoles, amb el temps es va especialitzar en ceràmica decorativa de gran qualitat i va tenir un paper clau en el desenvolupament de la ceràmica modernista a Catalunya.
La ruta s’ha completat amb la visita al Museu Can Tinturé, el primer museu monogràfic de rajola de mostra a Espanya. La seva col·lecció, formada per peces que van del segle XIV al segle XIX, ens va permetre observar l’evolució de la rajola com a element decoratiu i artístic. Cada peça exposada parla d’un temps, d’un estil i d’una manera d’entendre l’espai domèstic i arquitectònic.
Aquesta jornada per Esplugues de Llobregat ha estat molt més que una simple visita cultural. Ha estat un recorregut per la memòria, l’art i la tradició del nostre país. Des del silenci medieval de Montsió fins a la creativitat contemporània de Corberó, passant per la força industrial i artística de la ceràmica, Esplugues ens ha mostrat un patrimoni ric, divers i profundament arrelat a la història de Catalunya.
Aquesta línia de subvencions té com a objecte fomentar la retirada en origen de residus de materials d'aïllament i de la construcció que continguin amiant, ubicats a l'àmbit territorial de Catalunya, i la gestió correcta dels residus d'amiant.
Pressupost disponible: L’import de la convocatòria és de 10.500.000€. Aquest es distribuirà de dues maneres: 8.500.000€ adreçats a particulars, comunitats de propietaris, empreses o entitats sense ànim de lucre, persones autònomes; la resta, 2.000.000€, es reservaran a ens locals. Àmbit d’aplicació: Catalunya. Destinataris: Persones físiques o jurídiques, públiques o privades, o comunitats de veïns. Terminis: Del dijous 18 de juny de 2026 a les 9 hores fins el dijous 2 de juliol de 2026 a les 14 hores.
Quantia i actuacions subvencionables
La subvenció serà de caràcter dinerari amb un màxim de 30.000,00 € per immoble.
La despesa subvencionable abasta els conceptes de retirada, transport i tractament dels residus de materials d’aïllament i de la construcció que continguin amiant i, si escau, de mitjans auxiliars.
No es consideren despeses subvencionables els materials d’obra i de construcció emprats per substituir la funció que feia l’amiant retirat a l’immoble.
Pel que fa a la quantia dels ajuts, és una subvenció amb caràcter dinerari, amb un percentatge del 100% de les factures presentades i un màxim per metre quadrat de coberta d’amiant segons l’escalat següent:
Cobertes d’amiant de fins a 49,99 m2: (2.000 €)
Cobertes d’amiant de 50 m2 fins a 99,99 m2: (40 €/m2)
Cobertes d’amiant de 100 m2 fins a 499,99 m2: (30 €/m2)
Cobertes d’amiant de 500 m2 fins 999,99 m2: (25 €/m2)
Cobertes d’amiant a partir de 1000 m2: (20 €/m2)
El procediment de concessió és el de concurrència pública no competitiva. Això vol dir que el procediment per a la concessió dels ajuts serà respectant l’ordre d’entrada de les sol·licituds, sempre que es presenti la documentació adequada en els períodes establerts, fins al límit del pressupost de la subvenció.
Ajuts per obres d’arrajament en interior dels habitatges per a persones grans 2026
Convocatòria per a la concessió, en règim de concurrència pública no competitiva, de les subvencions per a obres d'arranjament en l'interior dels habitatges per a persones grans per a l'any 2026
L’objecte de les bases i de la convocatòria és el de promoure obres d’arranjament en l’interior dels habitatges que tenen com a finalitat l’adequació de les peces i dels elements que conformen l’habitatge.
Pressupost disponible: 1.160.000 € Àmbit d’aplicació: Girona, Tarragona, Lleida i les Terres de l’Ebre. La convocatòria no inclou la demarcació de Barcelona. Destinataris: Persones sol·licitants que formin part d’una unitat de convivència que inclogui entre els seus membres alguna persona de 65 anys o més, que tinguin el seu domicili habitual i permanent a l’habitatge objecte de l’arranjament, i a les quals les obres de reforma beneficiïn directament. Terminis: De l’1 de juliol a les 9 hores fins al 30 de setmbre de 2026 a les 14 hores, ambdós inclosos.
Actuacions subvencionables
Són subvencionables les obres d’arranjament en l’interior dels habitatges que tenen com a finalitat l’adequació de les peces i dels elements que conformen l’habitatge, amb els objectius que s’especifiquen a continuació:
Assolir les condicions mínimes d’habitabilitat dins la superfície útil interior de l’habitatge, destinades a aconseguir la salubritat i el confort, incloent-hi la reparació o substitució de les obertures exteriors deteriorades i l’adequació dels paviments per tal de millorar-ne la capacitat lliscant i que no impliquin perill per a les persones.
Adequar a la normativa vigent les instal·lacions d’aigua, gas, calefacció, electricitat i sanejament: instal·lació de mesures de seguretat per detectar o avisar de la manca d’estanquitat o de fugues en les instal·lacions, i instal·lació de sistemes automàtics destinats a facilitar l’obertura de persianes o similars.
Adaptar l’interior de l’habitatge per a la millora de l’accessibilitat:
Cambra higiènica. Conjunt d’intervencions amb la finalitat de millorar l’accessibilitat per facilitar les activitats relacionades amb la higiene personal: substitució de la banyera per un plat de dutxa o adaptacions de banyera o dutxa, canvis d’aixetes; substitució o adaptació del WC o del lavabo; eliminació del bidet o d’altres elements per facilitar la mobilitat; tractament antilliscant de paviments i instal·lació d’ajudes tècniques.
Cuina. Conjunt d’intervencions amb la finalitat de millorar les condicions de seguretat per facilitar les activitats de la vida diària a la cuina: substitució de les plaques de gas canalitzat o butà per plaques elèctriques; adaptació del taulell de cuina; tractament antilliscant de paviments o instal·lació d’ajudes tècniques.
Altres peces. Conjunt d’intervencions amb la finalitat de fer adaptacions o proporcionar suports en l’entorn general del domicili per tal de facilitar la mobilitat general de la persona dins el seu habitatge: intervencions que es realitzen en zones comunes o de pas, com ara passadissos o rebedors, i que consisteixen en actuacions com l’ampliació d’una porta, el canvi de gir d’una porta, l’eliminació d’algun graó que dificulta l’accessibilitat o la instal·lació d’ajudes tècniques com ara barres o agafadors, entre d’altres.
Import de la subvenció i límits
L’import de la subvenció és del 100% del pressupost protegible definit al punt 1 de la base reguladora 5, amb un límit de 4.000 euros per habitatge.
El pressupost de les obres que s’ha de presentar amb la sol·licitud de subvenció no podrà superar l’import màxim de 8.000 euros per habitatge, IVA inclòs.
Més novetats en la situació de la proposta de passarel·la dels mutualistes alternatius al RETA
El Cateb continua fent seguiment de la proposta de passarel·la que ha de permetre als mutualistes alternatius que ho desitgin, en el nostre cas afiliats a HNA-PREMAAT, incorporar-se al RETA, en les condicions que s’estableixin. Consulta les últimes novetats.
15 de juny de 2026
El Cateb continua fent seguiment de la proposta de passarel·la perquè els mutualistes alternatius (en el nostre cas, afiliats a HNA-PREMAAT) puguin passar al Règim Especial de Treballadors Autònoms de la Seguretat Social (RETA). El resum de la situació a la data actual seria:
Al Congrés dels Diputats des del 21/11/24, es continua tramitant una Proposició de Llei del Grup Parlamentari Socialista de modificació de la Llei de la Seguretat Social que regula la passarel·la al RETA. L’11 de juny passat el Ple del Congrés va debatre i va aprovar el dictamen de la Comissió de Treball, Economia Social, Inclusió, Seguretat Social i Migracions, amb 2 esmenes, i va acordar continuar la tramitació de la Llei pel procediment d’urgència. Ara, el text aprovat pel Congrés es remetrà al Senat, per continuar la tramitació fins a l’aprovació de la Llei.
Que regularà la nova Llei?
L’increment de les pensions de les mútues fins al 100% de la pensió mínima de la Seguretat Social.
L’increment progressiu de les quotes dels mutualistes a les mútues fins al 100% de les quotes del RETA (85% al 2026; 93% al 2027; 100% al 2028).
L’opció de passarel·la al RETA, en el termini d’1 any des del Reglament (que s’ha d’aprovar amb posterioritat a l’entrada en vigor de la Llei), i en les condicions que s’estableixin en aquest futur Reglament:
Per a tots els mutualistes alternatius, tant actius (que estiguin pagant a la mútua), com per a passius (que tinguin capital acumulat, però que actualment no paguin).
I segons l’últim text de la Proposició de Llei aprovat pel Ple del Congrés, també per als mutualistes jubilats (és a dir, els que ja estiguin cobrant la pensió de jubilació de la mútua).
Mesures per reforçar la transparència de les mútues: Obligació d’elaborar informes periòdics sobre l’evolució dels fons dels mutualistes i més supervisió i control per part de la Direcció General d’Assegurances.
Manteniment de la mútua alternativa com a opció per a tots els arquitectes tècnics, més enllà del 2027. Això s’ha aconseguit, atès que el text aprovat per la Comissió ja ha eliminat la limitació d’optar per cotitzar al RETA o a la mutualitat alternativa. Per tant, els professionals de l’arquitectura tècnica que treballin com a liberals podran continuar optant per afilar-se a HNA-PREMAAT o al RETA.
Possibilitat de passarel·la voluntària al RETA per a aquells mutualistes que els pugui interessar.
Aconseguir el complement de la pensió a mínims també per als pensionistes de les mutualitats alternatives (atès que es finança, no amb les cotitzacions a la Seguretat Social, sinó amb base als pressupostos de l’Estat). Aquesta pretensió també s’ha afegit en l’últim text de la Proposició de Llei, on es preveu que els mutualistes alternatius tindran els mateixos drets que els treballadors autònoms, el finançament dels quals no estigui estrictament vinculat a les cotitzacions al RETA.
Per part de diversos mutualistes de HNA, s’ha constituït l’Associació ANMARQ (Asociación Nacional de Mutualistas Arquitectos, de la qual també formen part arquitectes tècnics mutualistes de HNA-PREMAAT), que promou mesures i accions per millorar les condicions de les pensions de les mútues alternatives i de la passarel·la al RETA.
Des del Cateb continuarem defensant els interessos de tots els mutualistes i continuarem facilitant la màxima informació general, tant de la Proposició de Llei en tràmit, com de la informació que faciliti HNA-PREMAAT, com de las acciones d’ANMARQ. A més, hem demanat al CGATE i a HNA-PREMAAT que organitzin una sessió informativa (en format telemàtic) per a tots els arquitectes tècnics/ques mutualistes, sobre la situació de la futura passarel·la al RETA i de les opcions que se’n derivaran, a la qual us convocarem en breu.
Si tens dubtes sobre la previsió social, el RETA o la mutualitat alternativa HNA-PREMAAT, pots consultar amb el Cateb a través de l’Oficina Virtual, al telèfon 932 40 20 56 o bé per correu electrònic a assessoriajuridica@cateb.cat
La façana de doble pell de la nova seu del Cateb, un projecte que converteix la bastida en la nova identitat de l'edifici i obre el Col·legi a la ciutadania
15 de juny de 2026
Tots els projectes tenen el seu valor, la seva singularitat i la seva identitat. La nova seu del Cateb vol trencar amb l’hermetisme de l’edifici original i convertir la seva façana en la seva senya d’identitat: un edifici que, des del primer cop d’ull, deixa clares les seves intencions. El projecte bastida —que acompanyarà per sempre la nova seu— és la nova definició d’aquest edifici, i aportarà un valor nou tant físicament com tècnicament.
Estat actual previ a la nova façana i primers passos
Inicialment ens vam trobar una façana totalment tancada i fosca, que feia impossible veure la vida del dia a dia al Cateb, però clarament identificable, ornamentada amb el poema visual de Joan Brossa i coronada pel llagost.
El primer pas va ser desvestir la totalitat de l’edifici: es van retirar el 100% de les façanes —la principal, la posterior— i es va obrir el pati interior d’obra. L’objectiu era clar: connectar la vida interior del Cateb amb la ciutadania. Per poder iniciar el projecte bastida, calia deixar l’edifici completament obert i net. A partir d’aquell moment, es va treballar ininterrompudament en el seu disseny: prenent mesures exactes, traçant les línies mestres i elaborant tota la documentació gràfica per a la fabricació i producció posteriors.
De què es compon la façana principal de la nova seu del Cateb
Parlar de la nova façana és parlar del mur cortina continu per una banda, i de la doble pell per l’altra. La unió de les dues dóna nom al projecte: el projecte bastida.
Aquesta façana es compon d’un mur cortina ininterromput des de la planta primera fins a la quarta, i de dos murs cortina independents a les terrasses de planta cinquena i sisena. Tot el mur cortina està format per perfils d’alumini extruït de la marca Schüco, amb un contingut d’almenys un 75% d’alumini reciclat, amb trencament de pont tèrmic i acabat lacat amb sistema bicapa mitjançant pintura de pols electroestàtica. La retícula es modula al llarg de la façana mitjançant muntants verticals alineats i travessers horitzontals; tots els muntants van fixats a forjat mitjançant ancoratges amb regulació tridimensional i perfils galvanitzats. Totes les unions incorporen desguassos i ventilacions, i tots els elements de tancament de cantells de forjat porten llana de roca per garantir un aïllament correcte, una eficiència energètica òptima i el respecte als principis de circularitat de materials.
Els vidres del mur cortina continu de plantes 1 a 4 són vidre cambra amb laminar exterior 4+4.3, amb capa de baixa emissió Planitherm XN, una cambra d’aire de 16 mm i intercalari en color negre mat, i vidre interior incolor 4+4.2 amb butiral acústic. Gràcies a aquesta solució, la connexió visual entre la ciutat i l’interior del Cateb serà plena, i l’edifici guanyarà en eficiència energètica i confort.
A la part superior de cada planta s’integren els flaps motoritzats —governats pel sistema BMS—, un sistema d’automatització i control centralitzat que optimitza el confort i l’eficiència tècnica de l’edifici. Aquests flaps aporten ventilació natural creuada a totes les plantes, permetent una renovació constant i calculada de l’aire de forma natural, reduint el consum energètic i afavorint la sostenibilitat. Els flaps es troben tant al pati interior com a la façana posterior per garantir aquesta ventilació creuada.
Les terrasses de planta cinquena i sisena continuen amb el mateix concepte, donant lloc a espais totalment oberts. Finalment, tot aquest mur cortina s’acabarà vestint amb una falsa bastida, que tindrà moltes qualitats ocultes i no servirà únicament com a nova insígnia dels arquitectes tècnics. La doble bastida estarà formada per una passarel·la horitzontal exterior entre plantes, amb fixació soldada i mecànica i el mateix acabat que la resta del conjunt, fixada a l’estructura principal del mur cortina. Incorporarà per planta les seves corresponents línies de vida, i anirà acabada amb creuetes simètriques en totes les retícules. Gràcies a aquesta falsa bastida, es podrà mantenir la totalitat dels vidres i elements exteriors sense necessitat de mitjans auxiliars, ja que des de l’interior de cada planta hi ha dos balconeres d’accés lateral per accedir-hi.
A nivell energètic, les creuetes de la falsa bastida optimitzaran el control solar dels vidres del mur cortina, millorant el rendiment del sistema en conjunt. Finalment, aquesta falsa bastida serà el penjoll d’or de la nova imatge del Cateb: convertint un element tan indispensable i vinculat a la nostra professió en una escultura flotant que presidirà la façana.
Com construïm la nova façana de la nova seu del Cateb
Al contrari del que pot semblar, l’execució de la nova doble pell no ha estat la part més complicada d’aquesta història. Per a la seva construcció s’ha optat per instal·lar dos sistemes d’andamis cremallera reculats amb safata d’ampliació. La primera fase ha estat muntar tots els ancoratges al llarg dels forjats. Un cop instal·lats, s’ha anat descarregant la retícula sobre el propi andami cremallera per muntar primer els muntants verticals i connectar-hi a continuació els horitzontals.
Amb la retícula acabada, es van portar els vidres i es van muntar per planta mitjançant camió grua amb ventoses específiques. Un cop l’edifici estava «tancat», es va procedir a la instal·lació de la totalitat dels flaps i elements de planta cinquena i sisena; en aquest cas, tot el material es va repartir amb camió grua i es va instal·lar des de l’interior. Per col·locar totes les tapetes de remat exterior, primer es van col·locar la totalitat de les mènsules de la falsa bastida, i posteriorment es va rematar la totalitat de la façana
Entrem ara en la fase final: a mesura que s’instal·la la doble pell, es va baixant planta a planta i desmuntant l’andami cremallera de forma sincronitzada per anar rematant les zones d’ancoratge. Un cop finalitzada completament la doble pell, es llogarà una tisora per col·locar la totalitat del poema visual de Joan Brossa als muntants principals verticals. Tot el poema visual, igual que el llagost, ha estat restaurat per una empresa homologada, respectant els acabats originals.
Cap d’obra: José Bodas Durán Cap de producció: Jessica Paola Páez Mendoza
Mataró acull una jornada tècnica sobre el gas radó, el contaminant natural que pot acumular-se dins dels edificis i afectar la salut
Els nous requisits normatius per garantir la qualitat de l’aire interior, envers el radó, a debat. La trobada ha reunit els professionals per analitzar els riscos associats a aquest contaminant i les novetats legislatives en matèria de seguretat als edificis.
12 de juny de 2026
Aquest contaminant radioactiu d’origen natural es genera al subsòl per la desintegració de l’urani present en roques i terres, i pot entrar als edificis a través d’esquerdes, juntes constructives, cambres sanitàries, conduccions o punts de contacte amb el terreny. Un cop dins, especialment en plantes baixes, soterranis i espais poc ventilats, pot acumular-se sense que ningú se n’adoni.
El tema preocupa especialment en territoris com el Maresme, on diversos municipis apareixen dins les zones amb potencial de radó identificades per la normativa tècnica estatal. Per això, la detecció, la prevenció i l’actuació davant d’aquest gas s’han convertit en una qüestió creixent per a arquitectes tècnics, administracions i propietaris.
En aquest context, Mataró aquest dijous passat, 11 de juny, l’Espai Mataró Connecta, ha acollit la jornada tècnica “La problemàtica del radó i el nou RSCIEI”, una sessió especialitzada que ha abordat els riscos associats al radó i les novetats normatives vinculades a la seguretat i la qualitat de l’aire interior. La trobada ha estat organitzada per l’Ajuntament de Mataró i diversos col·legis professionals, entre els quals, el Cateb i la seva delegació al Maresme, juntament amb Enginyers BCN, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Enginyers Industrials de Catalunya i l’ECCAT, han ofert pautes als professionals de l’edificació, l’enginyeria, la construcció i les administracions públiques, per saber com detectar el radó, com prevenir-ne l’entrada als immobles i quines mesures aplicar quan se’n detecten concentracions elevades.
Laura Jornet, arquitecta técnica, consultora de l’Àrea Tècnica del Cateb, ens ha parlat de les eines pràctiques de què disposa el Col·legi per a aquesta detecció i posterior actuació.
