L’urbanisme i l’arquitectura tècnica

En aquests moments de transició del model immo­biliari i reconfiguració dels estàndards anteriors, convé recordar l’alt grau de participació que té el nostre col·lectiu (aparelladors, arquitectes tècnics i engi­nyers d’edificació) en el camp de l’urbanisme.

L’urbanisme és una matèria multidisciplinària en la qual participen diferents perfils professionals amb diferents intensitats i rols, però tots necessaris al cap i la fi. Arqui­tectes, enginyers, advocats urbanistes, economistes, sociòlegs, polítics, tècnics municipals, fedataris de l’Ad­ministració, i professionals diversos, entre d’altres, i com demostrarem en aquest article, els arquitectes tècnics.

En l’àmbit acadèmic i normatiu 

La pròpia formació dels arquitectes tècnics a les univer­sitats, UPC per exemple, inclou temaris i coneixements d’urbanisme, tenint aquests un pes de 5 crèdits i 125 hores d’impartició en aquesta matèria. S’aborden dife­rents camps de l’urbanisme, tenint força incidència els relatius a la gestió, sistemes d’actuació, sistemes d’exe­cució urbanística, llicències i disciplina urbanística entre els més rellevants.

Cal recordar que el marc regulador que determina les atribucions professionals i les matèries que cal inclou­re als programes acadèmics universitaris que habiliten per a l’obtenció del títol dels arquitectes tècnics, Orden ECI/3855/2007, de 27 de diciembre, por la que se esta­blecen los requisitos para la verificación de los títulos universitarios oficiales que habilitan para el ejercicio de la profesión de Arquitecto Técnico, entre diferents conei­xements que s’interelacionen amb l’urbanisme derivats de la pròpia execució de les obres d’edificació i urbanit­zació, inclou les següents referències al món de l’urba­nisme: Anexo, apartado 3, objetivos: Competencias que los estudiantes deben adquirir; apartado 8: Gestionar el proceso inmobiliario en su conjunto. Ostentar la repre­sentación técnica de las empresas constructoras en las obras de edificación.

Aquesta competència entronca directament amb el món de l’urbanisme, ja que no es pot entendre la ges­tió del procés immobiliari sense tenir coneixements en urbanisme. El procés immobiliari està compost tant per solars finalistes com per finques inicials o solars no consolidats i per tant caldrà gesti­onar la seva transformació jurídica per esdevenir edificacions finals. Tanmateix, a la mateixa Orden ECI/3855/2007, mòdulo Gestión urbanística y Economía aplicadas, competencias que deben adqui­rirse: Conocimiento del marco de regulación de la gestión y la discipli­na urbanística.

En l’àmbit de la professió

La formació de l’arquitecte tècnic i la normativa que regula les seves atribucions professionals i les com­petències reals que adquireixen, fan que aquesta titulació sigui molt ade­quada per assumir diferents perfils professionals on els coneixements sobre l’urbanisme juguen un paper molt important. Al mercat laboral es troben de forma molt habitual els arquitectes tècnics desenvolupant les tasques pròpies de:

1. Tècnics de l’Administració.
2. Directors tècnics i gerents d’im­mobiliàries.
3. Project managers.
4. Representants en juntes de compensació.
5. Taxadors.
6. Perits.
7. Tècnics de despatxos i gabinets d’arquitectura i enginyeria.

1. Tècnics de l’Administració

A més de totes les feines i funci­ons que depenen dels arquitectes tècnics en les diverses adminis­tracions, ajuntaments, Generalitat, diputacions, empreses municipals, etc, com per exemple, llicències d’obres, expedients de ruïna, control de les pròpies obres i les contracta­des moltes d’elles d’obres d’urba­nització, etc, on totes requereixen de coneixements en urbanisme, hi ha una dada molt contundent que subratlla l’important rol dels arquitectes tècnics en l’urbanisme a les administracions públiques; a la majoria dels municipis petits i mitjans, de menys de 5 mil habi­tants, que és on es genera de veritat l’urbanisme, les competències en urbanisme depenen de l’arquitecte tècnic municipal.

2. Directors tècnics i gerents d’immobiliàries

En aquest perfil, molt comú en els arquitectes tècnics, i des de la meva pròpia experiència laboral, cal dis­posar de sòlids coneixements en matèria urbanística.

A la pràctica, un director tècnic o gerent d’una promotora immobi­liària haurà de gestionar aquests actius, tant si es tracten de solars finalistes per a la correcta interpre­tació dels drets edificatoris i usos admesos de la figura de planeja­ment de la que en deriven, com si són finques en procés de trans­formació urbanística fins a asso­lir la condició de solars on caldrà participar i gestionar el procés de reparcel·lació de les finques, a través de la promotora, del fons d’inversió, de l’entitat financera, o de les dife­rents formes de propietat que poden haver-hi.

3. Project managers

Un project manager en el sector immobiliari no és complet si no té coneixements d’urbanisme, i en especial en els aspectes de ges­tió urbanística. Haurà de liderar un procés de transformació urbanís­tica, sigui des de finques inicials o bé sobre solars no consolidats, i difícilment ho farà amb la solvèn­cia i eficiència que requereix si no té coneixements d’urbanisme. Des de fa molts anys el CAATEEB imparteix ininterrompudament el màster Pro­ject manager en edificació i urba­nisme, on aquesta matèria té un lloc destacat i imprescindible.

4. Representats en juntes de compensació

És molt freqüent en un procés de transformació urbanística, la majo­ria via reparcel·lació sota el sistema d’actuació de compensació bàsica, que el director tècnic o gerent de la immobiliària o d’altres tipus de pro­pietat, hagi d’ocupar un càrrec a la Junta de Compensació amb la con­seqüent responsabilitat que com­porta haver de desenvolupar aquest rol. Fins i tot pot donar-se la situació de què l’arquitecte tècnic, en la seva responsabilitat de director tècnic o gerent de la immobiliari, fruit de ser el majoritari en aquest polígon o sector, hagi d’assumir el càrrec de president de la Junta, sent ja la seva responsabilitat màxima. És obvi que els coneixements de l’urbanisme revertiran en una millor solvència del professional que desenvolupi aquesta important funció.

5. Taxadors

Moltíssim taxadors són arquitectes tècnics, i en el desenvolupament diari de les seves tasques, han de valorar solars finalistes o finques en procés de transformació urba­nística, i per tant han d’interpretar el planejament urbanístic per a fer els seus càlculs i valoracions amb el rigor i coneixements que requereix la confecció del document de taxa­ció.

A més, encara que siguin solars finalistes tindran uns drets edifica­toris i uns usos permesos que ema­nen d’una figura de planejament que caldrà conèixer i contrastar a fi i efecte de la seguretat urbanística de dita taxació.

6. Perits

En aquest camp professional, siguin perits de part o judicials, és clau en el desenvolupament dels litigis, la pericial per al resultat final de la sen­tència. Moltes pericials són encarre­gades a arquitectes tècnics.

El CAATEEB aporta anualment als jutjats els seus llistats de tècnics i aquests aborden aspectes que inci­deixen en el camp de l’urbanisme, valoracions de finques, expedients de ruïna, patologies en urbanitzaci­ons, controvèrsies de valoracions en execucions d’infraestructures i vialitat, etc… el camp és molt ampli.

7. Tècnics de despatxos d’arquitectura, construcció i enginyeria

Als propis despatxos i gabinets tèc­nics d’arquitectura i enginyeria, on es redacten els planejaments, els projectes d’urbanització, les direc­cions d’obra d’urbanitzacions, o d’altres camps de l’urbanisme, hi ha multitud d’arquitectes tècnics parti­cipant en aquestes tasques.

Cal ressaltar que en aquests des­patxos acostuma a ser un arqui­tecte tècnic qui s’encarrega de la important tasca de la confecció i posterior seguiment del pressupost de l’obra urbanitzadora.

En conclusió

La formació i legislació que regula les atribucions professionals de l’ar­quitecte tècnic, permet la seva inter­venció en la realització de tasques molt diverses relacionades amb l’urbanisme, des de la participació en projectes de planificació i gestió urbanística, fins a la realització de projectes i direccions d’execució d’urbanització.