Notícies

Les high lines o parcs elevats són exemples de regeneració urbana de ciutats com París o Nova York, a imitar en d’altres països.

En aquest article intentarem explicar quina va ser la causa estructural de la fallida del pont sobre el riu Polcevera que va col·lapsar l’agost de 2018.

El CAATEEB us proposa un itinerari urbà que permet recórrer la geografia de Joan Brossa per la ciutat de Barcelona i veure els seus poemes visuals.

Josep Pla-Narbona és dissenyador gràfic, dibuixant, gravador, escultor i pintor. Acaba de rebre la Creu de Sant Jordi i té obra al MoMA de Nova York, al Museu del Disseny de Barcelona o al sostre d’edificis, com el del Col·legi d’Aparelladors de Barcelona.

Solars buits, intersticis, equipaments en desús o espais abandonats conformen un ampli ventall d’espais “residuals” i fragmentats a la gran ciutat.

Barcelona, a més de ser la ciutats dels prodigis, és una capsa de sorpreses que ara s’entesta en descobrir, inventariar, estudiar i analitzar un dels seus tresors artístics més desconeguts: els mosaics.

En la definició de paisatge queda integrat i com a element imprescindible, l’observador. No hi ha paisatge sense la mirada, la vista. Els miradors han estat al llarg de la història, punts estratègics de trobada visual amb la natura.

Mentre el forjat amb biguetes de fusta ha estat el més emprat en èpoques passades, variant a través dels anys tan sols en el seu entramat, l’aparició dels enteixinats o teginats solucionaven sostres elegants, dotant al nostre país d’una gran herència en el conjunt patrimonial.

Una obra de Joan Brossa, feta amb la col·laboració de Josep Pla Narbona, va vestir de poesia la façana del Col·legi d’Aparelladors de Barcelona el 15 de juny de 1993. Després de 25 anys, segueix sent un autèntic espectacle visual.

Estudi d’una escala tipus de qualsevol edifici d’habitatges de principis de segle XX i proposta de protocol d’actuació enfront de possibles patologies detectades a les voltes a la catalana de les escales.