Cercar Error
L'Informatiu Canvi climàtic

Què n’esperem de la Conferència Climàtica d’aquest any?

La implantació de solucions per la lluita contra el canvi climàtic planetari recorda, i molt, les dificultats que trobem a les comunitats de propietaris dels edificis per a iniciar les obres de rehabilitació energètica.

Escrit per -

La implantació de solucions per la lluita contra el canvi climàtic planetari que ens perjudica a tots, amb el qual es persegueix reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle que estan fora de control, per limitar l’escalfament climàtic per sota de 2 ℃, recorda, i molt, les dificultats que ens estem trobant a les comunitats de propietaris dels edificis existents del nostre país per a iniciar les obres de rehabilitació energètica, on els veïns es beneficien de l’actuació en els béns compartits, amb arguments tan clars com ara l’estalvi econòmic, la millora del confort i/o la seva salut, mitjançant la reducció de la demanda d’energia i l’estalvi en el seu consum, però tot i això no aconseguim arrencar les actuacions per a mitigar-ne els efectes.

Aquesta situació és la mateixa que ens passa amb el Planeta. La inacció per manca de voluntat dels seus actors retarda la pressa de les decisions que s’han de prendre de forma conjunta i urgent amb justificacions com la dificultat d’arribar a acords o excuses com el fet que les obres poden esperar. Aquesta situació és similar a la que veiem any rere any en les Conferències Climàtiques, on la voluntat del conjunt no ha estat suficient per arribar a posicions de consens que garanteixin el bé comú i posin en marxa accions per accelerar el canvi de la “tragèdia planetària” que hem d’afrontar, si no volem deixar un futur desastrós a les generacions futures i on els seus efectes són cada dia més clars per a tothom. Aquesta situació perjudica el conjunt i no beneficia a ningú. De fet, és l’origen de l’estrès ambiental que pateixen algunes persones, en veure que allò que els importa molt a ells i afecta a tots, no preocupa gens a altres persones que tenim al costat.

Per afrontar el repte de la lluita contra el canvi climàtic, aquest any les Nacions Unides estan abordant, entre el 6 i el 18 de novembre de 2022, la vint-i-setena edició (COP27) que se celebra a Sharm el-Sheikh (Egipte). Aquestes cimeres es van iniciar l’any 1992 a Rio de Janeiro, on es va celebrar la Cimera de la Terra, més coneguda com la Conferència de Rio, i en el que entre altres acords es va establir la Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic (UNFCC, per les sigles en anglès). Les cimeres conegudes com a COP (de conferència de les parts) són un dels instruments per intentar assolir acords internacionals vinculants en relació amb la reducció d’emissions. Aquell mateix any el Cateb va modificar la Unitat de Rehabilitació en Unitat de Rehabilitació i Medi Ambient, incorporant la sostenibilitat a les accions a desenvolupar com a organització.

Des de l’any 1995, la UNFCC ha afavorit la realització d’una COP anual. La primera es va celebrar a Berlín i la darrera a Glasgow. Potser la COP més famosa va ser la COP3 de l’any 1997, on es va establir el Protocol de Kyoto, que fixava una sèrie de compromisos que s’havien de comprometre per aconseguir la descarbonització i limitar els efectes pel canvi climàtic. Aquest protocol va ser signat per la UE i ratificat pels diferents estats europeus, el que ha comportat, entre altres coses, el desplegament de diferents directives europees com les d’eficiència energètica i les d’energies renovables, que han impulsat eines com les limitacions als vehicles de combustió, la certificació de l’eficiència energètica, les auditories energètiques, els edificis de consum gairebé nul (nZEB), l’impuls de les energies renovables, la interconnexió energètica, l’onada de rehabilitació energètica dels edificis, etc… Una altra COP particularment important va ser la COP21 de París de l’any 2015, on es va signar un acord per limitar l’escalfament climàtic mitjà a 2℃ i on s’incloïa l’aspiració de limitar-lo a 1,5 ℃. Aquest important avenç va ser aigualit en la COP de l’any següent, on s’esperava assolir el compromís ferm d’aconseguir zero emissions per al 2050, i així poder mantenir amb vida la possibilitat de limitar l’escalfament climàtic a 1,5 ℃. Aquest fet requeria rebaixar les emissions el 2030 un 45% respecte a les emissions del 2010. No obstant això, els acords que es van signar l’any passat ens porten pel camí d’un augment en la temperatura mitjana global d’uns 2,4 ℃.

Evolució de la temperatura mitjana a Catalunya segons l’IPCC. Actualment, la temperatura mitjana global és de 1,2ºC i a Catalunya de 1,8ºC.

Entre les negociacions que es van realitzar al darrer minut, es va canviar l’expressió “retirada gradual” del carboni per la de “disminució gradual”. Aquest canvi semàntic denota la manca de consciència dels sotasignats amb la urgència d’actuar que hi ha en aquest tema i de les pressions dels diferents poders afectats perquè s’hi puguin anar adaptant gradualment. Aquesta mateixa manca de consciència es percep, en general, en les comunitats de propietaris del nostre país respecte a la rehabilitació energètica, no estant entre les prioritats urgents que han d’abordar de forma immediata. Només algunes comunitats de veïns amb propietaris amb una consciència ambiental important estan impulsant les poques rehabilitacions energètiques que s’estan portant a terme. És per tot això que el REhabilita incideix en la consciència amb lemes com “Si vols canviar el món comença per casa teva” o com la sitcom, anomenada “Generation Next”, que es va iniciar el passat dia 4 de novembre i que es podrà veure, durant 7 setmanes, cada divendres a les 22:00 hores a TV3.

Veure vídeo

Un altre dels aspectes clau de la COP26 celebrada l’any passat, va ser l’acord pel finançament a països en vies de desenvolupament, que persegueix ajudar el desenvolupament net d’aquests països, el qual caldrà seguir per veure com va evolucionant. En aquest sentit, a la COP15 de Copenhaguen del 2009 es va comprometre un fons climàtic de 100 000 milions de dòlars anuals per als països en vies de desenvolupament a partir de l’any 2020, però les xifres actuals continuen estant molt per sota d’aquell objectiu fixat. És per això que la COP d’aquest any planteja com una de les seves principals accions, l’establiment de compromisos concrets en el finançament de pèrdues i danys derivats del canvi climàtic als països del sud. Tot i que segons la FAO1 el nombre més gran de persones famolenques està a l’Àsia (379 milions l’any 2019), mentre que la prevalença de subnutrició més gran és a l’Àfrica subsahariana, on el 22% de les persones no poden satisfer les seves necessitats alimentàries bàsiques. És per tot això que aquest any se l’ha anomenat la “COP d’Àfrica” ja que s’esperen compromisos importants pel continent africà, un dels més vulnerables al canvi climàtic tant des d’un punt de vista ambiental com social, però paradoxalment un dels menys responsables de la generació històrica d’emissions.

Tot i els acords en COPs anteriors, Nacions Unides considera que les emissions el 2030 seran més grans que el 2010, la qual cosa a la pràctica elimina per complet la possibilitat de limitar l’escalfament per sota dels 2℃. Per això, s’espera que la COP27 sigui la de la implementació de polítiques efectives de reducció d’emissions. També s’espera que la COP27 plantegi avenços importants en la lluita contra la desforestació tropical, ja que els ecosistemes terrestres resulten essencials en la lluita contra el canvi climàtic, en absorbir el 25% de les emissions de gasos hivernacle i dels quals el consum responsable de la fusta en el sector de la construcció hi té un paper de corresponsabilitat.

Per altra banda, la guerra d’Ucraïna ha posat de manifest la vulnerabilitat energètica d’Europa, generada per la dependència de combustibles fòssils, que no ens ha de causar sorpresa, ja que l’any 2017 Ferran Tarradelles, que en aquells moments era l’Alt Representant de la Unió Europea a Barcelona, ens ho explicava de forma magistral en el vídeo de l’Agenda de la Construcció Sostenible del Cateb, que es pot visualitzar en aquest enllaç: https://www.csostenible.net/videos/. En aquest vídeo es transmet que el problema a Europa és triple: mediambiental, de cost econòmic de l’energia i geopolític. Tot plegat obliga a ser exemplar i accelerar el canvi, apostant de forma més decidida per reduir la demanda energètica i cobrir el seu consum mitjançant fonts energètiques renovables. Si no és així, la seva credibilitat i l’oportunitat d’influir en la transició energètica global es veuran minvades. Igualment, és previsible que els EUA intentin aprofitar aquesta guerra a Ucraïna per a reforçar el seu lideratge tecnològic promovent iniciatives ambicioses i guanyar el terreny perdut durant l’Administració nord-americana anterior. Una qüestió més complexa serà saber de quina forma quedarà el tauler geopolític planetari resultant d’aquesta guerra i veure com aquest afectarà les emissions globals.

De la mateixa forma que ens passa en moltes comunitats de propietaris, davant les reunions per afrontar les obres de rehabilitació energètica, les COP se solen viure amb cert optimisme i il·lusió abans del seu inici i amb decepció després de la clausura. Això és a causa del fet que reduir la demanda energètica i reemplaçar la font d’energia principal dels edificis i del planeta, modificant l’actual estat de la comunitat i el model de creixement econòmic de la societat a curt termini és extremadament complex i farragós. Això provoca desil·lusió i desànim als seus impulsors, però el repte és tan important i ens hi juguem tant en aquest objectiu, que no ens poden permetre defallir en continuar intentant-ho.

Com passa cada any, el resultat de la COP no se sabrà fins a la finalització del darrer dia. Sigui quin sigui aquest resultat final, la comunitat científica ha de tenir un paper clau, documentant amb rigor els impactes del canvi climàtic, els riscos futurs per a diferents regions i integrant la perspectiva social amb l’ecològica, així com mostrar estudis i exemples de possibles solucions de consens per evitar la sobreexplotació dels recursos compartits i, en definitiva, la tragèdia que volem evitar.

De la mateixa forma han d’actuar els arquitectes tècnics amb les comunitats de propietaris, aportant coneixement i solucions, documentant i justificant amb rigor les diferents propostes de millora en l’edifici i els impactes mediambientals que la seva inacció suposa així com els riscos futurs per a l’edifici i els seus usuaris, integrant la perspectiva ecològica, així com mostrar exemples de rehabilitacions energètiques ja realitzades en altres edificis similars que els serveixi d’exemple. També cal explicar de forma clara l’oportunitat que suposen els fons Next Generation dedicats a la rehabilitació energètica, els quals tenen una data de caducitat i uns objectius ben clars, aconseguir invertir 480 milions d’euros públics a Catalunya per a rehabilitar 65000 habitatges abans del 2026. Esperem que a diferència del que passa amb les COP, no fem el ridícul com a sector i aconseguim gastar aquest fons adjudicat per les administracions públiques, aportant el nostre granet de sorra per salvar climàticament la nostra supervivència en el Planeta i apaivagar els efectes per ajudar a evitar entre altres coses, els importants incendis o les riuades que hem pogut observar aquest any amb major freqüència i contundència que mai, al llarg de tota la Mediterrània, o les infernals onades de calor2 que cada cop són més intenses, freqüents i prolongades i que han ocasionat, entre juny i setembre, 4.655 dels 20.291 morts atribuïbles a l’alta temperatura, segons l’Institut de Salut Carles III3. Això suposa gairebé quatre vegades més que les que es produeixen en un estiu normal a Espanya.

En definitiva i com passa sempre amb aquests reptes tan gegantins, cal recordar el missatge de la responsabilitat comuna de tots plegats, però diferenciada no sols entre països, sinó entre rics i pobres d’un mateix país i que el sisè Informe d’Avaluaciódel Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) ens ho quantifica indicant que el 10% de les llars més riques són els responsables del 40% de les emissions de gasos defecte hivernacle, que el 40% següent de les llars amb major capacitat econòmica són els responsables d’un altre 45% d’emissions i que el 50% de les llars restants representa tan sols el 15% de les emissions.

PUBLICITAT