Investigació sobre factors relacionats amb els accidents laborals mortals al sector de l’edificació
11 de febrer de 2025

L’objecte d’aquesta investigació de Musaat és estudiar la forma en què es produeixen els accidents laborals mortals en l’àmbit de l’edificació, així com el perfil del treballador accidentat.
En l’estudi es fa una anàlisis de les dades obtingudes de l’estudi d’un total de 91 accidents de treball mortals en el sector de la construcció amb intervenció d’un arquitecte tècnic durant el període comprés entre el 2013 i 2022.
Nombre total d’accidents mortals en jornada de treball per sector d’activitat que inclou l’estudi:

En addicional a les dades de l’informe, les últimes dades publicades amb data novembre 2024 d’estadístiques d’accident de treball publicades pel Ministerio de Trabajo y Economia social, són les següents:
(gener-novembre 2024) | 2023 | 2024 |
ACCIDENTES MORTALES EN EL PERIODO DE REFERENCIA. TOTAL | 664 | 741 |
Sector de actividad económica | ||
Agrario | 70 | 62 |
Industrial | 92 | 110 |
Construcción | 120 | 128 |
Servicios | 253 | 299 |
L’estudi de les variables per a portar a terme l’anàlisis del perfil de l’accidentat, dels 91 accidents amb intervenció d’arquitecte tècnic, s’ha fet servir la classificació del sistema DELT@ (Declaración Electrónica de Trabajadores Accidentados).
Segons el recull de dades analitzades, es resumeixen les següents conclusions:
- Catalunya, és la comunitat autònoma amb més accidents mortals amb un total de 14, seguit de la Comunitat Valenciana.
- El lloc on es trobava el treballador en el moment de patir l’accident majoritàriament va ser Obres-edificis en construcció amb un total de 55, seguit de les Obres-edificis en demolició, renovació o manteniment, exercint treballs de nova construcció d’edificis i manteniment.
- En un 41% dels casos, l’accidentat treballava a l’empresa contractada directament pel promotor, davant un 59% sota la línia de subcontractació (no s’especifica el nivell).
- El perfil del treballador accidentat és home de nacionalitat espanyola, majoritàriament treballa com assalariat (en un 84%) en feines del ram de paleta, seguit d’estructuristes i dels operadors de màquines de vehicles.
- El tram d’edat dels accidentats està entre 40-60 anys (essent la mitjana d’edat els 47 anys).
- En 14 dels 91 accidents analitzats, s’han vist afectats altres treballadors del centre de treball, sense conseqüències mortals per a la resta dels afectats.
- Dilluns, és el dia de la setmana amb major sinistralitat. La franja horària de major accidentabilitat és durant el matí (de 10.00 a 12.00 i de 13.00 a 14.00).
- Per la forma en què es va produir l’accident, el major percentatge és degut a cops sobre o contra resultant d’una caiguda del treballador en un 57%, seguit de quedar atrapat o aixafat sota objecte en moviment (17%)
- Desviació dels accidents: Altres aspectes que han intervingut negativament en l’execució dels treballs i que han originat o causat l’accident han estat, en un 49% dels casos, la caiguda d’una persona des d’alçada, seguit en un 21% el lliscament, caiguda o esfondrament d’un agent material en alçada.
- Els agents associats en aquestes desviacions són majoritàriament en el cas de la Caiguda en alçada, són teulades, terrasses i luminàries, bastides, escales i obertures exteriors i interiors de l’edifici.
- Pel que fa als agents associats al lliscament, caiguda o esfondrament d’un agent material en alçada, en primer lloc, correspon a materials de construcció grans i petits: prefabricats, totxanes, etc.
Com a conclusió del mateixinforme, es fa palesa, per una banda, que es tracta d’un sector prioritàriament masculinitzat i en edat avançada.
Cal treballar per aprofundir en la divulgació de la informació i procediments de treball per a l’execució dels treballs, així com reforçar la formació dels treballadors, en especials en els treballs de paleteria, durant la utilització d’equips mòbils i mitjans auxiliars i treballs en coberta.
Davant l’alt percentatge d’accidents mortals relacionats amb la caiguda en alçada en edificació-obra nova i manteniment, volem recordar l’aplicació dels principis de l’acció preventiva a obra per tal de prioritzar la implantació de sistemes de protecció col·lectiva davant la individual. El mateix informe fa palès que, de forma sistemàtica, es sol recórrer a l’ús d’epis per als treballs amb risc de caiguda en alçada (com podria ser l’ús de línies de vida per a treballs de reparació, manteniment a cobertes, ús de tècniques de posicionament en cordes a patis interiors, etc.).
De la mateixa forma amb els equips auxiliar, on caldria valorar la possibilitat d’utilitzar elements auxiliars amb protecció (com ara bastides, etc) davant l’ús sistemàtic d’escales de mà.
A l’informe també es conclou, pel perfil de l’accidentat, que un factor determinant pot ser l’excés de confiança del treballador. Sol ser personal qualificat de mitjana edat i que per tant, disposa d’experiència laboral a obra, fet que fa, que sota les mateixes condicions i exposats als mateixos riscos durant anys, pugui jugar un paper en contra de la prevenció, donat l’excés de confiança i la percepció baixa del risc.
Si voleu ampliar la informació relacionada amb la sinistralitat laboral també a Catalunya i com actuar davant d’un accident a obra, podeu consultar l’apartat d’assessorament en cas d’accident del Cateb.