Inspeccions Tècniques d’Edificis

Debat sobre les limitacions de les Inspeccions Tècniques d’Edificis (ITE) després de l’esfondrament a Badalona: experiència, formació i tecnologia al centre de la discussió

L’esfondrament parcial dels sostres d’un edifici d’habitatges a Badalona, el 6 de febrer, en el qual van perdre la vida tres persones, i la seva immediata vinculació amb el fet que feia poc que havia superat la Inspecció Tècnica d’Edificis (ITE) va alimentar durant uns dies el debat sobre les deficiències d’aquest tipus d’inspecció, que en el seu dia ja va costar molt implantar “després de molts anys de pressions i de diversos accidents”. Són paraules de Xavier Casanovas, un ‘veterà’ de la rehabilitació – va ser responsable de la unitat de rehabilitació i medi ambient del Cateb durant 27 anys i és l’actual president de Rehabimed-. L’accident mortal al Turó de la Peira, el novembre de 1990, va treure a la llum el fenomen de l’aluminosi i fou, sens dubte, el germen de l’ITE.

Tornant a Badalona, el primer error és fer aquesta “relació lineal” entre accident i ITE, segons Joan Ramon Rosell, arquitecte tècnic, professor titular de l’EPSEB i responsable del Màster universitari en Diagnosi i Tècniques d’Intervenció en l’Edificació. Rosell apunta que és el mateix que relacionar un cotxe que acaba de passar la ITV amb un accident de dies després perquè el conductor corria massa. El director tècnic del Cateb, Jordi Marrot, coincideix amb Rosell i Casanovas i recorda que la ITE no és la finalitat sinó un mitjà per aconseguir fomentar en la societat la cultura de manteniment i conservació dels edificis residencials.

Que la inspecció sigui visual i el seu preu, a partir de barems oficials són, per als experts, dues limitacions de les ITE

En el cas de Badalona, Rosell diu, que tot i no tenir tots els detalls, sembla que la causa del sinistre podria ser “una càrrega de runa exagerada” que va fer caure la coberta i, en cascada i per acumulació, la resta de sostres de sota: “per molta ITE que hagués passat, si després es carregava massa podia col·lapsar”. Això no treu, explica, que a banda de la càrrega l’edifici tingués el sostre “delicat” i algun vici ocult que amb l’ITE no es podia detectar. I és aquí on rau un problema de la inspecció: “és una prediagnosi, l’ITE és visual, no hi ha intervenció de paletes ni possibilitat de fer cales i el que hi ha amagat no es veu”. 

Casanovas coincideix que la limitació a “inspecció visual” és una de les coses “que no es van resoldre bé” de les ITE. En aquest sentit, Marrot, pensa que les ITE “han de seguir així, havent-se de realitzar cales de forma voluntària, quan a l’inspector li sigui necessari per fer-ne el diagnòstic. Aquest fet posa en valor al professional que fa el diagnòstic de l’edifici”.

Una segona limitació és, per a Casanovas, “el tema del preu, amb uns barems fixos”, que fa que el tècnic no pugui destinar-hi tot el temps ni recursos que voldria. Per a Rosell, la feina de les ITE “hauria d’estar més ben pagada, i potser subvencionada” i proposa, per exemple, un sistema com el de les ITV, de concessió administrativa. Per la seva banda, Marrot comenta que “no es poden fer a qualsevol preu i per això cal que l’arquitecte tècnic faci molta pedagogia comercial sobre la qualitat i el valor que aporten els seus serveis”.

Aquestes limitacions fan que, per a Casanovas “els professionals experimentats no hi estiguin gaire interessats i aquestes feines recaiguin en professionals joves i sense experiència real”.

Experiència i especialització, claus

La paradoxa és que “per fer-les correctament cal disposar d’experiència diagnosticant i rehabilitant edificis existents o enderrocant-los, ja que és en aquests treballs quan realment es pot aprendre com estan construïts i com es comporten, o conèixer els seus punts forts i febles”. I el tècnic, en fer l’ITE, es trobarà amb edificis de totes les èpoques i amb tot tipus de sistemes constructius. Marrot també considera una paradoxa que la formació dels professionals segueixi majoritàriament orientada a l’obra nova. Això és “incongruent amb el que demana el mercat professional i la tendència on ens dirigim, ja que cada cop més els professionals del sector es dediquen a la rehabilitació, la renovació i la regeneració urbana”, assenyala Marrot.

En general, les inspeccions es fan correctament, però els experts coincideixen que en alguns casos caldrien anàlisis més profundes en funció de l’edat, estat de conservació o característiques de l’immoble

D’aquí la necessitat d’una formació especialitzada: “el perfil de diagnosticador d’edificis és molt específic, s’ha de formar en aquest camp”, però també en eines de suport, tecnologia, bases de dades informàtiques…”, explica Rosell. Per la seva banda, Marrot creu “que igual que passa en el sector de la medicina, s’ha d’incorporar en l’edificació la formació dels professionals en la “semiologia”, amb la qual s’aprèn el conjunt de coneixements bàsics necessaris per exercir una especialització i la “propedèutica” amb què s’aprèn el mètode i la tècnica de diagnosi, perquè tots els professionals arribin al mateix diagnòstic, essent bàsic i importantíssim per donar credibilitat a una professió.” També afegeix que l’expert, ha de formar-se contínuament i ha d’estar al dia del que passa en el seu àmbit de coneixement i per això es bo llegir els nous llibres que es publiquen i les revistes especialitzades, recordant que en això els pot ajudar el Centre de Documentació del Cateb. També es interessant assistir a les jornades, on es divulguen experiències, bones pràctiques i les principals novetats del sector.

Una base de dades de les inspeccions fetes podria aportar força informació valuosa sobre patologies i deficiències habituals per tipus, edat i parts d’edifici, materials, zona geogràfica, etcètera

Tot i les limitacions, els experts consultats no dubten de la bona feina dels “inspectors”. I l’arquitecte tècnic i president de l’Associació de Consultors d’Estructures, Enric Heredia, confirma que “observant la realitat de les 90.000 ITEs realitzades amb l’actual Decret, en la majoria dels casos es fan correctament”. Considera que la part estructural de la revisió que preveu l’ITE és suficient “en general, però aquesta afirmació dependrà en gran mesura de la tipologia de l’estructura, de l’estat de conservació i de les probabilitats que pugui haver-hi vicis ocults”. Hi ha, no obstant, certs materials i sistemes estructurals que “poden haver arribat al final de la seva vida útil, o estiguin treballant amb sobretensions, i necessiten una atenció especial” i, potser, un estudi més profund, continua Heredia.

Un problema que no es pot oblidar és la situació econòmica de les famílies dels blocs més modestos i en pitjor estat, que no ho tenen fàcil per fer les obres que caldria

Tecnologia al servei de la inspecció

Amb l’experiència de més de 20 anys d’inspeccions, sembla clar que “podem fer-ho millor”, segons diu Rosell, gràcies, entre altres coses, als avenços de les eines i recursos tecnològics de diagnosi i mesura. Rosell proposa, a més, treure partit “dels informes de tants anys mirant edificis” i fer una base de dades que podria aportar força informació sobre patologies i deficiències habituals per tipus, edat i parts d’edifici, pels materials i sistemes de cada època, per zona geogràfica, etcètera. Una informació valuosa que, ben tractada, creu que podria donar moltes “pistes” a l’hora de fer una inspecció concreta. Al seu parer, millorar és responsabilitat de tots els agents, des dels arquitectes tècnics a l’administració, passant per la universitat, els col·legis professionals, els administradors de finques, l’ITEC… Opina el mateix el president de l’ACE: “És difícil que un sol agent, actuant de forma individual i puntual pugui millorar el sistema de manera significativa. (…) És necessari un esforç col·lectiu i coordinat per aconseguir millores efectives”.

El “tècnic de capçalera” és una figura clau per vetllar pel correcte manteniment de l’edifici i la implantació del “llibre de l’edifici digital” com l’eina necessària per realitzar aquesta tasca

I si Rosell parlava més amunt del “diagnosticador d’edificis”, Heredia advoca pel “tècnic de capçalerageneralista que es faci coneixedor de la vida de l’edifici de forma contínua i permanent, i quan detectés la necessitat d’un especialista en estructures, el sol·licités”. Marrot n’està d’acord i explica que l’important és que en cada edifici hi hagi el tècnic de capçalera i es faci la gestió continuada del manteniment de l’edifici. Per facilitar aquesta tasca el Cateb ha transformat la seva eina de redacció del llibre de l’edifici en una eina de gestió, on es pot registrar tot el que passa al llarg de la vida, generant la història clínica de l’edifici. Marrot afirma que és molt més important i aporta més seguretat aquest treball continuat, que una revisió visual i puntual realitzada en un moment concret, com n’és la ITE.

Un altre problema, i no menys important, i que recorda Casanovas, és “la situació econòmica de les famílies que viuen en els edificis més modestos i en pitjor estat; no ho tenen fàcil, i els ajuts públics per aquestes tasques difícilment arriben a qui realment ho necessita”. Com sempre, els diners…

Propostes del Col·legi

Com a representant del Col·legi, Jordi Marrot exposa quatre propostes que “poden millorar la qualitat de les ITE” són les següents:

1.- Formació per preparar els professionals en la diagnosi en patologia de la construcció

2.- Certificació de les capacitats i competències per impulsar l’especialització professional

3.- Validació i garantia tècnica dels treballs professionals mitjançant el visat de qualitat

4.- Aplicar el codi deontològic professional quan sigui necessari

Propostes de l’ACE

El president de l’Associació de Consultors d’Estructures (ACE) explica les propostes fetes per l’entitat. Així, el 2018 va publicar la guia ITEE (Inspecció Tècnica de les Estructures dels Edificis), on es proposa un protocol d’actuació basat en diversos paràmetres. A més, “hem proporcionat formació directa als tècnics de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC), i molts dels nostres associats col·laboren i imparteixen classes tant a l’Escola Sert com al CATEB, on han assistit més d’un miler de tècnics”. Aquesta col·laboració i formació, opina, és “essencial per millorar la competència tècnica i promoure una cultura de seguretat estructural”.

Fotos Aina Gatnau i Bombers de Barcelona