L’urbanisme i l’arquitectura tècnica
Escrit per Francesc Martínez Peña - 14 de febrer de 2018
En aquests moments de transició del model immobiliari i reconfiguració dels estàndards anteriors, convé recordar l’alt grau de participació que té el nostre col·lectiu (aparelladors, arquitectes tècnics i enginyers d’edificació) en el camp de l’urbanisme.
L’urbanisme és una matèria multidisciplinària en la qual participen diferents perfils professionals amb diferents intensitats i rols, però tots necessaris al cap i la fi. Arquitectes, enginyers, advocats urbanistes, economistes, sociòlegs, polítics, tècnics municipals, fedataris de l’Administració, i professionals diversos, entre d’altres, i com demostrarem en aquest article, els arquitectes tècnics.
En l’àmbit acadèmic i normatiu
La pròpia formació dels arquitectes tècnics a les universitats, UPC per exemple, inclou temaris i coneixements d’urbanisme, tenint aquests un pes de 5 crèdits i 125 hores d’impartició en aquesta matèria. S’aborden diferents camps de l’urbanisme, tenint força incidència els relatius a la gestió, sistemes d’actuació, sistemes d’execució urbanística, llicències i disciplina urbanística entre els més rellevants.
Cal recordar que el marc regulador que determina les atribucions professionals i les matèries que cal incloure als programes acadèmics universitaris que habiliten per a l’obtenció del títol dels arquitectes tècnics, Orden ECI/3855/2007, de 27 de diciembre, por la que se establecen los requisitos para la verificación de los títulos universitarios oficiales que habilitan para el ejercicio de la profesión de Arquitecto Técnico, entre diferents coneixements que s’interelacionen amb l’urbanisme derivats de la pròpia execució de les obres d’edificació i urbanització, inclou les següents referències al món de l’urbanisme: Anexo, apartado 3, objetivos: Competencias que los estudiantes deben adquirir; apartado 8: Gestionar el proceso inmobiliario en su conjunto. Ostentar la representación técnica de las empresas constructoras en las obras de edificación.
Aquesta competència entronca directament amb el món de l’urbanisme, ja que no es pot entendre la gestió del procés immobiliari sense tenir coneixements en urbanisme. El procés immobiliari està compost tant per solars finalistes com per finques inicials o solars no consolidats i per tant caldrà gestionar la seva transformació jurídica per esdevenir edificacions finals. Tanmateix, a la mateixa Orden ECI/3855/2007, mòdulo Gestión urbanística y Economía aplicadas, competencias que deben adquirirse: Conocimiento del marco de regulación de la gestión y la disciplina urbanística.
En l’àmbit de la professió
La formació de l’arquitecte tècnic i la normativa que regula les seves atribucions professionals i les competències reals que adquireixen, fan que aquesta titulació sigui molt adequada per assumir diferents perfils professionals on els coneixements sobre l’urbanisme juguen un paper molt important. Al mercat laboral es troben de forma molt habitual els arquitectes tècnics desenvolupant les tasques pròpies de:
- Tècnics de l’Administració.
- Directors tècnics i gerents d’immobiliàries.
- Project managers.
- Representants en juntes de compensació.
- Taxadors.
- Perits.
- Tècnics de despatxos i gabinets d’arquitectura i enginyeria.
1. Tècnics de l’Administració
A més de totes les feines i funcions que depenen dels arquitectes tècnics en les diverses administracions, ajuntaments, Generalitat, diputacions, empreses municipals, etc, com per exemple, llicències d’obres, expedients de ruïna, control de les pròpies obres i les contractades moltes d’elles d’obres d’urbanització, etc, on totes requereixen de coneixements en urbanisme, hi ha una dada molt contundent que subratlla l’important rol dels arquitectes tècnics en l’urbanisme a les administracions públiques; a la majoria dels municipis petits i mitjans, de menys de 5 mil habitants, que és on es genera de veritat l’urbanisme, les competències en urbanisme depenen de l’arquitecte tècnic municipal.
2. Directors tècnics i gerents d’immobiliàries
En aquest perfil, molt comú en els arquitectes tècnics, i des de la meva pròpia experiència laboral, cal disposar de sòlids coneixements en matèria urbanística.
A la pràctica, un director tècnic o gerent d’una promotora immobiliària haurà de gestionar aquests actius, tant si es tracten de solars finalistes per a la correcta interpretació dels drets edificatoris i usos admesos de la figura de planejament de la que en deriven, com si són finques en procés de transformació urbanística fins a assolir la condició de solars on caldrà participar i gestionar el procés de reparcel·lació de les finques, a través de la promotora, del fons d’inversió, de l’entitat financera, o de les diferents formes de propietat que poden haver-hi.
3. Project managers
Un project manager en el sector immobiliari no és complet si no té coneixements d’urbanisme, i en especial en els aspectes de gestió urbanística. Haurà de liderar un procés de transformació urbanística, sigui des de finques inicials o bé sobre solars no consolidats, i difícilment ho farà amb la solvència i eficiència que requereix si no té coneixements d’urbanisme. Des de fa molts anys el CAATEEB imparteix ininterrompudament el màster Project manager en edificació i urbanisme, on aquesta matèria té un lloc destacat i imprescindible.
4. Representats en juntes de compensació
És molt freqüent en un procés de transformació urbanística, la majoria via reparcel·lació sota el sistema d’actuació de compensació bàsica, que el director tècnic o gerent de la immobiliària o d’altres tipus de propietat, hagi d’ocupar un càrrec a la Junta de Compensació amb la conseqüent responsabilitat que comporta haver de desenvolupar aquest rol. Fins i tot pot donar-se la situació de què l’arquitecte tècnic, en la seva responsabilitat de director tècnic o gerent de la immobiliari, fruit de ser el majoritari en aquest polígon o sector, hagi d’assumir el càrrec de president de la Junta, sent ja la seva responsabilitat màxima. És obvi que els coneixements de l’urbanisme revertiran en una millor solvència del professional que desenvolupi aquesta important funció.
5. Taxadors
Moltíssim taxadors són arquitectes tècnics, i en el desenvolupament diari de les seves tasques, han de valorar solars finalistes o finques en procés de transformació urbanística, i per tant han d’interpretar el planejament urbanístic per a fer els seus càlculs i valoracions amb el rigor i coneixements que requereix la confecció del document de taxació.
A més, encara que siguin solars finalistes tindran uns drets edificatoris i uns usos permesos que emanen d’una figura de planejament que caldrà conèixer i contrastar a fi i efecte de la seguretat urbanística de dita taxació.
6. Perits
En aquest camp professional, siguin perits de part o judicials, és clau en el desenvolupament dels litigis, la pericial per al resultat final de la sentència. Moltes pericials són encarregades a arquitectes tècnics.
El CAATEEB aporta anualment als jutjats els seus llistats de tècnics i aquests aborden aspectes que incideixen en el camp de l’urbanisme, valoracions de finques, expedients de ruïna, patologies en urbanitzacions, controvèrsies de valoracions en execucions d’infraestructures i vialitat, etc… el camp és molt ampli.
7. Tècnics de despatxos d’arquitectura, construcció i enginyeria
Als propis despatxos i gabinets tècnics d’arquitectura i enginyeria, on es redacten els planejaments, els projectes d’urbanització, les direccions d’obra d’urbanitzacions, o d’altres camps de l’urbanisme, hi ha multitud d’arquitectes tècnics participant en aquestes tasques.
Cal ressaltar que en aquests despatxos acostuma a ser un arquitecte tècnic qui s’encarrega de la important tasca de la confecció i posterior seguiment del pressupost de l’obra urbanitzadora.
En conclusió
La formació i legislació que regula les atribucions professionals de l’arquitecte tècnic, permet la seva intervenció en la realització de tasques molt diverses relacionades amb l’urbanisme, des de la participació en projectes de planificació i gestió urbanística, fins a la realització de projectes i direccions d’execució d’urbanització.