
Cristina Arribas
Arquitecta per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, 2001. Urbanista del Departament de Planejament Urbanístic de l’Ajuntament de Badalona. Doctoranda amb tesi doctoral en curs sobre imatge turística i paisatge.
En la definició de paisatge queda integrat i com a element imprescindible, l’observador. No hi ha paisatge sense la mirada, la vista. Els miradors han estat al llarg de la història, punts estratègics de trobada visual amb la natura.
Hi ha intervencions apreciades pel simbolisme i la referència històrica que comporten, com l’església de Santa Maria, destruïda durant la Guerra Civil, que representa un patrimoni intangible i valuós en tant que manté el record de la significació de l’indret i que perdura en la memòria del poble.
El arquitecto recorre a los contenedores como respuesta a cuestiones ambientales, estéticas y técnicas. Cada año una gran cantidad de contenedores se retiran de la circulación, pero a pesar de no ser válidos para el transporte, son perfectos para otros usos.
L’arquitectura recorre als contenidors com a resposta a qüestions ambientals, estètiques i tècniques. Cada any una gran quantitat de contenidors es retiren de la circulació, però tot i no ser vàlids per al transport, són perfectes per a altres usos.
Aquest pavelló, dissenyat per Mies van der Rohe, es va concebre per albergar la recepció oficial presidida pel rei Alfons XII, juntament amb les autoritats alemanyes. La seva petjada a la ciutat i a l’Arquitectura Moderna van ser decisives perquè ja des dels anys 50 s’intentés tramitar la seva reconstrucció. Es tractava d’un dels edificis més admirats del Moviment Modern, sobretot a través de les seves fotografies en blanc i negre.
La relació entre l’arquitectura i el vi (avui tan en auge) ja ve de lluny, de temps passats en els quals la traça arquitectònica i la màgia de la creació dels caldos anaven ben units. Amb el creixent interès per l’explotació turística de la producció vitivinícola, les bodegues han passat de ser un contenidor i receptor dels processos del vi, a ser un centre de gran activitat cultural. Transformant-se així en edificis exaltadors dels sentits i fins i tot, de l’espectacle.
Han transcurrido ya dieciséis años de aquel 11 de septiembre que ocasionó una gran herida en el tejido de Manhattan y un punto de inflexión en la conciencia mundial. Efectivamente, un nuevo perfil de ciudad ya es una realidad, definiéndose la nueva identidad de la Zona Cero y convirtiéndola en un centro de peregrinaje y leitmotiv de variados recuerdos.
Morris desplega una llarga llista de professions, aficions i oficis: artesà, escriptor, poeta, il·lustrador, tipògraf, traductor, conferenciant, defensor de la conservació d’edificis, ecologista i socialista entre d’altres: un renaixentista en època victoriana. De tot això, sorgia el Morris artista i la màxima influència del moviment Arts & Crafts.
Los skateparks nacieron a finales de los años 50 en las playas de California, como alternativa de los surfistas en los días sin olas. Se convirtieron pues, en skatesurfistas de cemento. El primer cambio importante fue cuando el skate salió de los skateparks y la misma ciudad se convirtió en escenario. Las últimas versiones de estos parques pretenden convertirse en un espacio deportivo, una plaza y un parque, todo al mismo tiempo.
Renovada vida al convent. El convent de Santa Anna és un edifici arrelat intensament en el paisatge d’Alcover que després de la seva rehabilitació tan arquitectònica com funcional, l’antic convent franciscà s’ha convertit en centre cultural.