Cercar Error
L'Informatiu Materials

Toquem fusta!

Disseny i sostenibilitat: la construcció amb fusta té una llarga tradició i un gran potencial tècnic i expressiu. Els tècnics de la construcció hem de fer pedagogia als nostres clients de la sostenibilitat de la fusta com a material de construcció, sense oblidar les seves limitacions

Escrit per -

Al nostre país la fusta s’ha usat en pràcticament totes les contrades, almenys com a element estructural en els sostres plans fent de bigues i també d’encavallades, com en moltes naus industrials o agrícoles del segle passat

Catalunya es troba en una de les fronteres entre la construcció en fusta i la construcció mineral i que la fusta, al nostre país, s’ha usat en pràcticament totes les contrades, almenys com a element estructural en els sostres plans fent de bigues, de biguetes, i també d’encavallades, falses (com a algunes masies) o reals, com en moltes naus industrials o agrícoles del segle passat. No en va, Catalunya és un dels països amb més superfície de bosc, en percentatge, de tot Europa. Bosc que va recuperar terreny a partir del moment en què l’agricultura es va industrialitzar i, en paral·lel es varen anar abandonant els camps amb menor rendiment agrícola, bàsicament els ubicats en terrenys amb fort pendent.

Si bé el potencial d’ús -sostenible- de la nostra fusta és molt elevat, precisament el fet que bona part dels boscos es trobin en zones pendents fa que la seva explotació sigui poc rendible.

Al nostre país la fusta s’ha usat en pràcticament totes les contrades, almenys com a element estructural en els sostres plans fent de bigues i també d’encavallades, com en moltes naus industrials o agrícoles del segle passat

L’altre factor que posa traves a un major aprofitament de la nostra fusta és el legal. Reconegut per la conselleria d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural(1), la legislació catalana en matèria forestal entra en bucle amb diversos reglaments i lleis, que es contradiuen, entre els de la conservació, els de l’explotació i els de la prevenció contra el foc! Si la voluntat de la conselleria d’esmenar aquest caos de normativa es pot dur a terme, podem tenir unes lleis molt més fàcils de complir i que permetin una explotació rendible, sostenible i segura dels nostres boscos com estan fent, a l’altra banda dels Pirineus, els nostres veïns francesos.

Tornant a l’arquitectura del nostre país, la fusta és un material que s’ha usat sempre. Ni ha quedat antiquat, ni s’ha limitat a les zones on més i millor fusta es té, com als Pirineus, ni és un material que es fa servir des de fa molt pocs anys. Fins i tot els arquitectes d’avantguarda dels anys trenta, pertanyents a un moviment associat erròniament a un maquinisme i a una industrialització excloents dels materials “naturals”, varen fer propostes en fusta quan aquest material els era convenient. Rodríguez Arias, Sert i Torres Clavé varen dissenyar un pavelló de vacances, industrialitzat, sí, però fet completament de fusta(2). I amb Subirana varen aïllar tèrmicament la Casa Bloc de Sant Andreu amb panells de suro, de forma semblant a com ho mostrava el prototip de l’exposició.

Els mateixos “mestres” de l’Arquitectura Moderna de qui eren seguidors Sert, Torres i Subirana, havien construït en fusta quan els era convenient

Els mateixos “mestres” de l’Arquitectura Moderna de qui eren seguidors Sert, Torres i Subirana, havien construït en fusta quan els era convenient: Gropius, amb la casa Sommerfeld i Marcel Breuer amb la casa Chamberlain, prop de Boston(3). Fins i tot Le Corbusier, a Xile, amb la casa Errazuris o a La Rochelle, amb la casa a Les Mathes, o la seva cabana a Cap Martin, son basades en la fusta com element constructiu. I ja no diguem Aalto, heretant la tradició finesa de construcció en fusta a la Vila Mairea, per exemple.

Casa Chamberlain. Marcel Breuer i Walter Gropius. Foto: Robert Damora

Els mateixos “mestres” de l’Arquitectura Moderna de qui eren seguidors Sert, Torres i Subirana, havien construït en fusta quan els era convenient

Disseny i sostenibilitat: la construcció amb fusta té una llarga
tradició i un gran potencial tècnic i expressiu. Els tècnics de
la construcció hem de fer pedagogia als nostres clients de la
sostenibilitat de la fusta com a material de construcció, sense
oblidar les seves limitacions
Casa Sommerfeld. Berlin. Walter Gropius i Adolf Meyer

Si la fusta està ben protegida la seva durabilitat no és pas menor, malgrat les creences populars, que l’acer o el formigó armat.

Fent un salt en el temps però relligant i recuperant l’esperit i l’estètica del Moviment Modern, actualitzada, trobem l’obra dels anys 60 i 70 de Meyer, Eisenman, Gwathmey, Herduk i Graves(4). Recordo al meu professor de l’assignatura de Projectes, l’arquitecte Quico Rius(5) explicant a classe, meravellat, el seu descobriment: aquella arquitectura blanca i geomètrica era construïda, en realitat, amb fusta! No s’entenia sinó com s’aconseguien alguns volums, voladissos o prims cantells de forjats en aquelles cases. El que nosaltres -influïts per la recent construïda Fundació Miró- pensàvem que era formigó blanc, amb les marques de les juntes dels encofrats, en realitat eren les juntes entre les llates de fusta pintades de color blanc! La tradició constructiva americana del Balloon Frame, portada a un altre nivell formal.

Arriba el reconeixement públic

No gaires anys més van passar fins que aquesta tècnica s’apliqués a casa nostra. En la dècada dels 90 als reportatge d’Anàlisi d’Obra de L’informatiu ja hi vam publicar alguns edificis fets majoritàriament en fusta(6). I així arribem fins a l’actualitat, quan ja construïm totes les tipologies possibles en fusta: des de cases unifamiliars entre mitgeres fins a blocs i illes completes d’habitatges, que mereixen el premi FAD i el Premi Catalunya Construcció, des de poliesportius amb grans llums salvats amb jàsseres de fusta laminada i encolada -que ja fa anys que construïm- fins a les primeres oficines de l’Estat espanyol aixecades íntegrament amb aquest material com a estructura, ubicades al 22@ de Barcelona.

Pavelló de fusta a Cabrera de Mar. L’informatiu núm 128 de juny de 1998

Casa del Coll de La Salut

Edifici d’habitatges socials a Cornellà. Premi Catalunya Construcció 2021 d’Innovació exaequo

Edifici plurifamiliar d’habitatges a Girona. Premi Catalunya Construcció 2021 d’Innovació exaequo

Pavelló poliesportiu del Turó de la Peira a Barcelona. Finalista Premis Catalunya Construcció 2019

Un clar avantatge sobre l’acer és que es pot protegir la fusta del foc amb fusta, sense afegir cap altre material que n’amagui l’aspecte.

Si per millorar el nostre entorn cal una gestió forestal eficaç, una producció de fusta sostenible i una intervenció del disseny i l’arquitectura amb criteris ecològics eficients, si el segle XIX va ser el segle del ferro, el segle XX el segle del formigó, el segle XXI ha de ser el segle de la fusta, un gran repte en mans de tots, com és que no assolim aquest repte estant ja cap al primer quart de la centúria?.

Per contestar a aquesta pregunta hem de tenir en compte dos tipus de factors, uns tècnic i uns altres culturals -relacionats amb els primers- que hi van en contra. Per començar, la idea que talar arbres és anar en contra de la preservació de la natura, què és certa si l’explotació forestal no és sostenible. I lamentablement, encara no tenim tota la fusta de gestió sostenible que precisaríem per a la demanda constructiva actual. El segon factor cultural és la mala conservació de la fusta i la necessitat d’un manteniment alt, cosa que no ens agrada gens en aquest país on el manteniment és una molèstia més que una necessitat.

A la nostra latitud el que li fa més mal a la fusta és l’aigua i, sobretot el sol. L’aigua perquè afavoreix l’atac de fongs i insectes xilòfags i el sol perquè els raigs UV fan malbé la fusta ràpidament. La solució a aquests dos problemes es resolen no exposant la fusta a l’exterior i fent el manteniment fàcil. Si ens fixem en molts dels darrers edificis, sobretot els d’habitatge social, la fusta no està mai exposada a la intempèrie o està molt resguardada, per reduir el manteniment. Si la fusta està ben protegida la seva durabilitat no és pas menor, malgrat les creences populars, que l’acer o el formigó armat. La ceràmica sí que li guanya en aquest aspecte.

Els tècnics de la construcció hem de fer pedagogia als nostres clients de la sostenibilitat de la fusta com a material de construcció, que elimina CO2 en el seu procés de creixement i que, al nostre país, és un producte excedent dels nostres boscos

El factor cultural més temut: el foc

En tercer lloc hi ha el factor psicològic i cultural més temut: el foc. Un clar avantatge sobre l’acer és que es pot protegir la fusta del foc amb fusta, sense afegir cap altre material que n’amagui l’aspecte. Només cal incrementar la secció dels elements estructurals per resistir el temps estipulat a la normativa de resistència al foc. Això no treu que la càrrega de foc en aquests edificis sigui bastant més elevada que els de construcció mineral, per a això hi ha els sistemes actius d’extinció d’incendis, que són molt eficients.

Així i tot, s’han produït recentment autèntics desastres per culpa del foc. El pitjor cas que conec és el de l’Escola d’Art de Glasgow, de l’arquitecte modernista escocès Charles Rennie Mackintosh. El seu preciós interior de fusta ha cremat ja tres vegades, les dues darreres en temps actuals(7). De fet, l’última ha sigut, segons sembla, la més devastadora per a aquesta obra d’art. Més a prop, la meravellosa Casa R dissenyada per l’arquitecte català Arturo Frediani també va ser atacada pel foc fa uns anys(8).

Imatge interior de la biblioteca de l’Escola d’Art de Glasgow

Casa R a Cabrera de Mar a la comarca del Maresme

Com a conclusió, podem dir que la construcció en fusta té una llarga tradició, fins i tot en el Moviment Modern, amb un gran potencial tècnic i expressiu. Que els tècnics de la construcció hem de fer pedagogia als nostres clients de la sostenibilitat de la fusta com a material de construcció, que elimina CO2 en el seu procés de creixement i que, al nostre país, és un producte excedent dels nostres boscos. I, finalment, que hem de ser conscients de les seves limitacions, per la qual cosa hem de cuidar els detalls de la seva aplicació per a vèncer els mites i els perills reals de la construcció en fusta.

NOTES:

(1) “La gestió dels nostres boscos”. Programa “Trenta minuts” emès el dia 13 de juny de 2022 per TV3

(2) Casa desmuntable de 1933. Els tres membres del GATCPAC van construir aquest prototip de caseta com a casa de vacances de baix cost. Fa uns anys se’n va construir una rèplica que va estar exposada davant de la seu del COAC a la Plaça Nova.

(3) Casa Sommerfeld. Berlín. 1923. Primera casa construïda amb els postulats de la Bauhaus. Autors: Adolf Meyer i Walter Gropius amb la col·laboració de tots els artesans-artistes que donaven classes a la primera Bauhaus. “Casa per al propietari d’una serradora i empresari de la construcció. La casa va ser construïda amb fusta de tec provinent del desballestament d’un vaixell. Era un material representatiu de l’activitat industrial del client” (text extret dels plafons de l’expo) i una operació de reciclatge pionera. La casa Chamberlein fou construïda el 1940 amb la tècnica del Balloon Frame americana.

(4) En un llibre de Collin Rohe, publicat aquí per GG el 1975 amb el títol de Five Architects, vàrem conèixer els que serien els promotors del ressorgiment del llenguatge modern just quan la crisi del post-modernisme havia qüestionat més a fons aquesta arquitectura o, més aviat, la que havia derivat d’aquesta arquitectura als anys 50.

(5) En Quico Rius sempre ha tingut molt interès en la relació forma-construcció, fet que es reflecteix clarament en la seva arquitectura.

(6) Vegeu per exemple el reportatge “Tecnologies sostenibles” (pavelló de fusta a Cabrera de Mar) L’informatiu núm. 128, juny 1998.

(7) L’Escola d’Art de Glasgow arrossega una maledicció semblant a la que va perseguir tota la vida al seu autor: a mitjans del segle passat ja va patir un greu incendi però el 2014 i 2018 en va patir dos cada un d’ells més devastadors que l’anterior. Les flames es varen emportar, en el primer, la meravellosa biblioteca i en el segon, gairebé tot l’edifici.

(8) En aquest cas intencionadament.

L’autor: Josep Olivé és arquitecte i professor de construcció a La Salle Arquitectura de la Universitat Ramon Llull (URL)

PUBLICITAT