Els mercats són el poble de la ciutat

Les ciutats canvien, les feines es transformen, el temps arrasa i no queda ni rastre de les persones que netejaven sabates, els carros tirats per cavalls o els afiladors i venedors ambulants a cada cantonada. I no obstant això, els mercats encara perduren. I és que el mercat, en última instància, iguala a tots els mortals amb el gest més quotidià d’anar a comprar el menjar. És el carrer arrecerat, el llenguatge de cada dia, la mostra dels fruits que ens ofereix la terra. El mercat ha estat i continua sent el punt de trobada del comerç de proximitat i podem afirmar, fins i tot, que anar-hi és tota una reivindicació enmig de tantes grans superfícies. I és que parlem de l’àgora per excel·lència, del termòmetre de la vida real.

Si cada ciutat té el seu skyline, cada mercat té el seu sostre. Alçar la mirada és la fotografia més buscada i ens marca el bell mig del punt de trobada, de l’ull que tot ho veu.

Rituals i mercats

El Sergio té una tradició: els dissabtes al matí fa tres ous ferrats, dos pels fills i un altre per la seva parella, i a les 10 se’n va al bar del Mercat de Santa Caterina a esmorzar amb un amic. Comparteixen plegats l’entrepà d’hamburguesa amb formatge i ceba enmig del xivarri amb unes braves i una cervesa. A continuació fa la compra setmanal del peix, les verdures i la carn a les parades on ja l’esperen. En Sergio és de Badalona i li agrada d’anar a mercat a Barcelona. Com ell, cada persona té el seu propi ritual als pobles i a les ciutats: anar a les seves parades i veure les mateixes cares que li són familiars. Al mercat els venedors tenen noms propis i això es nota amb el tracte: què hi posarem, preciós?

Són molts els esforços duts a terme pels ajuntaments per promoure i millorar aquestes àgores i al mateix temps, mantenir-les com a element d’identitat de la vila rehabilitant l’edifici que els ubica. Un exemple recent de mercat recuperat el trobem al barri de Sant Antoni, a Barcelona, que ajunta els veïns amb turistes encuriosits. I és que quan nosaltres fem turisme també són una parada obligada, com un tast i una visió ràpida de com viu i menja la gent d’allà. És cert que això podria degenerar i unificar els escenaris en un context de globalització: que els forasters envaeixin els mercats. Què en pensen els que viuen a Les Rambles i els barcelonins en general de la Boqueria, per esmentar-ne un? Tot i això, tothom sap on para, és Marca Barcelona. O del Mercado de San Miguel o de San Antón: quin percentatge de madrilenys hi posa els peus en comparació amb els visitants o viatgers?

Literatura quotidiana que manté la llengua viva

• Què et poso, guapo?
• Preciosa, què vols?
• Carinyo, no en tinc d’això, què et sembla si proves allò altre?

Des de darrere del taulell en rebem paraules

boniques que t’apugen l’autoestima i l’energia, el que et convida a fer preguntes tan quotidianes com ara:

• Com ho puc cuinar això?
• Què puc fer per dinar?
• Venen uns amics i vull quedar bé, què m’aconselles?

Converses que poden abocar a confidències, però el que passa al mercat es queda al mercat. Aquests i altres petits detalls fan que comprar al mercat no sigui tan murga, sinó un petit refugi on fer-ho sigui més lleuger.

Mirar amunt

Si cada ciutat té el seu skyline, cada mercat té el seu sostre. Alçar la mirada és la fotografia més buscada i ens marca el bell mig del punt de trobada, de l’ull que tot ho veu. Cada mercat té la seva característica, ja sigui pels tipus de coberta com el de Santa Caterina, amb noves formes extravagants, o bé històriques, com les de l’arquitectura del ferro.

I és que el mercat, en última instància, iguala a tots els mortals amb el gest més quotidià d’anar a comprar el menjar

Però el termòmetre el posa, sense dubte, el bar del mercat, com també el llenguatge que es parla sota aquesta gran llotja. El plaer, com sempre, és perdre’s ja sigui pel barri de San Telmo de Buenos Aires i fer una parada al seu mercat per agafar forces i continuar caminant (viatjar és cansat) o pel mercat de Vic i assaborir l’ambient i sentir-te, per un moment, argentí o vigatà. Ho tenen, això, les places, que t’hi sents com a casa.

Si bé és cert que l’enrenou ha canviat al llarg de temps: ara no hi ha caixes d’aviram, ni plomes voleiant pels mercats i, tot i que els sorolls i les olors són més fines, saps que hi ets on passa tot: la plaça és viva. I recordem que quan parlem de llotja també ens fixem en l’entorn més immediat: no hi poden faltar les flors, les parades de roba ni els quioscos. Què no hi trobes al mercat?

© Text i imatges: Aina Gatnau Marsol