Recompondre implica, com el prefix re indica, una acció que no es desenvolupa per primera vegada, sinó que replica quelcom que ja ha existit en una composició anterior. Es tracta d’una necessitat (recompondre) que prové de la dinàmica pròpia de la ciutat i els seus canvis: la ciutat com a ens viu i amb interessos variables on l’arquitectura canviant juga un paper fonamental. L’Eixample de Barcelona ha anat construint una textura, materialitzant el seu present a cada moment i, de vegades, mantenint el passat. La textura urbana es fa i refà contínuament.

La proposta reformula una arquitectura que, per la seva proximitat temporal (els anys setanta del segle passat), no ens genera el respecte suficient com per a plantejar-se la seva conservació. La intervenció no respon exactament a termes més habituals com serien rescatar, conservar, imitar, reinventar (terme molt explotat els darrers anys). La proposta que ens ocupa “re-compon” l’arquitectura existent, que, esdevé una altra realitat física, amb un altre ús i amb una nova textura, com a contrapunt arquitectònic de l’entorn construït.

“…El ritme i la musicalitat en la construcció venen determinats per un ús adequat dels elements constructius, es tracta de deixar parlar als materials. “La música és l’art menys lligat a la terra, l’arquitectura, la que ho està més. Però entre totes les arts fi guratives és la més abstracta, pot donar els sons més purs i al mateix temps més místics i pot transfi gurar la matèria en la forma més pura”

Las relacions entre arquitectura i música no són exclusives de la seva representació gràfica i geomètrica, sinó que també es produeix una aproximació quant al seu llenguatge. Ritme, harmonia, horitzontalitat o verticalitat són alguns termes d’apropament en els llenguatges entre l’espai arquitectònic i la peça musical que expressen amb paraules les qualitats que ambdós posseeixen respectivament.

Malgrat aquests trets de llenguatge i la multiplicitat d’arquitectes que al llarg del temps han relacionat música i arquitectura, cal veure fins a quin punt s’apropen tant com per poder acceptar la tan coneguda frase del filòsof alemany Arthur Schopenhauer que descrivia l’arquitectura com a música congelada “l’arquitectura és una música congelada”.

Vitruvi, en contra d’aquest principi, entenia la música en la seva estructura, compartint amb l’arquitectura molts dels elements que la fan possible, però sense equiparar-les en la concepció de Schopenhauer. Només la interpretació de la partitura permetrà assolir l’experiència completa de la música, de la mateixa manera quer recórrer l’espai de l’arquitectura permet, en contrast amb el temps, assolir l’experiència arquitectònica. L’èxit de la sentència de Schopenhauer té en l’actualitat una repercussió molt freqüent, omplint la realitat d’imatges congelades, icones edificades amb el com d’”arquitectura”. Potser no ajuda pensar que l’arquitectura és estrictament visual, i la música, sonora.

Recompondre una façana

En ple Eixample barceloní, i desvinculant-se d’altres façanes d’estètica historicista o de modernitats de vidre de fa algunes dècades, la proposta del nou hotel planteja una façana de composició nova i sense referències prèvies o mimetismes. Una pell que mitjançant una trama d’elements verticals i horitzontals dona profunditat i gruix, modulantse amb un ritme propi i sense altra mostra ni donar pistes de l’estructura interior, forjats, finestres, unitats d’habitació, ni cap referència interior des de l’exterior.

Si la façana, en el seu sentit tradicional, suposava una actitud de continuïtat urbana i de respecte de regles compositives determinades, la pell, en la seva accepció més actual, és un territori més obert i flexible, que pot ser emmascarat o desmaterialitzat amb diferents estratègies.

La façana tradicional aïllava, protegia i filtrava les relacions entre l’esfera pública i la privada, al mateix temps que revelava l’estatus de l’edifici en el seu context. La façana com a lloc d’intercanvi d’informació, un lloc, una entitat en la que succeeixen interaccions.

D’antecedents de refuncionalitzar edificis moderns, en trobem uns quants. En aquesta mateixa revista es va publicar un reportatge de la reconversió en hotel de l’antic edifici de Banca Catalana, al Passeig de Gràcia de Barcelona. Una intervenció que, contràriament a la que ens ocupa, encabia el nou ús d’hotel, creant una façana interior, sense tocar mai el perímetre de l’edifici de Fargas i Tous, sempre recomponent, això sí, amb el mòdul bàsic de l’antic banc, i respectant-lo en tots els gestos de nova creació.

Un altre bon exemple de recomposició refuncionalització seria també el projecte dels arquitectes francesos Lacaton & Vassal a París de l’any 2011. En aquest cas, un edifici d’habitatges dels anys seixanta, 16 plantes i 96 habitatges, que millora la seva funció creixent perimetralment i aporta uns espais de qualitat que els habitatges originals no posseïen. Es va evitar el seu enderroc optant per un projecte de transformació. Es van afegir a cada planta nous forjats a la perifèria de l’edifici, ampliant les sales d’estar, reant terrasses que es poden tancar i balcons.  Les façanes preexistents que es componien amb petites finestres, es van eliminar i es van substituir per grans obertures transparents amb vistes, millorant les condicions dels seus habitants.

En el cas de l’hotel que ens ocupa, la intervenció global consisteix en la reconversió d’un edifici d’oficines en un hotel de 5 estrelles amb 96 habitacions, amb una superfície construïda de 7.679 m² dividits en soterrani (1.960 m²) i sobrerasant (5.718 m²). L’edifici es compon de 3 plantes soterrani, planta baixa, 8 plantes pis i planta coberta.

Els treballs estructurals inclouen nous forjats amb estructura metàl·lica i xapa col·laborant; una xapa de formigó amb connectors en tots els forjats que es mantenen i reforços i estintolaments en zones puntuals.

L’edifici a rehabilitar, un edifici anodí d’oficines, comptava amb una alçada lliure entre forjats excessivament petita i, al mateix temps, era molt més alt del que permet l’actual planejament urbà. A més, es troba construït sobre la volta del tren, fet que el sotmet a un nivell de vibracions que calia eliminar, o en tot cas millorar, per a convertir-lo al seu nou ús hoteler.

Com era complicat modificar la ubicació dels pilars d’estructura metàl·lica, es va decidir separar estèticament l’ús hoteler del l’edifici original. Així, el nou ús dins les habitacions es pot llegir en forma d’armaris, col·locats al bell mig de l’espai, deixant exemptes les diferents peces que componen el dormitori i deixant exposats del tot els pilars. Aquest armari, que suporta el fals sostre, de la mateixa manera que tots els acabats de l’hotel, no arriba a tocar el perímetre de l’estança. Es crea així un buit entre l’ús de l’hotel i el preexistent, que afavoreix al conjunt de major sensació d’amplitud i alçada.

…Calen tècnics, i arquitectes que mirin, escoltin el pols urbà i componguin (o recomponguin) la trama urbana i l’arquitectura de la ciutat: llum als ulls, detenir-se i escoltar.

El repte de reajustar l’estructura per aïllar l’hotel de les vibracions del metro i el ferrocarril

Amb l’objecte d’assolir un perfecte confort acústic i físic dels usuaris de l’hotel, es va prioritzar el fet de desvincular les plantes soterranis de la resta de l’edifici, i així aïllar les plantes pis de les grans vibracions existents a causa del metro i el ferrocarril que circula per sota de l’immoble.
Un dels principals problemes a abordar era precisament el del soroll i les vibracions d’un subsòl per on circula el metro i el tren, i era imprescindible idear un sistema òptim que garantís el confort dels clients de l’hotel.

Així, doncs, la part més novedosa de l’actuació ha consistit en l’aïllament passiu de l’estructura per evitar o reduir les vibracions produïdes per la línia de metro i el ferrocarril. Amb aquesta finalitat, i previ als treballs d’estintolaments necessaris, es va tallar literalment tota l’estructura per a col·locar un aïllador que evitaria la transmissió de les vibracions a mode de trencament del pont acústic/vibratori.

S’ha emprat una tecnologia pionera a Espanya que permet acabar amb les vibracions i els sorolls. La intervenció ha consistit en disseccionar els pilars existents, de tal manera que es col·loquen en cadascun d’ells, molles amortidores sísmiques, elevant l’edifici amb gats hidràulics, i d’aquesta manera, l’hotel queda dividit en dues parts, deixant la zona sobre rasant totalment suspesa, aconseguint una minoració de les vibracions provinents del subsòl.

Vistes interiors de l’escala que puja fins a la terrassa panoràmica de l’hotel (Fotos: Chopo)

Rematerialitzar l’arquitectura contemporània: geni i textura

L’arquitectura moderna s’estrena desvinculant la façana de l’estructura de l’edifici. La funció dual de revelar o emmascarar aquesta pell es desentén formal i estructuralment, cristal·litza en una desvinculació comunicativa progressiva amb l’interior de l’edifici. La superfície destexturitzada de les façanes actuals és cada vegada més llisa, tecnològica i immaterial.

La matèria protagonista emprada, en aquest cas, és la ceràmica, un material de tradició catalana i amb grans vincles amb la ciutat, del qual s’aprofita la textura i els seus matisos cromàtics per tal de crear una atmosfera acollidora i amb personalitat pròpia. La proposta planteja una façana composta amb 800 peces ceràmiques gravades amb una textura que és fruit d’una composició musical, Vivaldi recomposed, de Max Richter, és la peça tria triada, una reinterpretació de Les quatre estacions de Vivaldi.

Aquest procés es va dur a terme amb la col·laboració de l’estudi de Toni Cumella i l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC), inventant un algoritme que, basat en el so, creà un patró que un robot gravava a la superfície de les peces ceràmiques. Cada peça és única i diferent. El mateix sistema es va dur a terme per a crear un gran mural ceràmic que omple tota una paret de l’interior de l’accés de l’hotel, des de la recepció fins al restaurant.

Quant als materials triats per a l’interiorisme, predomina una línia neta i sincera de materials nobles i naturals com són la fusta, la pell, el ferro o el ciment. S’ha evitat la proliferació d’elements decoratius, “obres d’art” i materials innecessaris o de poca qualitat. La noblesa dels materials com a qualitat prioritària.

Així doncs, Max Richter, el músic, recompon, reversiona, arranja una obra de Vivaldi, de la mateixa manera que el nou hotel presenta una nova versió de l’antiga façana dels anys setanta.

Després de prendre consciència de què poca cosa es podia mantenir de l’edifici preexistent, sembla que es tractava més aviat d’aprofitar una oportunitat per recompondre una nova arquitectura en ple Eixample barceloní.

Calen tècnics i arquitectes que mirin, escoltin el pols urbà i componguin (o recomponguin) la trama urbana i l’arquitectura de la ciutat: llum als ulls, detenir-se i escoltar.

Es tractava d’aprofitar una oportunitat per recompondre una nova arquitectura en ple Eixample barceloní.

Arxiu fotogràfic

Amortidors entre l’estructura i els fonaments

El projecte encara el repte de projectar un hotel de categoria en una edificació existent amb una greu adversitat: les vibracions que es produeixen pel pas del ferrocarril subterrani, que si no s’haguessin corregit afectarien greument el confort de les habitacions. L’edifici es troba situat en ple centre urbà, amb geometria irregular, i encavalcat damunt el túnel dels FGC.

La solució adoptada ha consistit en interposar un sistema d’amortidors (GERB) que aïllin l’estructura sobre rasant de l’edifici respecte dels elements enterrats i dels fonaments que es veuen afectats per aquestes vibracions.

Es tracta d’independitzar ambdós sistemes estructurals intercalant uns dispositius que trenquin tota mena de continuïtat entre ells, fins i tot evitant qualsevol punt de connexió directe amb tercers elements com ara divisòries, acabats, o instal·lacions, on també caldrà interposar aïllaments i ressorts adequats per evitar que actuïn de ponts de transmissió.

Estintolament de l’edifici

La complexitat de l’operació recau en el procés d’estintolament de tots i cadascun dels pilars a nivell de les plantes baixes, havent de dissenyar uns sistemes d’estintolament temporal per suportar el descens de càrregues de les 9 plantes damunt d’ells mentre es talla el pilar per interposar l’amortidor.

Totes les operacions s’han de monitoritzar per controlar que es produeixin els mínims assentaments en cadascuna de les fases de treball. De primer cal detectar el comportament quan es fa entrar en càrrega l’estintolament en el moment de tallar el pilar existent. Després s’instal·la l’amortidor i es falca per assegurar el contacte perfecte entre la superestructura i la infraestructura. Simultàniament es desbloqueja la molla resistent perquè l’amortidor entri en càrrega al mateix temps que es talla l’element d’estintolament que fins llavors estava suportant l’estructura. I és en aquest moment on els càlculs de descens de càrregues han de coincidir amb la força de treball de la molla perquè el sistema s’equilibri i no es produeixin moviments ni descendents ni ascendents. Aquesta operació s’ha de repetir de forma específica per a les diferents casuístiques de pilars i particularitats dels fonaments.

Prèviament l’edifici preexistent es buida completament per deixar despullat l’esquelet estructural. S’efectuen també algunes modificacions per adaptar la geometria dels nous espais, zones de serveis, accessos i escales de comunicació vertical conforme als nous usos i necessitats d’evacuació.

La nova façana

La façana a carrer es constitueix com un tancament tot de vidre, amb la màxima transparència, modulat conforme un emmarcat reticular d’elements prefabricats molt potents, blancs, que s’emfatitzen amb la il·luminació nocturna. Com per art d’encanteri els projectistes han aconseguit implicar el fabricant d’aquests elements per a construir unes peces de ceràmica extruïda amb una textura singularitzada per a cadascuna d’elles. I no s’acaba aquí, perquè aquesta textura es realitza mitjançant un robot que s’activa en funció d’un algoritme que transposa la música d’un recomposed de les Quatre estacions de Vivaldi en uns patrons a estampar sobre cada peça. El gruix i fondària dels elements filtren les visuals directes des de l’exterior. El suport de la façana es fa a través d’una estructura metàl·lica tubular ancorada als forjats de plantes.

Completada la façana es desenvolupa la resta d’obra de condicionament interior, divisòries i d’instal·lacions, amb un acurat treball de replanteig de traçats. Per a les divisòries i portes de pas cal respectar estrictament les especificacions d’aïllament acústic. En els tractaments d’interiorisme pren importància la qualitat dels materials emprats i els estudis d’il·luminació dels espais, passadissos, escales i estances. L’ajustada altura lliure existent entre forjats ha condicionat el tractament dels espais i ha fet necessari compondre diferents plans d’acabats de sostre per ordenar el pas d’instal·lacions. El desglossament del pressupost mostra l’abast i major importància dels capítols on s’apleguen aquests treballs.

Les repercussions del cost

En la descomposició per capítols els treballs sobre l’estructura assoleixen una fracció de l’11,7% de la inversió total de l’operació, que representa una repercussió de 144 €/m². Desglossant els treballs estructurals per famílies gairebé 1/3 part del cost recau en els estintolaments de pilars i 1/4 part en els amortidors. Menor incidència tenen els elements d’estructures metàl·liques que els correspon una fracció de 1/10, així com les operacions de reforç de capes de compressió amb un altre 1/10. Finalment 1/5 part englobaria la resta d’intervencions com ara construcció d’escales, noves lloses de forjat, murs, reblerts de formigó alleugerit, i altres reforços. Afegint els treballs d’enderrocs la incidència del lot d’enderroc i estructura augmenta al 18,5% del pressupost.

Els tancaments i divisòries representen un 9% del pressupost, fracció de la qual 1/3 part correspon als elements prefabricats de tancament de la façana singular del carrer Còrsega. Sumant la coberta, impermeabilitzacions i aïllament els elements de l’envolupant assolirien aproximadament un 10,3% del pressupost. Aquest valor augmentaria a 13,45% en afegir la repercussió dels elements de fusteria exterior, i encara s’incrementaria en incloure els suports estructurals i la composició de capes i tractaments d’acabat per la cara interior.

Cal tenir en compte que les ràtios que apareixen a la taula no equivalen al cost unitari de façana, sinó que mostren la repercussió sobre el m² de superfície en planta.

Per al conjunt de treballs interiors d’acabats i complements la suma de costos equival a un significatiu 36,47% de la inversió, que representa una ràtio de 448 €/m². Descomponent aquest import destaquen com a famílies amb una major incidència els revestiments de parets, sostres i pintures, que representen un 12,8% i una repercussió de 157 €/m². Segueixen els paviments amb un 6,28% que equival a 77 €/m², i els aparells sanitaris i aixetes amb un 5,9% i 72 €/m² atesa la incidència de les cambres de bany. El control de qualitat s’inclou aquí dins un modest capítol amb una fracció del 0,33%. La seguretat i salut es contempla com un capítol independent amb una incidència del 1,69% del total de cost.

El lot d’instal·lacions és l’altre major component del pressupost. La suma de les diferents instal·lacions i incloent la il·luminació i el transport, suposen un terç de la inversió, el 33% , amb una repercussió de 406 €/m². Atesa la naturalesa del projecte és significativa la magnitud de la il·luminació, de 62 €/m², que reflecteix el paper de recurs emprat per al tractament de l’interiorisme dels espais. De la resta en destaquen per importància la climatització que s’emporta el 6,5% i una repercussió de 80 €/m², seguit de les de comunicacions i seguretat.

El pressupost total de l’obra representa una ràtio de cost equivalent a 1.228 €/m². Prenent l’habitació com a unitat funcional del dimensionat de l’hotel, s’obté una repercussió de la inversió de 95 mil euros per habitació, tenint en compte que es tracta d’un hotel de 5 estrelles. Tots els imports expressats es refereixen a preus d’execució material i sense IVA.

Composició i suport de la façana

1- Paviment de morter continu Weber floor 20 mm
2- Làmina de protecció fonoacústica Impactodan
3- Segona capa de compressió: 50 mm
4- Capa de compressió, armat i connectors: 50 mm
5- Revoltons de formigó prefabricat
6- Recrescut de formigó
7- Connectors d’acer inoxidable
8- IPN 160
9- IPN 220
10- UPN 160 x 2 amb pletines de reforç
11- Plaques de cartó-guix 12+12
12- LLana de fibra de roca 46 mm
13- Panell multiaïllant Chova 80/8 mm
14- Làmina de trancament de pont tèrmic
15- Placa de poliuretà 30 mm
16- Estructura auxiliar telescòpica, perfil tubular
d’acer galvanitzat 60x40x2 mm
17- Fixacions per a estructura auxiliar telescòpica
18- Panells aïllants, sistema Alucobond
19- Placa de poliuretà 60 mm
20- Perfil d’acer inox L 20 mm
21- Metxa horitzontal, perfil d’acer de retenció
22- Metxa vertical, perfil d’acer de retenció
23- Perfil tubular d’alumini, vertical 200x100x3 mm
24- Perfil tubular d’alumini, horitzontal, 180x60x2,3 mm
25- Ganxo d’alumini, ancoratge ocult
26- Peça ceràmica per extrusió, vertical: disseny per Toni Cumella: 500x180x697 mm; 20mm
27- Peça ceràmica per extrusió, horitzontal: format variable Toni Cumella
28- Peça ceràmica per extrusió, nus: format variable Toni Cumella

Espai Empresa

Aïllament de vibracions en l’hotel Ohla Eixample

Nolac Enginyers va rebre l’encàrrec del projecte de rehabilitació de l’edifici situat al carrer Còrsega, 289 de Barcelona, que  avui dia alberga l’Hotel Ohla Eixample, amb la condició d’aconseguir aïllar-lo de vibracions i oferir un òptim confort als futurs clients.

Tot un repte donada la proximitat del túnel dels ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Era necessària la col·laboració
entre l’enginyeria i el despatx d’arquitectura ja que no hi havia experiència d’aquest tipus en el nostre país, de fet, només s’havia fet un sola vegada a Europa. I va ser gràcies a la relació d’estreta confiança amb l’estudi d’arquitectes Estudi Isern Associats, que Nolac Enginyers va acceptar el repte de garantir a la propietat l’aïllament de vibracions requerit en un hotel de 5 estrelles. El nostre projecte el van dur a terme els tècnics Mar García i Xavier Domènech, sota la direcció tècnica de Jordi Lacambra, i va implicar el tall complet de l’estructura per col·locar els amortidors.

En va resultar la part superior de l’edifici completament separada de la part inferior, de manera que si agaféssim l’edifici amb ganxo d’una grua, ens podríem endur les plantes sobre rasant. La intervenció també requeria el tall de les caixes d’ascensors, i les escales, així com de l’envolupant i les instal·lacions per intercalar els elements encarregats d’aïllar l’edifici de vibracions.

Procés d’obra

El procés constructiu per a la col·locació dels amortidors va començar amb l’execució d’un estintolament a cadascun dels
pilars afectats, a continuació es va procedir al tall de l’estructura i a la realització d’una capa de morter per aconseguir una base totalment plana i anivellada, sobre la qual, col·locar l’amortidor galgat. Un cop col·locats els elements aïllants, es va retirar l’estintolament temporal i es van alliberar els amortidors. Un vegada desbloquejats els amortidors vam començar a fer proves amb la càrrega que tenia l’edifici. Es va demostrar que no havíem assolit la càrrega de disseny i per tant, els amortidors no treballaven en la franja òptima. Es va optar per omplir la piscina i repartir amb palets el material de revestiment i divisòries interiors que més tard es col·locarien a l’hotel.

 

Objectiu acomplert

Finalment, amb l’edifici carregat i després d’un darrer procés d’afinat dels amortidors, es va aconseguir l’objectiu. A dia d’avui, l’hotel es troba operatiu garantint el confort d’un 5 estrelles. La col·laboració en aquest projecte ha permès a Nolac Enginyers donar un pas endavant en l’aïllament d’edificis. A dia d’avui, ja hem realitzat diversos projectes i ens trobem en fase de disseny d’altres.

nolac@nolac.net
www.nolac.net
Telèfon: 93 244 04 04
C/ Balmes 226, 2a, 08006, Barcelona