Cercar Error
L'Informatiu Aparelladors arquitectura auditoria energètica Caateeb certificació energètica CO2 consum energètic eficiència energètica ICAEN medi ambient Professió Reial Decret 56/2016 sostenibilitat

Auditories energètiques i promoció de l’eficiència energètica

L’impuls de l’eficiència energètica i les energies renovables és un aspecte essencial de l’estratègia europea per un desenvolupament sostenible. Amb aquest objectiu la Unió Europea va aprovar la Directiva 2012/27/ UE sobre eficiència energètica que només obliga a grans societats i empreses.

Escrit per -

L’impuls de l’eficiència energètica i les energies renovables és un aspecte essencial de l’estratègia europea per un desenvolupament sostenible, i la millor forma per reforçar la seguretat del proveïment energètic europeu, reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i d’altres substàncies contaminants.

El diòxid de carboni (CO₂ ) provinent de la combustió dels combustibles fòssils per al transport i per a obtenir energia i calor, són el principal responsable dels gasos d’efecte hivernacle (GEI) i el sector de l’edificació és el responsable del 40% del consum energètic. Per tal de col·laborar en la seva mitigació, els estats membres de la Unió Europea van signar l’any 2002 el protocol de Kyoto i la pròpia Unió Europea ha aprovat diverses Directives per aconseguir-ho.

Alguna d’aquestes Directives marquen uns objectius amb uns escenaris temporals. El primer d’aquests escenaris temporals va ser el que s’establia en la Directiva 2009/28/CE i que persegueix aconseguir per a l’any 2020: augmentar en un 20 per cent l’eficiència energètica, reduir les emissions de CO₂ en un 20 per cent i un augment en un 20 per cent de les energies renovables.

Per mitigar els gasos d’efecte hivernacle els estats membres de la Unió Europea van signar l’any 2002 el protocol de Kyoto

L’any 2011 el Consell Europeu, va reconèixer que no s’estava avançant cap a l’objectiu d’eficiència energètica i que es requerien actuacions més ambicioses per aprofitar el gran potencial d’increment de l’estalvi d’energia en els edificis, els transports, els processos de producció i la manufacturació.

Amb aquest objectiu la Unió Europea va aprovar la Directiva 2012/27/ UE sobre eficiència energètica. Aquesta Directiva Europea ha estat transposada per l’Estat Espanyol amb molt d’endarreriment i de forma parcial, mitjançant el Real Decret 56/2016, aprovat el passat 12 de febrer, pel qual es transposa parcialment aquesta directiva en el que és relatiu a les auditories energètiques, acreditació de proveïdors de serveis i auditors energètics i la promoció de l’eficiència energètica en la producció i ús del calor i del fred.

Auditories energètiques

Aquest Reial Decret no és d’aplicació al sector residencial i només obliga a realitzar auditories energètiques a les grans societats i a les grans empreses, entenent com a gran empresa la que ocupa almenys a 250 treballadors o les que sense complir aquest requisit tinguin un volum de negoci major a 50 milions d’euros i, al mateix temps, un balanç general que excedeixi de 43 milions d’euros. De la mateixa manera, també és aplicable als grups de societats, quedant excloses de l’àmbit d’aplicació, les microempreses, petites i mitjanes empreses (PIMES).

L’auditoria energètica ha de cobrir almenys el 85% del consum total de l’energia final del conjunt de les instal·lacions que l’empresa té ubicades en el territori nacional. És per això que ens podem trobar amb empreses que formin part d’un grup empresarial o gran empresa i no hagin de passar l’auditoria energètica perquè representen menys del 15% del consum total d’energia que el grup empresarial té ubicades en el territori nacional. Les auditories s’han de realitzar en el termini de 9 mesos després de l’entrada en vigor del Reial Decret (14 de febrer del 2016), motiu pel qual les empreses obligades hauran de comptar amb aquesta auditoria des del 15 de novembre del 2016. Es consideren vàlides totes les auditories que s’hagin realitzat des del 5 de desembre del 2012, que és la data d’entrada en vigor de la Directiva Europea 2012/27/UE, sempre que compleixin el seus requeriments. Totes les auditories energètiques s’han de sotmetre a una nova auditoria cada 4 anys, comptades a partir de la data de la primera auditoria energètica realitzada.

Requisits mínims 

Que han de complir les auditories energètiques El RD/56/2016 estableix unes directrius mínimes que han de complir les auditories energètiques i que són les següents:

  1. Objectius que persegueix la directiva 2009/28/CE per a l’any 2020

    Han de basar-se en dades operatives actualitzades, mesurades i verificables, de consum d’energia i, en el cas de l’electricitat, de perfils de càrrega sempre que es disposi d’ells.

  2. Han d’abastar un examen detallat del perfil de consum d’energia dels edificis o grups d’edificis, d’una instal·lació o operació industrial o comercial, o d’un servei privat o públic, amb inclusió del transport dins de les instal·lacions o, si escau , flotes de vehicles.
  3. S’han de fonamentar, sempre que sigui possible en criteris de rendibilitat en l’anàlisi del cost del cicle de vida, abans que en períodes simples d’amortització, a fi de tenir en compte l’estalvi a llarg termini, els valors residuals de les inversions a llarg termini i les taxes de descompte.
  4. Han de ser proporcionades i prou representatives perquè es pugui traçar una imatge fiable del rendiment energètic global, i es puguin determinar de manera fiable les oportunitats de millora més significativa.

Quan l’empresa o grup de societats disposi d’un certificat d’eficiència energètica en vigor, obtingut d’acord amb el Reial Decret 235/2013, de 5 d’abril, pel qual s’aprova el procediment bàsic per a la certificació de l’eficiència energètica dels edificis, aquest podrà formar part de l’auditoria energètica amb relació a la part edificatòria coberta pel certificat d’eficiència energètica, sempre que el certificat inclogui recomanacions per a la millora dels nivells òptims o rendibles de l’eficiència energètica, seguint les directrius que indica el Reial Decret per les auditories energètiques.

Per a realitzar auditories energètiques també hi ha dos normes UNE que tot i no ser d’obligat compliment ens aporten unes directrius i requisits de qualitat per la seva elaboració. Per una banda tenim la UNE-EN 16247-1 2012, i per altra la UNE 50002:2014. Aquestes normes poden ser consultades en el Centre de Documentació del CAATEEB.

Registre de les auditories energètiques 

Tres mesos després d’haver realitzat l’auditoria cal que les empreses ho comuniquin a l’òrgan competent de les comunitats autònomes on estiguin les seves instal·lacions, i que en el cas de Catalunya és la Direcció General d’Energia Mines i Seguretat Industrial, DGMiSI.

Aquesta comunicació és una autodeclaració que detalla el nom de l’auditor que l’ha dut a terme i algunes dades presents al resum executiu de l’informe d’auditoria. La DGEMiSI compta amb un mes de termini per remetre la comunicació al Ministerio de Industria, Energía y Turismo, amb la finalitat de procedir a la corresponent inscripció en el registre administratiu de la seva propietat.

L’ICAEN ofereix un servei per a fer una valoració de l’abast, el contingut i les mesures d’estalvi i eficiència energètica proposades en les auditories energètiques, a fi de que aquestes realment serveixin per a reduir els costos energètics de la instal·lació. Per a fer ús d’aquest servei cal fer arribar l’informe d’auditoria energètica a l’ICAEN ajuntant-lo a un correu electrònic adreçat: auditoriaRD.icaen@gencat.cat. Per la mateixa via l’ICAEN es compromet a fer arribar la seva valoració abans d’un mes. Per altra banda les Comunitats Autònomes són les que tenen les competències per a controlar la realització de les auditories, inspeccionar i en cas d’incompliment sancionar. Els incompliments es sancionaran conforme a la Llei 18/2014 de 15 d’octubre, d’aprovació de mesures urgents per al creixement, la competitivitat i l’eficiència. L’article 80 i 81 estableixen, el regiment d’infraccions i les sancions que corresponent i que en el cas de les auditories energètiques són de: molt greus (60.000€) greu (10.000€) i lleu (1.000€).

L’auditoria energètica ha de cobrir al menys el 85% del consum total de l’energia final del conjunt de les instal·lacions

Auditors energètics

Les auditories energètiques han de ser realitzades per auditors energè- tics degudament qualificats o per tècnics qualificats que pertanyen a l’empresa, sempre que no tinguin relació directa amb les activitats auditades i pertanyin a un departament de control intern de l’empresa.

Aquest auditors energètics són persones físiques amb capacitat personal i tècnica demostrada i competència per portar a terme una auditoria energética.

Les persones físiques que vulguin exercir l’activitat professional d’auditor energètic han de complir alguna de les dos condicions següents:

  1. Estar en possessió d’una titulació universitària oficial o altres llicenciatures, graus o màster universitaris en els quals s’imparteixin coneixements bàsics d’energia, instal· lacions dels edificis, processos industrials, comptabilitat energètica, equips de mesura i presa de dades i tècniques d’estalvi energètic, o bé;
  2. Tenir els coneixements teòrics i pràctics sobre les auditories energètiques, entenent que posseeixen els coneixements esmentats les persones que acreditin alguna de les següents situacions:
  3. 1a. Disposar d’un títol de formació professional o un certificat de professionalitat inclòs en el Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals l’àmbit competencial del qual inclogui matèries relatives a les auditories energètiques.
    2a. Tenir reconeguda una competència professional adquirida per experiència laboral, d’acord amb el que estipula el Reial Decret 1224/2009, de 17 de juliol, de reconeixement de les competències professionals adquirides per experiència laboral, en matèria d’auditories energètiques.

En qualsevol de les anteriors situacions a què es refereix el paràgraf b), s’ha d’haver rebut i superat un curs teòric i pràctic de coneixements específics d’auditories energètiques, impartit per una entitat reconeguda per l’òrgan competent de la comunitat autònoma, amb el contingut indicat a l’annex V del RD 56/2016. La realització d’aquest curs, té eficàcia en tot el territori nacional, sense necessitat de tràmits o requisits addicionals.

A l’efecte d’acreditar el compliment dels requisits exigits, s’accepta els documents procedents d’un altre Estat membre dels quals es desprengui que es compleixen aquests requisits, en els termes que preveu l’article 17.2 de la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici.

S’ha d’haver rebut i superat un curs teòric i pràctic de coneixements específics d’auditories energètiques,

Proveïdor de serveis energètics 

Auditar un edifici esdevé una pràctica professional en creixement

Pot ser un proveïdor de serveis energètics tota persona física o jurí- dica que presti serveis energètics o aplica altres mesures de millora de l’eficiència energètica en la instal· lació o els locals d’un client final, d’acord amb la normativa vigent.

Hi ha uns requisits a complir per a les persones físiques i uns altres per a les persones jurídiques. En el cas de persones físiques es necessari que el proveïdor sigui auditor energètic i en el cas de les persones jurídiques han de comptar al menys amb un auditor energètic en plantilla o com a soci.

Les persones físiques o jurídiques que desitgin establir-se com a proveïdors de serveis energètics han de presentar una declaració responsable en l’òrgan competent en matèria d’eficiència energètica de la comunitat autònoma i que en el cas de Catalunya és la Direcció General d’Energia Mines i Seguretat Industrial, DGMiSI. Aquesta presentació els habilita per actuar en tot el territori de l’Estat Espanyol.

Les associacions del sector AMI, ADHAC, ATECYR, A3e i Eneragen han consensuat un text publicat per AENOR, denominat Especificació AENOR 0055, que té per objecte servir de bases per a classificar, categoritzar i certificar els proveïdors de serveis energètics. Aquest document d’AENOR no és una norma d’obligat compliment però és una base que cal tenir present ja que aporta una informació clarificadora i consensuada per una part important del sector.

Amb base a aquest document, les empreses que així ho decideixin poden classificar-se i certificar-se en algun dels 3 tipus de que s’hi estableixen i que són:

  • PSE de consultoria i auditoria energètica, que engloba els serveis professionals d’auditoria energètica, consultoria, enginyeria i/o projectes d’eficiència energètica.
  • PSE d’explotació, que engloba la prestació dels treballs de manteniment, explotació i control de qualsevol instal·lació, edifici o industria consumidora
  • PSE d’inversió, que engloba les empreses de serveis energètics (ESE) que són les empreses que realitzen les inversions immaterials, d’obres o de subministres necessaris per optimitzar la qualitat i la reducció dels costos energètics, en les instal·lacions o locals d’un usuari i afronten cert grau de risc econòmic al fer-ho, sempre que el pagament dels serveis prestats es basi, ja sigui en part o totalment, en l’obtenció d’estalvis energia mitjançant la introducció de millores de l’eficiència energètica i en el compliment de la resta de requisits de rendiment convinguts.

Aquests serveis poden comprendre la construcció, instal· lació o transformació d’obres, equips i sistemes, el seu manteniment, actualització o renovació, la seva explotació o la seva gestió derivades de la incorporació de tecnologies eficients. Els serveis energètics s’han de prestar basant-se en un contracte que ha d’anar associat a un estalvi d’energia verificable, mesurable o estimable.

Les auditories energètiques han de ser realitzades per auditors energètics degudament qualificats

La mateixa especificació d’AENOR estableix una categorització per cadascuna de les classificacions:

Promoció de l’eficiència energètica en la producció i ús del calor i del fred 

Els promotors d’una instal·lació de producció i ús de calor i fred han d’efectuar un anàlisi de cost i benefici, en els casos que estableix l’article 13.5 del Reial Decret. Per altra banda el Ministeri d’Industria, Energia i Turisme ha de portar a terme cada 5 anys una avaluació completa del potencial d’ús de la cogeneració d’alta eficiència i dels sistemes urbans de calefacció i refrigeració eficient.

Les comunitats autònomes i entitats locals podran adoptar polítiques que fomentin l’anàlisi a escala local i regional. En aquest sentit cal tenir present que la cogeneració és una tecnologia destacada en el Pacte Nacional de la Transició Energètica que està promovent el Govern de la Generalitat de Catalunya.

Edifici de baix consum nZEB 

Els edificis hauran de disposar d’instal·lacions d’alta eficiència energètica

Per finalitzar i com si d’una broma es tractés aquest Reial Decret fa una definició d’edificis de baix consum nZEB, sense donar cap mena de paràmetre o rang que defineixi o pugui identificar un edifici de baix consum a l’Estat espanyol, com sí que passa en la major part de la resta d’Estats europeus.

En concret aquest Reial Decret estableix en la disposició addicional quarta del Reial Decret que un edifici de baix consum és aquell edifici amb un nivell d’eficiència energètica molt alt, que es determinarà de conformitat amb l’annex I de la Directiva 2010/31/UE del Parlament Europeu.

La quantitat gairebé nul·la o molt baixa d’energia requerida hauria d’estar coberta, en molt àmplia mesura, per energia procedent de fonts renovables, inclosa energia procedent de fonts renovables produïda in situ o en l’entorn.

En aquest sentit els representants del Ministeri de Foment, van indicar en el Congrés d’Energia de Baix Consum celebrat a Madrid, els dies 21 i 22 de juny del 2016, que la implementació dels edificis de baix consum a l’Estat Espanyol es realitzarà mitjançant indicadors segons els criteris establerts en la norma EN ISO 52000-1 i que es publicarà en la modificació del Document Bàsic d’Estalvi d’Energia DB-HE del Codi Tècnic de l’Edificació -CTEdurant els anys 2017-2018.

Una setmana més tard es va publicar en el BOE la Recomanació de la Comissió Europea (UE) 2016/1318, de 29 juliol 2016, sobre les directrius per a promoure els edificis nZEB i les millors pràctiques per garantir que abans de què finalitzi el 2.020 tots els edificis nous siguin edificis nZEB.

En aquestes recomanacions s’estableix que els estats membres de la UE han de redoblar els esfor- ços si volen aconseguir per l’any 2.020 complir amb els objectius establerts en la Directiva 2010/31/ UE per als edificis nous, recordant també que aquesta Directiva estableix que els Estats membres han d’estimular la seva aplicació en la intervenció en edificis existents.

Limitació de l’ús de l’energia primària 

S’especifica de forma expressa que la major part dels estats membres han proposat tenir un ús d’energia primària no superior als 50 kWh/ (m2/any), oscil·lant entre els 20 kWh/(m2/any) de Dinamarca o els 33 kWh/(m2/any) de Croàcia (Litoral) i els 95 kWh/(m2 /any) de Letònia. En diversos països, concretament a Bèlgica (Brussel·les), Estònia, França, Irlanda, Eslovàquia, Regne Unit, Bulgària, Dinamarca, Croàcia (Continental), Malta i Eslovènia, l’objectiu fixat se situa entre els 45 i els 50 kWh/ (m2 /any).

En aquest sentit la recomanació proposa uns valors de referència aplicables a l’eficiència energètica dels edificis de consum d’energia gairebé zero, segons projecció dels preus i tecnologies de l’any 2020, tenint en compte la zona climàtica i l’ús de l’edifici, essent els valors per la zona mediterrània, una guia per al nostre país mentre l’Estat espanyol no publiqui la modificació del CTE.

Aquesta taula ha estat realitzada per BPIE, on es pot observar l’estat de la definició nZEB i els indicadors que han establert els diferents països europeus pels edificis nous i existents.

[table id=12 /]


Llegenda de la taula:

Definició inclosa en un document oficial
 Definició no disponible

[1] Per edificis residencials, l’EP BD té en compte els següents serveis energètics: calor, fred, aigua calenta Sanitària, aire condicionat, i, per edificis no residencials, a més, es considera l’electricitat
[2] Depenent de l’edifici de referència
[3] Depenent de la localització
[4] Requeriment depenent de les mesures adoptades en energies renovables
[5] Consum màxim d’energia primària definit com a percentatge de consum d’energia primària (PE) d’un edifici de referència. A la República Txeca, l’energia primària no renovable és considerada en detriment de l’energia primària
[6] No considera el refredament per edificis residencials
[7] El consum d’energia d’electrodomèstics s’inclou, addicionalment, a la definició (tant per edificis residencials com per no residencials)
[8] Al Pla Nacional nZEB, BBC /“Bâtiments Basse Consommation”(edificis que compleixen amb la regulació tèrmica del 2.012) es
defineixen com a edificis amb un consum d’energia proper a 0, però està previst que els edificis seran energèticament positius a
partir del 2.020
[9] A part d’Anglaterra, els objectius pels altres països de Gran Bretanya són diferents i seran revisats. Irlanda del Nord està intentant donar suport a Anglaterra.

Altres indicadors: CO2 – emissions de carboni, EP – rendiment de l’envolupant, OH – indicador de sobreescalfament, TS – Rendiment dels sistemes tècnics, SD – sense dades

PUBLICITAT