La coordinació d’activitats empresarials (CAE) i la seguretat i salut

El mes març de 2022 es va celebrar al Cateb una jornada que pretenia donar una visió genèrica sobre la importància i la finalitat de la Coordinació d’Activitats Empresarials (CAE), atès que en un mateix centre de treball, la concurrència de persones de diferents empreses desenvolupant diferents tasques alhora, pot originar situacions de risc i incrementant la probabilitat que hi hagi un accident.

Per evitar aquestes situacions, cal que les persones afectades, estiguin informades dels riscos que cadascuna de les seves activitats suposa i cal que les empreses, cooperin conjuntament per tal de vetllar per la seguretat i la salut dels seus treballadors. El conjunt d’accions que es duguin a terme per tal d’eliminar o minimitzar qualsevol situació de risc, és el que coneixem com a CAE. La Llei de prevenció de riscos laborals de l’any 95, en el seu article 24, ja ens parla de les obligacions dels empresaris amb relació a la coordinació d’activitats empresarials.

La Llei de prevenció de riscos laborals de l’any 95 ja ens parla de les obligacions dels empresaris amb relació a la coordinació d’activitats empresarials

Artículo 24. Coordinación de actividades empresariales.

1. Cuando en un mismo centro de trabajo desarrollen actividades trabajadores de dos o más empresas, éstas deberán cooperar en la aplicación de la normativa sobre prevención de riesgos laborales. A tal fin, establecerán los medios de coordinación que sean necesarios en cuanto a la protección y prevención de riesgos laborales y la información sobre los mismos a sus respectivos trabajadores, en los términos previstos en el apartado 1 del artículo 18 de esta Ley.

2. El empresario titular del centro de trabajo adoptará las medidas necesarias para que aquellos otros empresarios que desarrollen actividades en su centro de trabajo reciban la información y las instrucciones adecuadas, en relación con los riesgos existentes en el centro de trabajo y con las medidas de protección y prevención correspondientes, así como sobre las medidas de emergencia a aplicar, para su traslado a sus respectivos trabajadores.

3. Las empresas que contraten o subcontraten con otras la realización de obras o servicios correspondientes a la propia actividad de aquéllas y que se desarrollen en sus propios centros de trabajo deberán vigilar el cumplimiento por dichos contratistas y subcontratistas de la normativa de prevención de riesgos laborales.

4. Las obligaciones consignadas en el último párrafo del apartado 1 del artículo 41 de esta Ley serán también de aplicación, respecto de las operaciones contratadas, en los supuestos en que los trabajadores de la empresa contratista o subcontratista no presten servicios en los centros de trabajo de la empresa principal, siempre que tales trabajadores deban operar con maquinaria, equipos, productos, materias primas o útiles proporcionados por la empresa principal.

5. Los deberes de cooperación y de información e instrucción recogidos en los apartados 1 y 2 serán de aplicación respecto de los trabajadores autónomos que desarrollen actividades en dichos centros de trabajo.

L’any 2003 amb la reforma del marc normatiu de prevenció de riscos laborals, la Llei 54/2003, va afegir un punt més en aquest article, preveient un desenvolupament reglamentari d’aquest article 24 davant la necessitat i la importància que suposa la CAE per a la seguretat de les persones i combatre la sinistralitat laboral:

6. Las obligaciones previstas en este artículo serán desarrolladas reglamentariamente.

Aquest desenvolupament reglamentari es va publicar l’any següent amb el Reial Decret 171/2004 en matèria de coordinació d’activitats empresarials, per desenvolupar les obligacions previstes en aquest article en qualsevol centre de treball en el qual es doni aquesta concurrència d’activitats. A més a més, inclou una disposició addicional relativa a l’aplicació del decret a les obres de construcció, deixant constància que les obres incloses en l’àmbit d’aplicació del Reial decret 1627/97 sobre les disposicions mínimes de seguretat i salut a les obres de construcció és continuaran regint per aquest decret del 1997. Caldrà tenir en compte els punts següents:

• La informació de l’empresari titular s’entendrà completa pel promotor mitjançant l’estudi de seguretat i salut. Les instruccions de l’empresari titular s’entendran completes pel promotor mitjançant les impartides pel coordinador de seguretat i salut o per la direcció facultativa.
• Les mesures exigibles a l’empresa principal correspondrà al contractista.
• Els mitjans de coordinació seran els establerts en el RD 1627/97 i en la disposició addicional catorzena de la LPRL (Recursos Preventius).

Cal la implicació per part de tots els departaments que conformen l’estructura jeràrquica interna, així com dels interlocutors externs

Miguel Angel González, responsable CAE i construcció de Grupo Preving, va encetar la primera ponència de la jornada, desgranant tots aquests aspectes generals de la normativa de referència sobre la CAE i la seva aplicació tant dins com fora de l’àmbit d’obra. Per tal d’exemplificar com es porta a terme l’aplicació d’aquests requeriments normatius en un centre de treball, vàrem comptar amb membres de l’equip CAE de la construcció del Temple de la Sagrada Família, a Barcelona, on diàriament han de coordinar les diferents actuacions que tant la basílica com la fundació desenvolupen. Des de les actuacions de manteniment del temple, la continuïtat de les obres així com els milers de visitants i actes extraordinaris que diàriament s’han de gestionar perquè accedeixin amb les millors condicions de seguretat.

Iñigo Cantera Pérez de Eulate, director de desenvolupament de negoci d’E-Coordina i Aleix Riera Puchol, arquitecte tècnic i responsable de prevenció de la Junta Constructora del Temple van explicar com es dissenyen tot un conjunt d’accions per afavorir les condicions de seguretat, tant dels propis treballadors del centre, com dels milions de visitants que cada any accedeixen al Temple, deixant clar que cal la implicació per part de tots els departaments que conformen l’estructura jeràrquica interna, així com dels interlocutors externs. Exemplificant i fent un resum del marc normatiu, Riera va aclarir quines responsabilitats assumeixen i, amb base a les funcions i obligacions en cada cas, disposen dels corresponents protocols d’actuació per organitzar la CAE.

Davant d’aquest panorama, necessitaven disposar d’una eina versàtil per assolir el control de totes aquestes activitats i des del 2014 va entrar en col·laboració a la Sagrada Família, l’equip d’E-coordina, per tal d’implantar conjuntament un software CAE adaptat al client, per tal de donar compliment normatiu a les seves necessitats. Des de E-coordina tenen clar que cada obra requereix d’un tracte tecnològic i d’aplicació tècnica, singular i particular a cada cas i Iñigo Cantera va explicar totes les particularitats i desenvolupament en l’aplicació de l’eina de gestió CAE que es va fer a la Sagrada Familia.

Dins l’organigrama de la Sagrada Família, l’àrea de prevenció de riscos laborals (PRL) està independitzada de la resta d’àrees. Tal com va explicar Riera, normalment en una constructora, el departament de PRL depèn de Construcció i/o com a la majoria d’empreses d’aquest i altres sectors econòmics, el departament PRL o les persones que el componen, estan jeràrquicament incloses amb el de recursos humans. El fet de tenir independitzat aquest departament de la resta, els ha permès tenir una línia equidistant i tenir una comunicació amb tots els departaments de forma lineal. Això facilita que la CAE derivi en un treball conjunt amb tots els departaments. L’equip de la Sagrada Família ha aconseguit amb molta feina i esforç, treballant des del mateix ens de l’empresa, marcar uns protocols interns per a cadascun dels departaments per treballar en coordinació i col·laboració constant per fer efectiva la CAE.

Treballadors de les obres de la Sagrada Família amb les proteccions adients (Foto Chopo)

A través d’Ecoordina poden comunicar-se amb tots els agents per poder fer el control documental i donar compliment a l’intercanvi d’informació en matèria preventiva de forma bidireccional. També agilitza la comunicació i la informació entre departaments, a través d’un calendari d’esdeveniments i actuacions per zones del recinte, afavorint la coordinació de totes les actuacions i evitar interferències. També ens recorden, que la CAE no finalitza amb l’intercanvi documental inicial, sinó que cal la seva actualització i constant feedback i que més enllà dels tràmits burocràtics, són importants les reunions de coordinació periòdiques per tal d’avançar-se a la continuïtat de l’obra o de les activitats que s’hi porten a terme.

Aquestes reunions de coordinació conformen un dels mitjans de coordinació que cal que portin a terme les empreses, però els tècnics que assumeixen la coordinació de seguretat i salut (CSS), segons l’article 9.d) del RD1627/97 tenen el deure d’organitzar la coordinació d’activitats empresarials en base a l’article 24 de la LLPRL. Els CSS, com la majoria dels tècnics de l’obra, tenen molts coneixements tècnics, però de vegades no dominen la comunicació, el lideratge i l’empatia necessària i per tant és important tenir les eines adequades perquè les reunions de coordinació siguin un element d’interacció i participació entre les parts.

L’equip de la Sagrada Família ha aconseguit marcar uns protocols interns per a cadascun dels departaments per treballar en coordinació i col·laboració constant per fer efectiva la CAE

L’Elena Iborra (psicòloga, coach i facilitadora d’habilitats de lideratge va fer reflexionar el públic assistent sobre les seves habilitats comunicatives i d’autolideratge, per fer autocrítica per valorar si estàvem esprement totes les nostres capacitats. A les reunions s’ha d’escoltar totes les parts, afavorir el diàleg i evitar discursos imperatius per evitar la desmotivació dels assistents. En aquest sentit, Iborra creu que és molt important ser conscients del terme “interdependència”. Ningú pot assolir els seus objectius amb èxit sinó s’aconsegueixen els diferents objectius de cadascun dels components del grup. Per tant, l’objectiu de la interdependència aplicat al nostre sector, no és altre que entendre que, l’aportació de tots els agents que conformen una obra, és indispensable per a l’èxit de l’obra.

El CSS ha d’implicar i afavorir la comunicació amb la resta d’agents durant el transcurs de les reunions, especialment a les empreses constructores, atès que ell sol no podrà assolir els objectius de la CAE. A vegades la falta de confiança en un mateix i seguir un esquema que no doni lloc a la participació dels assistents, no generarà confiança ni serà efectiu per afavorir la seva cooperació.

Els tècnics que assumeixen la coordinació de seguretat i salut tenen el deure d’organitzar la coordinació d’activitats empresarials en base a l’article 24 de la LLPRL

L’última de les aportacions a la jornada, va ser la del company Sergi Marcè, advocat penalista del Cateb i de Musaat, que va resumir les responsabilitats que assoleixen els agents implicats a les obres, quan no es dona compliment legal a la CAE. Bàsicament són 3: la responsabilitat penal, civil i administrativa.

• Responsabilitat administrativa. Representaria una multa que es pot imposar a una empresa en les seves obligacions i que no afecta a persones físiques. Sol ser derivada de la visita d’un inspector de treball, que no té perquè venir motivada per un accident. L’import de la sanció anirà en funció de la gravetat. Marcè ens recorda als tècnics que tot i que la sanció no pot recaure en el tècnic, per no afectar a persones físiques, la sanció que incompliment del CSS recaurà a la promotora, atès que és l’encarregada de designar al CSS en fase d’execució.

• Responsabilitat civil. En cas d’accident, els perjudicats poden tenir dret a tenir una indemnització, que es calcula en funció de diversos paràmetres i valorant si és un accident per lesions o bé mortal. A diferència de la penal i l’administrativa, la responsabilitat civil es pot assegurar i per tant, Marcè recorda la importància de tenir una bona companyia d’assegurances. A priori, seran les companyies qui assumiran aquesta indemnització.

• Responsabilitat penal. És la més greu i la que més preocupa els tècnics. Pot comportar l’aplicació de penes que preveu el Codi Penal com ara la presó, inhabilitació per l’exercici i pena de multa. A diferència de l’administrativa que recau sobre empreses, la penal recau exclusivament sobre persones físiques.

Detall de les obres del Temple en fase d’estructura (Foto Chopo)

Més informació:

Si voleu veure totes les intervencions i ampliar la informació, teniu disponible el vídeo de la sessió al canal vídeos de la nostra web: https://www.apabcn.cat/ca_es/agenda/Pagines/ActivityDetail.aspx?slug=coordinacio-dactivitats-empresarials-al-sector-de-la-construccio-cae

Recordeu que també teniu disponible el Document a l’abast num 39 sobre “Les reunions de Coordinació d’activitats empresarials en el sector de la construcció” https://www.apabcn.cat/ca_es/serveicolegiat/cdoc/bdigital/Pagines/documents-abast.aspx i la consultoria tècnica del Cateb per resoldre els vostres dubtes.

patrocinador de la jornada

Amb la col·laboració de