La protecció enfront el radó

El radó és un gas radioactiu, d'origen natural, que es produeix a partir de la desintegració radioactiva natural de l’urani. No té olor, color, ni sabor i el podem tenir present en l’interior dels edificis. Avui sabem que el radó és la segona causa de càncer de pulmó en les persones, però encara és un gran desconegut. Històricament es tenien dades que en el segle XVI hi havia una major mortalitat per malaltia respiratòria, en grups de treballadors de mines subterrànies de l’Europa Central, però es desconeixia la seva causa. Va ser descobert l’any 1900 per Friedrich Ernst Dorn, i a partir d’aleshores van començar a aparèixer les primeres sospites de la seva relació amb malalties respiratories. L’any 1988, el radó va ser classificat com cancerigen humà pel CIIC, que és l'organisme especialitzat en recerca oncològica de l'OMS.

Tot això ha comportat que la Comissió Europea públiques, la Directiva Europea 2013/59 del consell EURATOM, per la qual s'estableixen les normes de seguretat bàsiques per a la protecció contra els perills derivats de l'exposició a radiacions ionitzants. Aquesta directiva ha estat desplegada i implantada lentament en el nostre país. El 28 de desembre del 2019, el Ministeri de Foment va publicar la modificació del document bàsic DB HS-6 del CTE, que incorpora una nova secció “Sección HS 6 Protección frente a la exposición al radón” i la modificació de la part I del CTE (Capítol 3. Article 13, paràgraf 3), on s’inclou aquesta nova exigència reglamentària per la qual els edificis han de disposar dels mitjans adequats per limitar el risc previsible d’exposició inadequada al radó procedent del terreny en els recintes tancats.

A càrrec de Jordi Marrot, arquitecte tècnic i director de l'Àrea Tècnica del CAATEEB.