Cercar Error
L'Informatiu Aparelladors Caateeb Construcció ètica Construcció social Construcció sostenible edificació eficiència energètica La Constructiva Professió Projectes socials

És possible una altra construcció?

El gran repte de la construcció ètica, social i sostenible és aconseguir que totes les fases del procés constructiu estiguin cobertes per entitats de l’economia social.

Escrit per -

La pregunta del titular d’aquesta crònica és de les que, tirant de tòpics, es podria anomenar com del milió. Una pregunta sota la qual jeu un dels principals problemes socials: l’accés a l’habitatge. I, per mirar de respondre-la, el 30 d’octubre es va celebrar al CAATEEB un debat sobre criteris de construcció ètica, social i sostenible que va comptar amb la presència de representats de diferents cooperatives, com Sostre Cívic, SAÓ Prat, Habitat 3 o Arç Cooperativa, i que va servir per presentar La Constructiva, una nova cooperativa orientada a la construcció d’habitatges en cessió d’ús.

D’esquerra a dreta, Lucia Basulto de Sostre Cívic, Sebastià Jané, vocal de la Junta de Govern del CAATEEB i delegat de l’Alt Penedès-Garraf i Josep Vidal, director general d’Economia Social de la Generalitat de Catalunya

Ètica, social i sostenible són tres adjectius que sovint serveixen per definir l’economia social, el conjunt d’iniciatives socioeconòmiques, formals o informals, individuals o col·lectives que prioritzen la satisfacció de les necessitats de les persones per sobre del lucre. Tres valors que les entitats de l’economia social intenten insuflar a un sector en el que encara tenen una presència testimonial. Una hipotètica feblesa que, des de la nova cooperativa La Constructiva, veuen com una fortalesa. “Això ens fa ser optimistes, ja que tenim molt camí a recórrer, tant nosaltres com la resta del sector”, apunta Yon Sánchez.

En aquest sentit, La Constructiva vol promoure, la construcció d’habitatge ètic i social en règim de cessió d’ús, per tal d’afavorir l’economia social i sostenible en el sector català de la construcció. I, inicialment, amb dos projectes sota el braç, dues promocions als barris de Roquetes i Poblenou, impulsades por Sostre Cívic, entitat que està darrera del naixement de La Constructiva, i que suposaran la construcció de 49 habitatges en cessió d’ús amb un pressupost d’obra d’uns 5 milions d’euros. Un model innovador que, segons Lucia Basulto (Sostre Cívic) “pot donar resposta a les necessitats de les persones”.

El gran repte és aconseguir que totes les fases del procés constructiu estiguin cobertes per entitats de l’economia social

L’economia social funciona, segons Mari Carmen Olaya (SAÓ Prat), “com un ecosistema que vol potenciar les relacions de simbiosi entre tots els agents que hi participen i que compartim una sèrie de valors comuns, com preus justos, remuneracions dignes i horaris que afavoreixen la conciliació familiar”. Un àmbit en el que “cal demostrar que hi ha una altra forma de fer empresa, ajustada al món cooperatiu i que aposti decididament per una transformació social en la qual els valors associats a la sostenibilitat siguin del tot imprescindibles”, assegura Jordi Via (Arç Cooperativa).

Model sense afany de lucre

Yon Sánchez presenta la constructora cooperativa La Constructiva

Uns valors que presideixen l’aposta de La Constructiva. El model no té afany de lucre i vol reduir els costos amb una estructura ajustada, dimensionant cada projecte. “Aquest diferencial de cost s’ha de reinvertir, ja sigui directament com a finançament per a projectes de futur o reduint el cost final, o indirectament  divulgant el model, fent compres no només amb criteris econòmics, o aportant formació a empreses d’inserció que poden ser proveïdores nostres i companyes de camí i a les nostres clientes, les cooperatives”, explica Yon Sánchez.

I aquí és on sorgeix el gran repte de la construcció ètica, social i sostenible: aconseguir que totes les fases del procés constructiu estiguin cobertes per entitats de l’economia social. “Ja en tenim proveïdors que ens donen seguretat, tant a nosaltres com a les nostres clientes, tenim asseguradores socials, finançament a través de la banca ètica per comptar amb el circulant necessari per les obres de producció directa, però encara ens falten alguns especialistes, com en fonamentacions profundes, i que ara hem de buscar en empreses convencionals”, apunta Yon Sánchez.

Intervenció de Lucía Basulto de Sostre Cívic

Aquesta mancança és un problema d’escala. “L’especialització en aquest sector encara és difícil, però a mesura que aquest mercat específic tingui més volum econòmicmés especialistes de tots els àmbits trobarem”, assegura Xavier Mauri (Habitat 3). Mentre això és una realitat, “cal promoure la implicació de més actors, sempre que tinguin criteris inclusius, compromís amb els treballadors, paritat… Les empreses d’inserció social són economia social, però també hi ha empreses i cooperatives de treball amb els mateixos valors”, apunta Jordi Via (Arç Cooperativa).

Sigui com sigui, La Constructiva ja treballa en les seves promocions donant veu a la seva clientela en tot el procés (construcció ètica), perseguint un preu just en un entorn de compromís salarial (construcció social) i impulsant criteris d’eficiència energètica i sostenibilitat mediambiental (construcció sostenible). “Es tracta de revertir el model de la construcció actual apostant per respectar valors ètics en un marc de producció econòmica gestionada, controlada i fiable, un nou model que funciona a països com Dinamarca i que ha de ser replicable per donar força al sector social i crear un mercat sostenible”, conclou Yon Sánchez.

PUBLICITAT