25 anys del RD 1627/97: és hora de revisar-lo?

25 anys després de l’entrada en vigor del Reial Decret 1627/97 potser ja és hora de fer-ne la revisió i adaptació al segle XXI… o potser derogar-lo i substituir-lo per una nova llei. Aquesta és una de les principals propostes que es van plantejar en la jornada 25 anys de vigència del RD 1627/97 sobre disposicions mínimes de seguretat organitzada el 13 de desembre a la seu del Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona (Cateb), en format híbrid i presencial, en col·laboració amb el Consell de l’Arquitectura Tècnica de Catalunya i el Consell General de l’Arquitectura Tècnica d’Espanya (CGATE). Va ser una jornada en la qual representants d’institucions i agents del procés constructiu oferiren una visió sobre l’aplicació de la normativa al llarg d’aquest últim quart de segle, sobre la figura del coordinador de seguretat i sobre els canvis que està experimentant el sector (precarietat, manca de mà d’obra especialitzada, creixent subcontractació i atomització de l’activitat, nous agents) i que fan difícil treballar amb les mesures de prevenció i seguretat adients, unes mesures que en molts casos s’han traduït, malauradament, en burocràcia.

Després de la benvinguda, a càrrec de la presidenta del Consell de l’Arquitectura Tècnica de Catalunya, Teresa Arnal, el president del Col·legi de Barcelona, Celestí Ventura, va lloar en l’obertura de la jornada els molts avenços aconseguits en aquest quart de segle en seguretat i salut a les obres. No obstant, assenyalà la necessitat “d’estudiar les causes dels accidents i les circumstàncies que els envolten i relacionar-les amb el volum d’activitat”, ja que “només així podrem comprovar la millora en aquest camp”. Així, doncs, “fa falta un treball estadístic per analitzar-ne el progrés”

Alhora, Ventura lamentà que encara falta “canviar la nostra cultura i actitud” en la construcció, ja que “construir és pensar, és reflexionar sobre com ho farem” i on “no hi ha res més car i perillós com la improvisació”. Per això, va voler recordar que el Col·legi ha estat capdavanter en la formació sobre aquest camp (veieu especejament). El president del Col·legi es va preguntar, entre altres qüestions: “és imprescindible saber de construcció per coordinar  la seguretat i salut d’una obra? O només és necessari conèixer la normativa i els elements de seguretat?”, qüestions que són clau per avançar en el camí de la seguretat.

Celestí Ventura: “No hi ha res més car i perillós com la improvisació”

I no va voler acabar sense tenir un especial record per a les víctimes de les obres de construcció relacionades amb els Mundials de futbol de Qatar, que encara aquells dies s’estaven celebrant, i de les quals “el món occidental també s’hauria de sentir en part responsable”.

Al seu torn, el president del CGATE, Alfredo Sanz, destacà el terme “mínims” del Reial Decret, un terme “rellevant” perquè “no hem d’anar als mínims per aconseguir els zero accidents, aquest no ha de ser l’objectiu sinó el punt de partida”. Referint-se a les obres sense projecte, Sanz va voler deixar clar que “no cal que hi hagi un projecte perquè hi hagi un document que reivindiqui la seguretat a les obres”. El màxim representant dels aparelladors a l’estat va fer especial èmfasi en la importància del concepte de “salut”, que també s’ha de cuidar des de l’empresa; reivindicà un llibre d’incidències electrònic (Catalunya és segurament l’única comunitat autònoma que en disposa) i que els tècnics puguin prendre les decisions sobre seguretat amb llibertat d’acord amb els seus criteris professionals, quan en molts entorns aquesta llibertat no sempre hi és.

Imatges de diferents fases de l’obra i d’elements auxiliars i elements de seguretat. Treball guanyador del Premi Catalunya Construcció 2022 a la coordinació de seguretat i salut (Francesc Belart)

Alfredo Sanz: “No cal que hi hagi un projecte perquè hi hagi un document que reivindiqui la seguretat a les obres”

El director general de relacions laborals, treball autònom, seguretat i salut laboral de la Generalitat, Òscar Riu, per la seva banda, recordà que el reial decret “marcà una fita” en la millora de les condicions laborals d’un sector que és un dels motors de l’economia catalana, generador d’un important volum de llocs de treball i que ha estat capaç de superar les diferents crisis dels últims anys. Recordà així mateix que la Generalitat va posar en marxa fa un any i mig l’estratègia catalana de seguretat i salut laboral, consensuada amb patronals i sindicats i amb l’objectiu d’impulsar la cultura preventiva, un camp en què cal avançar “com ciutadans, empreses i qualsevol àmbit relacionat amb la prevenció”. És una estratègia que conclourà el 2026 i està dotada pressupostàriament; inclou campanyes de sensibilització, com ara una específica sobre treballs en alçada i que vol implicar, entre d’altres, els administradors de finques com a agents que solen contractar aquest tipus de treballs per a les comunitats de veïns. Riu coincidí que potser és hora de revisar la normativa per adaptar-la a les noves tecnologies i processos constructius.

Ezequiel Bellet: “S’ha avançat, però no prou, cal recuperar l’esperit del 97”, i 25 anys després és una “norma antiquada” en determinades definicions

En la primera ponència, a càrrec de l’arquitecte tècnic i premi Catalunya Construcció Ezequiel Bellet, un dels màxims experts en matèria de seguretat a la construcció de casa nostra, aquest va fer un recorregut per l’evolució de la normativa en aquest camp; va partir de principis dels anys setanta del segle passat, època dels seus inicis a la professió, en què “dur el casc era símbol d’estatus” i on de seguretat a les obres “res de res”. Bellet recordà el Reial Decret 555, del 1985, que introduïa el Llibre d’Incidències, el RD 84, del 1990, que feia algunes correccions de la normativa anterior, i la directiva europea del 1992 que va donar origen al RD del 1997, que ja parlava del coordinador de seguretat, els plans de seguretat i l’avís previ, entre altres conceptes, i protagonista d’una jornada al Col·legi el 1995.

Sessió inaugural de la jornada celebrada al Cateb i debat amb la visió de l’administració moderat per Teresa Arnal

L’informe Lorent

Mica en mica s’intuïa el pes que havien de prendre la prevenció i la seguretat a les obres. En aquella jornada es van donar a conèixer algunes dades del conegut informe de Pierre Lorent i que van sorprendre l’expert, com que el 35 per cent dels accidents a les obres tenen el seu origen en errors de disseny i/o projecte, que un 28 per cent es deu a errors en l’organització de les obres (inclosa la forma de contractació) i un 37 per cent a errors en l’execució. Començava a quedar clar que “la seguretat millora la qualitat, estalvia temps i millora resultats”, la qual cosa es tradueix en un estalvi econòmic. Tot plegat, va dir Bellet, “em va fer pensar que la seguretat tenia futur”.

Fernando Sanz, de l’INSS apuntà que el 60 per cent d’accidents per caiguda en alçada té lloc en obres menors

Amb la transposició de la directiva, el Reial Decret va incorporar els estudis i plans de seguretat, la coordinació en fase de projecte i d’execució, el Llibre d’Incidències, l’obertura de centre de treball, l’avís previ, la tipificació dels riscos greus… Així doncs, per al veterà expert en seguretat, la norma va marcar un abans i un després: “el balanç és positiu i hi ha interès per millorar la prevenció”. Ara bé, “s’ha avançat, però no prou, cal recuperar l’esperit del 97”, i 25 anys després és una “norma antiquada” en determinades definicions (com quan parla de les atribucions del coordinador en fase de projecte, que no apareixia en la directiva). D’altra banda, Bellet va posar sobre la taula diversos interrogants que es van repetir al llarg de la jornada: les universitats ofereixen actualment prou formació en matèria de seguretat  i prevenció? Estan ben remunerats els tècnics d’aquest camp? Què passa en les obres sense projecte?.

El secretari general adjunt de l’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball (INSS), Fernando Sanz, explicà les diferents guies tècniques elaborades per la institució per facilitar la comprensió i el compliment del reial decret, la seva actualització i l’abordatge de la prevenció en funció de la sinistralitat, com la publicació sobre seguretat en obres de construcció menors a partir de la dada que el 60 per cent d’accidents per caiguda en alçada té lloc en obres d’aquest tipus, la major part dels quals des de cobertes.

Sanz explicà les actuacions més recents relacionades amb la prevenció dels accidents que es produeixen en obres a les teulades dels edificis, un tipus d’obra cada cop més habitual arran del creixent interès i suport a les instal·lacions de plaques fotovoltaiques gràcies als ajuts dels fons Next Generation de la Unió Europea. Encara que en els últims anys és evident la caiguda dels índex de sinistralitat, “no és suficient, cal treballar per veure una baixada radical”, va dir Sanz, qui va fer una crida a millorar la gestió de les obres menors i “perquè  els espais de treball del futur siguin més segurs”. El representant de l’INSS va voler acabar remarcant l’exemple de col·legis com el de Barcelona en el foment i promoció de la prevenció. “Vosaltres marqueu el camí”, va dir.

Jaume Guixà (EPSEB): “Un accident és el símptoma que alguna cosa ha fallat en l’organització de la prevenció a l’obra”

Des de la Inspecció de Treball del departament d’Empresa i Treball de la Generalitat, Carolina Holgado va parlar del Llibre d’Incidències i de la possibilitat que es paralitzin els treballs d’una obra en cas de risc greu o imminent i sempre seguint els procediments establerts. Holgado explicà què s’entén per risc greu o imminent, el tipus de sancions administratives en què pot incórrer l’empresa, l’elevat import a què poden arribar les sancions més greus i l’actuació inspectora aquests últims exercicis, que s’ha marcat pels propers anys fer un pas endavant per evitar els accidents i avançar en la implantació de la cultura preventiva i l’aplicació del Reial Decret.

Debat amb la visió dels agents del sector moderat per Natàlia Crespo

Accidents i errors d’organització

Al seu torn, el sotsdirector de l’Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona (EPSEB), Jaume Guixá, va repassar algunes de les fites en matèria de prevenció i afirmà que “els treballadors sense formació continuada perden la memòria” per remarcar com és d’important la formació.  A més, “un accident és el símptoma que alguna cosa ha fallat en l’organització de la prevenció a l’obra”.

Jaume Guixà (EPSEB): “Un accident és el símptoma que alguna cosa ha fallat en l’organització de la prevenció a l’obra”

Quant al Reial Decret, va mostrar la seva preocupació perquè pot crear “indefensió per al tècnic”, i pel que fa al paper del coordinador es va preguntar: “som vigilants de seguretat i salut? No, som coordinadors”. En la mateixa línia va voler diferenciar entre  les condicions de treball perilloses d’algunes obres, “que són acotables” i, per tant, es poden dotar de mesures de seguretat, “i els actes insegurs dels treballadors, d’aquí la importància d’incidir en tot aquell risc que depèn del treballador”. En aquest sentit, “nosaltres podem incidir en la formació” i, efectivament, és un aspecte en què cal treballar en el futur, de la mateixa manera que cal avançar perquè augmenti la percepció del professional com un “tècnic de capçalera també en prevenció de riscos laborals”.

Revisió des de zero

La sessió de tarda, titulada Visió i balanç dels agents del sector, la va obrir el product manager d’SGS Tecnos, Jesús Esteban Gabriel, que va ser el primer ponent del dia a proposar, de forma taxativa, “revisar el Reial Decret a partir de zero” atès que som en un sector molt canviant on “25 anys han donat per a molt”, on ha crescut força el nombre de noves figures que ara hi participen i el nombre de termes i conceptes abans inexistents (project manager, BIM manager, facility manager, safety manager, gestor de construcció, contractació per lots…)

Jesús Esteban (SGS Tecnos) qualificà d’”aberrant” inundar de documents una gestió en la qual passarem a ser recordats com a buròcrates

En definitiva, el nou context fa necessari replantejar-se un munt d’aspectes, com definir amb més precisió la figura del promotor, les obligacions i accions del coordinador de seguretat (diferenciant el de la fase de projecte i el de la fase d’execució) que el distingeixin del cap d’obra o la reducció dels diferents documents actuals a un únic document de prevenció útil. També va apostar per un llibre d’incidències electrònic, alhora que qualificà d’”aberrant inundar de documents una gestió en la qual passarem a ser recordats com a buròcrates” mentre altres sectors industrials han sabut actualitzar-se i podrien ser un bon referent a imitar.

Jesús Esteban parlà també dels canvis en l’organització empresarial, amb la subcontractació de feines i els autònoms com a protagonistes, les responsabilitats i actuacions dels quals caldria tenir en compte en la revisió del Reial Decret. “Per poc que es pugui fer es donaria lluentor al sector”, va dir l’expert, que va concloure: “on hi ha voluntat hi ha camí”.

Fase d’execució de l’obra. Treball finalista del Premis Catalunya Construcció 2022 a la coordinació de seguretat i salut (Sílvia Costa)

Experiències

Des del punt de vista del contractista va parlar Raiza Botini Guevara, tècnica superior en Prevenció de Riscos Laborals (PRL), Health & Safety Manager a Calaf Constructora,  una empresa “on la direcció està alineada amb la prevenció i la porta fins al darrer operari, tots estem implicats”.  A diferència de Jesús Esteban, que proposava una revisió “per fases” del reial decret, Botini creu que s’hauria de canviar “sencer per adaptar-lo a la realitat, siguem disruptius”, perquè “ha quedat obsolet, fer pedaços no li faria cap favor”. Botini explicà que el departament de prevenció de la companyia està format per una dotzena de professionals. Una companyia on, d’altra banda, s’intenta fidelitzar els subcontractistes i es treballa conjuntament amb ells la prevenció, amb xerrades de formació de cinc minuts abans de començar els treballs, i el concepte de “percepció del risc” de cada agent, intentant sempre “apoderar el personal tècnic de l’obra”. En tot cas és el contractista qui “marca les regles del joc”. Partidària d’eliminar l’estudi de seguretat, tant és com és digui el document de seguretat “però ha de dir què s’ha de fer i com, i com més senzill sigui millor, més accidents s’evitaran”, un document que ha de ser “viu, de fàcil accés i que s’entengui, volem que el missatge arribi, si algú no entén un procediment difícilment el seguirà”, va dir. Al cap i a la fi, “el que més ens importa és la responsabilitat moral amb els nostres treballadors més que la responsabilitat penal, civil o administrativa, perquè volem que els treballadors tornin a casa”.      

Raiza Botini (Calaf Constructora): “La direcció està alineada amb la prevenció i la porta fins al darrer operari, tots estem implicats”

Com a promotor, Oscar Cejudo Dueñas, director de PRL, Processos i GD d’AEDAS Homes, va compartir el decàleg de l’empresa de coses que es poden aportar en matèria de seguretat i que estan en línia amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030. El decàleg comença amb la promoció d’un entorn de treball segur (en salubritat, il·luminació…) i continua amb eines de canvi i integració de la seguretat i la salut, punt on el coordinador en fase de disseny pot tenir molt a dir i participar. Altres punts del decàleg són treballar per la industrialització del sector i per una acurada selecció i contractació dels col·laboradors, donar suport a les feines de coordinació de seguretat, aconseguir processos segurs d’ús i manteniment (la seguretat quan ha acabat l’obra, durant la vida útil de la construcció) i evolucionar cap a una gestió eficaç i organitzada de la documentació, “que no serveix de res si no arriba als treballadors”. Altres punts del decàleg són mesurar paràmetres per tal de millorar de forma continuada, compartir les bones pràctiques i experiències fins i tot amb la competència i, finalment, reconèixer la bona feina dels diferents agents, inclosos col·legis professionals i universitats, en el foment de la seguretat.

En el tancament d’aquest bloc, la vocal de la junta de govern del Cateb, Natàlia Crespo, destacà la coincidència dels ponents que cal “integrar la prevenció en fase de disseny” que l’estudi bàsic de seguretat i salut, en sí mateix, “no serveix”, que cal redefinir  les obligacions del coordinador de seguretat, tant en fase de disseny com d’execució, que cal aplicar el “sentit comú” a nivell documental i tenir en compte la “percepció del risc diferent” de cada persona.

Ignasi Puig (Cambra de Contractistes): “És una irresponsabilitat accedir al sector sense formació, cal recuperar l’esperit de la formació”

Mancances del Reial Decret

Tot seguit va tenir lloc la taula rodona i debat final, moderats per Natàlia Crespo. Óscar Cejudo comentà que un dels problemes relacionats amb el Reial Decret “és que després de 25 anys no sabem què ha de fer cadascú a l’obra”. Un altre és que cal definir “quina ha de ser la documentació, qui l’ha de gestionar i qui l’ha de demanar”. Un tercer problema el va explicar el responsable de Seguretat i Salut de la Fundació Laboral de la Construcció, José Luis Mármol: “en aquest tipus de jornades sempre coincidim els mateixos”, és a dir, els que ja estan conscienciats sobre el problema, quan el problema “l’hem de fer arribar a la resta d’1’3 milions de persones vinculades al sector a Espanya”. Mármol se sumà a les propostes de revisió de la normativa, i va recordar les figures del tècnic de prevenció i els recursos preventius, de les quals poc s’havia parlat fins al moment, i va dir que tot i que les xifres d’accidents “han baixat en picat” continuen sent altes (després de la crisi del 2008 van tornar  a pujar) i queda encara molta feina per fer, com ara “simplificar la documentació perquè a peu d’obra sigui molt més ‘amigable’, concisa i comprensible” per part dels recursos preventius, uns documents que arribin realment als treballadors, perquè “ens falta trencar la barrera d’arribar al sector”.

Maria Luz Piriz: “Hem de posar el focus de la prevenció en les petites obres, on els petits promotors no saben què fer, no crec que els índex de sinistralitat millorin si no anem al gruix de les obres”

La presidenta del Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Girona i coordinadora de seguretat i salut, Carme Domènech, per la seva banda, va reivindicar les obres sense projecte de seguretat, que són “les grans oblidades” i per a les quals no hi ha ni una especificació, “que ens ajudaria molt”; alhora recalcà la importància de transmetre missatges clars perquè no tots els contractistes són professionals, i se sumà a la demanda d’un llibre d’incidències digital, “cosa que no és tan complicada”. La directora del departament de CSS + edificació a SGS Tecnos, Maria Luz Piriz, coincidia amb Domènech quant a les obres sense projecte de seguretat, més tenint en compte que aquest tipus de projecte, propis de les obres petites, són la majoria: “hem de posar el focus  de la prevenció a les petites obres, on els petits promotors no saben què fer, no crec que els índex de sinistralitat millorin si no anem al gruix de les obres”.

Imatges de diferents fases de l’obra i d’elements auxiliars i elements de seguretat. Treball guanyador del Premi Catalunya Construcció 2022 a la coordinació de seguretat i salut (Francesc Belart)

Formació, precarietat, autònoms

Més enllà del decret, una de les claus de la millora de la seguretat és la formació de la mà d’obra: “Es una irresponsabilitat accedir al sector sense formació, cal recuperar l’esperit de la formació”, va dir el secretari de la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya, Ignasi Puig, en referència al que es respirava anys enrere amb l’Institut Gaudí de la Construcció, en què participaven els diferents agents i estaments del sector.

Per a Susana Romero (Aepsal), la cultura de la prevenció no és només necessària al gremi de la construcció sinó que s’ha d’estendre a la societat en general

Una mà d’obra que, d’altra banda, és cada cop més escassa i menys professionalitzada: “és un sector on s’entra i se surt, sense recanvi, sense relleu generacional, amb unes plantilles que s’estan jubilant”, un sector poc atractiu per als joves, “que hi entren sense una formació reglada”, va continuar Puig. “Necessitem ofici, no mà d’obra barata, i saber retenir-la al sector”, va afegir Cejudo, mentre que Mármol reclamà una formació eminentment pràctica i no 20 hores davant d’un ordinador i amb power points.

En la mateixa línia, la secretària de l’Associació d’Especialistes en Prevenció i Salut Laboral (Aepsal), Susana Romero considera que cal “millorar les condicions del sector”, un sector “amb un mercat laboral precari”. La precarietat, va dir, no és només per als treballadors a peu d’obra, també és present entre els tècnics de prevenció.

A més de fer front a aquesta precarietat, Romero considera que cal treballar en el foment de la “cultura de la prevenció”: a més de pensar en els riscos de les obres cal tenir presents els riscos per a la salut dels treballadors a llarg termini. Aquesta cultura de la prevenció, però, no és només necessària al gremi de la construcció sinó que s’ha d’estendre a la societat en general.

Óscar Cejudo (AEDAS Homes): “El sector és un exèrcit d’autònoms independents difícil de gestionar” en tots els aspectes

Un altre gran canvi d’aquests últims anys que no queda recollit al Reial Decret és el dels treballadors autònoms a les obres, en substitució dels treballadors en plantilla i molt lligat a la subcontractació i l’atomització generalitzada de l’activitat econòmica, fenòmens que òbviament fan més complexa la prevenció. “El sector és un exèrcit d’autònoms independents difícil de gestionar” en tots els aspectes, assenyalava Cejudo, i afegia que el sector està obsolet i no ha sabut evolucionar com sí ho han fet altres sectors com l’industrial o el de telecomunicacions.

En la clausura, l’arquitecta tècnica i coordinadora de seguretat i salut des de fa més de 25 anys Maria Àngels Sánchez  confessà sentir-se part integrant d’un col·lectiu valent en un àmbit on en aquests 25 anys han aparegut nous agents, canvis de funcions i “molts que intervenen però pocs que signen” i que, per tant, assumeixen veritables responsabilitats. Destacà que el Reial Decret i la directiva anterior, “amb els seus encerts i desencerts” van ser en el seu moment una novetat al sector perquè “per primer cop i de manera més o menys clara es regulava la seguretat a les obres i es definien les obligacions i responsabilitats de cadascun dels agents”. 

Maria Àngels Sánchez: “Per primer cop i de manera més o menys clara es regulava la seguretat a les obres i es definien les obligacions i responsabilitats de cadascun dels agents”

Sánchez va demanar autocrítica a tots els actors de l’obra (empresaris, treballadors, entitats, professionals, administració…) per “analitzar el compliment de les obligacions que el RD ens van atorgar” i destacà dos punts bàsics de partida que s’haurien d’aclarir per “enfortir el Reial Decret”: la definició d’obres de construcció i la coordinació quan no hi ha projecte.

Va estar d’acord que cal “unificar la documentació” en la matèria i, sobretot, treballar en la “cultura de la prevenció” ja que, al seu parer, en els últims temps hi ha hagut “una clara relaxació de les mesures”. Cal, opina, “tornar a agafar empenta per fer una bona coordinació”, la qual “ha de conèixer la normativa, la tècnica i la intel·ligència emocional, un punt també important”. Un a un, Sánchez desgranà un bon grapat de canvis que s’haurien de fer en la norma i recollits al llarg del dia. Finalment, i amb l’empenta esmentada, proposà la creació d’un grup de treball per posar fil a l’agulla en aquest canvi necessari d’una regulació que, al parer de tots els participants, és clarament millorable.

Taula rodona amb el debat final de la jornada i resum final a càrrec de Maria Àngels Sánchez

L’autora: Maite Baratech és periodista